El temps a tocar (contra el càncer).

Davant del dia mundial en contra del càncer el dia 4 de febrer, deixo aquesta foto que trobareu al damunt i aquest escrit que no és meu però parla sobre el sofriment de les persones amb aquesta malaltia i la millora de les campanyes com també dels possibles tractaments.

"El segle XX, del gran progrés i evolució extrema de l'ésser humà, ha servit als que s'han pogut pagar la comoditat de no anar a la guerra; ha servit a aquells que s'han pogut comprar prou aliments per no passar gana; a aquells que s'han pogut pagar un tractament per curar-se una malaltia com el càncer o la sida. La resta d'habitants del planeta som encara en mans del destí diví, anàrquic o de la fortuna. Davant la fam i la guerra els informatius ja ens han deixat freds, i ho assumim: sempre són lluny. Però en certs moments, assebentar-te tants cops i en tant poc temps de tants i tants que han caigut presa de grans malalties, persones properes o no, et pot arribar a saturar emocionalment. És impossible assimilar el fet de tenir creixement de tanta gent que pateix aquesta malaltia en pròpia carn, i de tants i tants els que els envolten i pateixen en la seva lluita i amb el que sovint esdevé un tràgic desenllaç. Serveixi aquesta cançó per a tots ells com un petit homenatge". (Oriol Cardona).

Tu hi eres
Sencera

I ferm el teu pas

M'ho deies

Com ho veies

La vida al passar.

Sencera

Com sempre

Però trista al mirar

Ho veies

Sabies

I el temps a tocar.

La teva força

No em feia sospitar

Que res pogués canviar.

De sobte

Les ombres

Ofeguen un cant

Inquieta
L’angoixa
Es va desfermant

Les ombres
Em confonen
No em deixen entrar
L’enigma
M’insulta
Qui m’ho explicarà?

La teva força
Que em feia respirar
I el monstre
Que et volia fer jugar
Sense regles
O totes per obviar
Un joc
Tant difícil de guanyar

Tu sempre
Seràs aquí
Aquí al meu davant
Com sempre
Res no ha canviat
Oh, del teu bell cant
Somriure
D’infant tan gran
Pres d’un gran engany
Presència
El nostre guany

I el temps incert
En què junts vàrem lluitar
No serà en va
Ens farà remuntar
I el què has deixat
Et puc assegurar
No res per oblidar

Un astre
Que es queda
Sense temps ni espai
Però encara
Molt temps, encara
Et veurem brillar

(lletra i música: Oriol Cardona).

Això també em porta el record de la mort del meu tiet per càncer el maig del 1998, també va ser molt dur per nosaltres, sobretot pels meu pare, els altres tiets i cosins i també per la meva germana ja que ell era el seu padrí.

La lletra de la cançó i els comentaris els podreu trobar també a la pàgina d'Àcid Úric entre les lletres de la seva primera maqueta Explicit Lyrics. I al costat deixaré el link on podreu escoltar aquesta cançó tan sentimental amb tristesa i enigma. http://aciduric.net/docs/musica/au-el-128/acid_uric-el_temps_a_tocar.mp3.

Una forta abraçada a totes i tots excepte als meus pares que no se la mereixen de part meva en aquests moments. Ara ja tanco l'ordinador i cap a dormir la mona (però avui no m'he emborratxat).