Tornen The Benders

I després de passar quasi tot l'estiu i concretament del concert que es va fer a l'espai Vladimir Lenin el 2 de juliol a Sant Adrià de Besòs, finalment el dia 10 de setembre vaig rebre un e-mail on s'anunciava que el grup de versions The Benders tornaven a tocar una altra vegada però enlloc de la Bàscula (com ho havia fet altres vegades) aquesta vegada ho ha fet a la Sala Mondo, al costat de l'IMAX (al Port Vell) per on s'havien de pujar totes unes escales per fora al costat d'un moll on hi vaig veure atracat un vaixell per "tifes" (pijos en castellà) amb uns llums encesos, fins que en arribar a dalt de tot havia de passar per sota un teló de roba negra curiós i vaig passar cao a l'espai definitiu on es feia el concert, i aleshores ja havia començat i tot i costar-me una mica vaig poder relacionar-me amb gent coneguda i amics d'una i altra banda que també havien estat convocats com ara la companya del cantant del grup (la Marta), les amigues del Borja (bateria), el Ferranet, en Michea "Solotzo" (que també va arribar tard), en Gerard o fins i tot el mateix Oriol Quintana (ex bateria Nous Espectres) amb la seva pròpia manera de ballar típica de l'Empordà amb alguns de nosaltres, que altres vegades ja haviem coincidit com en altres concerts els divendres a la nit (normalment) a la Bàscula. I el Marc (el cantant) també seguia amb el suposat rumor sobre que es separaven definitivament perquè en Rafa (guitarra) se n'anava cap a París, i que segurament a l'hora de la veritat la seva separació només deu ser una broma entre col·legues perquè és un grup (com molts altres) que de tant en tant es separen de manera temporal però després es tornen a re-unir quan els vé de gust perquè ells fan música com una afició i el públic els conegui però mai sense arribar a fer grans concerts i aconseguir grans masses de públic com ara els Rolling Stones o Pearl Jam. I vaig aprofitar per anar a la barra i "pillar" una birra que recordo que em va sentar bé malgrat que amb les emocions i exaltacions d'alegria els tics encara se'm pronunciaven una mica més. Fins i tot també els vaig preguntar si al principi havien tocat el tema Debasser dels Pixies i em van contestar que no, i a més també (si el debien tocar) em també em vaig saltar Greenday amb un tema cantat pel mateix baixista o Song 2 dels Blur.

Però d'altra banda també van tocar (com han fet normalment en els seus concerts) el tema Ghostbusters, com a tema introductori de la sèrie televisiva Els Caçafantasmes i cançons força usuals a dins dels ambients discotequers com Me paso el día bailando o Hijo de Puta com entrant cap a l'estil del punk rock dels 70 (el més bo) recordant The Clash amb Should I stay or should I go i com no els seus poutpurris amb que acostumen en acabar els seus concerts amb els Sex Pistols (God save the Queen) i algunes altres que anaven a continuació malgrat que no el van fer tot i es van saltar alguns fragments de temes coneguts com Rockin' the free world entre altres més que tampoc van arribar a tocar. Tampoc havia dit abans que en algunes de les cançons hi havia en Jorge (amic del grup) que tocava el teclat malgrat que no fos amb el so que a mi personalment m'hagués agradat més (el Hammond, o orgue de rock dit més col·loquialment) malgrat que en el fons tampoc estigués tan malament i que en la majoria dels seus concerts no hi acostuma a ser-hi (pel que a mi em sembla recordar). I finalment els músics ja van despenjar-se els instruments i va començar una sessió discotequera però ben aviat alguns (jo, el Ferran, el Gerard, el Solotzo...) vam decidir baixar les escales (malgrat que em costés prendre la decisió perquè també tenia la idea de quedar-me) i vam sortir de la sala passant pels passos de fusta del damunt del port on el Ferran ja va començar a fer-me riure amb la seva manera forçada de fer-ho i fins i tot va mencionar en Harold Shipman, aquell metge britànic assassí que va matar a tants pacients. Això quan anavem cap al passeig del port i trobar-nos amb uns que anaven al nostre davant.

Aleshores ja vam entrar al barri de la Ribera i vam estar buscant bars per beure, i en vam trobar un amb uns espais mitjans i vam seure en una taula i encara no estavem massa borratxos per barallar-nos i discotir bramant intensament per decidir el què demanavem i finalment vam dir al cambrer que ens portés tres gerres grans: cervesa, sangria i ginebra amb grosella, però cap d'aquestes era semblant a la que apareix en aquesta foto del damunt sinó que eren més uniformes i amb els gotets petits anavem agafant de les diferents gerres i a la taula del costat hi havia unes noies molt guapes. I al final ens vam aixecar i vam tornar a marxar i aquesta vegada cap al Raval en un bar de mojitos on ara no recordo si era el Ferran o el Solotzo qui me'n va donar unes restes que ja no volien fins quan vam anar sortint espontàniament fins quan vam decidir d'anar a la Plataforma però jo en canvi vaig tornar cap a casa per no malgastar-me tants diners pendents encara per aquest mes. I finalment dintre el què hi havia va ser una nit en què tornava a fer el què desitjava feia tan temps de poder tornar a sortir.