divendres, 31 de maig del 2013

dimarts, 7 de maig del 2013

Mar de Primavera.


















Les onades blaves i verdes s'esquitxen a la platja, 
penetren en els esculls per on m'endinso 
que em toquen per poc,
xoquen fortes entre les roques 
deixant escuma blanca.
El sol brilla amb raigs que piquen 
deixant un reflex evident entre elles. 

Camino molt a poc a poc
per la sorra fins molt enllà
(lluny del port i la riereta), 
seguint les petites petjades deixades,
les sanefes naturals marcades
simètriques i assimètriques,
pedretes i closques de petxines
clavades. 

No sento els crits de les gavines
però respiro l'aire salat de mar enllà
que m'allibera de mocs i merda inútil
i omplir-me de pur oxigen. 
La seva olor em fa venir ganes de plorar
i em porta enyorança 
quan m'envia l'amor que em transmets
amb els teus gests, el teu tacte, 
els teus petons, les teves abraçades, 
la teva veu suau i les teves paraules
plenes de sentiments i intimitat
preocupant-te per mi i dient-me si estic bé.