Us vull explicar una història que realment us podria interessar moltíssim, i crec que més aviat és molt més positiva que no pas negativa. I crec que ha estat aquests últims dies quan encara tenia el dubte sobre si anar en un concert de Nous Espectres a les Festes Populars del Raval o anar a Oliana ja que jo i la meva família estavem convidats a casa de la meva tieta Maria Carme, la metgessa del seu poble si ho podem dir de forma col·loquial. Ella cada any convida alguns germans i nebots seus a passar-hi la nit i fer un tipus de festa-pijama, el què es diria en anglès una pijama's party. D'altra banda també és cert que el concert de Nous Espectres del dissabte no es va poder fer degut a temes personals del bateria relativament nou que desgraciadament s'ha lesionat i per ara no tornarà fins al setembre. El cantant del grup m'ha comentat que per ara ja no faran res més fins al setembre però que ell o la seva companya ja m'avisarien per al proper concert.
Però davant de les dues decisions vaig escollir en anar a Oliana ja que no hi vaig quasi mai i l'última vegada que hi vaig anar va ser tampoc fa tant (el setembre del 2009) per la festa del meu nebot segon. Aleshores el dissabte al migdia em vaig fer la bossa també amb les coses de bany.
I després de fer uns quants quilòmetres i arribar a casa seva ja hi havia alguns cosins meus. Després d'instal·lar-nos a les habitacions (mons pares i ma germana ho farien a casa d'una veïna seva perquè malgrat ser una casa gran sembla que no hi cabiem tots a casa seva) i ja ens vam posar el banyador per banyar-nos a la piscina de casa seva fins el moment d'anar a sopar. Aleshores havent parat taula i poc abans de començar a sopar era un moment en què el sol s'acabava de pondre definitivament i començava a fer-se fosc fins ser bastant negra nit. Hi havia de tot; entrepans amb embotit o formatge, patates fregides, olives, amanida, truita de patates, calamars, croquetes i moltes més coses... BONÍSSIM!!!! A més vaig poder conèixer un veí de la meva tieta que es deia com jo i sembla que em va caure força bé. I després d'una estona passejant i estant per allà, finalment em vaig tornar a posar a l'aigua en plena nit: estava força calenta i vam estar capbussant-nos, usant matalassos inflables de plàstic i xurros de natació, fent petites carreres ja que la piscina era molt petita comparada amb una d'un poliesportiu municipal per fer alguna comparació, però ens hi vam estar força estona fins quan finalment van tancar els llums del voltant i deixa de rajar el xorret que rega la piscina. Ja era l'hora d'anar a dormir, i la Mari ens deia bona nit ja definitivament.
L'endemà al matí em vaig llevar cap a quarts d'onze del matí on vam aprofitar per esmorzar trossos de coca, cafè amb llet i sucs de taronja, i el meu nebot segon que es diu Biel se'l veia quasi mig adormit. Al cap d'una estona vam aprofitar per anar a fer una excursió a unes fonts que no coneixia de res però vaig fer tard i no vaig enganxar la resta de la gent que hi anava i finalment vaig arribar només a la segona font on no hi rajava aigua. En tornar ens vam posar altre cop a la piscina per fer una última banyada a la piscina. Aquest cop vaig fer una fallada bastant lleu ja que no em vaig voler posar crema solar i la M. Carme sent metgessa em deia que tenia l'esquena vermella i potser és millor que li hagués fet més cas perquè segur que ara mateix no m'estaria picant l'esquena per darrere juntament amb la suor que em regalima per les espatlles i els braços ara mateix per la calor. I per dinar vam menjar les escorrialles que quedaven del sopar del dissabte i una bona paella amb arròs, llagostins, petxines i talls de carn de pollastre (carn blanca).
Al cap d'una estona em vaig seure davant del piano de casa seva per treure algun tema d'oïda de Mesclat o els Rolling Stones (Beast of Burden) i aleshores va ser quan el meu cosí gran, en Marc, em va demanar que el deixés seure i en posar les mans a les tecles va mostrar la seva agilitat tocant un tema romàntic de Chopin conegut com a Fantasia Impromptu, i el va tornar a repetir. Aleshores hi entraven el meu pare, ma tieta Mari-Carme i uns tiets convidats que al final el van felicitar ja que feia temps que no el sentiem tocar el piano.
Per tancar el dia, vam anar fins a Peramola on vam llegir uns textos d'en Miquel Martí i Pol, fins i tot la Mari deia que un nen petit d'aquest poble havia recitat uns versos seus sobre les patates fregides. Vam aprofitar per veure una sínia que rodava a través de l'energia hidràulica d'un torrent d'aigua, i després a la bassa de Peramola per veure les carpes negres malgrat ser l'aigua tèrbola. I per acabar vam arribar fins a l'embassament de Rialb, que també es veu per la carretera anant cap a Oliana en direcció la Seu d'Urgell, i realment es poden veure les barbaritats que es van fer a la segona meitat dels anys 90 inundant tot un territori amb un municipi fent-lo despoblar a canvi d'una presa hidroelèctrica que ha de beneficiar les grans empreses capitals. Aleshores ja vam agafar els cotxes i ens vam desviar: els meus tiets cap a Oliana i nosaltres en direcció contrària per anar-nos cap a Barcelona.
Malgrat que el seu estil de vida individualista no és el que a mi més m'agradi també s'ha de comentar que és molt necessari reconeixer la seva generositat com a persones per haver-nos oferit estar a casa seva, crec que és una cosa d'agraïr i ens ho han fet amb tota la seva amabilitat. I crec que això ja és molt, i realment m'estimo moltíssim els meus tiets, sobretot la Mari-Carme, que és la primera que en voler celebrar el seu sant ha volgut comptar amb nosaltres.
http://maps.google.es/maps?hl=es&q=google+maps+oliana&um=1&ie=UTF-8&hq=&hnear=Oliana&gl=es&ei=-cayTPC2GIyOjAezz_lk&sa=X&oi=geocode_result&ct=image&resnum=1&ved=0CBcQ8gEwAA
