No he començat massa bé aquest curs per diferents qüestions que m'estan tornant a afectar fortament i les conseqüències de moltes situacions que he anat patint aquests últims mesos. Però ho explicaré més detalladament en posteriors escrits.
Però primer vull comentar que he acabat unes setmanes d'examens que per començar em podrien haver anat millor per haver arribat mitja hora tard en un examen de Bizanci i l'Islam a l'edat mitjana però vaig aprovar "Demografia a l'edat moderna" amb un notable amb el meu apreciat professor Valentí Gual i Vilà, alcalde de Rocafort de Queralt (Conca de Berberà). Fins i tot encara espero una altra nota de l'assignatura de Mètodes i Tècniques d'Investigació històrica després de tot el treball que vaig realitzar sobre el fenomen punk, que crec que ha estat interessant però també crec que ha estat massa rebuscat i podria haver tocat un altre tema més històric que no tant musical però aquest també és un altre tema que aquí tampoc m'interessa tractar-lo explícitament ja que hi ha altres espais per tractar els putos temes acadèmics. Això no m'afavoreix la meva manera de ser sinó que em perjudica totalment.
Però ahir mateix després de fer una consulta en la única sala d'informàtica que els cabrons tenen oberta a la facultat durant els caps de setmana, en el moment de dinar els papes em van comentar que ahir a la nit la meva cosina Eulàlia actuava en el teatre de Rubi a la XX MOSTRA DE TEATRE I DANSA AMATEUR però tampoc estava segur del tot Abans a casa de mon tiet hi hauria un tipus berenar-sopar amb pizzes, fuet, formatge, pernil dolç i pa amb tomaca, i al final una mica de postre. Per acabar de matar el temps encara vam aprofitar per jugar al Guitar Hero i veure un programa còmic força divertit a través del portatil del meu cosí, i també hi havia la seva nòvia.
Finalment vam anar cap al teatre per veure l'obra, TERROR Y MISERIA EN EL PRIMER FRANQUISMO i l'autor era José Sanchis Sinisterra, que començava a les 10. Està basada en les condicions de vida de la societat castellana durant els primers anys del franquisme quan el fill de puta del Franco ja havia guanyat la Guerra Civil el 1939 i havia imposat la seva dictadura totalitària i les seves forces militars falangistes que cantaven i volien imposar els himnes franquistes com també en els moments de l'autarquia com els quatre fills de puta de les famílies terratinents s'aprofitaven de la mala situació omplint-se el seu bagul amb les seves màfies alimentàries com a malparits estraperlistes que feien negocis bruts en el mercat negre i mantenien la mentalitat tradicional del poder paternalista i les dones que eren casades seguien fent feines com a simples objectes sense poder decidir per elles mateixes o també el mal educag despreci discriminatori cap a les ideologies republicanes i revolucionàries perdudes. A la vegada també narra la situació ben precària al camp de la gent que havia participat a la Guerra Civil de forma activa i en perdre van acabar totalment passant fam tot subsistint amb els pocs recursos donats per la terra amb el menjar quasi inexistent i les males condicions en pagar els elevats impostos ja quasi impossibles, sobretot els salaris de la fam. Finalment es senten forçats a emmigrar de les seves terres i a exiliar-se cap a fora per poder subsistint de la manera com poguessin.
Són unes vuit escenes de vida quotidiana que no es van poder plantejar obertament durant més de quaranta anys per les repressives censures nacional-catòliques i la prohibició de les llibertats d'expressió i de les cultures oprimides com ara la nostra malgrat centrar-se a Castella i altres territoris peninsulars d'on va haver d'exiliar-se tanta gent cap a fora.
El contingut era realista i interessant i amb cert compromís però també ha estat pesada de resistir i païr però el pitjor problema no ha estat aquest, sinó que ha estat un altre que vé de molt lluny i m'hi sento molt cohibit sobre la mateixa condició de sempre degut a la meva situació en què em sento marcat de part de la sensació de fals i innecessari sofriment de part de l'exterior. De tant en tant tinc alguns moments en què em sento més tens i necessitava treure tics tot sentint-me amb incomoditat i els meus pares, que els molt cabrons també hi eren, anaven mentalitzats amb la falsa preocupació de suposada necessitat de protecció davant de la suposada reacció que poguessin tenir els altres o les seves reaccions sense tenir motius de queixa i amb l`absurda acció de falsa protecció davant de moments de tics, i la principal culpable d'aquestes accions ha estat ella mateixa. De fet tampoc s'ha queixat ningú de tota la situació però després vaig marxar jo perquè em va venir de gust per després estar més calmat en que vaig sortir cap al lavabo i a prendre una mica la fresca. Finalment vaig poder acabar de veure l'obra i precisament en el moment que els actors saludessin ma mare, la molt puta, em va dir que havia d'haver sortit abans. Però tot això mai ha de seguir així i esperem mai més torni a succeïr.
Però primer vull comentar que he acabat unes setmanes d'examens que per començar em podrien haver anat millor per haver arribat mitja hora tard en un examen de Bizanci i l'Islam a l'edat mitjana però vaig aprovar "Demografia a l'edat moderna" amb un notable amb el meu apreciat professor Valentí Gual i Vilà, alcalde de Rocafort de Queralt (Conca de Berberà). Fins i tot encara espero una altra nota de l'assignatura de Mètodes i Tècniques d'Investigació històrica després de tot el treball que vaig realitzar sobre el fenomen punk, que crec que ha estat interessant però també crec que ha estat massa rebuscat i podria haver tocat un altre tema més històric que no tant musical però aquest també és un altre tema que aquí tampoc m'interessa tractar-lo explícitament ja que hi ha altres espais per tractar els putos temes acadèmics. Això no m'afavoreix la meva manera de ser sinó que em perjudica totalment.
Però ahir mateix després de fer una consulta en la única sala d'informàtica que els cabrons tenen oberta a la facultat durant els caps de setmana, en el moment de dinar els papes em van comentar que ahir a la nit la meva cosina Eulàlia actuava en el teatre de Rubi a la XX MOSTRA DE TEATRE I DANSA AMATEUR però tampoc estava segur del tot Abans a casa de mon tiet hi hauria un tipus berenar-sopar amb pizzes, fuet, formatge, pernil dolç i pa amb tomaca, i al final una mica de postre. Per acabar de matar el temps encara vam aprofitar per jugar al Guitar Hero i veure un programa còmic força divertit a través del portatil del meu cosí, i també hi havia la seva nòvia.
Finalment vam anar cap al teatre per veure l'obra, TERROR Y MISERIA EN EL PRIMER FRANQUISMO i l'autor era José Sanchis Sinisterra, que començava a les 10. Està basada en les condicions de vida de la societat castellana durant els primers anys del franquisme quan el fill de puta del Franco ja havia guanyat la Guerra Civil el 1939 i havia imposat la seva dictadura totalitària i les seves forces militars falangistes que cantaven i volien imposar els himnes franquistes com també en els moments de l'autarquia com els quatre fills de puta de les famílies terratinents s'aprofitaven de la mala situació omplint-se el seu bagul amb les seves màfies alimentàries com a malparits estraperlistes que feien negocis bruts en el mercat negre i mantenien la mentalitat tradicional del poder paternalista i les dones que eren casades seguien fent feines com a simples objectes sense poder decidir per elles mateixes o també el mal educag despreci discriminatori cap a les ideologies republicanes i revolucionàries perdudes. A la vegada també narra la situació ben precària al camp de la gent que havia participat a la Guerra Civil de forma activa i en perdre van acabar totalment passant fam tot subsistint amb els pocs recursos donats per la terra amb el menjar quasi inexistent i les males condicions en pagar els elevats impostos ja quasi impossibles, sobretot els salaris de la fam. Finalment es senten forçats a emmigrar de les seves terres i a exiliar-se cap a fora per poder subsistint de la manera com poguessin.
Són unes vuit escenes de vida quotidiana que no es van poder plantejar obertament durant més de quaranta anys per les repressives censures nacional-catòliques i la prohibició de les llibertats d'expressió i de les cultures oprimides com ara la nostra malgrat centrar-se a Castella i altres territoris peninsulars d'on va haver d'exiliar-se tanta gent cap a fora.
El contingut era realista i interessant i amb cert compromís però també ha estat pesada de resistir i païr però el pitjor problema no ha estat aquest, sinó que ha estat un altre que vé de molt lluny i m'hi sento molt cohibit sobre la mateixa condició de sempre degut a la meva situació en què em sento marcat de part de la sensació de fals i innecessari sofriment de part de l'exterior. De tant en tant tinc alguns moments en què em sento més tens i necessitava treure tics tot sentint-me amb incomoditat i els meus pares, que els molt cabrons també hi eren, anaven mentalitzats amb la falsa preocupació de suposada necessitat de protecció davant de la suposada reacció que poguessin tenir els altres o les seves reaccions sense tenir motius de queixa i amb l`absurda acció de falsa protecció davant de moments de tics, i la principal culpable d'aquestes accions ha estat ella mateixa. De fet tampoc s'ha queixat ningú de tota la situació però després vaig marxar jo perquè em va venir de gust per després estar més calmat en que vaig sortir cap al lavabo i a prendre una mica la fresca. Finalment vaig poder acabar de veure l'obra i precisament en el moment que els actors saludessin ma mare, la molt puta, em va dir que havia d'haver sortit abans. Però tot això mai ha de seguir així i esperem mai més torni a succeïr.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada