El parc destruït

No fa massa a dins d'una ciutat imaginària que desconec totalment el seu nom o fins i tot tampoc m'interessaria saber-lo, hi havia un barri molt peculiar que es trobava situat cap a la part més propera al port i el turonet principal, que separava aquest barri del centre de la ciutat.

Però aquest barri era peculiar i molt controvertit perquè durant els últims anys s'hi van començar a aixecar-hi diferents plans urbanístics desmesurats amb el paisatge d'aquell lloc i hi venien a viure "tifes" (per no dir pijos) de fora com a cases de segona residència i prendre's la idea de passar-hi els estius com un privilegi de luxe amb els seus cotxes de primera mà. Però també s'hi ha respirat un ambient nocturn festiu i de bars on hi anaven els joves i adolescents del barri que es trobaven a partir cap al final de la tarda on s'explicaven els seus esdeveniments quotidians i també jugaven a les cartes o als daus. I també tenia el costrum en anar als concerts i participar en les festes majors dels barris i llocs més humils de la ciutat.

I en aquell barri hi havia un parc molt gran amb arbres i gespa on s'hi trobava la majoria de joves del barri i també de fora on hi feien activitats amb els col·lectius socials i entitats culturals del barri i en els concerts de les festes majors hi tocaven els grups de música del barri i els barris veïns que encara mantenien el seu esperit festiu i juvenil. Les barres per demanar de beure sempre s'omplien des del principi fins al final de l'entorn de la festa fins quan la gent ja anava ben beguda perdent moltes vegades la ruta per tornar a casa. I aquell any les festes de tardor entre final d'octubre i inicis de novembre.

Però un dia d'inicis d'octubre, aquest parc es trobava tot protegit per tanques de ferro que havia posat una empresa immobiliària que havia contractat l'ajuntament per destrossar tot l'entorn d'arbres i gespa que hi havia per edificar-hi noves cases i blocs de pisos per fer-hi una nova zona residencial per gent nouvinguda i de classe altament benestant. En saber-ho la gent del barri, tant joves com més grans, es van indignar molt i van decidir posar fil a l'agulla perquè es treiessin les tanques i aturar les obres d'alguna manera. Els veïns van presentar una carta de queixa a l'alcalde d'aquesta ciutat davant de tot l'urbanisme que fins aleshores havia destrossat gran part del paisatge dels voltants d'aquell barri i aleshores només faltava que els prenguessin el parc. Però ja era massa tard, l'alcalde havia decidit fer les obres uns tres anys abans i d'esquena als veïns.

Aleshores ja no se'ls va escoltar i així va començar la tragèdia: van entrar màquines perforadores i excavadores per destrossar-hi tot el parc i així es van edificar els pisos i els habitatges per la gent de fora. Finalment les veïnes i veïns van tenir un altre fracàs i la història es va acabar en que no van poder trobar en el seu barri un recinte obert per a celebrar aquest tipus de festes. I amb això va anar deixant de ser un barri veïnal i festiu a una zona d'habitatges de segona residència i amb nous espais elitistes i hotels per satisfer el turisme de masses.