Dinar i obres artístiques del restaurant Vil·la Casals. Espais amples i extensius amb taules i cadires, terres artístics i decorats tant a dins com a la terrassa del restaurant. Fotografies en blanc i negre atribuïdes a la família Casals, cartells artístics per on hi salten notes musicals a les portes dels lavabos i un piano de fusta arrambat a la paret a la sala interior del fons. Belles visions del mar blau i brillant d'espurnes i franges de llum solar que contrasten amb l'aigua. I menjant meravelles de peix, amanida, arròs i marisc, i per últim un tall de pinya fresca. I no obstant, una copa de moscat del Baix Penedès.
dissabte, 28 de desembre del 2024
Un dia de desembre a la platja de Sant Salvador (07/12/2024).
Al Passeig Marítim anant direcció Calafell.
Les finestres exteriors del museu de Pau Casals són brillants i reflecteixen la fesomia del paisatge que s'estén cap a la platja que s'estén desplegant-se amb la seva sorra i un mar amb una blavor gustosa i deliciosa molt agradable. Són uns autèntics miralls al mar.
La taverna Can 60 tancada per vacances i en principi no obriran fins al ple hivern com jo suposo com ja han fet altres vegades en altres ocasions. I a continuació cases blanques típiques de poble de costa, les quals són les que identifiquen el poble de Sant Salvador on hi havien viscut pescadors en altres temps. Els colors blaus de les portes i finestres plasmen el color de l'aigua del mar com si arribés amb les onades i es concentressin creant joioses meravelles.
El pont dels Caus que és on es troba el límit de l'est de Sant Salvador per s'estén el final de la nomenada Riera de la Bisbal en la seva desembocadura al mar. És un indret on hi ha vida aquàtica pels ànecs que s'hi concentren i canten flotant per aquestes aigües dolces a punt de contactar amb les salades.
Continuant per un camí de terra passat el pont entrem en els indrets dels Caus (dits amb el nom de "Les Madrigueres" utilitzant aquest castellanisme catalanitzat) per la banda de mar. És el cor d'un indret natural amb espècies autòctones d'aquestes contrades amb arbustos, plantes, palmeres i estanyols protegits amb el mar al fons. Un indret per on hi passen ocells de costa. Resultat d'una victòria veïnal de fa dècades. Així caminant per aquest sender ample entrem cap al cor natural d'aquest indret on hi broten belles joies de vida agitades pel vent de la tarda.
Cap a l'esquerra hi ha Calafell, i a la dreta hi ha la Platja dels Caus. Agafant la direcció cap a la platja tornant cap a Sant Salvador enmig de la forta ventada en què m'entra sorra als peus, els ulls i la cara.
Un refugi dels temps de la Guerra Civil on hi va viure una escriptora antifeixista on a les parets hi apareixen escrites frases en castellà de la seva obra literària. Això tornant cap als camins de terra per entrar de nou a Sant Salvador.
El jardí de la Casa Museu de Pau Casals, al costat de la Vil·la Casals (el restaurant on hem donat).
Pujant les escales del darrere de l'estàtua apareguda prèviament, doncs hi ha un passadís que evoca el paisatge marí més enllà del passeig marítim i de les seves palmeres agitades pel vent. És un autèntic corredor al mar amb llum del sol acollidora de la tarda hivernal.
Acabant de caminar pel passeig marítim de la platja de Sant Salvador, anant cap a Coma-ruga.
Una casa històrica restaurada aixecant-.se robusta al Passeig Marítim.
Una barqueta de rems senzilla de pescadors amarrada a la sorra de la platja.
Una mirada cap enrere on s'estén la vila de Sant Salvador, just passant el nomenat Hotel Europa. És el límit entre Sant Salvador i Coma-ruga cap a on ens endinsem pel seu passeig platger plenament enmig de la forta ventada agafant la direcció cap al port coma-ruguenc. Tenint la idea de tornar cap a Sant Salvador una mica més tard però és una idea que se'm dilueix enmig de la confusió i els dubtes.
Ja és moment de marxar definitivament d'aquest indret degut a les ventades que s'aboquen a la platja, els bars i els "xiringuitos" estan tancant i per tant em faig enrere en tornar cap a Sant Salvador tenint en compte que la majoria dels bars de vora platja estan tancats. Per tant me'n vaig capa buscar l'estació per poder agafar el tren de tornada cap al barri. No puc sostenir la ventada de la tarda a punt d'enfosquir-se. Ja hi aniré un altre cop per fer un reportatge amb més fotos...
Fins aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada