Vull compartir amb vosaltres unes fotos de la catifa floral a Sant Boi que vam fer el dia de les catifes com Assemblea de Majaras en contra de l'elektro-shock en els psiquiatrics.
A sota he volgut deixar el nostre text de presentació com a col·lectiu i els motius pels que estem en contra dels electro-shocks en un tríptic informatiu. I també algunes frases sobre les tortures psiquiàtriques per alguns autors coneguts i experts en la psiquiatria.
L'Assemblea de "Majaras" de Sant Boi som un col·lectiu composat per persones preocupades pel patiment de tots els graus de la psiquiatria oficial i les males pràctiques i els abusos de poder que es produeixen en la relació entre la majoria dels professionals psiquiatrics i els pacients. Alguns de nosaltres ho estem patint i estem sensibilitzats i som solidaris amb aquesta lluita.
No només volem denunciar aquest sistema sinó que també volem debatre sobre com buscar alternatives que eliminin definitivament els mals tractes violents i jerarquics imposats per aquestes institucions i poder buscar una empatia amb la persona afectada i el seu entorn familiar i social. Per aconseguir-ho, estem organitzant activitats: xerrades, jornades, debats, intercanvi d'experiències, etc. I si vols participar, ens trobem tots els dimecres a partir de les 18 h en el local de l'Ateneu Llibertari de Sant Boi.
El nom de la nostra pàgina web "Boig per tu" coincideix amb la marca corporativa de l'ajuntament de Sant Boi de Llobregat, l'han escollit per tapar d'alguna manera la injustícia total de la psiquiatria oficial i voler donar una visió positiva a les atrocitats quotidianes de tots els afectats psiquiatritzats, totalment alienant. Per nosaltres té un significat igual que si al poble de Quatre Camins, l'ajuntament hagués fet la marca corporativa amb l'eslogan "Presos de tu amor".
El que s'anomena electro-shock o tractament del xoc elèctric (EST) ara també irònicament "teràpia electro-convulsiva" (TEC), encara que no és cap forma de teràpia, consisteix en descarregar electricitat a través del cervell amb una força de 70 a 400 volts i un amperatge de 200 mili.ampers a 1.6 ampers (1600 mili-ampers). El xoc elèctric s'administra per uns electrodes penjats a cada costat del cap a sobre dels temples, el front i/o darrere d'un costat del cap.
Aquest tractament s'administra sovint en contra de la voluntat del "pacient". Des de la psiquiatria oficial s'oposen a qualsevol restricció per estatut, regulació o judicial davant del seu dret per a executar electro-shock als pacients voluntaris i involuntaris.
Els efectes del tractament, lluny de millorar la situació del "pacient" tenen efectes secundaris que agreugen la seva salut:
-Cremades a la pell del cap on es posen els electrodes, pel que posen un gel conductiu de jalea en l'electrode i prevenir cremades superficials (però no prevenen les interiors).
-Trencament d'ossos, pel que evitar la tensió muscular de l'electro-shock administren drogues paralitzants abans de realitzar-lo.
-Dolor que s'amaga darrera del subministrament d'anestèsia durant l'electro-shock i en el que es suma una por que es desenvolupa i augmenta després dels tractaments.
-Dany cerebral: hemorràgies cerebrals (sagnat anormal), edema (acumulació excessiva de fluïd), la atròfia cortical (encongiment del còrtex cerebral o capes exteriors), espais perivasculars dilatats en el cervell, fibrosi (espesant i marcant amb cicatriu), gliosi (creixement de teixit anormal), parcialment destrucció de teixit del cervell, pèrdua de memòria permanent i disminució de la intel·ligència.
Igualment absurd és mantenir aquest tractament amb teories inventades sobre que aquests electro-shocks elèctrics reestructures la química del cervell d'alguna manera per a millor. Les especulacions teòriques justifiquen el seu ús però no tenen proves sobre la millora de la salut posterior. Igual de despreciables són les disputes sobre si causa un dany temporal (quan hi ha dany permanent) o entendre la lesió cerebral aguda que casa com un dany colateral necessari. Després de l'electro-shock continuat durant setmanes el "pacient" no recorda ni el tractament, perdent més records i habilitats que mai tornaran.
Amb el tractament de l'electro-shock els psiquiatres violen el seu jurament hipocràtic ("Fixaré el règim dels malalts (...) evitant tot el mal i injustícia). Culpables de teoritzar i legalitzar una tortura així com l'estat i altres institucions sanitàries de permetre-ho, no atenent la seva responsabilitat per protegir d'aquest "tractament" dolorós i irracional.
FRASES.
"Per què els psiquiatres tortures i en diuen teràpia de l'electro-shock?" Jeffery Masson, psicoanalista en Contra la Teràpia (1988).
"Molts informes de pacients comparen l'atmòsfera a l'hospital en dies que s'administra el TEC al d'una presó en el dia d'una execució" S. Sutherland, psicòleg en Averia.
El que s'anomena electro-shock o tractament del xoc elèctric (EST) ara també irònicament "teràpia electro-convulsiva" (TEC), encara que no és cap forma de teràpia, consisteix en descarregar electricitat a través del cervell amb una força de 70 a 400 volts i un amperatge de 200 mili.ampers a 1.6 ampers (1600 mili-ampers). El xoc elèctric s'administra per uns electrodes penjats a cada costat del cap a sobre dels temples, el front i/o darrere d'un costat del cap.
Aquest tractament s'administra sovint en contra de la voluntat del "pacient". Des de la psiquiatria oficial s'oposen a qualsevol restricció per estatut, regulació o judicial davant del seu dret per a executar electro-shock als pacients voluntaris i involuntaris.
Els efectes del tractament, lluny de millorar la situació del "pacient" tenen efectes secundaris que agreugen la seva salut:
-Cremades a la pell del cap on es posen els electrodes, pel que posen un gel conductiu de jalea en l'electrode i prevenir cremades superficials (però no prevenen les interiors).
-Trencament d'ossos, pel que evitar la tensió muscular de l'electro-shock administren drogues paralitzants abans de realitzar-lo.
-Dolor que s'amaga darrera del subministrament d'anestèsia durant l'electro-shock i en el que es suma una por que es desenvolupa i augmenta després dels tractaments.
-Dany cerebral: hemorràgies cerebrals (sagnat anormal), edema (acumulació excessiva de fluïd), la atròfia cortical (encongiment del còrtex cerebral o capes exteriors), espais perivasculars dilatats en el cervell, fibrosi (espesant i marcant amb cicatriu), gliosi (creixement de teixit anormal), parcialment destrucció de teixit del cervell, pèrdua de memòria permanent i disminució de la intel·ligència.
Igualment absurd és mantenir aquest tractament amb teories inventades sobre que aquests electro-shocks elèctrics reestructures la química del cervell d'alguna manera per a millor. Les especulacions teòriques justifiquen el seu ús però no tenen proves sobre la millora de la salut posterior. Igual de despreciables són les disputes sobre si causa un dany temporal (quan hi ha dany permanent) o entendre la lesió cerebral aguda que casa com un dany colateral necessari. Després de l'electro-shock continuat durant setmanes el "pacient" no recorda ni el tractament, perdent més records i habilitats que mai tornaran.
Amb el tractament de l'electro-shock els psiquiatres violen el seu jurament hipocràtic ("Fixaré el règim dels malalts (...) evitant tot el mal i injustícia). Culpables de teoritzar i legalitzar una tortura així com l'estat i altres institucions sanitàries de permetre-ho, no atenent la seva responsabilitat per protegir d'aquest "tractament" dolorós i irracional.
FRASES.
"Per què els psiquiatres tortures i en diuen teràpia de l'electro-shock?" Jeffery Masson, psicoanalista en Contra la Teràpia (1988).
"Molts informes de pacients comparen l'atmòsfera a l'hospital en dies que s'administra el TEC al d'una presó en el dia d'una execució" S. Sutherland, psicòleg en Averia.
Assemblea de Majaras de Sant Boi. (Tríptic informatiu).
