Petit homenatge a Marc Grau.

Fa tretze anys de la mort de Marc Grau, un gran guitarrista català -fins i tot se l'ha arribat a considerar com un dels millors en l'escena musical del rock en català dels anys 80 i 90 del segle passat. Va tocar en un principi en grups de música en català i en castellà des de El Último de la Fila de 1986 a 1991 com també tocant la guitarra a la cançó Disneylandia del disc Rebuznos de amor de Los Burros. Més tard també va ser productor musical per a grups catalans com Sopa de Cabra, Lax'n busto, Umpah-Pah i com no Els Pets on hi faria el solo de la cançó S'ha acabat (lletra i música del meu amic Joan Reig, bateria) del disc Calla i balla i acabaria sent el guitarrista i director musical fins el 1998. A més, el 1997 gravaria el seu primer disc en solitari (Instrumental) amb 14 cançons instrumentals on la guitarra elèctrica és la protagonista on quatre són versions de cançons clàssiques. I el 25 d'abril del 1999 va morir a causa d'un càncer ja molt avançat que va intentar tractar-se als Estats Units. 

Jo no en vaig saber res fins quan em van començar a agradar Els Pets... en alguns discos vaig veure el seu nom on hi deia que tocava les guitarres. Malgrat tot per edat mai el vaig poder arribar a veure i escoltar en directe a part que a casa meva no em deixaven anar sovint en aquests concerts. Però va ser a partir d'un vídeo del concert al Mercat de Música Viva de Vic del 1997, en la gira Bondia, quan em vaig quedar impressionat per la seva manera de tocar i les seves actituds rockeres i enginy amb la guitarra a les mans en cançons com Vaig calent, Sebastià o el Jo vull ser rei. Fins i tot els solos i els rifts musicals dels inicis i finals de cançons han acompanyat els meus sentiments més íntims, especialment com a via de canalització en sentir-me ensinistrat pels meus pares. 

Per últim crec que és important tenir present l'evolució de la seva carrera musical i ressaltar el protagonisme en grups on havia participat abans dels Pets. Així recordarem també la seva estada a El Último de la Fila i Los Burros. I per últim el videoclip de S'ha acabat dels Pets.

Velles imatges, vells records ...

Aquestes imatges em porten records nostàlgics... de quan jo havia passat la setmana santa al mas de Falset... De fet era un mas que havia estat d'un avi meu que mai vaig arribar a conèixer i després va passar en mans de la meva àvia fins quan va morir. Era una putada que fos amb la família i encara no hi hagués anat amb col·legues. Però encara tinc nostàlgia d'aquells temps allà enmig dels avellaners i l'oliver... les basses, la mineta, la gespa dels prats. Quan corria amb les bicicletes pels voltants de l'era, anava a Bellmunt i fotia els peus en el riu... encara me'n recordo d'una vegada que vaig travessar-lo amb la bici i vaig volcar a l'aigua... ja vaig acabar ben esglaiat. També eren ben naturals els cels rogents i les postes de sol enmig de núvols grisos per damunt dels arbres i les llunyanes muntanyes que allà en el fons es fonien com si res mentre s'escoltaven alguns ocells que mig volaven i fins i tot el so del cu-cut com un gran cant que acompanyava el vespre, fins i tot es podia escoltar des de les golfes. I a la nit veiem una lluna llunyana i uns estels poc ennuvolats. En canvi ara hi ha un nefast polígon encara en construcció que per fotre'l vam perdre la bassa, l'olivera i una bona part de terreny. I a la nit quan s'il·lumina ja no podem gaudir dels misteris de la nit amb el cel fosc.