Espurnes de coratge

En aquest vídeo us passo una cançó del penúltim disc dels Pets, Com anar al cel i tornar, que es diu Espurnes de Coratge que entre diferents continguts parla sobre un dels temes que anem tractant en el bloc que es centra en el meu cas: la discriminació i el despreci.

Concretament aquest vídeo ens parla sobre diferents persones que tenen problemes o males experiències i dintre les suposades possibilitats que els han marcat lluiten per ser acceptades i apreciades de part de la gent. Moltíssimes vegades el problema el té més aviat la societat que no pas les pròpies persones.

El seu lletrista i compositor ha estat en Joan Reig, una gran persona i realment lluitadora que observa la societat i els problemes que succeeixen de la mateixa manera com vam veure en El poble sota el barret de fum, que parlava sobre Constantí. Però des de casa no he pogut demanar-li permís d'autors per agregar-lo en el mur, i suposo que sense mala intenció no hauria de passar res. A més, que el seu nebot Sergi ja em va comentar en el seu moment que en Joan Reig no hi entén massa sobre informàtica.

Bé, aquesta versió va estar enregistrada en el moment de fer el disc, on els intèrprets del grup són: Lluís Gavaldà (veu i guitarra), Joan Reig (bateria), Falin Cáceres (baix), David Muñoz "Gnaposs" (guitarres) i Joan-Pau Chaves (teclats). I la col·laboració de Brad Jones (guitarra aleatòria).

Tot just és un noi,
no pas cap heroi
ni tan sols valent,
però com tanta gent
lluita cada dia,
empenyent la vida
des d´una cadira.

Una dona gran
vol tirar endavant;
un món enfonsat,
el cos esquinçat,
sola i tan cansada,
quant de temps encara
ha d´estar espantada?

Del fons del cor treuen espurnes de coratge
per fer més dolç i planer aquest viatge.
No han triat un camí curt o llarg,
ni que sigui tan fost i amarg!

Ell viu al carrer,
dorm en un caixer,
no vol caritat,
només dignitat;
cerca aquell respecte
que una nit va perdre
en un joc infecte.

Ella seu al llit,
el cor encongit,
el pis és tan gran
sense el seu amant;
va dir que marxava,
que l´amor s´acaba
i no l´esperava.

Del fons del cor treuen espurnes de coratge
per fer més dolç i planer aquest viatge.
No han triat un camí curt o llarg,
ni que sigui tan dolç i amarg