1110198.jpg)
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Fa 4 anys Els Pets van decidir per primera vegada actuar en teatres, cosa que va ser una innovació per la seva trajectòria musical perquè fins aleshores havien actuat només en grans concerts nocturns, en ambients festius i amb un so musical més enèrgic sobretot en gires fetes a l'estiu. Però llavors ja havent deixat lluny la seva etapa festiva i juvenil i havent entrat en una etapa més adulta, amb un repartori de cançons dels últims discos on els missatges de les lletres transmeten sentiments, vivències o experiències... van pensar d'interpretar-lo en teatres, petits escenaris i espais tancats on transmetien per primera vegada els seus missatges més íntims i sentimentals davant d'un públic molt més proper i assegut en butaques mentre que en els escenaris enlloc de descàrregues enèrgiques amb canya, so, llums, watts, dessidels ... van guanyar amb matissos, ornaments i elements pròpiament teatrals. Amb aquesta finalitat Els Pets van començar la seva primera gira començant a la Pobla de Mafumet tocant-hi tres dies seguits (11, 12 i 13 d'octubre del 2006) i aleshores van actuar per diferents teatres arreu del territori com ara alguns d'aquests llocs han estat Sant Just, Canovelles, Igualada, Mèxic (per als i les catalanes exiliades en el franquisme), Torelló, Barcelona (Auditori), Valls, Tarragona (Metropol, 18 i 19 de desembre), l'Hospitalet de Llobregat (teatre Joventut), la Feràndula (Sabadell) fins a Castellbisbal. En aquest espectacle hi havia alguns sons nous i acústics no tan evidents fins aleshores com el violí o les mandolines (Joan Aguiar, "Juantxe") complementats amb els elèctrics de les guitarres (David Muñoz "Gnaposs") o els teclats (Joan Pau Chaves), i durant l'actuació anaven disfressats amb bates de metge recordant algunes sèries televisives i altres elements significatius per aquesta gira. I 4 ANYS MÉS TARD ...
I uns 4 anys després, en la tardor del 2010 i després d'haver acabat la seva última gira festiva del seu últim disc, FRÀGIL, han volgut repetir aquesta experiència teatral per celebrar els 25 anys de grup i després de passar per l'Auditori de Girona i Torelló, el 16 de novembre van tocar al Palau de la Música, un dels indrets històrics de la música catalana on hi tocaven per primera vegada, i inclòs a dins del cicle de BandAutors. Jo ja tenia ganes en tornar-los a veure en teatre després de dos concerts que vaig anar a la seva anterior gira FRÀGIL (al Poble Espanyol i la Diada, Arc de Triomf) però l'entrada la vaig comprar només dos dies abans i els crits malaparits de ma mare em van determinar la vida, però com que anaven numerades moltes d'aquestes per anar a les primeres files o platea ja s'havien quasi acabat i aleshores vaig haver de seure al segon pis segons on m'indicava l'entrada, que em va valdre 15 euros. I aquest concert va començar a partir de les 21:30 h del vespre on la telonera va ser la Ivette Nadal, que jo no coneixia de res però va fer un gran recital recitant versos entre les cançons com ara d'en Joan Brossa. I després d'una estona d'espera finalment es van tornar a apagar els llums del palau i van començar a tocar els qui apareixen al fons d'aquesta fotografia realitzada al palau (però que no és meva). ELS PETS: * Lluís Gavaldà (veu i guitarres), Joan Reig (bateria i veu), Fàlin Càceres (baix), Joan-Pau Chaves (piano, teclat i veus) i David Muñoz "Gnaposs" (guitarres i veus).
Aquesta vegada, no només aquest concert sinó la gira, començava amb la imaginació d'un vol aeri en què l'avió es començava a enlairar. I abans amb un rerefons de piano va començar el concert amb "LA VIDA ÉS BONICA PERÒ COMPLICADA" i aleshores ja van començar amb els temes de l'últim disc com AL SEIENT DEL COSTAT, DRAPS DE CUINA o també el tema composat pel meu amic Joan Reig, EL POBLE SOTA EL BARRET DE FUM, que reflecteix la realitat actual (o no tant) en què es troba Constantí (poble originari del grup, degut a la coneguda seva història
problemàtica de la contaminació del verí industrial de les petroquímiques on al principi en Lluís va donar la referència d'uns llumets vermells (vistos des de l'avió) que segons ell semblen Manhattan però NO perquè fa referència en aquest poble, on no hi va faltar la introducció elèctrica i aflemencada de la guitarra d'en David Muñoz com el seu final guitarrístic amb més influència del rock dur i la segona veu autèntica de poble del mateix Joan Reig a la tornada. També van fer altres temes com LES COSES COM SÓN, MILLOR, PER VEURE'T A TU, UN COP DE COTXE que van donar molt èxit en els Pets. I per altra banda també van repetir temes dels discos anteriors més recents com A VEGADES EL MÓN EM FA POR (del disc RESPIRA), A BATZEGADES, AQUEST CONY DE TEMPS, BOCINS DE TU o també SOROLL, que és una cançó que pretén transmetre una crítica a tota el tipus de música que pretén ser estrictament un producte comercial, COM ANAR AL CEL I TORNAR (del seu penúltim disc amb aquest nom) on es parla de forma profunda sobre l'amor i el desamor inspirant-se en la pel·lícula Jules et Jim d'en François Truffaut, i XL amb el seu carisme però també una denúncia en contra dels estereotips de les dones models que estan representades en els aparadors i que mostren un únic cos on ha de cabre una talla XL i a la vegada pretén fer una al·legoria (no visible a la lletra) a la dona mediterrània amb corbes... O tornant més enrere també van recuperar el PANTALONS CURTS I ELS GENOLLS PELATS que ha transmet un missatge romàntic d'enyor en uns costums rurals propis dels pobles i la pagesia ja quasi del tot desapareguts. O també AGOST que pretén demanar algun desig "impossible" amb
seu so de piano impressionista, i finalment EL QUÈ VAL LA PENA DE VERITAT que és "Just en el moment en què l'avió anava caient" on figura que hi ha un accident final per on s'hi acosten totes les ambulàncies on a l'escenari van pujar a actuar les ballarines de la companyia de ball (assegudes durant el concert que ja van actuar en la gravació del videoclip i on en Lluís Gavaldà anava disfressat amb una boina de pilot aeri mentre que una gran majoria del públic va llençar avions cap a l'escenari, i finalment (enlloc del Bondia) el Bona nit, que podia servir per adormir-nos a dins del palau. Malgrat que es van deixar quatre temes importants de l'últim disc: TRES, JO I NINGÚ, ESTRANY i SENSE GLAÇONS.
Però malgrat tot va ser un gran concert on tornaven a repetir la majoria dels seus últims temes en directe on el pianista, teclista i multinstrumentista Joan-Pau Chaves va combinar tant els teclats pels sons més elèctrics (sobretot el hammond) amb els sons acústics amb el piano de cua del palau, cosa que ho va fer més original que s'ha reflectit a molts dels temes mencionats anteriorment, com també la segona guitarra acústica o elèctrica en alguns temes en què en Lluís no toqués. I el més interessant de tot és que actuessin davant de tot un públic molt heterogeni i de totes les edats però admiradors
i fans dels Pets. En aquest concert concretament vaig estar pensant i vaig treure una conclusió clau sobre què aquest fenomen no és autenticament seu sinó que ja té bastants anys (com a mínim unes tres dècades) tot recordant grups anglesos, com ara The Who, que ja havien actuat en un teatre a Londres durant els anys 70, i fins i tot els Lax'n Busto també ho havien fet després de la primera gira teatral dels Pets.
I finalment vaig tornar cap a casa amb el temps propi de novembre per a poder descansar perquè era un dimarts i el dia següent (dimecres), malgrat que els d'Història no tinguem classe, era un dia feiner que s'havia d'aprofitar el màxim per estudiar, malgrat que hi hagi dies que em costi aplicar-m'hi el 100% segons les circumstàncies en què em trobi i suposo que passa igual com la majoria de persones ja que totes som humanes i no sempre rendim de la mateixa manera com ens agradaria fer-ho.
I per acabar la sessió d'avui us deixo alguns vídeos importants sobre aquest concert: en Joan Reig explicant la motivació com a grup per tocar en el Palau i dos resums diferents amb alguns dels temes més importants del concert a l'Auditori. Crec que aquesta ja és una informació auditiva suficient per fer-vos ja tota una idea complerta de tot el concert al Palau
Aquesta vegada, no només aquest concert sinó la gira, començava amb la imaginació d'un vol aeri en què l'avió es començava a enlairar. I abans amb un rerefons de piano va començar el concert amb "LA VIDA ÉS BONICA PERÒ COMPLICADA" i aleshores ja van començar amb els temes de l'últim disc com AL SEIENT DEL COSTAT, DRAPS DE CUINA o també el tema composat pel meu amic Joan Reig, EL POBLE SOTA EL BARRET DE FUM, que reflecteix la realitat actual (o no tant) en què es troba Constantí (poble originari del grup, degut a la coneguda seva històriaproblemàtica de la contaminació del verí industrial de les petroquímiques on al principi en Lluís va donar la referència d'uns llumets vermells (vistos des de l'avió) que segons ell semblen Manhattan però NO perquè fa referència en aquest poble, on no hi va faltar la introducció elèctrica i aflemencada de la guitarra d'en David Muñoz com el seu final guitarrístic amb més influència del rock dur i la segona veu autèntica de poble del mateix Joan Reig a la tornada. També van fer altres temes com LES COSES COM SÓN, MILLOR, PER VEURE'T A TU, UN COP DE COTXE que van donar molt èxit en els Pets. I per altra banda també van repetir temes dels discos anteriors més recents com A VEGADES EL MÓN EM FA POR (del disc RESPIRA), A BATZEGADES, AQUEST CONY DE TEMPS, BOCINS DE TU o també SOROLL, que és una cançó que pretén transmetre una crítica a tota el tipus de música que pretén ser estrictament un producte comercial, COM ANAR AL CEL I TORNAR (del seu penúltim disc amb aquest nom) on es parla de forma profunda sobre l'amor i el desamor inspirant-se en la pel·lícula Jules et Jim d'en François Truffaut, i XL amb el seu carisme però també una denúncia en contra dels estereotips de les dones models que estan representades en els aparadors i que mostren un únic cos on ha de cabre una talla XL i a la vegada pretén fer una al·legoria (no visible a la lletra) a la dona mediterrània amb corbes... O tornant més enrere també van recuperar el PANTALONS CURTS I ELS GENOLLS PELATS que ha transmet un missatge romàntic d'enyor en uns costums rurals propis dels pobles i la pagesia ja quasi del tot desapareguts. O també AGOST que pretén demanar algun desig "impossible" amb seu so de piano impressionista, i finalment EL QUÈ VAL LA PENA DE VERITAT que és "Just en el moment en què l'avió anava caient" on figura que hi ha un accident final per on s'hi acosten totes les ambulàncies on a l'escenari van pujar a actuar les ballarines de la companyia de ball (assegudes durant el concert que ja van actuar en la gravació del videoclip i on en Lluís Gavaldà anava disfressat amb una boina de pilot aeri mentre que una gran majoria del públic va llençar avions cap a l'escenari, i finalment (enlloc del Bondia) el Bona nit, que podia servir per adormir-nos a dins del palau. Malgrat que es van deixar quatre temes importants de l'últim disc: TRES, JO I NINGÚ, ESTRANY i SENSE GLAÇONS.Però malgrat tot va ser un gran concert on tornaven a repetir la majoria dels seus últims temes en directe on el pianista, teclista i multinstrumentista Joan-Pau Chaves va combinar tant els teclats pels sons més elèctrics (sobretot el hammond) amb els sons acústics amb el piano de cua del palau, cosa que ho va fer més original que s'ha reflectit a molts dels temes mencionats anteriorment, com també la segona guitarra acústica o elèctrica en alguns temes en què en Lluís no toqués. I el més interessant de tot és que actuessin davant de tot un públic molt heterogeni i de totes les edats però admiradors
i fans dels Pets. En aquest concert concretament vaig estar pensant i vaig treure una conclusió clau sobre què aquest fenomen no és autenticament seu sinó que ja té bastants anys (com a mínim unes tres dècades) tot recordant grups anglesos, com ara The Who, que ja havien actuat en un teatre a Londres durant els anys 70, i fins i tot els Lax'n Busto també ho havien fet després de la primera gira teatral dels Pets. I finalment vaig tornar cap a casa amb el temps propi de novembre per a poder descansar perquè era un dimarts i el dia següent (dimecres), malgrat que els d'Història no tinguem classe, era un dia feiner que s'havia d'aprofitar el màxim per estudiar, malgrat que hi hagi dies que em costi aplicar-m'hi el 100% segons les circumstàncies en què em trobi i suposo que passa igual com la majoria de persones ja que totes som humanes i no sempre rendim de la mateixa manera com ens agradaria fer-ho.
I per acabar la sessió d'avui us deixo alguns vídeos importants sobre aquest concert: en Joan Reig explicant la motivació com a grup per tocar en el Palau i dos resums diferents amb alguns dels temes més importants del concert a l'Auditori. Crec que aquesta ja és una informació auditiva suficient per fer-vos ja tota una idea complerta de tot el concert al Palau
28 d'octubre de 2010, Girona
[ + ]
Girona
28.10.2010
a Auditori de Girona
Venta d'entrades
6 de novembre de 2010, Torelló
[ + ]
Torelló
06.11.2010 a les 21h.
a Teatre Cirvianum
Venta d'entrades
16 de novembre de 2010, Barcelona
[ + ]
Barcelona
16.11.2010 a les 21,30 hores
a Palau de la Música
Venta d'entrades
Preu: 12€ / 15€ / 20€ / 25€19 de novembre de 2010, Castellò
[ + ]
Castellò
19.11.2010
a Sala Màgic Box
26 de novembre de 2010, Manresa
[ + ]
Manresa
26.11.2010
a Kursaal
23 de desembre de 2010, Riudoms
[ + ]
Riudoms
23.12.2010
a Nou Casal Riudomenc
25 de desembre de 2010, Constantí - 25 anys
Crec que va ser un dels millors concerts que he anat en una gira en teatres. A més, vaig tenir pocs tics entre altres coses. Però m'ho vaig passar bé. I crec que va ser un dels millors concerts que he viscut.
ResponElimina