L'ocell

Flipo amb en Joan Colomo. Per a mi ha estat un cantautor desconegut... Me'l va recomanar un col·lega íntim que ens coneixem de fa temps i em va dir que hi flipava. De fet és una música tranquila així amb veu i guitarra però amb cançons crítiques però apolítiques. Quasi sempre tranquiles amb temes sobretot quotidians i fins i tot trascendents com el que he deixat en aquest vídeo. Es tracta d'un ocell que li costa però vol ser ben lliure de fer el què vol sense dependre de ningú i buscar un lloc on trobar-se bé. Jo sóc com aquest ocell: també vull ser lliure i fer allò que em sembli -o no- sense que m'agredeixi o interrompi ningú (faci el que faci). És una cançó molt íntima i reflexa sentiments sobre la llibertat sense eufemismes ni ficcions, sense ensinistraments ni discriminacions disfressades, ni manipulacions... com alternativa a la societat actual. Com amb la Cançó de bressol de Pau Alabajos, la tendresa i la sensibilitat d'aquesta també m'acompanya en anar a dormir ja tard els dies tranquils en un llit i un espai íntims sense sentir la veu de mons pares i certes actituds cap a mi donant dues cares hipòcrites i contradictòries. I ben segur que és una alternativa a la societat actual i la família patriarcal i autoritària com és la meva.

 Igualment flipo amb en Colomo. Un cantautor amb enginy i ganes... un crac que a part de cantar també en castellà té influències ben fortes de la música mediterrània: sobretot francesa, italiana i del sud d'Europa. M'ha fet molta il·lusió deixar un vídeo amb aquesta cançó tan tendra i enganxosa.

*** Bé, aquí acabo amb la cançó després de tan temps de voler-ho fer i m'acompanyi la son aquesta nit.

------------------------------------------------------------------------------------------

Vol, però no pot
perquè sap que caurà al sot,
perquè no pot fer-ho sol
ha d'aprendre a aixecar el vol.
Viu, en un niu,sobre un arbre prop del riu
allí passarà l'estiu per aprendre que està viu.
I no en té prou en sortir de l'ou
ell no pot témer el destí.
Perquè sap que un dia ell,serà un ocell
obrirà les seves ales en el cel dels cels.
Vol d'altitud és un vol directe al sud.
ha d'anar a buscar el calor
perquè arriba la tardor.
Ell és un ocell,i en l'estol tots són com ell
però ja no vol ser-ho més però és que no pot fer-hi res.
No en té prou amb aixecar el vol
ell no pot témer el destí.
Perquè sap que un dia ell
deixarà de ser un ocell,
escampara les seves plomes en el vent del vents.