dijous, 5 de març del 2015

Flors blanques.

 
Fa poc que el fred feréstec de l'hivern amb les seves últimes ventades ha anat  arribant al seu final tot apuntant ja a les seves últimes acaballes mentre que ja va arribant "lo caloret" amb el seu bon temps. Ja fa un mes que entre la fredor i els tocs del nou aire lleuger dels nous temps que inhalava pel nas també m'han vingut els colors dels nous ametllers que rebroten on de les seves nues i tristes branques es despleguen les petites flors blanques que creixeran. I enlluernades pels raigs del sol regeneren el seu vestit des de dalt del tronc fins a la punta extrema de l'arbre.  
Clars exemples són els que vam podar enmig del camp a prop de Gelida i han crescut forts com roures enmig del paisatge autòcton de les vinyes despullades i silencioses acompanyat del cant dels ocells amb el Montserratí al fons. O els que hi ha bastant a prop de casa nostra que han florit en el poc entorn natural de parc que encara ens queda sent invaït des de fa dècades pel gris laberint de formigó pendent per capgirar com sigui. El blanc florit xoca amb el ferro estrident de Can Caralleu i les successives urbanitzacions aixecades cap a Esplugues -a prop de l'hospital de Sant Joan de Déu- a l'esguard de la ciutat capital.  

Camarades, escolteu bé... encara ens queda molt camí per fer però d'aquí res hi haurà l'equinocci d'una nova era d'on ressorgirà amb valentia i coratge l'amor de les flors, les plantes, la terra i la natura.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada