dijous, 22 de juliol del 2010

Les patates fregides


Doncs el diumenge de la setmana passada durant la jornada a Oliana i la sortida a Peramola per veure l'homenatge a Miquel Martí i Pol, la meva tieta em va comentar a mi i a la meva germana que un nen havia recitat uns versos seus sobre les patates fregides i me'ls va recitar fins i tot una mica per sobre. De totes maneres aquest poema m'ha interessat trobar-lo per Internet i moltes vegades està pensat de cara els nens ja que moltes vegades els agraden les patates fregides. Fins i tot a través de la poesia es poden transmetre fets quotidians o de la vida d'una persona com ara el mateix autor del poema i de la mateixa manera també havia fet ell en parlar sobre la seva malaltia o la mort. En aquest cas parla sobre un gust alimentari que ell mateix té. Igualment la poesia és una cosa que a mi personalment no se m'ha donat massa bé però sempre tenen molts missatges per transmetre de cara la gent. I no deixa de ser un poema simple que transmet uns missatges interessants i habituals.






LES PATATES FREGIDES.


Ni eixutes ni humides

són bones les bones

patates fregides.


Rosses per fora, i per dins,

flonges com el pa calent,

satisfan el paladar més exigent.


Un pot menjar-se les soles,

però acompanyen molt bé

els plats de carn més diversos

quan ens convé.


Ni eixutes ni humides,

són bones les bones

patates fregides



Miquel Martí i Pol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada