Un poema dedicat a la meva primera pediatra. M'han dit que fins i tot va veure com jo estava naixent a l'habitació on hi havia la meva mare. Dintre de tot encara li tinc molt respecte, molt carinyo i molt bon record. Admiro el seu tracte humà i el seu carinyo. És cert que s'ha equivocat en algunes coses però és tot un encant de persona que mai oblidaré. En aquesta fotografia no es veu bé el poema penjat però l'he deixat a sota per llegir-lo més clar.
Malgrat mals referents i injectar vacunes,
has
tingut molta empatia:
sempre
serena... molt carinyosa amb els vailets,
amb
mirades i somriures tendres,
carícies
suaus i pessigolles per variar.
Defensant
la lactància natural,
sovint
encertant diagnòstics,
analitzant
els problemes des de l’arrel
i sense sobremedicar.
Has
estat un sol i un exemple vocacional
del que ha de
ser la medicina.
Un referent
per la sanitat pública
ara
privatitzant-se (malgrat que tu
mai hi
has exercit).
T’aprecio amb
molt carinyo:
tot i que
pensem diferent
t’ho has
merescut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada