dijous, 20 de maig del 2010

Hans Christian Andersen i l'aneguet lleig

Hi ha molts contes que parlen sobre fets reals i discriminatoris com fins i tot per ser d'una manera diferent . Un exemple és el de L'Aneguet lleig del Hans Christian Andersen. Era un escriptor danès que va escriure els contes de fades més coneguts per als nens. Va viure en la pobresa i va ser abandonat, i criat en el taller de sabates del seu pare. Va treballar pel director teatral Jonas Collin qui li va pagar una formació humanísitica.
Un dels contes més coneguts de l'Andersen és l'Aneguet lleig, que segurament el va escriure degut en una situació similar en què ell es trobava afectat per la Síndrome de Tourette, és a dir el problema que tinc jo.
Representa la història d'un ànec que és de color diferent que els seus germans en sortir de l'ou i és discriminat tant per la seva família com altres animals degut a ser considerat com un animal deformat fins quan uns cignes que el troben i l'aprecien i l'accepten.
Aquest esdeveniment està molt relacionat amb un tema molt actual com és el del racisme i la discriminació o fins i tot el rebuig de part de la societat de qualsevol cosa, persona o fenomen que es desvinculi dels cànons establerts per la societat.
En el vídeo apareix una reproducció amb dibuixos del Walt Disney però sense veus i acompanyat per una cançó que crec que transmet unes sensacions relacionades amb els esdeveniments en què es troba injustament el protagonista del relat.


dilluns, 17 de maig del 2010

Una reflexió sobre la grip A per la Teresa Forcades


La Teresa Forcades és metgessa especialista en medicina interna, salut pública i medicines alternatives. M'ha enviat una reflexió i proposta davant de la vacuna de la grip A. Ens aconsella no vacunar-nos degut a les problemàtiques a la salut humana i els interessos de les farmacèutiques.

1) DADES CIENTÍFIQUES.
- els dos primers casos coneguts de grip nova (virus A/H1N1 soca S-OIV) es van diagnosticar a Califòrnia (als EUA) el dia 17 d'abril de 2009.
- la grip nova no és nova perquè sigui del tipus A ni tampoc perquè sigui del subtipus H1N1: l'epidèmia de grip de 1918 va ser del tipus H1N1 i des del 1977 el virus H1N1 formen part de la grip de cada any; l'únic que és nou és la soca S-OIV.
- un 33% de les persones més grans de 60 anys semblen tenir immunitat pel virus de la grip nova.
-des de que va començar fins el 15 de setembre '09, han mort d'aquesta grip 137 persones a Europa i 3.559 persones a tot el món; cal a tenir en compte que cada any moren a Europa entre 40.000 i 220.000 persones a causa de la grip.
-tal com han manifestat públicament reconeguts professionals de la salut -entre ells el Dr. Bernard Debré (membre del comitè nacional d'ètica de França) i el Dr. Juan José Rodríguez Sendín (president de l'associació de col·legis de metges de l'estat espanyol) -, les dades obtingudes de la temporada de grip que ja han passat els països de l'hemisferi sud demostren que la taxa de mortalitat i complicacions de la grip nova és inferior a la de la grip de cada any.
2) IRREGULARITATS QUE CAL EXPLICAR
-a finals de gener de 2009, la filial austríaca de la farmacèutica alemanya Baxter va distribuïr a 16 laboratoris d'Àustria, Alemanya, la República Txeca i Eslovènia, 72 kg de material per prearar milers de vacunes contra el virus de la grip estacional; les vacunes s'havien d'administrar a la població d'aquests països durant els mesos de febrer-març; abans que cap d'aquestes vacunes fossin administrades, un tècnic de laboratori de l'empresa BioTest de la República Txeca va decidir per compte propi provar les vacunes en fures, que són els animals que des de 1918 es fan servir per estudiar les vacunes de la grip; totes les fures vacunades van morir; es va investigar aleshores en que consistia exactament el material enviat per la casa Baxter i es va descobrir que contenia virus vius de la grip aviar (virus A/H5N1) combinats amb virus vius de la grip de cada any (virus A/H3N2); si aquesta contaminació no s'hagués descobert a temps, la pandèmia que sense base real estan anunciant les autoritats sanitàries globals (OMS) i nacionals ara serien una espantosa realitat; aquesta combinació de virus vius pot ser especialment letal perquè combina un virus que tñe un 60% de mortalitat però és poc contagiós (el virus de la grip aviar) amb un altre que té una mortalitat molt baixa però una gran capacitat de contagi (un virus de la grip de cada any).
- el 29 d'abril de 2009, quan feia només 12 dies que s'havien detectat els dos primers casos de la grip nova, la doctora Margaret Chan, directora general de l'OMS, va declarar que el nivell d'alerta per perill de pandèmia es trobava a la fase 5 i va ordenar tots els governs dels estats membres de l'OMS que activessin plans d'emergència i d'alerta sanitària màxima; un mes i mig més tard,. l'11 de juny de2009, la doctora Chan va declarar que en el món ja teniem una pandèmia (fase 6) causada pel virus H1N1 S-OIV; ¿com ho va poder declarar si d'acord amb les dades científiques exposades més amunt la grip nova és en realitat més benigna que la grip de cada any i ja hi ha una part de la població que té immunitat?; ho va poder declarar perquè el mes de maig, l'OMS havia canviat la definició de què és una pandèmia: abans del maig del 2009 per declarar una pandèmia calia que morís a causa d'un agent infecciós una proporció significativa de la població.; aquest requeriment - que és l'únic que dóna sentit a la noció clínica de pandèmia i a les mesures polítiques que se li associen - va ser eliminat de la definició del maig de 2009; això és el que va permetre que el 26 d'abril els EUA es declaressin en "estat d'emergència sanitària nacional" quan en tot el país només hi havia hagut 20 persones infectades de la grip nova i cap d'elles no havia mort.
3) CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE LA DECLARACIÓ DE "PANDÈMIA"
- en el context d'una pandèmia és possible declarar la vacuna obligatòria per a determinats grups de persones o fins i tot per al conjunt de ciutadans.
- què li pot passar a una persona que decideix que no es vol vacunar? mentre no s'hagi decretat que la vacuna és obligatòria, no li pot passar res; ara bé, si s'arribés a decretar l'obligatorietat, aleshores l'estat té l'obligació de fer complir la llei imposant multa o presó (a l'estat de Massachussets la multa proposada per aquest cas podria arribar als 1000 dòlars per cada dia que passa sense que et vacunis).
-davant d'això, ja qui pot pensar: si fan la vacuna obligatòria, doncs em vacuno i ja està, total, la vacuna és més o menys com la de cada any, tampoc n'hi ha per tant.
-cal saber que hi ha tres novetats que fan que la vacuna de la grip nova sigui diferent a la de cada any: la primera novetat és que la majoria de laboratoris estan dissenyant la vacuna de manera que amb una sola injecció no sigui suficient i en calguin dues; l'OMS recomana també que no es deixi d'administrar la vacuna per la grip estacional; qui segueixi aquestes recomanacions de l'OMS s'exposa a ser injectat tres vegades; això és una novetat que teòricament multiplica per tres els possibles efectes secundaris, però que en realitat ningú sap quins efectes pot tenir perquè no s'ha fet mai; la segona novetat és que alguns dels laboratoris responsables han decidit afegir a la vacuna coadjuvants més potents que els utilitzats fins ara en la vacuna anual; els coadjuvants són substàncies que s'afageixen a la vacuna per tal d'estimular el sistema immunitari; la vacuna de la grip nova que està fabricant el laboratori Glaxo-Smith-Kline, per exemple, conté un coadjuvant nomenat AS03 (una combinació d'esqualè i polisorbat) que multiplica per deu la resposta immunitària; el problema amb això és que ningú no pot assegurar que aquest estímul artificial del sistema immunitari no provoqui altres malalties autoimmunitàries greus al cap d'un temps (com ara la paràlisi ascendent de Guillain-Barré); i la tercera novetat que distingeix la vacuna de la grip nova de la vacuna de cada any és que les companyies farmacèutiques que la fabriquen estan exigint als estats que signin acords que els confereixin impunitat en cas que les vacunes tinguin més efectes secundaris dels previstos (ex. està previst que la paràlisi de Guillain-Barré afecti unes 10 persones de cada milió que es vacunin); els EUA ja ha signat un acord que allibera tant els polítics com les farmacèutiques de tota responsabilitat dels possibles efectes secundaris de la vacuna.
UNA REFLEXIÓ.
Si l'enviament de material contaminat que va fer la casa Baxter al gener no hagués estat casualment descobert, s'hauria produït efectivament una pandèmia gravíssima amb el potencial de causar la mort de milions de persones que alguns estan anunciant. És inexplicable la manera de ressò polític i mediàtic del que va passar al febrer al laboratori txec. Encara és més inexplicable el grau de responabilitat demostrat per l'OMS, pels governs i les agències de control i prevenció de malalties en declarar una pandèmia i promoure un nivell d'alerta sanitària màxima sense base real. És irresponsable i inexplicable fins a extrems inconcebibles la bilionària inversió d'euros obtinguts de l'erari públic destinats a fabricar milions i milions de dosis de vacuna contra una pendèmia inexistent, mentre no hi ha prous diners per ajudar els milions de persones (més de 5 milions solament als EUA) que a causa de la crisi han perdut la feina i la casa.
Mentre no s'aclarin aquests fets, el risc que es puguin distribuïr vacunes contaminades aquest hivern i el risc que es puguin arribar a adoptar mesures legals coercitives per forçar la vacunació, són riscos reals que en cap cas s'han d'infravalorar.
En cas que la grip segueixi tan benigna com fins ara, no té cap sentit exposar-se al risc d'una vacuna contaminada ni correr el risc de patir una paràlisi de Guillain-Barré.
En cas que la grip s'agreugi de forma inesperada com ja fa mesos que anuncien sense tenir cap base científica un nombre sorprenent de persones amb alts càrrecs - entre ells la directora general de la OMS -, i de cop comencin a morir a causa de la grip moltes persones del que és habitual, encara tindrà menys sentit deixar-se pressionar per vacunar-se perquè una sorpresa així només podrà significar dues coses: 1. que el virus de la grip A que ara circula ha patit una mutació; 2. que està circulant un altre (o uns altres) virus. En ambdós casos la vacuna que s'està preparant ara no serviria de res, i tenint en compte el que va passar al febrer amb la casa Baxter, pot ser que fins i tot fos la via de transmissió de la malaltia.
UNA PROPOSTA:
- a més de mantenir la calma, prendre precaucions de sentit comú per evitar el contagi i no deixar-se vacunar, cosa que ja li proposen moltes persones de seny al nostre país.
-faig una crida a activar amb caràcter urgent els mecanismes legals i de participació ciutadana necessaris per assegurar de forma rotunda que no es podrà forçar a ningú en el nostre país a ser vacunat en contra de la seva voluntat, i que els qui decideixin lliurement vacunar-se no seran privats del dret a demanar responsabilitats ni del dret a ser compensats econòmicament (ells o els seus familiars) en cas que la vacuna els causi una malaltia greu o la mort.

A sota, he deixat uns vídeos sobre el documental Campanas por la gripe A, argumentat per la mateixa Teresa Forcades des de Sant Benet de Montserrat, malgrat ser en castellà però se li nota el seu accent català, ja que en el fons és de la vila de Gràcia. Degut a durar aproximadament 1 hora, la persona qui ho debia penjar al YouTube li hagués funcionat millor amb 5 vídeos. Al final també fa una petita referència a la campanya contra els trangènics de primera meitat d'aquest any.












Per a més informació sobre les crítiques de la vacuna contra la grip A i els negocis farmacèutics feu clic aquí: http://www.wodarg.de/espanol/2352806.html

diumenge, 16 de maig del 2010

Un conte africà: La Papallona

De petit em llevava a les 7 del matí abans d'anar-me'n a l'escola i em dedicava a escriure contes i fer dibuixos. Alguns m'havien explicat des de xic em van atreure i els reproduïa a través d'imatges i algun text. Més tard, havia intentat escriure a mà alguns llibres, relats i inventar-me algunes obres de teatre: algunes vegades n'havia fet a l'escola i atret també pel meu avi que s'hi ha dedicat bastant temps.
Però amb la mandra d'una edat vaig deixar aquest hàbit i encara menys estava disposat a escriure un diari sobre les coses què feia el dia a dia o les situacions en què em trobava.
I justament aquesta setmana, un col·lega que té alguns blocs històrics semblants als meus em va preguntar si també escrivia contes o poemes. I em va animar a tornar-ho a fer, que per començar ho he fet amb autors coneguts, i fins i tot musicats per cantautors o grups.
Aquest cop no he pensat en inventar-me un conte i aprofitar la meva creativitat, sinó que se m'ha acudit agafar-ne un d'africà. És del Camerún de l'ètnia dels ewuzok que me'l va explicar farà uns anys el capellà africà Dom Pierre Lavenir.


Pensant en la imaginació sense caure en la inspiració de tenir noves idees, va i de sobte:
Vet aquí que quan surt el sol i els seus raigs encerten les copes dels baobabs, la selva africana que just s'albira a l'horitzó proper, té un punt de màgia continguda.
En Hiob frueix d'aquest do sense gairebé adonar-se'n: per a ell, que ha nascut i viscut tots els seus quinze anys immers en la natura, aquest és un moment com qualsevol altre del llarg dia que l'espera.
En Hiob és un noi fort, sa i amb un gran delit per arribar lluny, ben lluny! Ell és àgil i destre; els seus pares li han transmès les habilitats suficients per ser autònom en un medi prou difícil o, semblantment als seus companys, pel senzill fet de viure en un poblat proper a la selva, en Hiob va aprendre a llegir els senyals que li ofereix la natura i manté els cinc sentits ben alerta davant dels perills!
En un extrem del poblat hi viu l'ancià Ndjock. La seva cabana és sòlida i prou gran per encabir-hi tota la seva família: l'ancià és respectat per tothom perquè les seves paraules, si bé són escasses, manifesten la seva saviesa acumulada a mesura que han anat passant els anys.
Ara l'ancià Ndjock sap llegir els signes dels temps en les figures de les dones que feinegen els camps, en les rialles dels homes que xerren sota l'ombra dels arbres als afores del poblat i en la mirada dels infants enjogassats. És molta la gent que s'atansa a l'ancià cercant el seu consell i ell el dóna amb generositat i encert.
També avui de bon matí, gent vinguda d'arreu adreça les seves passes cap a la cabana de Ndjock tot cercant el repòs. Però en Hiob els mira amb menyspreu i amb un deix de sornegueria perquè no creu que l'ancià sigui tan savi com tothom diu. Avui el noi decideix posar-lo a prova.
En Hiob surt tot sol cap a la selva. No és pas la primera vegada que ho fa, però aquest cop no l'atrau la bellesa de la natura ni tampoc l'afany d'assolir nous reptes tot endinsant-se en la vegetació. Aquest matí el seu objectiu és precís i ben aviat el veu complert: una papallona de colors vius frega amb suavitat la cama del noi i aquest amb un sol gest ben destre l'atrapa; sent el seu alteig neguitós dins del puny on té la closa i fa el camí de tornada al poblat.
"Ara aniré a veure l'ancià Ndjock- pensa en Hiob- i li posaré un parany. Li preguntaré si la papallona que porto a la mà és viva o morta. Si l'ancià diu que és viva, jo tancaré el puny fins ofegar-la; si em diu que la papallona és morta, aleshores obriré la mà i la deixaré anar. Segur que l'avergonyiré".
L'ancià sent el soroll dels passos d'en Hiob. El coneix i segueix els seus avenços com a futur guerrer del poblat. Espera que el noi s'acosti i li parli. "Savi Ndjock- li diu el noi mostrant el punt aixecat- tu que sempre tens una bona resposta per als dubtes de la gent i sovint també per als enigmes que la natura ens lliura, em sabràs dir si la papallona que porto dins del meu puny és viva o morta?"-
L'ancià aixeca el cap i mira lleugerament a Hiob. Després, les teves paraules dites suaument arriben a l'oïda i al cor del noi: "Jove Hiob, això només depèn de tu".
Els dies i les nits se succeeixen en els temps. Les estacions marcades per les pluges i per la sequera van senyalant el ritme del poblat africà. I ara, cada matí, quan surt el sol i els seus raigs encerten les copes dels baobabs i la selva africana que just s'albira a l'horitzó proper, té un punt de màgia continguda. En Hiob somriu amb agraïment pel nou dia i adreça les seves passes cap a la cabana de l'ancià, el seu mestre.


Tradicional del Camerún, ètnia ewuzok

Adaptat.

El poble sota el barret de fum (1)


Refineries de Constantí i el Camp de Tarragona, la brutícia i contaminació de la comarca.
Massa gran per als qui hi hem nascut,
molt petit per als qui hi han vingut.
Ningú troba la mida justa,
jo vull ferro, tu voldries fusta.

Entre hortes i naus industrials,
a l'esguard de ciutats capitals.
Una vila no pot ser presa
dels que sempre la pensen sotmesa.

Una església com la catedral,
pisos de protecció oficial.
L'aire net és una fal·làcia,
processó de morts a la farmàcia.

Quan passeu per l'autopista
que va paral·lela al mar
si és de nit alceu la vista,
veureu un cel roig i clar
i trobareu prop de la ferum
el poble sota... sota el barret de fum.

Les fumeres escupen verí,
immigrants lluitant per un destí,
nenes que deixen les escoles
i tot d'una són mares i dones.

Els manobres no poden cantar:
una ràdio els ha fet callar,
els pagesos no tenen gana,
ja no sona la vella campana.

I la llum de la tarda es fondrà
cada vespre a cercar l'endemà.
ens traurem botes i granotes
en un bar esbandirem derrotes.

Quan passeu per l'autopista
que va paral·lela al mar
si és de nit alceu la vista
veureu un cel roig i clar
i trobarem a prop de la ferum
el poble sota... sota el barret de fum.



Autor lletra i música: Joan Reig i Solé (músic de Constantí, bateria d'Els Pets i Mesclat)
Intèrpret: Els Pets (disc Fràgil 2010).

Lluís Gavaldà (veu), Joan Reig (veus), Falin Cáceres (baix), David Muñoz (guitarres) i Joan-Pau Chaves (teclats).

Producció musical: Brad Jones.







dissabte, 15 de maig del 2010

Com hauria estat bell


Com hauria estat bell d'haver crescut
sense aquest pes enorme a les espatlles,
sense aquesta gran nosa a dins la boca,
en una casa blanca, vora mar
amb les finestres sempre obertes.

Com hauria estat bell d'haver pogut
eixarcolar la terra, escriure versos,
conèixer gent, enamorar les noies
amb els muscles lleugers
i les dents esmolades.

Ara no trobariem
incident o covard seure pels marges
a esperar la florida de les roses,
ni tindriem els ulls tan enrogits.
ni els llavis secs ni aquesta veu tan ronca.

Ara no ens creixerien
líquens al moll dels ossos,
si haguessim pogut viure
sense aquesta gran nosa dins la boca,
sense aquest pes enorme a les espatlles.

(En una casa blanca vora mar
amb les finestres sempre obertes)




Autor: Miquel Martí i Pol.

Escoltarem una versió musical. Primer va ser musicada per Jordi Fàbregas, Toni Rulló i Miquel Estrada com a membres originals del grup Coses. Però aquí està interpretada pel grup Refugi que en les seves intimitats amagades ens vol recuperar temes amagats i oblidats de la Vella i la Nova Cançó.
Està format per: Joan Reig (veu), Joan-Pau Chaves (piano i guitarra), Albert Vila (contrabaix) i Pep Solà (bateria).

http://www.rambladigital.net/refugi/mp3/02%20Com%20hauria%20estat%20bell.mp3


Taula rodona sobre el Tractament Ambulatori Involuntari


El dia 27 d'abril a les 19:00 hores de la tarda es va realitzar una taula rodona sobre la incorporació del Tractament Ambulatori Involuntari en el Codi Civil Català.
Hi van intervenir els psiquiatres psicoanalistes Jordi Marfà i Vallverdú i Josep Moya, i la magistrada Sílvia Ventura, especialista en salut mental i capacitat. I moderava el psicòleg psicoanalista Daniel Cañero.
Finalment es va obrir la participació dels assistents en aquesta taula rodona.
L'acte ha estat organitzat per l'Espai Freud i altres organitzacions com el Col·legi d'Infermeria, el Síndic de Greuges entre moltes altres.
Aquesta taula rodona es va gravar i apareix penjada a la web de l'espai Freud (a sota us he deixat la seva web) i a aquí sota us he penjat el link per a poder escoltar la Taula Rodona.

taula_tai_270410.mp3 - DivShare


Aquest tractament consisteix en la presa de medicació involuntària de forma obligatòria i diària en tots o la majoria dels malalts mentals a través d'ordres i decisions judicials o fins i tot familiars. En cas que els o les pacients no volguessin assistir, se les pot portar en aquests llocs de forma involuntària a través de la policia o els mateixos membres del centre de salut mental.
Ja s'està aplicant en diferents estats de la Unió Europea i a l'estat espanyol es van donar uns primers casos excepcionals el 2008 a Alacant, Madrid i Sant Sebastià. I abans de l'estiu es vol ja aprovar definitivament en els codis civils espanyol i també del Principat.
Les conseqüències del tractament són realment dolentes i nefastes perquè no permeten que la persona que el reb es pugui desenvolupar i avançar a través del seu ritme i la seva llibertat.

Per a més informació, es pot trobar informació a: http://espaifreud.blogspot.com/ que és un col·lectiu que organitza diverses activitats sobre la psicoanàlisi i salut mental, i d'altra banda també vaig obrir un espai de facebook, que es diu APOSTO QUE ELS PSIQUIATRES ES SALTEN EL JURAMENT HIPOCRÀTIC, que està fet per a discotir i debatre sobre diferents temes sobre psiquiatria i psicologia des d'una perspectiva crítica a les tendències biologistes radicals establertes actualment tant des de les vivències de les persones com també des d'una visió mèdico-científica crítica.
Ara mateix ja hi ha uns 15 seguidors i hi pot participar tothom qui vulgui però amb mantenint les diferents perspectives crítiques, siguin tant antipsiquiàtriques com també de qüestionar els seus mètodes: aquest és el punt que dinamitza la diversitat d'opinions i comentaris.


Es pot trobar més informació sobre el TAI en aquest link on hi surt una entrevista realitzada al Jordi Marfà.

dimarts, 11 de maig del 2010

Com un himne

Aquesta notícia segurament que es desvia de les meves viscicituds més íntimes dels problemes que m'han pogut passar. Fins ara havia tret els meus sentiments en forma d'atacs, amenaces i altres impulsos semblants. Aquest cop en canvi també vull transmetre alguns sentiments personals però no tant des dels problemes o peripècies quotidianes que fins ara m'hagin passat, que els seguiré explicant, sinó també la influència que hi trobo amb la meva passió musical, sobretot a través d'uns estils concrets, i entre els quals me'n vull centrar en un que em porta moltes sensacions no tan sols sentimentals sinó també de festa, alegria i estat jove de vida que intentaré mantenir-lo sempre.
Com m'agradaria explicar-vos, em sento un gran atret pel rock anglo-saxó, ja que m'ha estat des d'un primer moment com una eina musical diferent a la què jo havia estat sotmès des de la meva infància. Normalment havia escoltat música clàssica i havia cantat en una coral infantil, que es deia l'Esquellerinc. Però amb 10 i 11 anys ja em va començar a agafar la pròpia passió rockera partint dels Pets i des d'aquí he volgut descobrir les diferents tendències del rock en català.


Quan estudiava 4t d'ESO a l'escola Sadako, que per cert no em va agradar massa el seu ambient tant per la seva ubicació en un barri de classes benestants i l'ambient hipòcrita de molts professors com la mateixa actual ex-directora que a la molt desgraciada la vaig haver d'aguantar i patir a matemàtiques per la seva greu manca de transmissió pedagògica com el seu abús estricte de mala professora, però vaig tenir una assignatura variable que es deia MÚSICA EN VIU, amb la Esther Palacios. Amb qui malgrat tenir-hi algun conflicte quotidià malgrat que aleshores també em digués que no treballava de la manera més adequada, el vaig poder disfrutar amb molt de gust. Malgrat que comencés a inicis del segle XIX amb els corrents romàntics de Brahms o Chopin fins a Schönberg, la clau de la meva afició forta es va trobar en l'impuls fort de la primera revolució musical moderna occidental a la meitat del segle XX, concretament a la dècada del 1950 amb l'aparició del rock a partir d'Elvis Presley i Bill Halley & the Comets amb el Rock around the clock, els quals havien trobat el truc màgic i maravellós de mesclar els estils del Country & Western portat per la població europea a través de les seves migracions a través de l'Atlàntic sobretot des d'Anglaterra i Irlanda al llarg de tot el segle XIX juntament amb el blues i el jazz de la població afro-americana que havia viscut en males condicions de vida en els suburbis urbans i rurals com a Nova Orleans amb lletres que explicaven les seves vivències i la seva explotació laboral a causa de l'esclavisme al sud dels Estats Units.




Aquest nou corrent musical va motivar les generacions joves de les classes mitjanes i populars nord-americanes tant d'arrel europea com africana i seguida amb nous canvis d'hàbits com les festes nocturnes o l'alcohol. Aquest estil musicalment evoluciona a la dècada dels anys 60 amb el primer rock'n roll amb artistes com Little Richard (Tutti frutti), Chuck Berry (No particular place to go) o Chubby Checker (Twist again). Aleshores era una música on es complementava tant la canya dels acords i solos de guitarra, els carregaments de bateria, els baixos profunds, els teclats o els vents (saxos, trompetes, trombons, o alguna tuba o fiscorn a vegades).





A part que a la segona meitat de la dècada del 1960 es va influenciar amb altres artistes com Joe Cooker o Weather Report que van portar un canvi de vida i mentalitats amb els moviments joves de l'època, els hippies, que buscarien els corrents orientals budistes amb espiritismes naturals amb referents com Dharma amb les novel·les de la Beat Generation amb Jack Kerouak (Els Pirats Dharma, ...).
Les i els joves dels anys 60 aleshores deixarien l'alcohol per fumar "herbes" i noves substàncies naturals com la marihuana, que aleshores va ser un trencament amb els costums habituals i festius dels seus pares aficionats al rock'n roll.



Mentre que a Europa el rock va arribar per Anglaterra a través de Liverpool on va ser popularitzat pels Beatles (pop-rock) d'una manera més convencional i els Rolling Stones que eren més alternatius i que encara toquen amb altres registres fent conèixer diferents temes variats des de Sympathy for the Devil o el preciós tema Beast of Burden. Altres grups que els seguirien que seguirien els anys 70 van ser The Kinks o Blondie, que va portar un trencament dels esquemes d'un estil de vida i actituds tradicionals i fins i tot de classes burgeses que ja adoptarien la manera de vestir dels treballadors amb els pantalons texans o les samarretes, els plaers, el sexe o els argots dels treballadors. En aquest temps, les lletres parlaven sobre temes quotidians des de sortir de festa, les relacions entre els amics, amors i desamors, la festa i arribar a dormir tard a casa o el sexe. La música també va ser un factor d'influència estudiantil amb les reivindicacions europees que els i les estudiants universitàries des de París van voler estendre des de Nanterre cap a altres universitats en contra de les normes conservadores establertes i l'ampliació d'innovacions de millores com el compartiment mixt dels espais com les habitacions o els vestuaris entre molts altres factors. I fins i tot en escampar-se el rock per ràdios independents també resultaria un important boom per no ser acceptat per l'establiment dirigent polític i social del moment.








Ara bé, els i les joves dels anys 70 van poder disfrutar de grans varietats musicals partint de Led Zeppelin, Deep Purple, Creedence Clearwater Revival, Motörhead o Girl's School com unes de les impulsores també del rock'n roll dur que es decantaria cap al heavy metal. En aquesta època encara podem escoltar temes com Smoke on the Water, Highway Star, Stay Clean o Lonley times. O les tendències del punk rock on es notava la seva crítica no només per les lletres sinó també per les actituds a l'escenari que acompanyaven els acords guitarrers. Sex Pistols va ser el primer referent musical amb God save the Queen (1977) agafant el títol de l'himne britànic amb ironia per a fer una crítica totalment pessimista a les eleccions en què guanyaria la Margaret Thatcher que seria un primer precedent de les polítiques neoconservadores i privatitzadores europees com dels grans conflictes actuals. Però des d'una altra banda, també es feien concerts multitudinaris a favor de la població de la perifèria com Àfrica o Àsia què eren víctimes de l'explotació de les seves primeres matèries per les multinacionals de l'hemisferi nord, la manca de recursos sanitaris davant dels seus problemes, la discriminació de raça com la separació de la població negra i blanca a les escoles durant l'apertheid a Sud-Àfrica, o també pels grans conflictes per interessos econòmics de l'època.









La decadència d'aquest estil va marcar l'última etapa del segle XX amb l'entrada de la societat de consum i els models cada cop més individualistes nord-americans cada cop més evidents des de la caigua del mur de Berlin l'any 1989, i els polítics, empresaris i altres sectors de poder de la societat començaven a parlar de globalització cultural i la imposició definitiva dels models i costums nord-americans. Aquest fenomen ha comportat uns canvis d'una majoria d'hàbits que han estat cada cop més individuals, on les generacions de les i els adolescents entre la segona meitat de la dècada del 1990 i més enllà del 2000, on els costums i les dinàmiques individuals s'han posat més de moda amb l'ús de robes o objectes de marca, els menjars pre-cuinats o les estètiques físiques de la imatge, els cabells rossos, l'afeitament de les barbes de forma estereotipada basats en les figures models de les aparadors de les botigues, o fins i tot l'egoïsme per a les nòvies. Aquests fenomens van acompanyats amb l'afició de música comercial tant en pop-rock o pop-dance en els casos de les Spice Girls i els Backstreet Boys a partir dels anys 90 acompanyats per la Britney Spears o la Cristina Guilera que degut Després s'ha marcat amb altres cantautors que s'han entregat a Operación Triumfo a l'estat espanyol i a Eurovisió a nivell mundial. Això també ha tendit de relacionar el concepte del rock amb una música completament popera i comercial en què una banda de l'estat espanyol que l'ha manifestat ha estat la Oreja de Van Gogh.
Malgrat l'aparició i l'evolució de nous corrents musicals alternatius revolucionaris entre les i els joves actuals amb el reggae o l'ska com una part de les interfluències d'altres cultures sud-americanes o altres cultures del món, hi ha alguna tendència musical amagada i visceral que no és comercial. I tot i no transmetre's per les orelles d'una majoria de la població jove, algunes persones intenten recuperar-li la força i l'esperit musical, que el seu nom l'hem anat tractant al llarg de tot l'article: el ROCK. Aquesta recuperació sentimental la porten grups coneguts com Pearl Jam des de Seatle o grups de barri més íntims com els catalans Nous Espectres, Surfing Sirles o The Drink Team. Malgrat tot ha estat una llàstima que la majoria de gent hagi oblidat aquest estil i hagi adoptat estils purament discotequers que els fa perdre la seva sensibilitat.
Però molts dels sentiments ara mateix me'ls transmet la música dels osonencs Àcid Úric, protagonitzat per Oriol Cardona (veu i guitarra) i els altres membres del seu grup. Un dels temes que em porta més sentiments viscerals i musicals de l'estil que m'agrada és Això és rock. O també Com un himne dóna un missatge molt sòlid que em dóna força per lluitar.
Finalment a sota us passo unes mostres videogràfiques amb alguns temes d'aquest grup osonenc. És llàstima que no pogués trobar a través del YouTube el tema Això és Rock malgrat sortir en el seu maiespeis. També podreu veure un fragment versionat de Beast of Burden.