divendres, 20 de març del 2015

Un poema de Guillem d'Efak.



Aquest cantautor, escriptor i actor mallorquí i nascut a la Guinea Equatorial ha estat una figura en la cançó d'autor i de protesta als Països Catalans tot fusionant el blues, el jazz i la cançó popular mallorquina. Tampoc explicaré tota la seva vida però he trobat un poema que té prou significat per un dia com aquest quan en principi comença la primavera però segueix permanent el fred cru de l'hivern quan la pluja del cel gris i el mal temps encara oculten la calor que ha d'arribar. 



ARBRE. 

Primavera d'hivern.


I que me'n fan de mal aquestes branques teves 
vinclades pel pes excessiu 
de la fruita no recol·lectada!


Inútilment madurares somnis.
Avui tornen a terra
sordament desplomats.


El pelegrí no ha trobat la teva ombra
ni el pastor el teu fruit.


I que me'n fan de mal els estels 
que entre el brancam 
encara me conviden!  




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada