Agost: tendresa, vivències i sentiments.

Després de tant temps de sentir-me bloquejat i modificat per actituds de la meva mare per tots uns temes molt complicats i gran part d'hipocresia paternalista, m'estan tornant algunes necessitats de plorar que ella em va reprimir fa uns anys amb tècnica conductual agressiva. Més aviat cap el 2006-07. Per molt que tingui suposats sentiments d'estimar-me, crec que una persona que m'ha tractat d'aquesta manera NO TÉ CAP DRET A ESTIMAR-ME, ni a sentir-ho des de dins.

Aquesta gent que alguna vegada hagi assejat tècniques psicològiques agressives cap a mi, se'ls hauria de prohibir totalment saludar-me i qualsevol tipus de relació directa o propera amb mi. Ni qualsevol persona que com a mínim defensi aquestes tècniques i a la vegada vol ser amable amb mi, ja té una actitud hipòcrita, que no mostra de cara tot allò que realment és. I per sempre més se'ls ha de prohibir aquest dret perquè les seves disculpes són falses i sempre faran el mateix mal. Tan sols s'omplen la boca pensant que són els millors.

Només tenen dret a mostrar tendresa cap a mi, totes aquelles persones que mai a la seva vida m'hagin tractat de manera suposadament considerada, sinó per lo que sóc i en general com jo realment m'hi trobi millor. Són les persones pures que mai a la seva vida han fet servir recursos de forma agressiva. Elles són persones de veritat, reals amb carn i ossos, solidàries de veritat i només són ells les bones persones que diuen la veritat. Ells són els únics que sí que són capaços de crear un món més just i lliure. Aquest sí que és un punt de tendresa, proximitat i confiança. Prtò potser és cert que per una altra banda algunes persones també poden canviar i acabar tenint-hi relacions amistoses fins i tot. Però això és una cosa que mai se sap.
I moltes vegades, demano aquest agost que és una cosa quelcom impossible (o potser possible) que pot integrar moltes coses. Fins i tot moltes persones voldriem tenir però segur que mai a nivell de possessions materials però sí el fet de voler arribar en aconseguir desigs anímics com ara el sentiment de tendresa que em transmet una persona o vols que m'agradaria que me la transmetés o fins i tot amb els mateixos amics o la mateixa família, o aconseguir alguns moments de serenitat contemplant l'horitzó del mar assegut a la sorra de la platja o mirant el paisatge des de dalt d'una muntanya. I finalment deixo el videoclip de la cançó Agost que va donar nom al 9è disc dels Pets el 2004.

I s'enclou el grup com a Lluís Gavaldà (veu i guitarra), Joan Reig (bateria), Falin Càceres (baix), Joan-Pau Chaves (piano i veus), Marc Grasas (guitarra i veus) i Jordi Picazos (guitarra i veus). Brad Jones (teclats i veus).

Produït per Brad Jones.

Examens de setembre

Avui parlaré sobre un tema que m'afecta personalment, que té a veure amb els estudis. Aquest any passat he anat bastant liat amb les assemblees i la lluita contra Bolonya, i ha fet que no estudiés tant com altres cops i em deixi tres assignatures pendents per al setembre. A part dels examens, també he de donar tres treballs que si em poso totes les piles, els podré acabar ben ràpid i començar a aplicar-m'hi fort en dues setmanes curtes que em queden. Ara bé, tot i les dures exigències de la universitat, també cal dir que hi ha alguns temes de treballs triats que em poden agradar més que altres, com la vida quotidiana a l'Edat Moderna.

En primer lloc, dic que estudiar no és el primer fort que em va, ja que preferiria fer altres coses com sortir de festa, amb noies o beure tota la nit. Però el fet d'estudiar o la meva mandra de sortir determinada per altres factors no desitjats, també han influït en què ho tingui més difícil aquest estiu en sortir de festa, com a les festes de Gràcia, iniciades des de divendres 13 amb la manifestació per recordar en Roger, o les alternatives de Sants. Amb tot, segurament, hi aniré algun dels dies que hi hagi bona festa sigui a la plaça d'Osca o al Pla de l'Estació, quan sonin Dr. Calypso o el concert de rock santsenc amb els 15 grups del barri.

Tot i així, no hi ha més collons que ficar les piles al màxim i treure'm de sobre tot el pes de sobre i el setembre fer uns dies de vacances i descans abans de fer la matrícula al setembre, que espero que no em toqui l'avaluació continuada i poder acabar la llicenciatura, ja que tot el què comporta Bolonya és molt pesat i una feina impressionant.

Discriminació al metro. Tema TMB

Jo no ho he explicat encara en aquest bloc molts dels problemes que he tingut en espais públics, com ara el metro. Un dels més importants ha estat el del metro, a Sants-Estació, a l'abril després de setmana santa. A quarts de nou del vespre, anava cap a la biblioteca de la meva facultat, al Raval. Necessitant extreure tics, va aparèixer un segurata marroquí amb un gos preguntant si no em trobava bé, i em deia que si suposadament no em comportava, no podria viatjar de cara donar una imatge a la gent, encaixada en els paràmetres de la societat moderna. A més, diria que ho passaria a la cap d'estació. Jo me'n vaig anar indignat a fora, anant cap a la facultat i mig romiant com actuar, ja que tampoc puc seguir tan amargat davant d'aquestes situacions.

En tornar a casa, vaig començar a enviar e-mails a companys explicant el problema. Vaig parlar amb en Josep Garganté de la CGT comentant-li el problema, sol·licitant una reunió amb TMB, juntament amb la gerent de la Fundació Tourette. Després de les reunions, els tipus de solucions han estat totalment superficials fent tan sols reformetes, com formar els segurates segons les decisions de la fundació Tourette (manipulant-nos com un element de distorsió social) i justificar el nostre problema amb un carnet com un DNI, amb el model d'Estats Units.

Però la cosa no acabarà aquí, ja que la meva proposta va més enllà i aquesta societat no és ni mai serà l'adequada per integrar la gent; ja que impedeix totalment la llibertat d'expressió i el dret de la gent en els transports públics en aquest cas.

Aleshores, també vaig iniciar una recollida de firmes, ara aturada, però no la deixaré per enviar-ho a TMB i a la Fundació Tourette perquè sàpiguen que els problemes s'han d'arreglar d'una altra manera, enlloc de trametre-ho a través de burocràcies o normes establertes, ni èlits de poder ni cossos de control social; sinó difonent-ho cara la gent perquè accepti aquest problema tal com és com qualsevol altre, i que tenint tics o no, tenim el mateix dret o possibilitat d'agafar qualsevol transport públic. Els documents per signar els vaig deixar a la biblioteca de la nostra facultat al Raval i a la del Clínic.

A més, també em van entrevistar a la Directa de l'última setmana d'abril, en què es va parlar de mi i els meus problemes a l'Editorial i en una de les pàgines amb una foto meva a l'andana de Sants-Estació, en direcció Trinitat Nova.

Possibilitat d'internament o visita al neuròleg

Molts potser no ho sabeu, però he tingut males experiències després de rebre unes tècniques psicològiques molt agressives (cognitivo-conductuals i acció-reacció) des de fa temps, i m'han trepitjat aquests últims anys. En primer lloc, una neuropsicòloga que em portava (la Montserrat Pérez) i altra gent, com fins i tot ma mare, d'una forma totalment agressiva i constantment, en contra de la meva voluntat, de maneres totalment forçades, reprimint-me el plorar, bloquejant-me sentiments i emocions, i amb formes totalment feixistes (tu recte!!!!, cap i espatlles amunt!!!!). Dient que no em demanava perdó sinó que m'ho havia de dir o de fer... Això, a la llarga m'ha trepitjat i condicionat la vida, i m'ha fet molta ràbia i fins i tot m'he autoagredit sense poder anar a entendre els meus sentiments tot havent empassat el què practica o ensenya a practicar aquesta gent.

D'altra banda, després d'una ponència del 3r congrés del Tourette, en una ponència per dues psicòlogues infanto-juvenils de l'Hospital Clínic deien que erem nens manipuladors, etiquetant-nos com uns dolents i de forma totalment estigmatitzada: premiar els nens quan ho aconseguien a fer tot bé, tècniques cognitivo-conductuals o acció-reacció, o fins i tot les amenaces d'una fiscal de menors en enviar-nos a psiquiàtrics en cas de judicis. D'altra banda, en una xerrada sobre el TOC d'una psiquiatra de l'Hospital Clínic, que va citar una "cognitivo"-conductual que em van fer, de forma despiadada i sense escrúpols. Això no pretén arreglar res des de l'arrel del problema sinó que et pretén ficar a dins d'uns paràmetres en el sistema que ens envolta, sense poder ser feliç per dins meu.

Aquest tema m'ha portat molta ràbia ja que atempta contra la meva (la nostra) voluntat i els nostres sentiments, i m'ha fet molta ràbia, a part que també em sento bloquejat i encara ho pateixo per dins, ja que m'han reprimit la meva manera de ser i tinc molta ràbia cap a certes persones. Vull que realment deixin la seva feina i posar-me al seu nivell per espantar-los i siguin conscients del què fan; fins i tot, dormint és quan em vé aquesta ràbia i em venen ganes de reaccionar i acabar amb ells, ja que sóc sensible amb les persones amb Tourette i m'emprenya moltíssim que se'ls facin aquestes tècniques o pràctiques. Però, es pot arriscar, ja que he enviat e-mails molt atacants i agressius davant de tot això; i ahir van trucar de l'Hospital Clínic dient-nos que havien rebut un mail molt dur i que estaven a punt de fer un tràmit als serveis jurídics, i acabar jo amb internament. El meu pare, com a mínim, una de les coses que ha fet bé ha estat demanar-los que ho frenessin, i pogués demanar hora o visita amb algun neuròleg per tenir-hi alguna entrevista, ja que aquest és el tema que m'afecta, ja que així ja no faran cap tràmit. Ara és un moment arriscat, és clar. A més, també he escrit a una metgessa especialista en medicines alternatives (Teresa Forcades) per encarar aquest tema. D'altra banda, he parlat amb Ràdio Nikòsia per saber si hi ha algú amb alguna experiència semblant i poder-la intercanviar. Fins i tot, alguns companys m'han dit que les deixés, però és un tema que m'ha fet molta ràbia ja que d'alguna manera em puc sentir catalogat.

En conclusió, crec que he actuat de manera totalment irregular i massa precipitada, tot i jo tenir raó. El meu desig clau és en sentir-me feliç en mi mateix, i poder fer allò que m'agradi i em senti a gust. Malgrat tot, no em trobo massa bé i em sento en un estat d' "estranyesa" i mig mareig malgrat que realment no pugui expressar el meu sentiment interior davant d'aquesta situació. Però intento mantenir en la calma la meva serenor.

A part, tampoc vull perdre amics i tal, sinó que el què vull és intentar seguir endavant tot i ser pessimista... amb allò que m'agradi fer. I no poder viure-ho d'aquesta manera tan intensa. Espero que hi hagi sort i poder evitar tots aquests problemes innecessaris que encara generen més merders i complicacions. Millor evitar el màxim aquesta manera d'expressar la ràbia amb mails amenaçants i buscar altres maneres, perquè mai et portaran enlloc sinó que malgrat poder tenir jo molta raó, encara he fet més possible que aquesta gent pogués tenir més suposats arguments i fer servir el poder de la manera com els interessa. I en aquest cas, INTERNANT-ME!!!!

A més, respecte el tema de "malaltia" també s'ha de dir que no tots els factors són orgànics sinó que hi ha temes emocionals, a més que hem de dir que una persona és molt més que una malaltia o trastorn. El què realment busquen aquests suposats metges o psicòlegs professionals és estigmatitzar-te a dins d'uns paràmetres que estan marcats per la societat "moderna" i neoliberal, justificant els seus falsos arguments a partir de nocions orgàniques (molts cops innecessàries) i sense poder expressar tu lliurement el què creus al marge dels factors neuro-químics o biològics.

Però jo i alguns altres aquí estem i seguim; per lluitar contra el capitalisme i, en aquest cas, la ciència com a dogma de fe i totes les seves manipulacions tant burocràtiques, jurídiques o legals que refermen el sistema, i fer entendre i saber a la gent què els paràmetres reals són molt més amplis, i molts dels factors dels problemes "mentals" no són simplement orgànics sinó també emocionals o sentimentals; i aquest sistema tampoc és la solució per aquest tipus de problemes, en què les associacions d'afectats, fundacions o societats corporativistes no actuin com a grups de pressió sistemàtica. Sinó que aquestes problemàtiques s'estenguin a l'abast de la societat per entendre que també aquest tipus de coses i no hi ha d'haver l'existència de cap tipus d'argument que es justifiqui a nivell institucional, jurídic ni legal.

De fet aquí no ho hauria de dir però aquesta és una de les lluites que, des del meu punt de vista, encara no estan prou focalitzades i encara necessiten avançar moltíssim perquè realment es tingui un altre concepte diferent de la psiquiatria i la neurologia.

MALGRAT LA BOIRA CAL CAMINAR...

Reflexions i algunes actuacions

Ja som el 5 de juliol i fa temps que ha acabat el curs, i no som a temps per parlar amb el degà de medicina. Després de trobar-nos alguns de l'assemblea del Raval al davant del MACBA, no hem pogut trobar-nos més des d'aleshores per altres motius, tot i dir d'intentar quedar un altre dia. La meva idea seria ja parlar amb l'Alba i la Judit de medicina ara aquest juliol per preparar la conversa amb el Francesc Cardellach cara el curs vinent.

Davant dels fets, han sortit possibilitats i rumors previs. Una companya de la facultat, l'Eli, va tenir la proposta de denunciar el degà i la facultat de medicina als serveis jurídics de la UB i es necessitaria un advocat; que, en aquest cas, era un col·lega seu que coneix bé com funcionen aquests temes i, en haver-hi parlat, em va comentar que tampoc ens beneficiaria perquè aquest tipus d'òrgans defensen més els degans, rectors i aquesta gent abans que nosaltres. Això és similar al funcionament del servei jurídic d'una empresa, en què tot i els motius de queixes dels treballadors davant de problemes, aquests recolzen els empresaris. Això tampoc ens sortiria a compte.

A més, tampoc discrepem la proposta d'en Tons de filosofia, en què un professor seu, en Jaume Mascaró, coneix un professor de dret que també coneixia en part el tema de fer aquest tipus de denúncies de forma legal, i seria mitjançant el síndic de greuges. Per no haver-me fet un part mèdic a temps, seria necessari contactar amb alguna gent que veiés els fets perquè hi siguin; juntament amb les fotos que tenim dels morats, perquè la denúncia tingui més rellevància i els fets es vegin més evidents. Tot això ho hauriem de començar a planificar perquè no se'ns tirin totes les vacances al damunt.

A més, vaig enviar un mail a la Directa explicant els fets en què em van contestar que aleshores no podien publicar res sobre els fets per altres temes que tenien damunt i redactarien alguna cosa en algun exemplar setmanal, però els va semblar una "cabronada". Després ho vaig fer a Alerta Solidària, i en aquest cas m'han contestat ràpid, dient-me que tindria tot el seu suport en cas necessari, agafarien la carta al Cardellach que vaig penjar al bloc per enviar-la al SEPC i passar-la al Llibertat.cat. Fins i tot, algunes altres persones com el Josep Garganté de TMB, tot i no saber com ajudar-me en alguns moments, tampoc li sembla gens correcte tot el tema.

En segon lloc, vaig enviar un article a l'Accent; el qual l'he imprès diferents vegades i l'aniré penjant o fer-ho fer a totes les facultats i universitats possibles perquè les i els estudiants coneguin bé aquests fets i no es quedin callats com va passar amb una part dels assistents del concert en què van succeïr els fets. La setmana passada ja la vaig penjar a l'entrada del local d'estudiants de la nostra facultati, dijous al migdia, a la facultat de Bellvitge, a dues noies de medicina, que m'han dit que ho penjarien a partir del curs vinent. Fins i tot, una noia de Traducció i Interpretació també en passaria a la seva classe a la UAB, dient que una persona com aquesta li feia fàstig i ràbia, i per a ella, és un subnormal.

Al mateix temps, també penso en la idea d'engegar una nova recollida de firmes i aconseguir les màximes possibles per portar-les el dia de la conversa amb aquest degà. Fins i tot, també tinc la idea de penjar cartells al setembre amb el dia, l'hora i el lloc.

Igualment, també ens interessa saber si realment existeix aquesta ordre; i si existeix, voldrem veure què hi posa, quan es va escriure i aprovar com també les persones que la van signar. Sabent-ho, potser ens afavoreix aconseguir una crítica més enèrgica i justificar encara més els nostres arguments.

Per moltes traves i impediments que ens posin com les mentides que ens diguin, nosaltres seguirem lluitant i insistint en aquest tema, queixar-nos als llocs on ens faci falta i saber quina és la realitat de les coses i fer les crítiques necessàries. Aquests fets no es poden oblidar, i menys a la universitat pública, que discrimina amb impunitat la gent que no considera normal o no encaixa a dins dels seus paràmetres en conjunt de la societat capitalista i neoliberal. I més a les i els estudiants de medicina, els serveixi com un moment de reflexió i enlloc d'apoltronar-se com si no passés res, els serveixi per tenir altres valors i saber actuar en conflictes d'aquest tipus.

En sortir als mitjans alternatius, la gent coneixerà els fets i mai oblidarà ni veurà amb bons ulls un degà de medicina, com de qualsevol carrera, amb comportaments feixistes. Com més es difonguin aquests fets i més gent ho sàpiga, serà molt millor. Això podria ser un moment per crear un punt de força per fer front en aquest tema.

Avís important a la biblioteca

Finalment, avui passaré el text que va escriure la meva companya Alba de l'assemblea de facultats degut a les queixes de la biblioteca:

AVÍS IMPORTANT.

Degut a les queixes que s'han formulat contra un company en motius dels seus tics fònics, us informem que no són voluntaris sinó que són conseqüència de la SÍNDROME DE TOURETTE.

Per tant, es demana respecte vers aquest estudiant i recordem que té el mateix dret que totes i tots a utilitzar la biblioteca.

[de totes maneres, creiem que és feina de la biblioteca informar sobre aquest fet a la gent que vé a queixar-se].

Carta de l'assemblea d'estudiants del Raval al degà de medicina

CARTA A UN METGE.

" Malvolgut Francesc Cardellach, degà de la Facultat de Medicina de la UB.

El dimecres 27 de maig es va produïr una agressió a un estudiant d'Història de la UB per part seva. En Joan Pujades estava escoltant un concert d'on vostè va fer-lo fora violentament produïnt-li una lesió lleu al braç dret, de la qual n'ha tingut un morat.

Primerament, hem de dir-li que es tracta d'una negligència professional imperdonable el fet de desconèixer els efectes i les característiques bàsiques de la síndrome de Tourette, sobretot quan vostè és, ni més ni menys, el degà d'una facultat de medicina, i aquestes coses les ha de conèixer o entendre com a mínim.

En segon lloc, arran de les diferents queixes de companys d'en Joan, vostè ha netejat la situació negant l'agressió i dient que lamenta els fets. Volem dir-li que aquests actes són d'una persona hipòcrita i totalment irresponsable de la seva feina com també la seva manca de sensibilització humana cap a les malalties poc conegudes.
Aquests esdeveniments han estat evidents i hi ha proves que demostren la seva violència i agressió física com moral cap a en Joan; a més que hi ha persones que eren presents en el moment dels fets; moltes d'elles (la majoria estudiants) van poder veure com se'l volia endur cap a fora de la facultat amb aquesta mala actitud juntament amb un altre membre segurament del teu equip.
Per altra banda, el seu suposat penediment el posem en dubte ja que no només no s'ha disculpat directament amb en Joan, sinó que ha mantingut l'ordre de prohibir-li l'accés a la facultat de medicina, la qual ha estat aprovada per vostè des de fa un mes i provoca un impediment d'accés a una persona que, tot i no estudiar aquesta carrera, té tot el mateix dret en accedir-hi lliurement com qualsevol altra pel fet de què una universitat ha de ser i és un espai públic per a la societat.

La seva obligació com a degà és acceptar-lo de la manera com és i tenir-hi el màxim de tracte humà i amable mentre que ell en cap cas mai ha alterat l'ordre de les coses o molesti la gent, ja que no deixa de ser una invenció creada per encaixar a dins dels estereotips d'aquesta societat moderna que defensa vostè com a representant d'una facultat i també altres persones amb càrrecs polítics més elevats. I, a part, en Joan també té tot el seu dret en fer-se o relacionar-se amb qui vulgui.

Considerem que persones com vostè no s'haurien de fer nomenar "doctors" ni exercir cap tipus de feina dins de la medicina, alhora que exigim:

- que es disculpi però no només de paraula sinó de manera real amb en Joan i amb les i els estudiants de medicina que ho veiessin com també la garantia que fets com aquest no tornin a passar dins d'aquesta facultat, sigui a l'entrada com en qualsevol altre espai intern.

- que es permeti la lliure circulació a la Facultat de Medicina de no només en Joan sinó de totes les persones, ni vostè sigui ningú per avisar l'administració per excloure la gent, i encara menys fent servir aquesta impunitat.

- La seva dimissió com a degà de la facultat de medicina, ja que el seu mal comportament nega les seves capacitats tant per aquest càrrec, com pel de professor i com pel de metge. De la mateixa manera, creiem i tornem a recalcar que agredir una persona creient-se superior a ella rebaixa la seva condició com a persona.

Atentament

"Assemblea UB Raval"

Una ordre de discriminació i problemes a la biblioteca d'Història

Ahir, cap a les 11h del matí havia quedat amb una companya d'Història a la sortida del metro a l'Hospital Clínic, a la sortida que quedava més a prop de l'hospital per poder aconseguir trobar estudiants de medicina que en fossin testimonis sobre els mals comportaments feixistes pel degà el dimecres 27 de maig; però en el moment d'entrar, les dones de secretaria ja em van cridar l'atenció i a la meva companya li van comentar que el mateix degà havia aprovat una ordre de fa un mes en què em prohibia el meu accés definitivament amb l'excusa de què tenia un mal comportament, molestava la gent i alterava l'ordre intern de la facultat, i com a espai públic. Igualment, la secretària dient-li a la meva companya, l'Alba, que si ella no es responsabilitzava de mi, podria entrar igualment però que ella igualment avisaria l'administració. Davant de tot això, jo em vaig sentir obligat a quedar-me fora mentre ella va entrar cap al claustre per intentar buscar persones que estiguessin en el moment de l'agressió.

Al final, ha trobat dues noies de 2n que van veure l'agressió del Cardellach en fer-me fora; elles formen part de l'assemblea de medicina i que havien pensat fer algun tipus d'acció en acabar els examens com enviar-li una carta ja que allà dins ni elles ni ningú s'atreveix a mencionar el seu nom i la seva cara a nivell individual per tenir el curs vinent una assignatura obligatòria amb ell, molt difícil i s'ha d'aprovar per força per seguir al segon cicle de la carrera. Han dit que si nosaltres feiem alguna moguda, ens mantinguessim en contacte amb elles per si poguessin donar suport; així, anar-nos informant a través dels mails de les assemblees respectives.

D'altra banda, després anant cap a la nostra facultat, la cap de biblioteca, m'ha distorbat per cridar-me l'atenció que volia parlar amb mi des de fa mesos i que s'ha esperat bàsicament perquè era jo degut al tema dels tics d'escopir, ja que professors i companys s'han queixat diferents cops sobre mi... proposant el tema d'un mocador. A més, els meus companys de l'assemblea i del sindicat, crec que en cap cas s'hagin queixat a ella, acceptant el meu problema tal com és. A més, em va amenaçar dient-me que, a partir d'ara, si em posava molt nerviós i tingués molts tics, per molta necessitat que tingui, el personal de la biblioteca em traurien fora a passejar, cosa en què m'he sentit més discriminat i cohercionat el meu dret d'accés a la biblioteca. A part, ella ho havia parlat amb ma mare com a professora de biblioteconomia a la UB, cosa que no havia de fer en cap moment i tampoc treure'm així per la cara; a part de què tampoc té cap dret a justificar aquest tipus d'arguments.

Aleshores, ahir a la nit, vam quedar a les 21h al davant del MACBA per poder trobar alguna manera de donar-me suport i treballar aquests dos punts intentant una vegada més reivindicar el meu dret d'accés lliure a la universitat enlloc de privar-me el pas de qualsevol manera, com a la gent considerada amb trastorns físics o psíquics, o que simplement no encaixin amb la normalitat imposada pels paràmetres d'una societat neoliberal i intel·lectual d'avui en dia, de tenir-ne lliure accés.

Vam aprofitar per escriure dues cartes. Una primera anava destinada cap a les i els estudiants que acostumen sovint o no tant la biblioteca per acceptar que el "Tourette" és un problema com un altre per penjar-la a la porta d'entrada de la biblioteca, com també una segona carta contundent cap al degà de la facultat de medicina de la UB - Clínic insistint-li molt que com a persona és un irresponsable i intolerant, en què se li rebaixi el seu nivell mèdic com a culpable d'unes agressions lleus al meu braç dret, la seva actitud violenta com també la seva hipocresia fent un escrit per e-mail cap a un company nostre de la facultat de Filosofia, en què es disculpava tan sols de paraula i, a sobre, dient que era inconscient de la meva "malaltia" quan ja havia aprovat aquesta ordre un mes abans. De fet, es proposa de quedar un dia de la setmana vinent per a parlar sobre buscar maneres com actuar davant d'aquests problemes. Davant d'això, també ens han parlat sobre un advocat i un professor de Dret que coneixen bé aquests temes.

Tot i això, nosaltres també li insistim la seva dimissió tant com a degà, professor i com a metge; ja que aquests comportaments agressius cap a una persona creient-se superior a ella li rebaixen el seu comportament com a persona.