Mor Manuel Fraga sense haver estat jutjat

Manuel Fraga Iribarne, exministre del dictador espanyol Francisco Franco, fundador i president d'honor del PP i expresident de la Xunta de Galícia ha mort aquest diumenge a la seva casa de Madrid a l'edat de 89 anys. Ministre d'Informació i Turisme del règim franquista del 1962 al 1969, la seva vida política després de la mort del dictador és una de les anomalies de l'anomenada transició, ja que mai ha estat jutjat i ha mort abans que la justícia argentina aconseguís assenyalar-lo.

Els petards s'han fet sentir per viles i ciutats dels Països Catalans amb motiu de celebració per la mort de l'exministre franquista. A més, la xarxa ha bullit de comentaris de tota mena, sota l'etiqueta #Fraga. El regidor de la CUP a l'Ajuntament de Berga Francesc Ribera "Titot" ha piulat: "Si l'estat espanyol fos una democràcia, Fraga hauria mort avui a la presó". I ha glosat: "I, per fi, satisfacció, /l'alegria és absoluta: /avui mor un fill de puta, /demà el món serà millor".
A banda, més de 2300 persones han confirmat que assistiran a la celebració convocada per aquest dilluns a les vuit del vespre a Canaletes. Hores abans, a les cinc de la tarda, se celebrarà l'enterrament de Fraga al municipi de Perbes, a La Corunya.

Mai jutjat pels fets de Vitòria.
Durant els darrers mesos del 1975 i els primers del 1976 s'havia gestat a Vitòria un conflicte laboral important que va culminar amb una vaga iniciada el 9 de gener de 1976, quan 6500 obrers de diverses fàbriques van deixar de treballar durant prop de dos mesos. La llarga durada del conflicte va anar estenent i radicalitzant la mobilització, davant l'actitud d'una patronal que sabia que tenia el suport de les autoritats franquistes. Durant aquells mesos Vitòria va ser una ciutat paralitzada i en estat de setge, a causa de la creixent repressió del moviment de vaga per part dels grisos, que van haver de cridar reforços d'altres ciutats.

Una sèrie de situacions dramàtiques van escalfar molt els ànims just abans del dia fatídic. Els vaguistes solien reunir-se en assemblea a diverses parròquies de la ciutat. En una d'aquestes va intervenir la policia i el capellà va quedar ferit, amb una gran ferida al cap. La policia començava a no disposar de suficients bales i pilotes que eren l'arma habitual per dissoldre marxes i piquets, i començà a efectuar trets a l'aire contra els treballadors mobilitzats i començà a efectuar trets a l'aire contra els treballadors mobilitzats. En una ocasió, la policia va sospitar que un grup de joves que eren en una benzinera podia estar preparant còctels Molotov i va efectuar un tret a l'aire.

Es va sentir un crit esgarrifós: la bala havia ferit a l'espatlla a una treballadora de la neteja que es mirava l'escena des d'un balcó. Els joves van apretar a córrer i la policia va obrir foc contra ells, ferint-ne tres a les cames. Van ser els primers quatre ferits de la vaga general del 1976 a Vitòria. Davant d'aquests fets i de l'evolució de la vaga, es va cridar a una assemblea general de vaguistes, que tindria lloc el 3 de març a l'església de Sant Francesc de Vitòria. S'hi van aplegar 4.000 treballadors i treballadores. El moment destacava per la tensió del moment i l'ambient carregat de l'església, tan plena de gent. La policia va rebre l'ordre d'envoltar i desallotjar l'església, i aquesta ordre política de les autoritats franquistes (amb Manuel Fraga al capdavant com a responsable) va ser el desencadenant de la tragèdia.

La policia va disparar gasos lacrimògens dins l'església, a través dels vitralls, i tant els que eren dins com els grups de persones que observaven des de l'exterior varen pensar que hi havia un incendi i que en estar acorralats els qui eren dins l'església moririen d'asfíxia o cremats. Al mateix temps que a l'interior del temple regnava el pànic, a l'exterior creixia la indignació. La notícia va córrer com la pólvora i la ciutat sencera es va omplir de barricades per impedir els moviments de la policia i grups de manifestants que intentaven arribar a l'església per impedir la massacre. La policia estava nerviosa perquè es sentia rodejada, i quan els que es trobaven dins de l'església van sortir en tromba per la porta principal, la policia va obrir foc amb una munició real contra els qui provocaven d'escapar de l'asfíxia. El resultat van ser 5 morts i més de 100 ferits de bala, alguns d'ells molt greus, i que encara pateixen seqüeles de les ferides.

Els funerals pels obrers caiguts en la vaga varen ser multitudinaris, i la situació a Vitòria extremadament tensa durant molt temps. Algú va llençar una granada contra la jefatura de policia ferint greument un policia.
El cantautor Lluís Llach hi dedicaria la famosa cançó Campanades a morts i denunciaria el cas afirmant que "allò va ser un acte de terror de l'Estat executat però allò que se'n diuen forces de l'ordre estatals, alguns encara vius".

Després de 40 anys el responsable polític d'aquest crim, Manuel Fraga, mai ha estat jutjat. Ni per aquest ni per tots els altres. Quan era ministre portaveu del govern franquista va informar de l'execució de presoners polítics, com per exemple de la del dirigent comunista Julián Grimau, que va qualificar de "este caballerete" en roda de premsa quan estava detingut i condemnat a mort. Va ser afusellat el 1963. La condemna de Grimau va provocar una gran campanya de rebuig a l'exterior, però és poder salvar-li l'ànima.


Feixista anticatalà.
Reproduïm unes declaracions de Manuel Fraga l'any 1968:

“¡Hay que decir español y no castellano! El español es la lengua de todos. Se ha transformado ya en la lengua de España (…) Haré todo lo posible para evitar que se destruya la unidad nacional. Porque Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada por Felipe V, que la venció; fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario; y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse, y aquí tengo el mosquetón para volverlo a utilizar”.

Valentia. Des dels ajuntaments.

"Davant l'allau d'elogis i la manipulació de la versió oficial, des de la CUP creiem que cal recordar el passat franquista d'aquest polític espanyol i la seva responsabilitat en la repressió i les darreres condemnes a mort del franquisme". Són paraules del regidor gironí Jordi Navarro, que aquest dilluns ha presentat una moció d'urgència denunciant que tant Fraga com altres alts càrrecs dels darrers anys del franquisme no hagin estat jutjats per la seves responsabilitats i demanant a la Fiscalia General de l’Estat procedeixi "de forma immediata i amb caràcter prioritari a la persecució davant els Jutjats i Tribunals pertinents de totes aquelles persones que van ocupar càrrecs de responsabilitat durant el franquisme".

La CUP demanarà a la resta de grups del consistori gironí que donin suport a la moció, que presenta aquest mateix dilluns a davant de l'Ajuntament. La moció també recorda que Fraga va signar les darreres sentències de mort del franquisme, entre altres la del català Salvador Puig Antich, i va tenir un paper protagonista en la repressió policial exercida entre el 1975 i 1976 a l’estat espanyol.

"És lamentable que els responsables de la dictadura no hagin estat jutjats"

El regidor i portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Girona, Jordi Navarro, considera que “és lamentable que després de tants anys els responsables de la dictadura franquista no hagin estat jutjats per la seves responsabilitats en un règim antidemocràtic i feixista com el franquisme”. “És imprescindible que el ple de la nostra ciutat es posicioni de manera clara i demani justícia”, afirma. Navarro remarca que "com el dictador, ha mort al llit i sense ser condemnat per les seves responsabilitats en el règim feixista de Franco", i explica que la CUP ha decidit promoure aquesta moció per "denunciar el fet que Fraga i la resta d'alts càrrecs del franquisme estiguin acabant els seus dies de manera impune i sense ser jutjats ni condemnats per les atrocitats que van cometre".


La covardia: el partit que governa Catalunya beneeix Fraga.
No només la política espanyola ha passat per alt el passat criminal de Fraga, també la primera i segona autoritats de Catalunya. El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i el govern han fet públic un comunicat on a més de mostrar el seu condol per la mort de Fraga, el defineixen com un "personatge important en la vida política espanyola i gallega en la segona meitat del segle XX". L'executiu català, amb Artur Mas, al capdavant, trasllada el seu condol, en primer lloc, a la familia "en aquests moments de dolor per la pèrdua d'un dels seus membres", però també al Partit Popular "per la mort de qui n'ha estat un dels polítics actius més destacats de la història recent espanyola". Finalment també s'expressa el condol al poble gallec pel que va ser el seu president durant 25 anys.

També la presidenta del Parlament Núria de Gispert ha traslladat el condol a la presidenta del PPC, Alícia Sànchez-Camacho, per la mort de Manuel Fraga Iribarne. De Gispert ha parlat de "l'aportació de Fraga al sistema constitucional vigent" i ha definit el personatge com "la persona que va liderar la dreta democràtica a l'Espanya postfranquista". De Gispert afegeix que vol "reconèixer la seva aportació al sistema constitucional vigent, des de la convicció que la història sabrà jutjar la seva llarga trajectòria vital i política durant bona part del segle XX".

Qui ha acabat de reblat el clau ha estat el portaveu de CiU al Congrés i president d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, que ha donat el condol, a la família, a Mariano Rajoy i al PP i ha qualificat Manuel Fraga com una persona "clau" en la transició democràtica espanyola. Tot i que ha mencionat que va ser ministre franquista, ha matisat: "No s'ha d'oblidar i s'ha de reconèixer que va ser una persona clau en la transició i en la consolidació democràtica d'aquest país". A més, ha afegit que "més enllà de les diferències, a nivell personal sempre he tingut per part seva un tracte exquisit".

El partit que també ha destacat per la seva manca de rigor històric ha estat ERC, presidida per l'historiador Oriol Junqueras, el qual s'ha limitat a destacar la "coherència" política de Manuel Fraga i a recordar que "va ser ministre de la dictadura franquista, dirigent d'Aliança Popular i fundador del Partit Popular". "Ens sembla que en aquesta trajectòria existeix una coherència fonamental que nosaltres no volem posar en discussió", ha indicat, abstenint-se de valorar el seu passat feixista.

També a les Illes i al País Valencià.
Com no podia ser d'una altra manera, també els governs valencià i balear han lloat Fraga, president d'honor del partit que governa. El PP valencià ha traslladat "el seu més sentit condol" als familiars i ha destacat "la gran aportació de Manuel Fraga a la democràcia durant la transició, com un dels pares de la Constitució, així com la seva incansable feina al servei públic". El president valencià, Alberto Fabra, s'ha afegit al "dolor de tot el PP per la pèrdua del nostre president fundador".

De la seva banda, el president balear, José Ramón Bauzá, també ha enviat el seu condol a la família de Fraga i a "la família Popular". Paral·lelament, el president del Parlament balear, Pere Rotger, ha afirmat que Fraga va ser "una figura clau per la política i per la consolidació de la democràcia parlamentària espanyola". Rotger ha destacat el paper del ministre franquista durant la transició espanyola i en la redacció de la constitució, ja que va ser "un dels set pares de la Carta Magna del 1978". "Fraga va ser un home d'una enorme energia vital i gran capacitat intel·lectual i política", ha manifestat.

I és que el PP en massa ha acudit aquest dilluns a la capella ardent de Fraga, on han reconegut la seva trajectòria i l'han qualificat com una figura molt important per a Espanya. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha afirmat que és "un dels grans d'Espanya", mentre que José María Aznar ha manifestat que el seu nom mereix ser escrit en majúscules i el ministre Alberto Ruiz Gallardón ha dit que posava Espanya per davant de qualsevol interès personal. Rajoy fins i tot ha dedicat un recordatori a Fraga on justifica que les seves accions s'han regit sempre per patriotisme: "Va actuar guiat per dos principis: l'amor a Espanya i l'enteniment de la política com a servei públic".

El president del Congrés dels Diputats, Jesús Posada, el considera una "figura gegantesca", que "ha marcat el lideratge intel·lectual, moral i sentimental sobre una part de la població espanyola", mentre que el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha assegurat que sense ell no hauria estat possible la Transició i la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, s'ha referit al seu patriotisme assegurant que "no hi ha hagut un patriòtic més gran i la seva vocació sens dubte ha estat treballar pel servei públic, amb un gran sentit d'estat".



També Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE) ha afirmat que Fraga estat un personatge clau per la democràcia, principalment per la seva tasca integradora de tota la dreta franquista". Tampoc el comunicat oficial del PSOE conté cap mena de referència al seu passat feixista. També entre els socialistes, Montilla ha afirmat que "Fraga, home de sòlides conviccions i de treball tenaç, va saber entendre la necessitat d'una transició democràtica i va jugar un paper clau en la definició de les noves regles de joc de la nostra societat com a ponent de la Constitució".

Fraga serà enterrat aquest dimarts a Perbes, a La Corunya.

Notícies extretes del Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/2012/01/mor-manuel-fraga-sense-haver-estat-jutjat-16211. I també: http://www.llibertat.cat/2012/01/la-covardia-i-la-valentia-catalana-al-descobert-16219
I per acabar música com sempre... Les campanades a morts de Lluís Llach és un grat exemple quan diu: "Assassins de raons, de vides, que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries" sobre la matança de Gasteiz. Desitjant que una persona com ell mai arribi a descansar en pau per totes les malifetes que ha fet. Una persona que no es mereix cap oblit ni cap perdó. Les paraules d'en Llach en aquest vídeo són ben sòlides i contundents.

Sangtraït ha mort?

Algú creu que ha mort algun grup que s'hagi separat? Potser això molta gent es pensa que un grup està un temps de moda i quan es separa s'ha acabat. Aquest mes passat fa 10 anys de l'últim concert de Sangtraït el 20 de desembre del 2001 que va ser un grup de rock i heavy metal en català dels 90 però molt diferent als altres grups d'aquesta generació, format el 1982. Des del seu principi amb influències musicals de Led Zeppelin, Deep Purple o Creedence Clearwater Revival ja van desenvolupar el seu propi estil amb textos de temàtica fantàstica i medieval -més tard amb temes més actuals i quotidians- i melodies musicals molt elaborades des del Vol de l'home ocell, Somnis entre boires o el Guerrer. Tot i que s'hagin separat i cadascú hagi seguit fent coses diferents, com també hi ha gent que vol que tornin, jo els vaig començar a escoltar un cop ja s'havien separat però igualment he ballat, he cantat, saltat, rigut i he plorat amb la seva música de les seves bufades d'harmònica, els seus puntejats, rifts i solos de guitarra més canyers fins a les cançons més tendres i viscerals amb la potència de la veu del Quim, les veus de la Lupe o les lletres i els grunyits del Papa Juls. I després d'això deixo diferents vídeos de la seva trajectòria com el seu últim concert.


1) En primer lloc deixarem un vídeo del seu concert al Palau Sant Jordi a favor de la llengua i la cultura catalana on van ser els últims en compartir escenari amb Sopa de Cabra, Sau i Els Pets. Els temes són Inqui-missió i sobretot El Guerrer que van tocar amb molta contundència i va començar amb els acords puntejats de la Lupe. I després també deixo la balada d'amor Somnis entre boires també tocada en aquest concert.

2) En segon lloc vull deixar dos més en directe de dos anys més tard en el concert en contra Sida donat pel Canal 33 amb Els Pets, la Companyia Elèctrica Dharma, Sopa de Cabra, Lax'n Busto, Los Sencillos, Marc Parrot i La Gran Aventura. Vull deixar Alè a mil cent (Contes i llegendes) on el seu videoclip apareixen anant amb motos Harleys i Freddie Memorium en record a Freddie Mercury com a víctima de la malaltia amb la col·laboració de gent com ara Jordi Armengol amb un solo de guitarra i Lluís Llach, i sens dubte els grunyits d'en Papa Jules. Per a mi és una cançó que m'ha impressionat per les veus addicionals molt pròpies de Queen i els acompanyaments melòdics però en Quim enlloc del baix toca els teclats.





3) En tercer lloc vull deixar un tema seu molt poc conegut que es diu Etiopia del disc Terra de vents i que encara pot ser però molt més que recent perquè parla sobre les condicions de la gent d'Àfrica que no pot menjar ni tenir altres drets bàsics com l'aigua potable ni produïr els seus propis recursos. Així haver de dependre de la invasió i els interessos d'explotació i armes dels països d'Europa, els Estats Units o el Japó. Una situació similar l'ha patit també Somàlia des de fa anys i s'ha agreujat per tota la sequera que ha patit el continent africà aquest estiu. Aquesta cançó és potser més rock industrial i de temàtica social.




4) 15 de juliol 1099 és un tema medievalitzant explica l'arribada i la conquesta de Jerusalem de part dels croats europeus i els interessos bèl·lics d'aquell moment en plena edat mitjana no eren pas tan diferents als actuals sobre el domini de territoris però s'hi ha afegit tot l'excusa de la religió. Aquesta ja és del seu penúltim disc Noctàmbulus quan Sangtraït va intentar recuperar la seva tendència medieval i fantàstica de la seva primera època. En la imatge d'aquest vídeo hi apareixen besant-se un àngel i un diable... La imatge em xoca i crida l'atenció.


 


5) Aquí deixo el tema del Museu dels Arbres Morts del disc "L'últim segell" que va ser de la primera època de Sangtraït. És un altre dels temes amb lletres més contundents de Sangtraït. De fet la lletra parla sobre el gran incendi del '86 que va arrasar bona part de boscos del territori. En Papa Jules va fer de bomber voluntari per fotre canya contra el foc i resulta que va veure molts arbres morts. Impacten molt les imatges de terror, llocs encantats i boscos tenebrosos i cremats com també les calaveres i símbols propis del heavy metal degut a la seva sensació de misteri que transmeten.




6) Un tema del disc Contes i llegendes que m'ha agradat molt és la Reina del gel... La seva fredesa i misticisme m'han transmès uns sentiments d'intimitat, tendresa i plorar cap a coses llunyanes, sobretot em recorda algun país de fred i gel com també sobre algun mite pagà on hi ha éssers inversemblants. Això deu tenir alguna relació amb el relat de la lletra? Cert que la protagonista està inspirada en la nòvia del Capitan Trueno, Sigrid de Thule, que és la reina del regne dels gels. Però igualment les melodies i el solo de guitarra com les addicions mostren la sensació freda i fins i tot m'ajuden a plorar. Tot i així és una cançó molt maca.




7) A partir d'aquí deixaré alguns dels vídeos sobre el seu últim concert a la Razzmatazz el 20 de desembre del 2001 on amb ells hi van col·laborar alguns amics seus com ara Dragonslayer, el mateix Marc Gonzalez, en Pep Sala, en Jordi Armengol, Joan Cardoner, Jaume Corvera, Xavier Puig i Carles Izaga i en Martín Rodríguez júnior (fill del bateria). No passaré totes les cançons d'aquest últim concert però van tocar les més conegudes. Però aquí és molt interessant veure la intro de La lluna i el navegant, la primera cançó, del Coro amb la guitarra com la mitja intervenció del Papa Juls a l'harmònica. A part que la Lupe també s'ha allisat el cabell i en Martín ja va amb la barba blanca.




8) Escoltant uns dels últims grunyits d'en Papa Juls i la seva versió del conte de la Caputxeta Vermella que dóna pas al contundent tema de Bèstia negra. Una versió tocada amb més contundència però sobretot amb molta més agilitat que en la versió en estudis en fer el Noctàmbulus i amb més altibaixos guitarrístics. En alguns moments es poden escoltar alguns sorolls de bèstia.



9) Una actuació brutal, dura i agressiva de Les creus vermelles amb Dragonslayer. Aquí en Quim enlloc de tocar el baix només canta amb el de l'altre grup i quatre guitarres en tot plegat. l final de la cançó s'observa com el guitarra solista de Dragonslayer punteja després del solo del Coro mentre que aquest està acompanyant com també hi ha canvi de bateria.




10) El bosc de formigó és una magnífica cançó reivindicativa, ecologista i d'un amor perdut del seu últim disc "L'altre cantó del mirall".




11) Cara i creu, que era del disc Eclipsi que en el fons havia estat el disc més trist de tota la història del grup i recuperar aquest tema en aquest últim concert va ser exitós. Un gran tema amb tòpics clàssics i temàtica mitològica. A part dels cors de la Lupe, en Xavi i en Carles també impacta el solo d'en Coro mantenint la seva típica postura estàtica en l'escenari.



12) Una potent i visceral versió del Pirat Avell que prové del disc "Contes i llegendes" amb molta contundència. El tema de la lletra és dels més fantàstics i èpics del grup juntament amb La reina del gel o Les creus vermelles. Per a mi ha estat un dels millors relats d'aquest disc però porta un missatge que reflecteix que el simple fet de què l'experiència de la vida només s'aconsegueix equivocant-se de jove. I per tant és bo poder cedir oportunitats als i les joves encara que enfonsin la nau amb ells a dins. Així, la nova que construeixin serà molt més forta i ells més savis.




13) Un dels temes més recents... La iaia amb en Jordi Armengol (antic guitarrista d'en Lluís Llach) aquí no va fer gran cosa... només seguir els acords de la Lupe. Es nota molt l'evolució i la diferència de l'estil musical i líric des del seu principi al final.



14) Tornem a recuperar el famós i antic Freddie Memorium en l'últim concert amb en Jordi Armengol fent el solo de guitarra del final de la cançó però amb algunes variacions diferents respecte l'actuació en contra de la sida al Palau sant Jordi. Just abans de començar la cançó en Papa Juls va recitar uns versos seus dedicats al Freddie que es poden escoltar en el disc d'aquest concert en directe.

15) Deixo l'Enigma de l'estel, recuperant el misticisme i els sons originals del principi donant el mateix impacte.



16) Ja la penúltima cançó, el Vol de l'home ocell, enllaçada amb el solo d'harmònica més blueser que en el vídeo tan sols s'observa el seu final quan entra la Lupe a fer els acords. A l'escenari també hi apareix en Marc Gonzalez, el primer cantant de la banda, qui l'havia assajat per gravar el primer disc abans d'anar-se'n amb Aspid i en Quim Mandado va assumir el paper de cantant a part del baix. En aquest concert també apareix abans cantant el tema Buscant una dona. A la tornada també s'hi escolten les veus dels coristes i la Lupe. Va ser l'últim cop que la tocava Sangtraït en directe. La lletra m'ha influenciat pel missatge de ser lliure (Deixeu-me volar, jo sóc lliure de fer el què vulgui, no em traieu la llibertat). Se'l podria considerar com un himne de Sangtraït.




17) I per últim, el tema en què es van fer conèixer al principi: Els senyors de les pedres, que va donar el concert per acabat. La participació a l'escenari podria dir-se massiva però tampoc tant perquè era impossible que hi pugés tot el públic i només van pujar els amics més propers a cantar i que han col·laborat en l'escenari. Amb les salutacions i els comiats de després han portat molta nostàlgia. Us deixo amb aquest tema que va ser d'un inici i també del final de tota una història.