Àcid Úric, C-17

Per fi Àcid Úric ha realitzat el seu tercer videoclip de tot el seu projecte musica tornant-se a trobar després d'un temps d'aturada indefinida i seguir endavant. El videoclip porta el mateix títol de la cançó "C-17" que entra en el repertori del seu nou disc "Déu sap que ha arribat l'hora" juntament amb "Últim Anònim", "Viure i morir" o "El mal govern" amb música i lletra d'Oriol Cardona. Tots estan ben plens d'emocions, sentiments, realisme, crítica i reivindicació.
El tema de la cançó tracta sobre el problema sobre la situació lamentable de les infraestructures i les vies de comunicació ja trastocada des de fa molt temps que afecten a la població osonenca des de fa temps. És sobre la C-17 com una gran carretera com a única via de circulació entre Vic i Barcelona que porta problemes seriosos d'embusos i accidents mentre que el tren es troba en grans dificultats i no funciona en condicions per la via única que determina els seus retards en les arribades i sortides i no afavoreix als i les usuàries que el necessiten.
El vídeo està dut per la filmació de David Conill assistit per les funcions de càmera de Jordi Amàrita i les filmacions es van fer a Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, a les estacions de Balenyà-Tona-Seva i Balenyà (Hostalets) i, com no, per la C-17. Amb una llista de participants llarga i extensa que apareixen al final del videoclip d'aquí sota.

Primer de tot, després del clip, deixo les tres cançons que només s'han pogut gravar en aquest disc. Algunes altres que també les toquen en directe no s'han pogut enregistrar per manca de pressupost. Però en els seus concerts es poden escoltar.

Per últim he volgut deixar la lletra de la cançó i la pogueu disfrutar els qui encara no coneixeu Àcid Úric o n'hagueu sentit parlar ben poc. Ànims i bon cop de rock.

Almenys dos cops al dia
l'he de travessar
de Vic a Barcelona
i després per tornar.

Deixo tres ànimes enrere
que m'esperen l'endemà,
la música del Bowie
em farà aguantar el volant.

Tinc el cap espès
i no m'espera res
uns quants revolts i el pes
de conduïr despert
per la C-17.

Carrego el dipòsit
abans de començar,
l'omplo a Osona
per compensar.

Alguna bèstia morta
m'he de trobar
s'asseca sense pressa
damunt de l'asfalt.

Algú tenia pressa
algú tenia pressa
per matar
a la C-17,
porta-hi el Judge Dredd.

Les obres que fan nosa
sempre quan fas tard
arreglen les entrades
a les cases de follar.

I d'altres que t'esperen
en la seva soledat
enlluernen les mirades
i a tots ens fan frenar.

I dubtes de les corbes
d'aquelles que tu saps
en què uns rams de roses
ens recorden el passat
de la C-17
ens recorden el present
de la C-17.

És aquesta via infame
que ens permet volar
damunt de quatre rodes
que no s'haurien d'aixecar.

És aquesta via infame
amb que arribés tan aviat
l'excusa perfecte
per tornar a prorrogar.

El plaç en que s'espera
que acabi d'arribar
una línia de tren amb dues vies
per anar i tornar...
sense haver d'utilitzar
la C-17.