M'agradaria escriure l'últim article d'aquest mes (i he estat més modest) ja que mirar amb els ulls massa el bloc tampoc és sa ni per la meva salut (sobretot per la vista) com per precipitar-me en escriure textos i costar de complementar-m'ho amb algunes altres coses. A més aquest cap de setmana llarg de l'1 de novembre que s'ha convertit en un pont gràcies a la festa de la Castanyada, hauré d'acabar un petit treball de primera meitat de semestre i també el primer examen parcial de l'assignatura optativa de Bizanci i l'Islam a l'Edat Mitjana amb el Salvador Claramunt i Rodríguez (professor especialista del departament d'Història medieval, Paleografia i Diplomàtica de la UB).
Doncs en aquest article, m'interessaria parlar una mica per sobre sobre la castanyada i el halloween, que en el fons són dues festes molt diferents. La primera és una festa popular de la nostra terra, els Països Catalans, i s'ha caracteritzat més per la presència de paradetes a carrers i places on són torrades pels i les castanyeres en els carrers o les places, o torrar moniatos i panellets tant en el forn com en el foc tradicionalment estant amb la família o ara amb els col·legues amb les guitarres. O la via alternativa de celebrar-la també és anant en grans festivals alternatius i reivindicatius com ara el Castanyada Rock (normalment a Piera) on hi vaig anar una vegada l'any 2005 on hi tocaven grups combatius com ara Revolta 21, Obrint Pas o Opció K-95. Altres vegades hi han tocat grups com també la Gossa Sorda o At-Versaris. Fins i tot a les barres de fora, sempre s'hi serveix beguda i menjar a preu popular: frankfurts, birres, cubates... ...
Mentre que la segona festa és totalment anglo-saxona i molt mítica a Anglaterra i els EUA on s'hi han caracteritzat les carbasses i totes les fantasies de terror entre altres elements. I tampoc deixa de ser una festa com una altra i que es podria celebrar de forma paral·lela a la castanyada en aquests països. Però el problema és quan aquests costums nord-americans es volen anar introduïnt de forma impositiva en arreu del món i sobretot a partir dels grans magatzems o grans comerços (el CorteInglés, per exemple) menjant-se les festes autòctones. Aquest és un dels punts erronis d'aquesta festa on s'hi ha creat aquest grau tan greu de fanatisme i imperialisme nord-americà tan evident en etapes de pura globalització que s'ha d'erradicar definitivament. Sinó que aquesta festa ha de ser com qualsevol altra com a part de la diversitat dels costums existents en tot el món. Però també és cert que tampoc es pot despreciar gens el tipus d'espectacles que s'hi poden realitzar en aquests llocs autòctons i originaris d'aquesta festa i on bàsicament s'hauria de celebrar i amb il·lusió. I a més, quan l'any passat van tocar els Pearl Jam a Filadèlfia, tocant un tema molt revolucionari als EUA que es diu Rockin' in a free world (tribut al mestre hippie Neil Young) i és una al·legoria en el món lliure. També la vaig posar en un article d'inicis de juliol on va ser interpretada pels seus tributs catalans Riot Act al final del seu concert a la sala Moscou de Torelló amb el so idèntic al mateix grup que toquen aquest tema.
I havent parlat una mica per sobre sobre la cançó, vull comentar que malgrat no haver escoltat encara masses coses del mestre Neil Young, que tampoc em desagrada, no m'agrada tant com fa el solo guitarrístic de la cançó ja que el trobo una mica més brut i és possible que també formi part de la seva manera d'actuar hippie radical (que tampoc em molesta gens i a més també m'agrada el hippisme) però per al meu gust en concret ho és de manera potser molt exagerada. En canvi, m'agrada més quan la toquen els Pearl Jam (com ho he deixat en el vídeo) sobretot pel solo que fa el Mike McCready com a guitarra solista, que a part sobre el que m'han dit que se suposa que és un guitarrista de veritat, el fa molt més elaborat i treballat en aquest sentit on s'hi destaca el constant rascament de cordes amb la pua als dits de les mans.
En aquest concert en una de les ciutats més destacades (i internacionals) de la banda oest de l'Atlàntic s'hi llencen paperetes de confetti des de l'escenari i entre el públic també s'hi aixequen globus de colors vermell, blau i blanc groguenc (malgrat que pel meu gust ja posats m'hagués agradat més que n'aixequessin de tots els colors possibles; és a dir INFINITS).
I si cliqueu en el botó de començar, la trobareu quasi tota sencera malgrat no poder agafar l'inici de la intro de la cançó (la penúltima en aquest concert abans de Yellow Ledbetter) en el qual ni hi vaig poder assistir per temes de carrera: primer perquè havia de fer un treball dur de les cultures miskites afro-americanes per l'assignatura d'Història d'Amèrica (entre altres matèries que m'havia de treure).
I bé, finalment aquest cap de setmana disfruteu amb aquest vídeo i escoltar la veu del seu cantant mestre Eddie Vedder.
EDDIE, ETS UN CRACKÀS I SEGUEIX COM SEMPRE!!
Salut i roquenrol!
Rockin' in a free world (Pearl Jam). Halloween (Filadèlfia), 2009.
I per goear en podeu trobar una altra versió en directe que sembla que va ser a Mèxic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada