Després de tant temps de sentir-me bloquejat i modificat per actituds de la meva mare per tots uns temes molt complicats i gran part d'hipocresia paternalista, m'estan tornant algunes necessitats de plorar que ella em va reprimir fa uns anys amb tècnica conductual agressiva. Més aviat cap el 2006-07. Per molt que tingui suposats sentiments d'estimar-me, crec que una persona que m'ha tractat d'aquesta manera NO TÉ CAP DRET A ESTIMAR-ME, ni a sentir-ho des de dins.
Aquesta gent que alguna vegada hagi assejat tècniques psicològiques agressives cap a mi, se'ls hauria de prohibir totalment saludar-me i qualsevol tipus de relació directa o propera amb mi. Ni qualsevol persona que com a mínim defensi aquestes tècniques i a la vegada vol ser amable amb mi, ja té una actitud hipòcrita, que no mostra de cara tot allò que realment és. I per sempre més se'ls ha de prohibir aquest dret perquè les seves disculpes són falses i sempre faran el mateix mal. Tan sols s'omplen la boca pensant que són els millors.
Només tenen dret a mostrar tendresa cap a mi, totes aquelles persones que mai a la seva vida m'hagin tractat de manera suposadament considerada, sinó per lo que sóc i en general com jo realment m'hi trobi millor. Són les persones pures que mai a la seva vida han fet servir recursos de forma agressiva. Elles són persones de veritat, reals amb carn i ossos, solidàries de veritat i només són ells les bones persones que diuen la veritat. Ells són els únics que sí que són capaços de crear un món més just i lliure. Aquest sí que és un punt de tendresa, proximitat i confiança. Prtò potser és cert que per una altra banda algunes persones també poden canviar i acabar tenint-hi relacions amistoses fins i tot. Però això és una cosa que mai se sap.
I moltes vegades, demano aquest agost que és una cosa quelcom impossible (o potser possible) que pot integrar moltes coses. Fins i tot moltes persones voldriem tenir però segur que mai a nivell de possessions materials però sí el fet de voler arribar en aconseguir desigs anímics com ara el sentiment de tendresa que em transmet una persona o vols que m'agradaria que me la transmetés o fins i tot amb els mateixos amics o la mateixa família, o aconseguir alguns moments de serenitat contemplant l'horitzó del mar assegut a la sorra de la platja o mirant el paisatge des de dalt d'una muntanya. I finalment deixo el videoclip de la cançó Agost que va donar nom al 9è disc dels Pets el 2004.
I moltes vegades, demano aquest agost que és una cosa quelcom impossible (o potser possible) que pot integrar moltes coses. Fins i tot moltes persones voldriem tenir però segur que mai a nivell de possessions materials però sí el fet de voler arribar en aconseguir desigs anímics com ara el sentiment de tendresa que em transmet una persona o vols que m'agradaria que me la transmetés o fins i tot amb els mateixos amics o la mateixa família, o aconseguir alguns moments de serenitat contemplant l'horitzó del mar assegut a la sorra de la platja o mirant el paisatge des de dalt d'una muntanya. I finalment deixo el videoclip de la cançó Agost que va donar nom al 9è disc dels Pets el 2004.
I s'enclou el grup com a Lluís Gavaldà (veu i guitarra), Joan Reig (bateria), Falin Càceres (baix), Joan-Pau Chaves (piano i veus), Marc Grasas (guitarra i veus) i Jordi Picazos (guitarra i veus). Brad Jones (teclats i veus).
Produït per Brad Jones.
