FEM-HO ARA!!

3 anys i 7 mesos per a 3 companyes, 3 anys i 9 mesos per a una altra, més d'una desena amb condemnes que van des dels 6 mesos als 2 anys de presó i 66 companyes per jutjar. 

És un resum ràpid i concís de com estan intentant silenciar, atemorir i castigar a les i els que sortim al carrer per defensar uns barris de la gent i per la gent enfront del model d'una ciutat-aparador per als turistes. 

És un resum ràpid i concís on no es pot transmetre el dolor, la ràbia i la impotència amb la que ens toca veure com sentencien, condemnen i persegueixen a la dissidència. 

Estem fartes de veure com som conduïdes a uns judicis polítics que condicionen la nostra vida i la dels nostres cercles, molts cops amb una representació teatral nefasta protagonitzada per jutges, fiscalies i mossos on les proves i les acusacions ratllen l'absurd si ens ho mirem des de les seves òptiques legalistes. 

Volem fer ús de la memòria i pensar que si vam aturar l'enderrocament de Can Vies, que si vam omplir els carrers per defensar els nostres barris, no podem quedar-nos a casa quan volen empresonar a la gent que colze a colze va sortir al carrer per traçar una línia vermella al poder.

Estem vivint una repressió que s'aguditza cada cop que fem un pas endavant amb la nostra lluita i creiem que solament juntes podem i tenim capacitat d'afrontar aquesta problemàtica, per això donem tota la força i solidaritat per a les encausades del parlament, el cas Pandora, per a José Antúnez Becerra i tota la gent que pateix en les seves carns la violència d'aquest sistema. 

Ens volen enviar a l'últim abocador que tenen reservat per a la dissidència, allà on els rics no hi entren i els pobres no en surten. 
Per rebutjar tot el sofriment al qual ens volen sotmetre i denunciar cada abús de poder contra qui lluita demanem tot el suport i la solidaritat amb les encausades i les condemnades. Ja sigui assistint als actes que es convoquin, parlant i difonent la situació amb la gent del teu voltant, fent accions de suport, participant de les assemblees en defensa de les campanyes... 

Un poema de Guillem d'Efak.

Aquest cantautor, escriptor i actor mallorquí i nascut a la Guinea Equatorial ha estat una figura en la cançó d'autor i de protesta als Països Catalans tot fusionant el blues, el jazz i la cançó popular mallorquina. Tampoc explicaré tota la seva vida però he trobat un poema que té prou significat per un dia com aquest quan en principi comença la primavera però segueix permanent el fred cru de l'hivern quan la pluja del cel gris i el mal temps encara oculten la calor que ha d'arribar. 

ARBRE. 

Primavera d'hivern.

I que me'n fan de mal aquestes branques teves 

vinclades pel pes excessiu 

de la fruita no recol·lectada!

Inútilment madurares somnis.

Avui tornen a terra

sordament desplomats.

El pelegrí no ha trobat la teva ombra

ni el pastor el teu fruit.

I que me'n fan de mal els estels 

que entre el brancam 

encara me conviden!  

Flors blanques.

 
Fa poc que el fred feréstec de l'hivern amb les seves últimes ventades ha anat  arribant al seu final tot apuntant ja a les seves últimes acaballes mentre que ja va arribant "lo caloret" amb el seu bon temps. Ja fa un mes que entre la fredor i els tocs del nou aire lleuger dels nous temps que inhalava pel nas també m'han vingut els colors dels nous ametllers que rebroten on de les seves nues i tristes branques es despleguen les petites flors blanques que creixeran. I enlluernades pels raigs del sol regeneren el seu vestit des de dalt del tronc fins a la punta extrema de l'arbre.  

Clars exemples són els que vam podar enmig del camp a prop de Gelida i han crescut forts com roures enmig del paisatge autòcton de les vinyes despullades i silencioses acompanyat del cant dels ocells amb el Montserratí al fons. O els que hi ha bastant a prop de casa nostra que han florit en el poc entorn natural de parc que encara ens queda sent invaït des de fa dècades pel gris laberint de formigó pendent per capgirar com sigui. El blanc florit xoca amb el ferro estrident de Can Caralleu i les successives urbanitzacions aixecades cap a Esplugues -a prop de l'hospital de Sant Joan de Déu- a l'esguard de la ciutat capital.  

Camarades, escolteu bé... encara ens queda molt camí per fer però d'aquí res hi haurà l'equinocci d'una nova era d'on ressorgirà amb valentia i coratge l'amor de les flors, les plantes, la terra i la natura.