Som a Masmolets, molt a prop de Valls. Hem aparcat el cotxe a la pista de l'escampat on al lateral s'hi aixequen xiprers i alguns arbres amb les flors blanques o rosadetes. Al davant s'aixequen les parets de la masia de Cal Ganxo, el restaurant on anirem a menjar calçots. Hi ha una porta amb reixes i a l'esquerra pujant unes escales hi ha unes graelles on es couen els calçots directament a la flama. Som a la terra dels calçots. Hi ha també un espai de pas per passar a l'altra banda del recinte.
Anem a fer una volta pel nucli urbà on hi viuen molt pocs habitants, per on s'aixequen casetes fetes de pedra i parets blanques, extensions agrícoles, horts i conjunts de pins verds mediterranis i algunes palmeres salvatgees i d'adornament típiques d'aquestes contrades enmig de la llum radiant del sol d'un dia de febrer del cor de l'hivern.
Ens hem rentat les mans en els lavabos que hi ha en uns espais que queden separats de la pròpia masia i entrem cap a dins de l'edifici antic i restaurat fet de pedra on a dalt de l'entrada hi diu el nom de Cal Ganxo amb lletres lligades de color blau. Enmig de la foscor interna hi ha una xemeneia amb el foc encès però tapada i amb llenya a sota, les graelles on es cuina la carn, moltes taules parades i cadires de pagès cuidades i canelobres amb espelmes enceses. I a més, també hi ha llums en fanals penjants del sostre.
Tenim una taula reservada per a cinc persones. Hi ha arcades de pedra gruixuda, sostres alts amb bigues de fusta, s'hi observa un antic pou de pedra al darrere i al davant d'on estic jo assegut hi ha una premsa d'olives per a l'elaboració d'oli ara en desús.
Així doncs, en una taula amb un porró de vi negre també ens serveixen un aperitiu de patates fregides de bossa i olives verdes i poc després amb una teula al mig de la taula hi ha els calçots verds, cremats i tendres que sucats a la seva salsa són una delícia. Es nota que som a terra de calçots. I vaig bebent a galet del porró de vi negre de manera persistent. Ens donen uns bols amb salsa per a cadascú de nosaltres i un bol gran també ple de salsa al mig de la taula per tal de tornar-los a omplir després quan aquests es buidin. Amb unes graelles al damunt d'una cassola de fang ens serveixen les costelles i les mitjans de xai amb les llonganisses blanquees mentre que en una safata blanca hi ha les carxofes a la brasa, les mongetes seques i els botifarrons negres. Al mateix temps ens omplen les copes amb cava Brut Nature que segons el cambrer és un Llàgrima d'Or. I finalment ens serveixen les postres amb una safata amb taronges tallades a rodanxes i en una altra hi ha crema catalana amb sucre cremat.
Amb la panxa plena pujo les escales i visito les sales que hi ha al pis de dalt. Hi ha un menjador amb gent i una altra sala buida amb una taula gran i ampla, un sostre blanc cobert amb bigues de fusta, un joc de llums de bombetes de luxe, un moble de fusta amb copes tombades i un mirall ovalat i un altre mirall de tamany gran semblant al de l'alcova d'un mas rural d'aquestes terres càlides. I al fons un altre menjador també ocupat amb gent que està disfrutant del dinar del migdia.
Torno al pis de baix i observo els últims vestigis de dintre de la masia i m'espero a fora.
Així doncs ja és el moment de marxar després d'haver disfrutat d'aquesta calçotada en un lloc originari i autèntic. M'ha agradat molt. A reveure i fins la propera.
Masmolets, Països Catalans.
17.02.2025.
