on l'oreig molt suau
ens protegeix amb la seva ombra
de la calitja que cau.
I les onades joganeres
amb el seu va i vé concís
ens refresquen i acaronen
disfrutant del seu encís.
L'àvia Gilda.
Fragment del poema "Les estacions de l'any". Mai va ser publicat en el seu llibre de memòries familiars. És un petit homenatge a ella per la seva capacitat poètica i polifacètica que tenia. I aquest és el fragment d'un poema seu que clarament ho reflecteix. Àvia, estàs sempre en la memòria.
Però sí que em recorda els meus estius a la platja quan m'he banyat, saltat i capbussat o submergit entre el va i vé de les onades que arriben cap a la sorra de mar endins tastant la sal de l'aigua o nedant sobre les roques i el terra arenós subaquàtic i algun peixet que passa per allà al mig. Però estem tantes hores a dins de l'aigua que ja ens és ben difícil sortir. Muntanyans al Baix Gaià o les platges del delta de l'Ebre en són exemples clars.
Bon estiu,
-
