Actes // Diada de Mallorca 2012

Adjunto el cartell dels actes fets enguany per la diada de Mallorca que organitza l'Esquerra Independentista de Mallorca. Que per cert s'acaben avui ja s'acaben amb el dinar popular a l'ateneu popular de Palma i aquesta tarda amb una manifestació general a les 18h al Passeig del Born en contra de les retallades i la imposició del castellà a ses Illes com a tot el territori descaradament pels governs balear i la contribució central en mans del PP.

Projecte Pandero?

 

  

No, no em dedico a la música i tampoc m'hi penso dedicar a fons per ara. Però sempre m'ha aficionat i n'escolto gairebé sempre. Sí, sóc un apassionat a la música moderna i escolto des del rock, blues, funk, soul, pop, punk, folk, una mica de reggae i ska o alguns cantautors més íntims. Avui però faig punt i a part a tot això i començo un viatge cap a la música popular i "aborígen" del nostre país. En un altre moment segur que hi tornaré. 

Tampoc és un regal d'aniversari, ni un antic "cassette" de cançons populars ni un cerca-quintos. Tampoc una gralla o un instrument de percussió que m'hagin regalat o hagi agafat per curiositat d'alguna actuació tabalera ni castellera. És molt més que tot això. Es tracta del projecte d'en Guillem Ballaz, músic de trinxera que recupera cançons de fa segles que es tocaven amb panderos "quadrats" i recuperar aquesta tradició centenària de fa uns 500 anys, aborígena i rica del pandero quadrat que ha quedat en pocs llocs del món. Entre altres en el nostre país s'estén des del Rosselló fins a l'Ebre. Després de restaurar panderos antics i fer-ne de nous adaptant-los a les seves necessitats, entrar i consultar en arxius de diversos pobles com de la tradició oral i actuar en directe, aquest any ha gravat un disc. 

Enmig de dubtes aclarits i amb els meus vags coneixements d'història "adquirits" a la universitat explicaré una mica la història i els origens d'aquesta tradició. No se saben els seus origens però hi ha constància a partir dels segles XV i XVI (malgrat venir d'abans) i s'estén a partir de la batalla de Lepant (1571). Aleshores Europa s'havia apoderat del comerç del(a) Mediterràni(a) malgrat l'imperi otomà: cosa que va dur riqueses econòmiques a les classes benestants, obertura de colonitzacions a les perifèries com també eren moments d'Inquisició, conflictes de monopolis i religió. Així també aparegué una nova classe menestral mitjana que organitzava els gremis a les ciutats com a grups de treballadors d'un mateix ofici. En els pobles formaven diversos oficis (un fuster, un ferrer, un peixater...) i es distingien entre el dels homes i les dones. La dels homes s'organitzava en la confraria amb el nom del patró del poble i les dones en la confraria del Roser (sota el paraigües de l'Església). 

Eren cançons que molt sovint cantaven les dones actives en la vida social dels pobles i acompanyaven la seva veu amb pandero. Les lletres però eren molt pomposes, gens crítiques ni bel·ligerants: expressaven quotidianitat, eufemismes, metàfores ...  Però també n'hi ha algunes que toquen el "crostó" en algun vailet per passar-se o criticar algú i però mai afluixaven la "mosca" si se les criticava. Al principi tenia finalitats socials molt clares: es cantaven en els gremis, en carrers o en festes privades de dones i recaptar diners per finançar els seus gremis i practicaven un ritual d'alternar lletres i tonades. En cada poble rebien un nom diferent (pabordes, mosses, priores, pubilles, majorales ...). Sens anar més enllà aquesta podia ser la més guapa triada entre totes o la filla de l'alcalde... Però tampoc, encara no existia consciència sobre la seva condició social i discriminació respecte els homes com de la violència de gènere... Aquests fenomens com l'aparició de les primeres associacions o moviments combatius i feministes no apareixen fins el segle XIX i al llarg del XX. Però era com a mínim en una societat patriarcal tan estancada una eina d'expressió pública i femenina on elles es podien expressar amb la seva veu, encara enmig d'un masclisme més que evident. O sigui, tot això és molt abans de l'aparició dels feminismes pròpiament dits.
Aquesta finalitat es perd cap a mitjan segle XIX amb la liquidació definitiva dels gremis i l'aparició de noves organitzacions treballadores enmig d'una societat industrial com les federacions obreres, ateneus populars, cooperatives ...  Les tonades són preses de context des dels versos justo-sil·làbics modals, passant pels romanços i balls plans fins els fandangos, villanos, jotes ...  Datar-les a simple vista és impossible però van més o menys del XV al XIX, llavors la tradició adopta un caràcter més folclòric.  
Avui en dia el patriarcat segueix sent una eina dominant i tristament ha seguit estipulant amb molta ferocitat moltes coses similars per fer-ne una falsa versió, totalment manipuladora.

Vaig trobar el disc al damunt del radio-cassette de casa i el primer dia ja me'l vaig escoltar vàries vegades estirat al llit, davant de l'ordinador ...  En obrir-lo vaig trobar fotos en blanc i negre, un pròleg seu com un mapa del Principat amb els llocs on ha trobat cançons: la majoria al nord oest -a prop de la Franja- (Buira, Lleret, Àger, Sarroca de Bellera ...) però també Beget, Prades o la Palma d'Ebre. A més les cançons duen com a títol aquests noms. Però algunes lletres han arribat senceres, altres s'han modificat o fins i tot se n'han escrit de noves. 

 Escoltant les lletres, tonades i melodies com per la diversitat d'instruments vaig flipar. Les tendres pinzellades i melancòliques de violins, els acords de guitarra, els ritmes alternants de panderos o els retocs de tible i tenora que acompanyen la veu ...  són un contrast total amb la tralla dels acords, puntejats i solos de les guitarres elèctriques i els sorolls de bateries contundents que sempre escolto. Tancant els ulls les cançons em porten en un context del passat indefinible però amb sensacions llunyanes de la nostra era (fins i tot de misteri) ...  molt difícils de descriure ...  potser vinculada a quotidianitats viscudes per individus d'altres temps i han arribat borrosos. Però em deixa situacions semi-fosques, de moviment lent, estones de silenci o avorriment ...  recordant un dels pocs moments serens d'infantesa tornant un diumenge a la nit cap a casa. És més, és riquesa cultural i patrimoni històric i popular. N'he fet difusió i l'he deixat en algun(es) ami(gues). 

En directe també es tracta d'un projecte del tot acústic on a part de panderos hi apareixen instruments més freqüents (guitarra, violí, contrabaix) i altres d'exòtics d'altres temps (serra, llaüt). Amb la participació d'alguns músics destacats en l'àmbit combatiu (Marcel Casellas i Albert Dondarza) que amb en Guillem destaquen la seva gran versatilitat instrumental tot barrejant melodies antigues amb pentinats moderns. I com no hi apareixen gravacions acústiques aleatòries amb màquines de "loops". I sí, pretén recuperar el ritual de les dones que cantaven amb pandero fent que cada concert sigui totalment diferent. Això sí, mentre no sortís el disc. Ara en canvi es canten en directe les lletres del disc amb un bon final de gloses i algunes intervencions del públic en alguns concerts.
 

De fet vaig tenir ocasió de veure-ho en el CAT de Gràcia el novembre en l'acte de versos i cançons per la Unitat Popular com acte de la campanya SOM UNITAT POPULAR, juntament amb Pau Alabajos, Meritxell Gené, David Caño o Carles Rabassa.  I aquest febrer tornarà a ser aquí i al mateix lloc. Es troba més informació en el seu bloc. I per últim un curt de fragments en directe abans de gravar el disc. 

 
Projecte Pandero

   from Guillem Ballaz on Vimeo.


 

Aquí deixo un tastet de lletres i melodies d'aquest disc.



BUIRA -Lo mai

Lo mai de la plaça n'és prim i altet
i a la capcineta hi canta un moixonet.
Lo mai de la plaça n'ha vingut de lluny
la serra ja passa i és fill de Bretui.

Bonica n'ets noia, de gràcia n'ets plena
i tens retirada a la flor d'asutzena.
La flor d'asutzena n'és flor molt gentil,
surt per primavera entre el març i l'abril.
 




LLERET

I aquesta n'és per a tu
Fatumata catalana
pubilla de rostre bru
espigadeta i galana.
I aquesta n'és per tu,
tota n'és per a tu sola,
pel futur que se t'endú
i pel paisatge que et bresssola.

En pinedes i garrics
creix el teu món d'infantesa;
pisos vells, barris antics
i mitjos somnis de princesa.
A voltes acolorida,
a voltes duent texans,
a voltes amb les amiges
o talaiant als teus gemans,

Res és fàcil per a ningú
i a cops al món hi fa fred.
El món no es va fer per a tu
petit clavell morenet.
El món no es va fer per a tu
i malgrat tot, tu li somrius
trepitjant amb pas segur
el petit món en el que vius.

Desgranant el teu futur,
arbre de dues arrels
és per a tu el tèrbol atzur
de ser quatre cops rebel:
Ser la nova benvinguda
a una terra lluitadora,
dona, de nació oprimida
i classe treballadora

Avui el sol surt per a tu
i la lluna et farà el ple,
potser no ho sabrà ningú
i jugarem a no dir res.
Tu i jo no som diferents
i lluitant viurem la vida
adéu clavell morenet,
adéu estrella del dia.

 VILAMUR 

L'amor vola pels terrats
amb ales de papallona
i els amants mig amagats
que s'estimen una estona
i s'estimen una estona
i renoven sa promesa.
L'amor vola pels terrats
jugant amb la roba estesa

I l'amor segueix volant         
així com vola el cel de nit
i tot ho va embolcallant
com el llençol a sobre el llit
i entre el llit i el llençol
l'amor vola que vola
i entre el llit i el llençol
l'amor juga i fa el què vol.

No m'aguantis la mirada
quan et trobo pel carrer
que jo sé el què tu saps
i tu saps el què jo sé.
No m'aguantis la mirada,
si em mires el temps no passa
i en tons ulls el món s'atura

i en silenci crides massa   

SARROCA DE BELLERA

Au, baixa a la plaça 

tothom hi ha de ser 

que la vida passa

 i batega al carrer. 

Que la vida passa 

i no vé ni va enlloc, 

per poder atrapar-la 

cal anar a poc a poc. 

Les parets maldestres 

són gran biblioteca; 

graffitis rupestres, 

frases de poeta. 

Frases de poeta 

en llibres de maons 

on encara s'hi glosen 

les veritats d'aquest món. 

La ràdio murmura 

cançons ensucrades, 

desgràcies llunyanes, 

veritats escapçades. 

Vertitats escapçades 

somnis a cavall, 

ets tu qui t'abraça 

a través del mirall. 

Noia, surt de casa 

vés i calça't bé 

que la vida passa 

i batega al carrer 

que la vida passa 

i no vé ni va enlloc 

per poder atrapar-la 

cal anar a poc a poc. 

Darrere del vidre

 diuen que no hi plou 

i a la terra plana 

el vent tot ho mou.  



PRADES 

Avui n'és Festa Major 
perquè a mi em dóna la gana 
em vestiré de senyor 
i xiularé una sardana. 
De cobla arriba remor 
com un diumenge de festa. 
Avui en farem l'amor 
a l'ampit de la finestra 

Demà serà un altre dia 
i ja plourà si és que ha de ploure. 
Plorarem pel què teniem 
i per tot el què ens va commoure... 
però això serà un altre dia, 
que avui en floreix la ginesta! 
Avui en farem l'amor 
a l'ampit de la finestra.

Xerrada sobre la situació actual de Palestina

El SEPC Raval ha organitzat per avui una xerrada sobre la situació actual de Palestina i el Conflicte amb Israel arran dels últims bombardeigs i atacs indiscriminats contra la població civil de Gaza. L'acte serà a les 12h a l'aula 303 de la facultat de Geografia i Història, i comptarà amb membres de la Brigada Internacionalista.

Cançons ocultes.

Avui el meu primer poema que vaig escriure, llarg però amb sentit. Una al·legoria a les cançons i es diu "Cançons ocultes".

Cançons ocultes

immerses en carpetes i armaris

que gairebé ningú coneix. 

Acompanyades amb fluixos acords

d'una guitarra mig rebentada.

Escrites amb lletres i melodies

en papers de llibreta rebregats

que cauen a una foguera encesa

i s'escapen com trist fum en l'aire

amb un destí borrós i incert. 

Lletres que parlen de tot: 

de mentides dels polítics i mitjans

que ens manipulen a totes i tots.

De masclisme, violència de gènere

i agressions sexuals, racisme,

control social, exclosió i discriminació,

la destrucció del territori  i especulació immobiliària,

retallades, privatitzacions, atur i finances.

De mobilitzacions i accions, violència i impunitat policial,

detencions, tortures i presons. 

I missatges de llibertat, de revolta i combat. 

Cançons de festa,

de quedar i sortir amb els col·legues,

bars i concerts, de birres, billar, converses o futbol.

Lletres i sons des d'escenaris i envelats

amb veus contundents, notes i xiscles trallers

per donar-ho tot a la nit, arrossegar-se per terra

o a l'andana esperant el metro,

resistir la ressaca 

fins dos o tres dies més tard.

Sons i melodies d'harmonia, calma i relax,

alegries, victòries i plaer,

amors i desamors, tacte i tendresa.

També somriures certs, descarats o malèfics,

Altres que expressen disgustos i mals entesos,

odi, ràbia, impotència, amargor, mals records...

Lletres que denuncien mentides, coacció social,

paternalisme i ensinistrament familiar inaguantable.    

Cançons quotidianes oblidades o ignorades: 

del passat i del present,

missatges carregats o senzills

amb moments dolços, amargs, agres, tendres...

Ningú les vol escoltar. Només aquells 

amb sentiments reals per entendre-les.

Cançons que s'amaguen en un racó:

tristes, disgustades, plorant...

Traicionades i disgustades per tornar a la llum.