Mar de fred

Mar feréstec i esbravat d'onades ferotges,

vents freds i salvatges, 

esclatat per tempestes de neu, llampecs i trons cruents

i contraguts pels teus forts corrents

d'aigües de fred, monts de gel i icebergs surant 

aleatoriament amb direccions diferents, disperses i indefinides.

Onades del mar del Nord, esbravades i rabioses

que atraieu els espontanis xiscles aguilencs i xerranics

i efarveceu pels grans sortidors i esquitxos de cetacis

que esbateguen la foscor celeste i es llencen nedant

cap al teu fons ocult i fingit sota la teva forta margassa fent rutes per viure.

I atraieu l'impacte de les costes boreals 

on des dels teus ports hi surten naus, vaixells i barques

surant amb capitans, tripulants, mariners i pescadors: 

Alguns s'escapen de traumes i paranoies diàries

de mals dogmes coactius i creences rebudes indesitjades

amb records de greus passats inequívocs i amargants

buscant el seu instint de certesa perdut d'ençà, 

també fugint de fam i constant misèria acumulada

i nodrida de pa florit i restes de cadàvers dissecats o congelats.

Amb abrics, guants i passamuntanyes de pell 

naveguen amb barques i estiren rems de fusta rovellada,

resistint els tèrrids corrents de les teves fredes onades de sal i aigua,
seguint un sol rogenc

buscant noves costes i terres volcàniques on créixer lliures. 

Molts altres en canvi són autèntics

gegants i monstres del mal que et travessen amb crueltat,

en busca d'expedicions fracassants i immenses captures...

amb la repulsiva ambició d'arcaiques expedicions

d'antics "herois", tirans i cabdills 

corruptes de poder que sense escrúpols mai es lamenten 

del què fan a canvi de salvatges massacres

i catastròfics vòmits de sang i fuel 

que s'escampen en autèntiques taques fosques

enfonsant-se ben avall com un malèfic paràsit

que s'incrosta i satura els teus infinits viatges 

d'aigües transitòries. 

Ictis asfixiats i enverinats, que suren per damunt en massa,

no es senten capaços de buccejar i trobar blancs amagatalls secrets

encara tocats per la tèrbola llum blanquinosa que vé d'aquella

tremenda grisor boreal estancada per clapes de gel

i que s'obscureja amb el pas del temps incert.

Llops de mar, famolencs, que neden per subsistir

fins al final de les teves aigües i que deixen de viure 

per sempre transformant-se en tristos esquelets cadàvers

entre les pesades roques de platges grises sense retorn,

tacats del verí perniciós dels monstres que s'apoderen de tu.