Aquesta és una cançó tradicional del sud dels Estats Units de les comunitats afro-americans i ha estat considerada un espiritual negre ancestral des del segle XIX de la història de la humanitat segons la cronologia cristiana i les seves classificacions dels períodes del recorregut del pas del temps. Després s'ha popularitzat i ha assolit la fama entre una immensa multitud dels públics oients d'aquests tipus de melodies i sonoritats a través de músics de blues i jazz com en Louis Armstrong i com no per moltes corals i grups de gospel i altres estètiques musicals amb les seves diversitats colores i textures intenses.
I amb la família -més aviat els cosins- la vam tornar a cantar el dia de la boda de la meva cosina Núria a l'església dels Guiamets, cap al final del maig del 2007. Però hi vam canviar la lletra: enlloc de "Oh when the saints go marching in" vam cantar "Ja s'han casat, la Núria i el Marc ja s'han casat". Anavem tots vestits de cantants de gospel amb túniques negres i bufandes de color blau cel, els colors tampoc estaven tan malament. El meu cosí gran, en Joan dels Guiamets, era el qui ens dirigia i jo estava al darrere de tot a la dreta encara amb aquella barba i les grenyes.
Finalment vam acabar marxant des del davant de l'altar sortint en files xiulant la mateixa cançó, però llàstima que aquest últim fet no aparegués en el vídeo.
Disfruteu-lo ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada