Normal i no normal

Avui vull publicar un text que vam escriure fa temps a l'Assemblea de Majaras al principi de tot i feia temps que ho volia fer. És un text que parla sobre el que en aquesta societat està vist com a "normal" i allò que no on entre totes i tots vam pensar i aportar idees sobre diversos fets diaris i coses reals que ho reflectissin. Aquest text però, encara no està acabat però igualment pretén criticar i denunciar tot allò que la societat corrupta en que ens trobem considera el que està ben vist i el que no tot depenent si encaixa o no en els seus paràmetres imposats. De totes maneres també l'he modificat una mica i encara hi he afegit algunes coses.

"És normal l'home que pega i agredeix a la seva dona i la utilitzi com a propi plaer sexual cohibint-li els seus drets, el racista que apallissa a una altra persona per ser d'una raça o color diferent, el torer i els espectadors que estan disfrutant en veure en directe l'assassinat d'un animal rebent fletxes i llances enmig de l'arena. També és normal veure que polítics com Bush, Aznar i Blair vulguin fabricar armes de destrucció massiva, financiar el terrorisme, invaïr i fer la guerra a l'Iraq per quedar-se amb el petroli i les grans corporacions com també d'altres que ho fan d'amagat i enganyant el poble sobre "democràcia",  "pau", "drets" i "llibertat" amb la boca petita. O fins i tot la manca de respecte per la mare terra i la seva diversitat natural i cultural com quan assistim impessibles davant del sofriment aliè com el que es produeix entre Israel i Palestina i la construcció de murs que ens separen.

També és normal el fet d'acceptar uns 40 metres quadrats per habitatges precaris i tolerar que hi hagi pisos on hi entri poca llum solar i l'aire fresc del vespre. Fins i tot retallar en sectors públics com l'educació, la sanitat o el transport amb l'ofensiva neoliberal de privatitzar-se i ser un privilegi per pocs ambiciosos amb calers com molts i moltes treballadores aturades i usuàries sense accedir-hi amb l'excusa que hi ha crisi. Així com és normal que la gent voti CiU o el PP pensant-se que arregla tot el que ens afecta. També que es desallotgin pisos, espais i centres socials autogestionats com a llocs de trobada i activitats del barri, sobretot dels joves, amb excuses de manca d'higiène. Ho és el fet de veure un tipus armat pel carrer que tortura i assassina al primer que es troba, o el fals psicòleg que agredeix el pacient amb tècniques conductuals molt ferotges reprimint-li els seus sentiments i la seva llibertat com les tortures en el psiquiatric lligant els pacients, sotmetre'ls a pràctiques com la neurocirurgia o els electro-shocks, abusar de la medicació o prohibir-los rebre abraçades, fer carícies o altres tipus de contacte. O posicionar-se en contra de l'avortament sense conèixer la situació de la dona embarassada. 

Són persones normals aquelles que especulen i estafen per a obtenir beneficis propis i arruïnant a les persones que estan en precarietat, el segurata que també et fa fora de l'andana del metro per no haver pagat el bitllet o per tenir la síndrome de Tourette com els teus pares i la teva germana estiguin ho afavoreixin estant al darrere seu com també dels professors i la vicerrectora de la universitat i tinguin potestat judicial i d'autorirtat per damunt teu amb l'excusa que la teva condició és font de distorsió i crear suposats conflictes de convivència. O fins i tot mantenir els nens que estan 8 hores a l'escola i que a més a més facin activitats extraescolars. Fins i tot també és normal com un noi de 15 anys va cada cap de setmana a les discoteques per emborratxar-se i tenir relacions fictícies i el fet de treballar 40 hores setmanals en una multinacional fins els 67 anys. Inclòs que hi hagi més repressió policial amb detencions i tortures i acusar falsament els repressaliats en les comisseries i condemnar-los a presó preventiva i gravar amb càmeres de videovigilància i satèl·lits el que fa la gent com unes tres-centes vegades al dia. 

I llavors, què no és normal? No és normal tenir alts i baixos emocionals per traumes o males vivències o experiències personals o familiars, estar trist que no et pots aixecar del llit, escoltar, sentir o veure coses que ningú sent, tenir tics vocals, cridar, xisclar o plorar com a pròpia resistència personal davant d'actituds, comentaris, ensinistraments o somriures hipòcrites de la teva família o altres persones del voltant. Així també com ser massa expressiu, ser hiperactiu i córrer i saltar en una esplanada al camp. Tampoc ho és demanar diners i et mirin malament per ser pobre, treballar en una cooperativa o autosatisfer-te tu mateix visquent en una masia com a projecte rural i intercanviar productes. Fins i tot tampoc ho és manifestar-te per defensar la dignitat del territori contra la seva destrucció i defensar un ús digne dels recursos com l'aigua afavorint els qui més ho necessiten com els pagesos en contra de la industrialització, l'especulació urbanística o trasvassaments de rius. Així com enfilar-se en els arbres per protestar en contra una línia d'alta tensió per afavorir els interessos de les nuclears quan la volen fer passar pel teu territori i acabis tenint un càncer. Tampoc és normal fer accions polítiques defensant els teus drets quan t'afecta la violència d'una reforma laboral."