Possibilitat d'internament o visita al neuròleg

Molts potser no ho sabeu, però he tingut males experiències després de rebre unes tècniques psicològiques molt agressives (cognitivo-conductuals i acció-reacció) des de fa temps, i m'han trepitjat aquests últims anys. En primer lloc, una neuropsicòloga que em portava (la Montserrat Pérez) i altra gent, com fins i tot ma mare, d'una forma totalment agressiva i constantment, en contra de la meva voluntat, de maneres totalment forçades, reprimint-me el plorar, bloquejant-me sentiments i emocions, i amb formes totalment feixistes (tu recte!!!!, cap i espatlles amunt!!!!). Dient que no em demanava perdó sinó que m'ho havia de dir o de fer... Això, a la llarga m'ha trepitjat i condicionat la vida, i m'ha fet molta ràbia i fins i tot m'he autoagredit sense poder anar a entendre els meus sentiments tot havent empassat el què practica o ensenya a practicar aquesta gent.

D'altra banda, després d'una ponència del 3r congrés del Tourette, en una ponència per dues psicòlogues infanto-juvenils de l'Hospital Clínic deien que erem nens manipuladors, etiquetant-nos com uns dolents i de forma totalment estigmatitzada: premiar els nens quan ho aconseguien a fer tot bé, tècniques cognitivo-conductuals o acció-reacció, o fins i tot les amenaces d'una fiscal de menors en enviar-nos a psiquiàtrics en cas de judicis. D'altra banda, en una xerrada sobre el TOC d'una psiquiatra de l'Hospital Clínic, que va citar una "cognitivo"-conductual que em van fer, de forma despiadada i sense escrúpols. Això no pretén arreglar res des de l'arrel del problema sinó que et pretén ficar a dins d'uns paràmetres en el sistema que ens envolta, sense poder ser feliç per dins meu.

Aquest tema m'ha portat molta ràbia ja que atempta contra la meva (la nostra) voluntat i els nostres sentiments, i m'ha fet molta ràbia, a part que també em sento bloquejat i encara ho pateixo per dins, ja que m'han reprimit la meva manera de ser i tinc molta ràbia cap a certes persones. Vull que realment deixin la seva feina i posar-me al seu nivell per espantar-los i siguin conscients del què fan; fins i tot, dormint és quan em vé aquesta ràbia i em venen ganes de reaccionar i acabar amb ells, ja que sóc sensible amb les persones amb Tourette i m'emprenya moltíssim que se'ls facin aquestes tècniques o pràctiques. Però, es pot arriscar, ja que he enviat e-mails molt atacants i agressius davant de tot això; i ahir van trucar de l'Hospital Clínic dient-nos que havien rebut un mail molt dur i que estaven a punt de fer un tràmit als serveis jurídics, i acabar jo amb internament. El meu pare, com a mínim, una de les coses que ha fet bé ha estat demanar-los que ho frenessin, i pogués demanar hora o visita amb algun neuròleg per tenir-hi alguna entrevista, ja que aquest és el tema que m'afecta, ja que així ja no faran cap tràmit. Ara és un moment arriscat, és clar. A més, també he escrit a una metgessa especialista en medicines alternatives (Teresa Forcades) per encarar aquest tema. D'altra banda, he parlat amb Ràdio Nikòsia per saber si hi ha algú amb alguna experiència semblant i poder-la intercanviar. Fins i tot, alguns companys m'han dit que les deixés, però és un tema que m'ha fet molta ràbia ja que d'alguna manera em puc sentir catalogat.

En conclusió, crec que he actuat de manera totalment irregular i massa precipitada, tot i jo tenir raó. El meu desig clau és en sentir-me feliç en mi mateix, i poder fer allò que m'agradi i em senti a gust. Malgrat tot, no em trobo massa bé i em sento en un estat d' "estranyesa" i mig mareig malgrat que realment no pugui expressar el meu sentiment interior davant d'aquesta situació. Però intento mantenir en la calma la meva serenor.

A part, tampoc vull perdre amics i tal, sinó que el què vull és intentar seguir endavant tot i ser pessimista... amb allò que m'agradi fer. I no poder viure-ho d'aquesta manera tan intensa. Espero que hi hagi sort i poder evitar tots aquests problemes innecessaris que encara generen més merders i complicacions. Millor evitar el màxim aquesta manera d'expressar la ràbia amb mails amenaçants i buscar altres maneres, perquè mai et portaran enlloc sinó que malgrat poder tenir jo molta raó, encara he fet més possible que aquesta gent pogués tenir més suposats arguments i fer servir el poder de la manera com els interessa. I en aquest cas, INTERNANT-ME!!!!

A més, respecte el tema de "malaltia" també s'ha de dir que no tots els factors són orgànics sinó que hi ha temes emocionals, a més que hem de dir que una persona és molt més que una malaltia o trastorn. El què realment busquen aquests suposats metges o psicòlegs professionals és estigmatitzar-te a dins d'uns paràmetres que estan marcats per la societat "moderna" i neoliberal, justificant els seus falsos arguments a partir de nocions orgàniques (molts cops innecessàries) i sense poder expressar tu lliurement el què creus al marge dels factors neuro-químics o biològics.

Però jo i alguns altres aquí estem i seguim; per lluitar contra el capitalisme i, en aquest cas, la ciència com a dogma de fe i totes les seves manipulacions tant burocràtiques, jurídiques o legals que refermen el sistema, i fer entendre i saber a la gent què els paràmetres reals són molt més amplis, i molts dels factors dels problemes "mentals" no són simplement orgànics sinó també emocionals o sentimentals; i aquest sistema tampoc és la solució per aquest tipus de problemes, en què les associacions d'afectats, fundacions o societats corporativistes no actuin com a grups de pressió sistemàtica. Sinó que aquestes problemàtiques s'estenguin a l'abast de la societat per entendre que també aquest tipus de coses i no hi ha d'haver l'existència de cap tipus d'argument que es justifiqui a nivell institucional, jurídic ni legal.

De fet aquí no ho hauria de dir però aquesta és una de les lluites que, des del meu punt de vista, encara no estan prou focalitzades i encara necessiten avançar moltíssim perquè realment es tingui un altre concepte diferent de la psiquiatria i la neurologia.

MALGRAT LA BOIRA CAL CAMINAR...

Reflexions i algunes actuacions

Ja som el 5 de juliol i fa temps que ha acabat el curs, i no som a temps per parlar amb el degà de medicina. Després de trobar-nos alguns de l'assemblea del Raval al davant del MACBA, no hem pogut trobar-nos més des d'aleshores per altres motius, tot i dir d'intentar quedar un altre dia. La meva idea seria ja parlar amb l'Alba i la Judit de medicina ara aquest juliol per preparar la conversa amb el Francesc Cardellach cara el curs vinent.

Davant dels fets, han sortit possibilitats i rumors previs. Una companya de la facultat, l'Eli, va tenir la proposta de denunciar el degà i la facultat de medicina als serveis jurídics de la UB i es necessitaria un advocat; que, en aquest cas, era un col·lega seu que coneix bé com funcionen aquests temes i, en haver-hi parlat, em va comentar que tampoc ens beneficiaria perquè aquest tipus d'òrgans defensen més els degans, rectors i aquesta gent abans que nosaltres. Això és similar al funcionament del servei jurídic d'una empresa, en què tot i els motius de queixes dels treballadors davant de problemes, aquests recolzen els empresaris. Això tampoc ens sortiria a compte.

A més, tampoc discrepem la proposta d'en Tons de filosofia, en què un professor seu, en Jaume Mascaró, coneix un professor de dret que també coneixia en part el tema de fer aquest tipus de denúncies de forma legal, i seria mitjançant el síndic de greuges. Per no haver-me fet un part mèdic a temps, seria necessari contactar amb alguna gent que veiés els fets perquè hi siguin; juntament amb les fotos que tenim dels morats, perquè la denúncia tingui més rellevància i els fets es vegin més evidents. Tot això ho hauriem de començar a planificar perquè no se'ns tirin totes les vacances al damunt.

A més, vaig enviar un mail a la Directa explicant els fets en què em van contestar que aleshores no podien publicar res sobre els fets per altres temes que tenien damunt i redactarien alguna cosa en algun exemplar setmanal, però els va semblar una "cabronada". Després ho vaig fer a Alerta Solidària, i en aquest cas m'han contestat ràpid, dient-me que tindria tot el seu suport en cas necessari, agafarien la carta al Cardellach que vaig penjar al bloc per enviar-la al SEPC i passar-la al Llibertat.cat. Fins i tot, algunes altres persones com el Josep Garganté de TMB, tot i no saber com ajudar-me en alguns moments, tampoc li sembla gens correcte tot el tema.

En segon lloc, vaig enviar un article a l'Accent; el qual l'he imprès diferents vegades i l'aniré penjant o fer-ho fer a totes les facultats i universitats possibles perquè les i els estudiants coneguin bé aquests fets i no es quedin callats com va passar amb una part dels assistents del concert en què van succeïr els fets. La setmana passada ja la vaig penjar a l'entrada del local d'estudiants de la nostra facultati, dijous al migdia, a la facultat de Bellvitge, a dues noies de medicina, que m'han dit que ho penjarien a partir del curs vinent. Fins i tot, una noia de Traducció i Interpretació també en passaria a la seva classe a la UAB, dient que una persona com aquesta li feia fàstig i ràbia, i per a ella, és un subnormal.

Al mateix temps, també penso en la idea d'engegar una nova recollida de firmes i aconseguir les màximes possibles per portar-les el dia de la conversa amb aquest degà. Fins i tot, també tinc la idea de penjar cartells al setembre amb el dia, l'hora i el lloc.

Igualment, també ens interessa saber si realment existeix aquesta ordre; i si existeix, voldrem veure què hi posa, quan es va escriure i aprovar com també les persones que la van signar. Sabent-ho, potser ens afavoreix aconseguir una crítica més enèrgica i justificar encara més els nostres arguments.

Per moltes traves i impediments que ens posin com les mentides que ens diguin, nosaltres seguirem lluitant i insistint en aquest tema, queixar-nos als llocs on ens faci falta i saber quina és la realitat de les coses i fer les crítiques necessàries. Aquests fets no es poden oblidar, i menys a la universitat pública, que discrimina amb impunitat la gent que no considera normal o no encaixa a dins dels seus paràmetres en conjunt de la societat capitalista i neoliberal. I més a les i els estudiants de medicina, els serveixi com un moment de reflexió i enlloc d'apoltronar-se com si no passés res, els serveixi per tenir altres valors i saber actuar en conflictes d'aquest tipus.

En sortir als mitjans alternatius, la gent coneixerà els fets i mai oblidarà ni veurà amb bons ulls un degà de medicina, com de qualsevol carrera, amb comportaments feixistes. Com més es difonguin aquests fets i més gent ho sàpiga, serà molt millor. Això podria ser un moment per crear un punt de força per fer front en aquest tema.

Avís important a la biblioteca

Finalment, avui passaré el text que va escriure la meva companya Alba de l'assemblea de facultats degut a les queixes de la biblioteca:

AVÍS IMPORTANT.

Degut a les queixes que s'han formulat contra un company en motius dels seus tics fònics, us informem que no són voluntaris sinó que són conseqüència de la SÍNDROME DE TOURETTE.

Per tant, es demana respecte vers aquest estudiant i recordem que té el mateix dret que totes i tots a utilitzar la biblioteca.

[de totes maneres, creiem que és feina de la biblioteca informar sobre aquest fet a la gent que vé a queixar-se].