Com hauria estat bell

Com hauria estat bell d'haver crescut
sense aquest pes enorme a les espatlles,
sense aquesta gran nosa a dins la boca,
en una casa blanca, vora mar
amb les finestres sempre obertes.

Com hauria estat bell d'haver pogut
eixarcolar la terra, escriure versos,
conèixer gent, enamorar les noies
amb els muscles lleugers
i les dents esmolades.

Ara no trobariem
incident o covard seure pels marges
a esperar la florida de les roses,
ni tindriem els ulls tan enrogits.
ni els llavis secs ni aquesta veu tan ronca.

Ara no ens creixerien
líquens al moll dels ossos,
si haguessim pogut viure
sense aquesta gran nosa dins la boca,
sense aquest pes enorme a les espatlles.

(En una casa blanca vora mar
amb les finestres sempre obertes)

Autor: Miquel Martí i Pol.

Escoltarem una versió musical. Primer va ser musicada per Jordi Fàbregas, Toni Rulló i Miquel Estrada com a membres originals del grup Coses. Però aquí està interpretada pel grup Refugi que en les seves intimitats amagades ens vol recuperar temes amagats i oblidats de la Vella i la Nova Cançó.
Està format per: Joan Reig (veu), Joan-Pau Chaves (piano i guitarra), Albert Vila (contrabaix) i Pep Solà (bateria).

http://www.rambladigital.net/refugi/mp3/02%20Com%20hauria%20estat%20bell.mp3