"El retorn d'un so màgic" (Primera part)

Aquest any fa 25 anys de la mort de l'Esteve Fortuny que ha estat una persona rellevant i coneguda en el barri per haver estat durant molt temps el guitarrista i compositor de la Companyia Elèctrica Dharma. Aquest és un grup de rock format pels germans Fortuny entre el final dels anys 60 i el començament dels 70 a partir de l'aparició d'una comuna mig hippie i es va anar fent conèixer a partir dels seus concerts en els casals de joves, en els envelats en les festes majors, les actuacions de pallassos com van ser els Comediants, en els grans concerts. La seva música sempre s'ha consolidat amb la fusió del jazz i el rock americà de la seva època i la música popular catalana i ha anat acompanyada amb missatges reivindicatius i antimilitars de la manera que molta gent ja els sap identificar fàcilment. L'Esteve Fortuny va morir una hemorràgia cerebral enmig d'un concert a Cardedeu només amb vint-i-sis anys el 19 d'agost del 1986. Malgrat la tristesa dels seus germans i la possible dissolució de llavors ells han decidit continuar i avançar com a grup i mantenir viu el seu esperit musical.

Els anys passen i els noms cauen en l'oblit i del pou de l'oblit costa de sortir-ne. Tant és així que actualment a la majoria de la gent el nom d'Esteve Fortuny no els sona de res. Però hi ha un grup de melòmens com l'Assemblea de Barri de Sants i la Iniciativa Popilar per a la Memòria d'Esteve Fortuny que han obert diversos espais en la xarxa per demanar que es mantingui viu el record envers l'Esteve Fortuny i és per això que es demana a l'Ajuntament que l'actual carrer Sagunt es passi a dir amb el seu nom.
I avui divendres 26 d'agost se li farà un homenatge amb el nom "El retorn d'un so màgic" i forma part del programa de la Festa Major Alternativa d'aquest any 2011 en el Parc de l'Espanya Industrial on hi haurà una actuació de la Companyia Elèctrica Dharma entre altres grups i col·lectius del barri. Malauradament s'ha hagut de suspendre la realització del Correfoc de Festa Major censurat per l'Ajuntament.

A continuació us deixo el programa que està previst finalment per avui a la tarda i la nit degut a la retallada del correfoc.

20:30h - Correfoc infantil a la Plaça Màlaga. Diables Barrufet.

22:30h - Concerts: Companyia Elèctrica Dharma i Tremenda Clandestina.


Finalment, a sota us vull posar unes paraules que l'Assemblea de Barri de Sants com la Iniciativa Popular per a la Memòria d'Esteve Fortuny que m'han cridat molt l'atenció i em porten molts sentiments difícils de definir però em porten molta melancolia.

"El retorn d'un so màgic: Un espectacle... Un petit somni... d'un poble que per uns instants vol agraïr-te i recordar-te dins del mar alegre de les teves tonades. Va per tu, Esteve!

M'interessa deixar aquest vídeo d'un concert de l'Elèctrica Dharma al Mercat de les Flors el 1986 on hi apareix l'Esteve Fortuny a l'escenari com un gran record nostàlgic en aquest gran músic.




Si esteu interessats podreu trobar informació en els següents enllaços:http://iniciativaesteve.blogspot.com/2011/08/homenatge-esteve-fortuny-el-retorn-dun.html

http://www.mondivers.cat/spip.php?article1726

Record dels 20 anys dels Pets

Fa poc temps que no he anat en cap concert dels Pets ja que en la gira d'estiu de l'any passat tan sols vaig anar en dos concerts en directe: el primer va ser al Poble Espanyol on compartien escenari amb els Amics de les Arts on al final del concert van tornar a l'escenari per cantar la cançó d'Agost i després per la diada de l'any passat després de la manifestació on van tornar a tocar amb ells i abans hi hagueren At Versaris acompanyats pel trio de jazz Asstrio. A més també vaig anar en el seu concert al Palau de la Música durant les sessions de BandAutors. Aquest any no sé com ho tindré per tornar-los a veure. De fet volia anar a veure'ls a Constantí -la terra promesa- però va ser totalment impossible anar-hi des de Torredembarra sense cap transport de tornada. Me'n recordo que en Joan Reig em va dir que Constantí està molt mal comunicat.
Ahir vaig seguir navegant pel YouTube ja que ho tinc per mal vici traïdor i vaig buscar vídeos sobre algun moment nostàlgic del grup. He trobat un reportatge de la gira dels seus 20 anys de carrera el 2005 on van tocar a diferents llocs dels Països Catalans i és coneguda també com a GIRAVINT. Aquest reportatge va sortir en un DVD conegut com AIXÒ ÉS ESPECTACLE i fa referència a la cançó That's entertainment d'en Paul Weller quan havia cantat amb The Jam i en aquesta gira la van cantar en català. Per a mi és un vídeo nostàlgic on es combinen antigues imatges i cançons del grup, moments quan la gent va en els seus concerts i fragments de cançons en directe en aquesta gira. El fragment que em va agradar més va ser el d'en Joan Reig cantant S'ha acabat al davant de l'escenari.

Fotografies de l'antic hospital de Sant Pau i la facultat de medicina

Cap a l'octubre de l'any passat després de sortir de classe a la universitat vaig agafar el metro i vaig fer unes fotografies de l'antic hospital de Sant Pau i la facultat de medicina. Són edificis modernistes de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Jo no sé encara els motius exactes pels quals vaig fer aquestes fotos. Potser per sentiment nostàlgic en el meu besavi que malauradament ni el vaig poder conèixer però el meu avi em va dir que va ser escultor i va fer les cares i les mans d'aquestes escultures abans d'anar-se'n a estudiar escultura a París. També és possible que jo ja esperés amb ganes una xerrada que vaig proposar a la gent de Ràdio Nikòsia sobre estigmatització dels pacients psiquiàtrics a la facultat de medicina on tristament molts dels estudiants no hi van posar interès i van anar marxant de l'aula. També hi ha altres motius que aquí tampoc fa falta explicar.
També m'interessava fer alguna foto a dins del nou hospital per mirar el contrast i les diferèncis amb l'antic però en fer-la m'ho van prohibir totalment. Tot i així encara vaig poder fer una foto d'una pencarta dels i les treballadores de sanitat en contra de les retallades laborals i la privatització de la sanitat pública.
Degut a les obres de la façana he hagut d'entrar pel costat del nou hospital i pel recinte dels antics pavellons està tot molt mal comunicat i costa d'ubicar alguns llocs com ara l'antiga casa de la Convalescència. És una llàstima que d'un edifici com aquest en vulguin fer un museu enlloc de seguir sent un hospital amb la flama encesa. I en el nou hospital malgrat que hi entri molt la llum de fora pels grans finestrals és una merda com en els despatxos sigui artificial i molt pobra que agobia quan estàs allà a dins -quan ho vaig fer una vegada en una visita amb un neuròleg inútil que no sabia què dir ni què fer. Els dos últims serveis que s'han mantingut en el recinte antic han estat oftalmologia que ja es va traslladar en el nou edifici i psiquiatria que encara es troba en l'antic hospital.

Quan surt el sol.

Sec sota el porxo vell a aixopluc de l'aiguat que cau
i a la terra el tempir fa bona olor.

Veig un tros més enllà un veí treu el cap,
s'ho mira, somriu i em veu i ens saludem.

Plou per tot arreu sens distingir quin camp és de qui.

Sembla que està a punt d'afluixar i la natura la feina atura
i l'ocellam desvetlla el camp i certifica que el cel s'estripa.

Quan surt el sol surt per tothom
sense preguntes ni privilegis
així de natural és la societat que pretenem.

Nits a la llar de foc explicant contes als menuts
que haviem sentit a l'avi allà mateix.

Vé el veí a fer el cafè i diu que es veu que hi ha nous veïns
d'una terra llunyana que ara és un erm.

El vent és de migjorn que va fer ahir els que ha dut aquí.

A l'endemà els anirem a donar la benvinguda,
i si cal, ajuda per fer a poc a poc una llar de foc
on contar rondalles a la canalla.

Quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis
així de natural és la societat que pretenem.

Sec sota el porxo vell a aixopluc de l'aigua que cau.
Aquesta terra és nostra però el món és de tots.

Lletra i música: Brams.

I des d'aquí també s'escolta aquesta cançó tendra i amable de Brams on el mateix Titot la va cantar acompanyat només amb en David Rosell a la guitarra sense cap altre membre més del grup. Per a mi ha estat una de les millors cançons dels Brams tant per la seva melodia ancestral com pel que diu la seva lletra.