Avui vull tornar un temps enrere respecte una situació que vaig tenir farà aproximadament una mica més d'un any en què em volien arriscar la vida d'una manera totalment injusta i torturant.
Si no recordem malament que davant del meu malestar intens i les amenaces agressives verbals continuades i freqüents que havia enviat per correu electrònic als membres del servei de psiquiatria d'aquest hospital a través de la psiquiatra van acabar tenint males conseqüències en què se'm volia obrir un expedient per internar-me. Davant d'aquesta situació va ser que em van demanar que fés seguiment amb algun metge, però què jo el pogués triar segons la confiança que hi tingués. Al final del juliol de l'any passat se suposa que la situació del procés es va poder aturar definitivament malgrat que demanessin notícies sobre aquest seguiment mèdic, que no em sembla gens correcte que es fés en aquestes condicions com si et controlessin des de dalt, cosa que ja no va ser ja que van veure que havia mogut els fils. Aquell va ser un dels moments més arriscats de la meva vida enfrontant-me de cara a una institució de salut mental.
De fet va ser a l'octubre quan un noi de Berga em va escriure un comentari en el bloc dient-me que amb ella eren més que amics i es coneixien de fa temps, i que entenia la meva situació ja que ell n'havia passat per una de semblant. Em va demanar què volia què fés i em va passar el seu e-mail per contactar amb ell. Li vaig demanar que anés a mirar la situació d'aquests tràmits.
Aleshores em va tornar a escriure dient-me que va anar a l'hospital i també em va dir que va moure els fils molt amunt fins arribar a la cúpula, ja que la idea d'obrir l'expedient no va ser tan sols seva sinó també dels serveis jurídics que van ser els qui van prendre la decisió de moure tot el tema judicial. I finalment em va animar que estigués tranquil perquè ja estava definitivament arxivat. Aquest tema no sé ben bé com funciona però a mi realment m'agradaria que tot el procés també s'anul·lés però suposo que mentre es mantingui arxivat i no els envio cap escrit amenaçant o insultant més, aleshores ho deuran eliminar. Però de totes maneres, sí que és cert que s'aturés en el seu moment i s'arxivés ja és un pas molt important.
A partir no només d'ara sinó també de llavors he de vigilar molt el què escric o envio en aquesta gent, o fins i tot no dir-los res mai més i posar distància amb aquesta gent. Jo crec que aquesta última és la millor solució perquè així jo puc viure millor i més feliç. I això és el què fins ara he fet i penso seguir fent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada