Reflexions i algunes actuacions

Ja som el 5 de juliol i fa temps que ha acabat el curs, i no som a temps per parlar amb el degà de medicina. Després de trobar-nos alguns de l'assemblea del Raval al davant del MACBA, no hem pogut trobar-nos més des d'aleshores per altres motius, tot i dir d'intentar quedar un altre dia. La meva idea seria ja parlar amb l'Alba i la Judit de medicina ara aquest juliol per preparar la conversa amb el Francesc Cardellach cara el curs vinent.

Davant dels fets, han sortit possibilitats i rumors previs. Una companya de la facultat, l'Eli, va tenir la proposta de denunciar el degà i la facultat de medicina als serveis jurídics de la UB i es necessitaria un advocat; que, en aquest cas, era un col·lega seu que coneix bé com funcionen aquests temes i, en haver-hi parlat, em va comentar que tampoc ens beneficiaria perquè aquest tipus d'òrgans defensen més els degans, rectors i aquesta gent abans que nosaltres. Això és similar al funcionament del servei jurídic d'una empresa, en què tot i els motius de queixes dels treballadors davant de problemes, aquests recolzen els empresaris. Això tampoc ens sortiria a compte.

A més, tampoc discrepem la proposta d'en Tons de filosofia, en què un professor seu, en Jaume Mascaró, coneix un professor de dret que també coneixia en part el tema de fer aquest tipus de denúncies de forma legal, i seria mitjançant el síndic de greuges. Per no haver-me fet un part mèdic a temps, seria necessari contactar amb alguna gent que veiés els fets perquè hi siguin; juntament amb les fotos que tenim dels morats, perquè la denúncia tingui més rellevància i els fets es vegin més evidents. Tot això ho hauriem de començar a planificar perquè no se'ns tirin totes les vacances al damunt.

A més, vaig enviar un mail a la Directa explicant els fets en què em van contestar que aleshores no podien publicar res sobre els fets per altres temes que tenien damunt i redactarien alguna cosa en algun exemplar setmanal, però els va semblar una "cabronada". Després ho vaig fer a Alerta Solidària, i en aquest cas m'han contestat ràpid, dient-me que tindria tot el seu suport en cas necessari, agafarien la carta al Cardellach que vaig penjar al bloc per enviar-la al SEPC i passar-la al Llibertat.cat. Fins i tot, algunes altres persones com el Josep Garganté de TMB, tot i no saber com ajudar-me en alguns moments, tampoc li sembla gens correcte tot el tema.

En segon lloc, vaig enviar un article a l'Accent; el qual l'he imprès diferents vegades i l'aniré penjant o fer-ho fer a totes les facultats i universitats possibles perquè les i els estudiants coneguin bé aquests fets i no es quedin callats com va passar amb una part dels assistents del concert en què van succeïr els fets. La setmana passada ja la vaig penjar a l'entrada del local d'estudiants de la nostra facultati, dijous al migdia, a la facultat de Bellvitge, a dues noies de medicina, que m'han dit que ho penjarien a partir del curs vinent. Fins i tot, una noia de Traducció i Interpretació també en passaria a la seva classe a la UAB, dient que una persona com aquesta li feia fàstig i ràbia, i per a ella, és un subnormal.

Al mateix temps, també penso en la idea d'engegar una nova recollida de firmes i aconseguir les màximes possibles per portar-les el dia de la conversa amb aquest degà. Fins i tot, també tinc la idea de penjar cartells al setembre amb el dia, l'hora i el lloc.

Igualment, també ens interessa saber si realment existeix aquesta ordre; i si existeix, voldrem veure què hi posa, quan es va escriure i aprovar com també les persones que la van signar. Sabent-ho, potser ens afavoreix aconseguir una crítica més enèrgica i justificar encara més els nostres arguments.

Per moltes traves i impediments que ens posin com les mentides que ens diguin, nosaltres seguirem lluitant i insistint en aquest tema, queixar-nos als llocs on ens faci falta i saber quina és la realitat de les coses i fer les crítiques necessàries. Aquests fets no es poden oblidar, i menys a la universitat pública, que discrimina amb impunitat la gent que no considera normal o no encaixa a dins dels seus paràmetres en conjunt de la societat capitalista i neoliberal. I més a les i els estudiants de medicina, els serveixi com un moment de reflexió i enlloc d'apoltronar-se com si no passés res, els serveixi per tenir altres valors i saber actuar en conflictes d'aquest tipus.

En sortir als mitjans alternatius, la gent coneixerà els fets i mai oblidarà ni veurà amb bons ulls un degà de medicina, com de qualsevol carrera, amb comportaments feixistes. Com més es difonguin aquests fets i més gent ho sàpiga, serà molt millor. Això podria ser un moment per crear un punt de força per fer front en aquest tema.