El poble sota el barret de fum (1)

Refineries de Constantí i el Camp de Tarragona, la brutícia i contaminació de la comarca.

Massa gran per als qui hi hem nascut,
molt petit per als qui hi han vingut.
Ningú troba la mida justa,
jo vull ferro, tu voldries fusta.

Entre hortes i naus industrials,
a l'esguard de ciutats capitals.
Una vila no pot ser presa
dels que sempre la pensen sotmesa.

Una església com la catedral,
pisos de protecció oficial.
L'aire net és una fal·làcia,
processó de morts a la farmàcia.

Quan passeu per l'autopista
que va paral·lela al mar
si és de nit alceu la vista,
veureu un cel roig i clar
i trobareu prop de la ferum
el poble sota... sota el barret de fum.

Les fumeres escupen verí,
immigrants lluitant per un destí,
nenes que deixen les escoles
i tot d'una són mares i dones.

Els manobres no poden cantar:
una ràdio els ha fet callar,
els pagesos no tenen gana,
ja no sona la vella campana.

I la llum de la tarda es fondrà
cada vespre a cercar l'endemà.
ens traurem botes i granotes
en un bar esbandirem derrotes.

Quan passeu per l'autopista
que va paral·lela al mar
si és de nit alceu la vista
veureu un cel roig i clar
i trobarem a prop de la ferum
el poble sota... sota el barret de fum.

Autor lletra i música: Joan Reig i Solé (músic de Constantí, bateria d'Els Pets i Mesclat)
Intèrpret: Els Pets (disc Fràgil 2010).
Lluís Gavaldà (veu), Joan Reig (veus), Falin Cáceres (baix), David Muñoz (guitarres) i Joan-Pau Chaves (teclats).

Producció musical: Brad Jones.