Espurnes de coratge

En aquest vídeo us passo una cançó del penúltim disc dels Pets, Com anar al cel i tornar, que es diu Espurnes de Coratge que entre diferents continguts parla sobre un dels temes que anem tractant en el bloc que es centra en el meu cas: la discriminació i el despreci.

Concretament aquest vídeo ens parla sobre diferents persones que tenen problemes o males experiències i dintre les suposades possibilitats que els han marcat lluiten per ser acceptades i apreciades de part de la gent. Moltíssimes vegades el problema el té més aviat la societat que no pas les pròpies persones.

El seu lletrista i compositor ha estat en Joan Reig, una gran persona i realment lluitadora que observa la societat i els problemes que succeeixen de la mateixa manera com vam veure en El poble sota el barret de fum, que parlava sobre Constantí. Però des de casa no he pogut demanar-li permís d'autors per agregar-lo en el mur, i suposo que sense mala intenció no hauria de passar res. A més, que el seu nebot Sergi ja em va comentar en el seu moment que en Joan Reig no hi entén massa sobre informàtica.

Bé, aquesta versió va estar enregistrada en el moment de fer el disc, on els intèrprets del grup són: Lluís Gavaldà (veu i guitarra), Joan Reig (bateria), Falin Cáceres (baix), David Muñoz "Gnaposs" (guitarres) i Joan-Pau Chaves (teclats). I la col·laboració de Brad Jones (guitarra aleatòria).

Tot just és un noi,
no pas cap heroi
ni tan sols valent,
però com tanta gent
lluita cada dia,
empenyent la vida
des d´una cadira.

Una dona gran
vol tirar endavant;
un món enfonsat,
el cos esquinçat,
sola i tan cansada,
quant de temps encara
ha d´estar espantada?

Del fons del cor treuen espurnes de coratge
per fer més dolç i planer aquest viatge.
No han triat un camí curt o llarg,
ni que sigui tan fost i amarg!

Ell viu al carrer,
dorm en un caixer,
no vol caritat,
només dignitat;
cerca aquell respecte
que una nit va perdre
en un joc infecte.

Ella seu al llit,
el cor encongit,
el pis és tan gran
sense el seu amant;
va dir que marxava,
que l´amor s´acaba
i no l´esperava.

Del fons del cor treuen espurnes de coratge
per fer més dolç i planer aquest viatge.
No han triat un camí curt o llarg,
ni que sigui tan dolç i amarg

Sobre l'anterior expedient d'internament

Avui vull tornar un temps enrere respecte una situació que vaig tenir farà aproximadament una mica més d'un any en què em volien arriscar la vida d'una manera totalment injusta i torturant.

Si no recordem malament que davant del meu malestar intens i les amenaces agressives verbals continuades i freqüents que havia enviat per correu electrònic als membres del servei de psiquiatria d'aquest hospital a través de la psiquiatra van acabar tenint males conseqüències en què se'm volia obrir un expedient per internar-me. Davant d'aquesta situació va ser que em van demanar que fés seguiment amb algun metge, però què jo el pogués triar segons la confiança que hi tingués. Al final del juliol de l'any passat se suposa que la situació del procés es va poder aturar definitivament malgrat que demanessin notícies sobre aquest seguiment mèdic, que no em sembla gens correcte que es fés en aquestes condicions com si et controlessin des de dalt, cosa que ja no va ser ja que van veure que havia mogut els fils. Aquell va ser un dels moments més arriscats de la meva vida enfrontant-me de cara a una institució de salut mental.

De fet va ser a l'octubre quan un noi de Berga em va escriure un comentari en el bloc dient-me que amb ella eren més que amics i es coneixien de fa temps, i que entenia la meva situació ja que ell n'havia passat per una de semblant. Em va demanar què volia què fés i em va passar el seu e-mail per contactar amb ell. Li vaig demanar que anés a mirar la situació d'aquests tràmits.

Aleshores em va tornar a escriure dient-me que va anar a l'hospital i també em va dir que va moure els fils molt amunt fins arribar a la cúpula, ja que la idea d'obrir l'expedient no va ser tan sols seva sinó també dels serveis jurídics que van ser els qui van prendre la decisió de moure tot el tema judicial. I finalment em va animar que estigués tranquil perquè ja estava definitivament arxivat. Aquest tema no sé ben bé com funciona però a mi realment m'agradaria que tot el procés també s'anul·lés però suposo que mentre es mantingui arxivat i no els envio cap escrit amenaçant o insultant més, aleshores ho deuran eliminar. Però de totes maneres, sí que és cert que s'aturés en el seu moment i s'arxivés ja és un pas molt important.

A partir no només d'ara sinó també de llavors he de vigilar molt el què escric o envio en aquesta gent, o fins i tot no dir-los res mai més i posar distància amb aquesta gent. Jo crec que aquesta última és la millor solució perquè així jo puc viure millor i més feliç. I això és el què fins ara he fet i penso seguir fent.