Dies ...

Cap d'any a sopar al casal indepe... després amb un col·lega i uns amics seus de bars a Sant Boi malgrat que en alguns d'aquests haver-hi festes privades... A més això és una merda per cap d'any quan és una nit de festa i per donar-ho tot... Aquest cop tampoc ens vam retirar tard com l'any passat i vam acabar a casa seva on vam veure una pel·li i vam acabar dormint fins a les tantes. A Can Batlló s'havien acabat ràpidament totes les entrades i no vaig estar a temps, tampoc vaig plantejar res... alguns amics hi anaven i em van dir que l'espai agafat era bastant petit. 

Fa  una  setmana...  Aguantar  la  perplexitat  de mons pares i la falta real de comprensió cap a mi... anant-me de bones paraules i la meva impossibilitat d'expressar el què em passa (bona part també és culpa seva)... Matar l'estona a la Bauma per desconnectar de l'ambient de casa i començant a pensar com fer-los reflexionar molt profundament... Divendres, un gran concert de flamenco a l'Astilla (a la Torrassa) amb una amiga... gaudir de bulerías. Aquelles veus i puntejats de guitarra i llaüt... Tan càlid que m'atrau a ballar a palmes fins al final.  

Dissabte  a  esmorzar  a  casa  ma  tieta  Enri  on vam xerrar... també li vaig demanar un regal del Txad per fer-li a una persona molt especial per a mi... Ben cert, no va trobar allò què jo volia però entre el que hi havia vaig triar allò que més em va agradar. Sort... vaig trobar el lloc on viu i em va obrir la porta de baix amb un hola ben amable i feliç. Caminant del Verdum a Sants com dia de primavera... als vermuts de la Bauma que ja es fan des de l'octubre... birres, tapes variades i música de fons... i ja no dino... un vídeo d'obres de masia a prop del Bruc. 





-------------------------------------------------------------------------------------------------

Diumenge,  una  passejada  que  feia  fa  uns  anys  i tornava a fer aprofitant el sol del migdia. Baixar una bona part de la Rambla de Brasil, girar pel passeig d'Antoni Capmany pel costat de les vies, travessar el Pont de la Torrassa, endinsar-me per Santa Eulàlia i agafar la Gran Via per davant dels horribles gratacels tocats pels raigs del sol fins arribar gairebé al final de Bellvitge. Seguint les vies del tren molt devastades, travessant l'autopista per sota fins arribar a un pont enreixat per on surten les vies del tren cap al Delta i el Garraf. Tot un territori que ens han destrossat i malmès des de fa dècades... i urbanitzant-se com un monstre... Carreteres, autovies i monstruoses autopistes, oficines, l'aeroport i la seva ampliació, trasvassar el Llobregat, el pas del TAV i com no
                                                                               

Barça Parc, Eurovegas o Barcelona World com molts altres parcs sempre amb interessos destructius, d'oci i com no d'especulació urbanística i massiva... Sempre amb la típica excusa d'acabar de solució a l'atur per enfortir el neoliberalisme i el paradís dels rics: polítics, financers i més. Així acabar del tot amb la vida agrària del territori, els aiguamolls mentre que Can Trabal és l'única masia al costat de Bellvitge. 

Un dels pocs llocs que ens queden "al costat" de casa i amb llargues històries quotidianes... A més en intentar respirar aire pur... impossible... i se m'infiltrava la merda dels cotxes en tràfic... És un fet molt diari i habitual. 

Però també amb sentiments poc clars... però pensatiu... pensaments i assimilacions de coses indesitjades... Subsistint amb la "rentada de cervell" que pateixo per la família... Però entre els raigs tinc nostàlgia de l'avi. Tampoc vaig voler regals de "reis"... ho disfrutava de petit i ben enganyat... però ara només alguns calers. Això sí, berenar a casa la meva tieta àvia i poc de nou... lo més quotidià de tot... sucs de fruita i tortell (em vaig menjar dos talls i no em va tocar ni fava ni rei... és una superstició tan gran provinent de la burgesia...) Ai, quin dia poc fred que és aquest... Ja 
se m'acosten els 27... i no sé com me'ls espero... Pot ser un any amb noves aventures, nous projectes i il·lusions... o també de tristeses, mals entesos i enfrontar-te a situacions difícils en contra de la teva pròpia llibertat. 




Començant per totes les mogudes, accions i manifestacions d'aquest any passat. Per totes les amenaces neoliberals descarades sobretot per les grans corporacions, bancs i empreses. I també dels governs i partits polítics de dretes més aparents o més disfressades de falses esquerres fent demagògia amb la boca petita ... Tots en són culpables d'aquest sistema... Les tancades als instituts en contra de la supressió definitiva del català a les aules i a les universitats en contra d'estratègies universitàries totalment mercantils. Les vagues de fam dels i les treballadores de MoviStar... Fins i tot la Tancada a Sant Pau i altres hospitals per plantar cara a les retallades salarials, de personal i serveis i les privatitzacions definitives ara finalitzades. Molts i moltes usuàries ens quedem sense drets socials.                                                                                                                                                                                                                          

Així com en contra de la discriminació als i les immigrants en CIEs en condicions molt més precàries i els forcin a tornar en el lloc d'origen vulnerant els seus propis drets i la seva pròpia dignitat. Per últim amb aquest text em solidaritzo amb les víctimes dels mossos d'esquadra pel 29M i el 14N. Els i les vaguistes detingudes després que han acabat per presó preventiva i judicis segueixin lluitant. Sobretot a  l'Esther que va perdre l'ull, les descàrregues de Tarragona com no totes i tots aquells que lluitem dia a dia per acabar amb aquest sistema polític i econòmic que ens exprimeix diàriament, gens democràtic. La lluita i la solidaritat no ens aturen, ens enforteixen i ens uneixen. 
                  

I una foto de més... SALUT I FELIÇ 2013.                                                          
 

Comunicat antifeixista pels fets ocorreguts el dia 7/1/2013 als voltants de la UB-Raval

El dilluns dia 7 de gener, una quinzena de neonazis d'estètica "skin" van passejar-se pels voltants del Campus del Raval de la UB. Algunes companyes van presenciar com rondaven cridant consignes com "Seig Heil" o "rojos de mierda".

Abans, però, varen apallissar un noi al barri de Sant Antoni al voltant de les 14:00h. També van estar a la plaça Castella, al carrer Tallers, on es van fer unes fotografies amb el braç estès i que ja corre per les xarxes per tal de denunciar i identificar aquests individus. Al nostre Campus van estar cridant més consignes feixistes i neonazis fins que finalment va venir la Guàrdia Urbana i se'n van anar. 

Des de l'Assemblea de Facultats i el nucli del SEPC UB-Raval no tolerem cap tipus de comportament feixista o racista. No ho tolerem perquè la seva pròpia ideologia és intolerant, excloent i xenòfoba respecte la pluralitat i les diferències culturals de la nostra ciutat i del món com també ha frenat l'avenç social, intel·lectual i els drets civils, nacionals i lingüístics del nostre poble durant més de 40 anys, patint-ne encara les conseqüències. També tenim molt clar que el feixisme, amb el context de crisis, està tornant a agafar força i està tornant a sortir als carrers. Tenim una radiografia a Grècia on els nazis d' "Aurora Daurada" estan més forts que mai i les pallisses a persones homosexuals, migrades i gent d'esquerres i combativa són l'ordre del dia. El mateix passa aquí amb els partits feixistes per evidència com Ciutadans o Plataforma per Catalunya (PxC) que es presenten amb discursos xenòfobs, racistes i excloents sense miraments. El seu contacte amb grups feixistes i espanyols ultradretans és evident en contra de la diversitat social i cultural dels pobles i les pluralitats oprimides (immigrants, homossexuals ...).  

No podem tolerar cap tipus d'acció que surti d'aquestes ideologies, perquè tenim molt clar que el feixisme ni aporta respostes ni solucions, només misèria, precarietat i marginació a qui més pateix aquest sistema. Afirmem de forma nítida que el feixisme avança si no se l'aniquila i que no podem permetre ni mig cas d'aquestes característiques. El discurs fàcil, barat i retrògrada del feixisme contra la població immigrada, i sobretot en el context precari que patim les classes populars, suposa un perill que pot comportar un creixement dels adeptes als seus plantejaments. Una petita plaga de rates és el problema a resoldre de forma decidida i urgent, impedint-ne per tots els mitjans la seva multiplicació. 

Volem mostrar també la nostra solidaritat amb l'establiment de roba Partisano, que també va patir la intimidació d'aquest grup de feixistes. Ànims i endavant, companyes. I així també volem fer una crida a l'estudiantat de la facultat i al veïnat del barri a respondre amb tolerància zero i bel·ligerància mil a la presència de feixistes als nostres carrers i campus universitaris. 

Per acabar, demanem fer córrer la fotografia (exposada a baix del comunicat) on surten totes les cares dels agressors feta a la plaça de Castella. És necessari que se sentin insegurs, intimidats i coercitats i amb una mica de sort el simple gest de fer-ne córrer les cares. Així ho esperem. Qui sembra homofòbia, feixisme i xenofòbia ha de recollir punyalades. 

Fora feixistes dels nostres barris, dels nostres carrers i centres educatius! 

  

Mar de fred

Mar feréstec i esbravat d'onades ferotges,

vents freds i salvatges, 

esclatat per tempestes de neu, llampecs i trons cruents

i contraguts pels teus forts corrents

d'aigües de fred, monts de gel i icebergs surant 

aleatoriament amb direccions diferents, disperses i indefinides.

Onades del mar del Nord, esbravades i rabioses

que atraieu els espontanis xiscles aguilencs i xerranics

i efarveceu pels grans sortidors i esquitxos de cetacis

que esbateguen la foscor celeste i es llencen nedant

cap al teu fons ocult i fingit sota la teva forta margassa fent rutes per viure.

I atraieu l'impacte de les costes boreals 

on des dels teus ports hi surten naus, vaixells i barques

surant amb capitans, tripulants, mariners i pescadors: 

Alguns s'escapen de traumes i paranoies diàries

de mals dogmes coactius i creences rebudes indesitjades

amb records de greus passats inequívocs i amargants

buscant el seu instint de certesa perdut d'ençà, 

també fugint de fam i constant misèria acumulada

i nodrida de pa florit i restes de cadàvers dissecats o congelats.

Amb abrics, guants i passamuntanyes de pell 

naveguen amb barques i estiren rems de fusta rovellada,

resistint els tèrrids corrents de les teves fredes onades de sal i aigua,
seguint un sol rogenc

buscant noves costes i terres volcàniques on créixer lliures. 

Molts altres en canvi són autèntics

gegants i monstres del mal que et travessen amb crueltat,

en busca d'expedicions fracassants i immenses captures...

amb la repulsiva ambició d'arcaiques expedicions

d'antics "herois", tirans i cabdills 

corruptes de poder que sense escrúpols mai es lamenten 

del què fan a canvi de salvatges massacres

i catastròfics vòmits de sang i fuel 

que s'escampen en autèntiques taques fosques

enfonsant-se ben avall com un malèfic paràsit

que s'incrosta i satura els teus infinits viatges 

d'aigües transitòries. 

Ictis asfixiats i enverinats, que suren per damunt en massa,

no es senten capaços de buccejar i trobar blancs amagatalls secrets

encara tocats per la tèrbola llum blanquinosa que vé d'aquella

tremenda grisor boreal estancada per clapes de gel

i que s'obscureja amb el pas del temps incert.

Llops de mar, famolencs, que neden per subsistir

fins al final de les teves aigües i que deixen de viure 

per sempre transformant-se en tristos esquelets cadàvers

entre les pesades roques de platges grises sense retorn,

tacats del verí perniciós dels monstres que s'apoderen de tu.