Inici de càntic en el temple, de Salvador Espriu.

 

L'any passat 2013 es va celebrar el Centenari del naixement del poeta Salvador Espriu. Crec que és un motiu per fer-li un homenatge pel seu compromís cap a la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat com a poble. "Inici del càntic en el temple" és un dels seus poemes que reflecteixen la nostra identitat del poble català. Al final deixo un vídeo on s'hi escolta en format auditiu el poema previ "Assaig de càntic en el temple" interpretat pel gran i autèntic cantautor valencià Ovidi Montllor.

Ara digueu: "La ginesta floreix,

arreu dels camps hi ha vermell de roselles.

Amb nova falç comencem a segar

el blat madur i amb ell les males herbes".

Ah, joves llavis desclosos després 

de la foscor, si sabieu com l'alba 

ens ha trigat, com és llarg d'esperar

un alçament de llum en la tenebra!

Però hem viscut per salvar-vos els mots,

per retornar-vos el nom de cada cosa,

perquè seguissiu el recte camí

d'accés al ple domini de la terra. 

Vàrem mirar ben lluny del desert, 

devallàvem al fons del nostre somni.

Cisternes seques esdevenen cims

pujats per esglaons de lentes hores.

Ara digueu: "Nosaltres escoltem 

les veus del vent per l'alta mar d'espigues".

Ara digueu: "Ens mantindrem fidels 

per sempre més al servei d'aquest poble".