Aquest final d'agost per a mi en part m'ha anat una mica millor per alguns temes ja que en primer lloc a les festes majors de Castellterçol he tingut una mica més de seguretat interna que en altres d'anteriors i l'impacte tant lúdic com mal saludable d'estar l'última nit de festes saltant a l'envelat de la carpa fins quan el cel ja es començava una mica a aclarir. Però amb els canvis constants de temps de la segona meitat d'agost he acabat amb un estat de salut mínimament esquerdat perquè vaig començar a tossir i a tenir mocs al coll, malgrat prendre'm llimonades calentes amb sucre ha estat una situació bastant pesada i encara més quan hi ha més dificultat de treure els mocs pel coll i el nas. Crec que és un tema que comporta paciència i portar els seus dies de descans per refer-se i tornar a posar-se tot nou com s'havia estat abans. A més que també he de dir que sóc una persona que quasi mai m'he posat malalt així constantment i em passa molt de tant en tant.
Doncs aquests dies que he estat només una mica empiocat però visquent-ho fort i amb pesadesa, he pensat en fer un flash-back i tornar uns 11 anys i mig enrere el 1999 quan va ser el primer i últim cop que em vaig posar malalt fortament. De fet, ja havia passat una bona temporada de l'etapa més freda de l'hivern quan m'havia encostipat d'una manera bastant forta primer amb tos i després amb mal de coll fort i els pits carregats de manera que ja m'ho notava quan estava a l'escola i en anar a dinar a casa dels meus avis. I al cap d'uns dies, i recordo que era un divendres, en què jo ja em trobava fet més pols i amb menys capacitat per poder estar despert a l'aula. I va ser després del pati a la classe de matemàtiques quan la professora explicava un conte sobre els triangles, rectangles i més figures geomètriques per començar els temes de geometria i aleshores em vaig adormir a la classe i em sentia una mica calent. A la tarda havent dinat a casa els avis a la classe de naturals un company meu em deia que jo tenia febre però el més fort va ser en tornar a casa quan em vaig estirar al llit. Els meus pares em van fer sopar abans i la noia que em feia de cangur em va tocar el front i em notava calent i va ser que vaig acabar al llit i en posar-me el termòmetre estava a 39ºC. Es va trucar al metge de guàrdia i mentre estava mig adormit se'm va despertar sobre que havia arribat la metgessa que es deia Yolanda Artola perquè l'endemà es va oblidar l'aparell de factura de les receptes i li vaig veure el nom. Primer de tot ja va començar a fer la feina ben feta preguntant què em feia mal, si em prenia algun medicament i aleshores ja em va dir que em començaria a mirar i ho va fer amb molta cura i gran coneixement: em va fer obrir la boca i digués el so "AAAAAAAAAAHHHH" per mirar-me la gola amb una llanterna i em deia que la tenia molt irritada, després va seguir tocant-me una mica per darrere l'esquena i el pit i me'l notava carregat de tacte, em va auscultar amb l'estetoscopi per mirar-me la respiració i els pulmons i també per la banda de darrere en què em sentia amb el pit carregat i molt pesat. I entre altres coses que potser ja no recordi tan en detall em va tocar la part superior de darrere l'esquena i em va fer dir constantment la paraula CARRETERA, i com que a casa no em podia fer cap radiografia aleshores havia de mirar-me més detalladament. I la seva conclusió final la considero encertada i raonada sobre que estava molt agafat i a part d'una grip hivernal també estava agafat de faringitis i bronquitis i sobretot m'havia de cuidar molt movent-me poc del llit, i en aquest cas m'havia de receptar antibiòtics ja que aleshores no es coneixien tan bé les medicines alternatives i pel grau d'afectació hi feia més falta, i eren l'algidol per baixar la febre, i després l'augmentine i el fluimucil concretament pels bronquis. L'endemà el matí ja estava a 38ºC i un dia després la febre ja em va baixar però vaig estar una setmana a casa escoltant música i fent un treball de Socials sobre les serralades catalanes que em va sortit super cutre. I resulta que el dia 4 de març aleshores tenia una de les últimes revisions mèdiques amb la pediatra, l'Antònia Simón i Ortoll que és una persona molt maca i en aquest cas molt carinyosa amb els nens, però va trucar dient que no podia per tenir una reunió amb la gent del seu lloc de feina i tan sols em podia atendre a mi per tota la meva putada del damunt, i m'hi va acompanyar la qui em feia de cangur. I en fer-me respirar i mirar-me l'interior de les orelles amb aquella lupa amb llenterna encara em va trobar molt agafat amb molta mucositat al voltant dels pulmons i que augmentés un sobre d'augmentine per raons de massa corporal i deixés igual el fluimucil. I al cap d'uns dies d'haver tornat a escola ens vam tornar a veure amb ella i segons sembla que ja no em veia agafat sinó ja en bon estat i podia seguir tornar tranquil a l'escola perquè tenia un examen de Naturals sobre les parts de la cèl·lula.
I des d'aleshores ja mai més m'he tornat a posar malalt d'aquesta manera tan forta físicament malgrat que hagi seguit amb refredats més lleus com aquest últim que no és res important. Però davant d'aquesta situació la meva ment ha pogut i posant aquest vídeo m'ho puc prendre d'una forma més entretinguda, musical i rockerament enrauxada malgrat no conèixer encara el grup que toca però crec que és un bon vídeo per l'estil estètic revolucionari del seu damunt i a més que toquin per gust i temes freakys com aquest. Concretament es diuen en castellà Rock'n roll y fiebre, que crec que és un tema a part dels conceptes mèdics i sobre patologies i diagnòstics. Però cal deixar a part la visió de la serietat de la medicina i entendre-la d'una manera amb una actitud més enrauxada i "punky" malgrat que no calguin en aquest sentit els continguts reivindicatius perquè no m'he centrat en un tema polític o social però crec que és cert que al mateix temps sempre s'ha de mantenir el tracte humà que és clau davant d'aquest tipus de temes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada