CARTA A LA VICERRECTORA D'ESTUDIANTS I EL RECTOR DE LA UB

A l'atenció al cap d'estudis i la degana de la facultat de Geografia i Història i també del rector i la vicerrectora d'estudiants de la Universitat de Barcelona. 

Els membres de l'Assemblea de facultats de la UB-Raval els volem fer saber que estem molt indignats davant de les constants actituds preses per part d¡una majoria dels estaments de poder de la UB, i en concret de la facultat, vers un alumne de la mateixa, també membre de l'assemblea. Degut al fet de tenir la Síndrome de Tourette, condició caracteritzada per uns tics motos i vocals involuntaris entre d'altres símptomes, l'heu fet servir com a punt de mira fins al punt de contrilar-lo des de tots els nivells de la institució universitària: professors i caps de departaments, treballadors empleats i personal de la biblioteca, passant pels càrrecs més alts de la universitat. Això ha tingut com a resultat voler-lo distingir i estigmatitzar-lo com a "persona diferent" amb el fals argument de plantejar-ne una font de conflicte que distorsiona la convivència universitària. 

Cal tenir present que aquesta situació no és nova d'ara, sinó que ja va començar quan ell va començar la carrera a l'antiga facultat del campus de la Diagonal, i durant aquests últims quatre anys heu anat enfortint la vostra actitud de control estricte sobre ell tot volent-lo tractar com a "diferent" en els ambients de classe, en serveis adjunts com la biblioteca o l'aula d'informàtica. Així, heu arribat a discriminar-lo i a negar-li les mateixes llibertats i els mateixos drets d'ús que ha de tenir qualsevol estudiant d'aquesta universitat, justificant aquests actes amb falsos arguments com "el volem ajudar i fer-li costat". Fins i tot alguns de vosaltres el vau arribar a amenaçar davant de suposades queixes de diversos estaments universitaris sense cap motiu raonable o realment justificable i que busqui suposades solucions per tal d'evitar aquests suposats conflictes de convivència.  A part vau voler guardar de manera confidencial de qui han anat arribant aquestes queixes. 


D'altra banda, també ens ha constat que la vicerrectora va organitzar una reunió amb e,ls seus pares per donar l'advertència d'una obertura d'un expedient de part del rector. El motiu d'això van ser unes suposades "amenaces a mort" a una professora de la nostra facultat com a conseqüènciad'have-lo tractat diferent de la resta en la seva assignatura. A més, va afegir que si no demostra que segueix un tractament específic amb efecte a curt termini se li prohibiria el dret d'assistència a les classes fins a l'expulsió definitiva de la universitat i també sembla ser que aquesta professora va posar una denúncia als mossos d'esquadra respecte aquest esdeveniment. Així doncs, aquesta actitud ens sembla una falta de respecte intolerable a una persona que està lluitant, com tots nosaltres, per aprendre i forjar-se un futur, i que per tenir certs tics involuntaris se li denegui la possibilitat de finalitzar els seus estudis. 


Com Assemblea de facultats UB-Raval, en primer lloc volem deixar molt clar que cap òrgan de govern de la UB no ha de tenir cap tipus de potestat de poder específica ni acadèmica ni judicial i encara menys sobre la seva vida personal. Fer-li constants miraments específics d'esquena a ell, convertir-lo en una persona coneguda arreu del sector universitari fins arribar a saber tots el seu nom, el qual forma part de la seva intimitat, anar parlant sobre la seva història de forma confidencial però també pública, com si d'un personatge famós es tractés, sobrepassa tots els límits de la seva llibertat i privadesa. Nosaltres no som confidencials en aquestes situacions de discriminació i vulneració de drets a la universitat cap a qualsevol tipus de persona sinó que això s'ha de posar en transparència de manera immediata. Davant això, els responsables haurien de reconèixer que no tenen cap motiu per justificar la situació en la què certa persona s'ha vist empentada, ja que realment no està generant cap conflicte i es tracta d'un alumne com la resta, sense la necessitat de ser discriminat de "diferent". I encara menys podeu tenir cap potestat en avisar algun familiar que suposadament ha de tenir alguna tutela com també pel fet de què per majoria d'edat realment ha de seguir sent una persona autònoma i té el mateix dret a ser tractat per igual com qualsevol altre estudiant de la UB. 


Per altra banda també considerem molt nefasta la reacció de fer servir la potestat del rector per a la possible obertura d'un expedient així com recórrer a les forces policials, ja que no és una solució real sinó que, ben al contrari, el que fa realment és empitjorar molt més aquesta situació ja que això -al marge dels efectes amb curt o llarg termini ja que això juntament amb el tema dels seus tics- tampoc forma part de la vostra responsabilitat i la vostra competència sinó que forma part de la seva decisió i autonomia.


Per això, com Assemblea de facultats hem fet una crida tant a tots i totes les alumnes, com els i les professores preocupades i en total desacord amb aquestes dinàmiques de control, per a que puguin signar aquest document per a la vicerrectora, el rector i altres estaments tot demanant que es retiri immediatament aquest expedient i la denúncia als mossos d'esquadra. A més, també esperem que la vostra actitud paternalista i suposadament perplexa de control des de tots els nivells cap al nostre company es vegi modificada, de manera que ell sigui tractat per igual com la resta dels companys i companyes, siguin de l'assemblea, de la facultat o de qualsevol altre lloc, al marge de la seva condició com qualsevol persona. 


Atentament


Assemblea de facultats UB-Raval.

Mor Manuel Fraga sense haver estat jutjat

Manuel Fraga Iribarne, exministre del dictador espanyol Francisco Franco, fundador i president d'honor del PP i expresident de la Xunta de Galícia ha mort aquest diumenge a la seva casa de Madrid a l'edat de 89 anys. Ministre d'Informació i Turisme del règim franquista del 1962 al 1969, la seva vida política després de la mort del dictador és una de les anomalies de l'anomenada transició, ja que mai ha estat jutjat i ha mort abans que la justícia argentina aconseguís assenyalar-lo.

Els petards s'han fet sentir per viles i ciutats dels Països Catalans amb motiu de celebració per la mort de l'exministre franquista. A més, la xarxa ha bullit de comentaris de tota mena, sota l'etiqueta #Fraga. El regidor de la CUP a l'Ajuntament de Berga Francesc Ribera "Titot" ha piulat: "Si l'estat espanyol fos una democràcia, Fraga hauria mort avui a la presó". I ha glosat: "I, per fi, satisfacció, /l'alegria és absoluta: /avui mor un fill de puta, /demà el món serà millor".
A banda, més de 2300 persones han confirmat que assistiran a la celebració convocada per aquest dilluns a les vuit del vespre a Canaletes. Hores abans, a les cinc de la tarda, se celebrarà l'enterrament de Fraga al municipi de Perbes, a La Corunya.

Mai jutjat pels fets de Vitòria.
Durant els darrers mesos del 1975 i els primers del 1976 s'havia gestat a Vitòria un conflicte laboral important que va culminar amb una vaga iniciada el 9 de gener de 1976, quan 6500 obrers de diverses fàbriques van deixar de treballar durant prop de dos mesos. La llarga durada del conflicte va anar estenent i radicalitzant la mobilització, davant l'actitud d'una patronal que sabia que tenia el suport de les autoritats franquistes. Durant aquells mesos Vitòria va ser una ciutat paralitzada i en estat de setge, a causa de la creixent repressió del moviment de vaga per part dels grisos, que van haver de cridar reforços d'altres ciutats.

Una sèrie de situacions dramàtiques van escalfar molt els ànims just abans del dia fatídic. Els vaguistes solien reunir-se en assemblea a diverses parròquies de la ciutat. En una d'aquestes va intervenir la policia i el capellà va quedar ferit, amb una gran ferida al cap. La policia començava a no disposar de suficients bales i pilotes que eren l'arma habitual per dissoldre marxes i piquets, i començà a efectuar trets a l'aire contra els treballadors mobilitzats i començà a efectuar trets a l'aire contra els treballadors mobilitzats. En una ocasió, la policia va sospitar que un grup de joves que eren en una benzinera podia estar preparant còctels Molotov i va efectuar un tret a l'aire.

Es va sentir un crit esgarrifós: la bala havia ferit a l'espatlla a una treballadora de la neteja que es mirava l'escena des d'un balcó. Els joves van apretar a córrer i la policia va obrir foc contra ells, ferint-ne tres a les cames. Van ser els primers quatre ferits de la vaga general del 1976 a Vitòria. Davant d'aquests fets i de l'evolució de la vaga, es va cridar a una assemblea general de vaguistes, que tindria lloc el 3 de març a l'església de Sant Francesc de Vitòria. S'hi van aplegar 4.000 treballadors i treballadores. El moment destacava per la tensió del moment i l'ambient carregat de l'església, tan plena de gent. La policia va rebre l'ordre d'envoltar i desallotjar l'església, i aquesta ordre política de les autoritats franquistes (amb Manuel Fraga al capdavant com a responsable) va ser el desencadenant de la tragèdia.

La policia va disparar gasos lacrimògens dins l'església, a través dels vitralls, i tant els que eren dins com els grups de persones que observaven des de l'exterior varen pensar que hi havia un incendi i que en estar acorralats els qui eren dins l'església moririen d'asfíxia o cremats. Al mateix temps que a l'interior del temple regnava el pànic, a l'exterior creixia la indignació. La notícia va córrer com la pólvora i la ciutat sencera es va omplir de barricades per impedir els moviments de la policia i grups de manifestants que intentaven arribar a l'església per impedir la massacre. La policia estava nerviosa perquè es sentia rodejada, i quan els que es trobaven dins de l'església van sortir en tromba per la porta principal, la policia va obrir foc amb una munició real contra els qui provocaven d'escapar de l'asfíxia. El resultat van ser 5 morts i més de 100 ferits de bala, alguns d'ells molt greus, i que encara pateixen seqüeles de les ferides.

Els funerals pels obrers caiguts en la vaga varen ser multitudinaris, i la situació a Vitòria extremadament tensa durant molt temps. Algú va llençar una granada contra la jefatura de policia ferint greument un policia.
El cantautor Lluís Llach hi dedicaria la famosa cançó Campanades a morts i denunciaria el cas afirmant que "allò va ser un acte de terror de l'Estat executat però allò que se'n diuen forces de l'ordre estatals, alguns encara vius".

Després de 40 anys el responsable polític d'aquest crim, Manuel Fraga, mai ha estat jutjat. Ni per aquest ni per tots els altres. Quan era ministre portaveu del govern franquista va informar de l'execució de presoners polítics, com per exemple de la del dirigent comunista Julián Grimau, que va qualificar de "este caballerete" en roda de premsa quan estava detingut i condemnat a mort. Va ser afusellat el 1963. La condemna de Grimau va provocar una gran campanya de rebuig a l'exterior, però és poder salvar-li l'ànima.


Feixista anticatalà.
Reproduïm unes declaracions de Manuel Fraga l'any 1968:

“¡Hay que decir español y no castellano! El español es la lengua de todos. Se ha transformado ya en la lengua de España (…) Haré todo lo posible para evitar que se destruya la unidad nacional. Porque Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada por Felipe V, que la venció; fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario; y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse, y aquí tengo el mosquetón para volverlo a utilizar”.

Valentia. Des dels ajuntaments.

"Davant l'allau d'elogis i la manipulació de la versió oficial, des de la CUP creiem que cal recordar el passat franquista d'aquest polític espanyol i la seva responsabilitat en la repressió i les darreres condemnes a mort del franquisme". Són paraules del regidor gironí Jordi Navarro, que aquest dilluns ha presentat una moció d'urgència denunciant que tant Fraga com altres alts càrrecs dels darrers anys del franquisme no hagin estat jutjats per la seves responsabilitats i demanant a la Fiscalia General de l’Estat procedeixi "de forma immediata i amb caràcter prioritari a la persecució davant els Jutjats i Tribunals pertinents de totes aquelles persones que van ocupar càrrecs de responsabilitat durant el franquisme".

La CUP demanarà a la resta de grups del consistori gironí que donin suport a la moció, que presenta aquest mateix dilluns a davant de l'Ajuntament. La moció també recorda que Fraga va signar les darreres sentències de mort del franquisme, entre altres la del català Salvador Puig Antich, i va tenir un paper protagonista en la repressió policial exercida entre el 1975 i 1976 a l’estat espanyol.

"És lamentable que els responsables de la dictadura no hagin estat jutjats"

El regidor i portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Girona, Jordi Navarro, considera que “és lamentable que després de tants anys els responsables de la dictadura franquista no hagin estat jutjats per la seves responsabilitats en un règim antidemocràtic i feixista com el franquisme”. “És imprescindible que el ple de la nostra ciutat es posicioni de manera clara i demani justícia”, afirma. Navarro remarca que "com el dictador, ha mort al llit i sense ser condemnat per les seves responsabilitats en el règim feixista de Franco", i explica que la CUP ha decidit promoure aquesta moció per "denunciar el fet que Fraga i la resta d'alts càrrecs del franquisme estiguin acabant els seus dies de manera impune i sense ser jutjats ni condemnats per les atrocitats que van cometre".


La covardia: el partit que governa Catalunya beneeix Fraga.
No només la política espanyola ha passat per alt el passat criminal de Fraga, també la primera i segona autoritats de Catalunya. El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i el govern han fet públic un comunicat on a més de mostrar el seu condol per la mort de Fraga, el defineixen com un "personatge important en la vida política espanyola i gallega en la segona meitat del segle XX". L'executiu català, amb Artur Mas, al capdavant, trasllada el seu condol, en primer lloc, a la familia "en aquests moments de dolor per la pèrdua d'un dels seus membres", però també al Partit Popular "per la mort de qui n'ha estat un dels polítics actius més destacats de la història recent espanyola". Finalment també s'expressa el condol al poble gallec pel que va ser el seu president durant 25 anys.

També la presidenta del Parlament Núria de Gispert ha traslladat el condol a la presidenta del PPC, Alícia Sànchez-Camacho, per la mort de Manuel Fraga Iribarne. De Gispert ha parlat de "l'aportació de Fraga al sistema constitucional vigent" i ha definit el personatge com "la persona que va liderar la dreta democràtica a l'Espanya postfranquista". De Gispert afegeix que vol "reconèixer la seva aportació al sistema constitucional vigent, des de la convicció que la història sabrà jutjar la seva llarga trajectòria vital i política durant bona part del segle XX".

Qui ha acabat de reblat el clau ha estat el portaveu de CiU al Congrés i president d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, que ha donat el condol, a la família, a Mariano Rajoy i al PP i ha qualificat Manuel Fraga com una persona "clau" en la transició democràtica espanyola. Tot i que ha mencionat que va ser ministre franquista, ha matisat: "No s'ha d'oblidar i s'ha de reconèixer que va ser una persona clau en la transició i en la consolidació democràtica d'aquest país". A més, ha afegit que "més enllà de les diferències, a nivell personal sempre he tingut per part seva un tracte exquisit".

El partit que també ha destacat per la seva manca de rigor històric ha estat ERC, presidida per l'historiador Oriol Junqueras, el qual s'ha limitat a destacar la "coherència" política de Manuel Fraga i a recordar que "va ser ministre de la dictadura franquista, dirigent d'Aliança Popular i fundador del Partit Popular". "Ens sembla que en aquesta trajectòria existeix una coherència fonamental que nosaltres no volem posar en discussió", ha indicat, abstenint-se de valorar el seu passat feixista.

També a les Illes i al País Valencià.
Com no podia ser d'una altra manera, també els governs valencià i balear han lloat Fraga, president d'honor del partit que governa. El PP valencià ha traslladat "el seu més sentit condol" als familiars i ha destacat "la gran aportació de Manuel Fraga a la democràcia durant la transició, com un dels pares de la Constitució, així com la seva incansable feina al servei públic". El president valencià, Alberto Fabra, s'ha afegit al "dolor de tot el PP per la pèrdua del nostre president fundador".

De la seva banda, el president balear, José Ramón Bauzá, també ha enviat el seu condol a la família de Fraga i a "la família Popular". Paral·lelament, el president del Parlament balear, Pere Rotger, ha afirmat que Fraga va ser "una figura clau per la política i per la consolidació de la democràcia parlamentària espanyola". Rotger ha destacat el paper del ministre franquista durant la transició espanyola i en la redacció de la constitució, ja que va ser "un dels set pares de la Carta Magna del 1978". "Fraga va ser un home d'una enorme energia vital i gran capacitat intel·lectual i política", ha manifestat.

I és que el PP en massa ha acudit aquest dilluns a la capella ardent de Fraga, on han reconegut la seva trajectòria i l'han qualificat com una figura molt important per a Espanya. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha afirmat que és "un dels grans d'Espanya", mentre que José María Aznar ha manifestat que el seu nom mereix ser escrit en majúscules i el ministre Alberto Ruiz Gallardón ha dit que posava Espanya per davant de qualsevol interès personal. Rajoy fins i tot ha dedicat un recordatori a Fraga on justifica que les seves accions s'han regit sempre per patriotisme: "Va actuar guiat per dos principis: l'amor a Espanya i l'enteniment de la política com a servei públic".

El president del Congrés dels Diputats, Jesús Posada, el considera una "figura gegantesca", que "ha marcat el lideratge intel·lectual, moral i sentimental sobre una part de la població espanyola", mentre que el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha assegurat que sense ell no hauria estat possible la Transició i la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, s'ha referit al seu patriotisme assegurant que "no hi ha hagut un patriòtic més gran i la seva vocació sens dubte ha estat treballar pel servei públic, amb un gran sentit d'estat".



També Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE) ha afirmat que Fraga estat un personatge clau per la democràcia, principalment per la seva tasca integradora de tota la dreta franquista". Tampoc el comunicat oficial del PSOE conté cap mena de referència al seu passat feixista. També entre els socialistes, Montilla ha afirmat que "Fraga, home de sòlides conviccions i de treball tenaç, va saber entendre la necessitat d'una transició democràtica i va jugar un paper clau en la definició de les noves regles de joc de la nostra societat com a ponent de la Constitució".

Fraga serà enterrat aquest dimarts a Perbes, a La Corunya.

Notícies extretes del Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/2012/01/mor-manuel-fraga-sense-haver-estat-jutjat-16211. I també: http://www.llibertat.cat/2012/01/la-covardia-i-la-valentia-catalana-al-descobert-16219
I per acabar música com sempre... Les campanades a morts de Lluís Llach és un grat exemple quan diu: "Assassins de raons, de vides, que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries" sobre la matança de Gasteiz. Desitjant que una persona com ell mai arribi a descansar en pau per totes les malifetes que ha fet. Una persona que no es mereix cap oblit ni cap perdó. Les paraules d'en Llach en aquest vídeo són ben sòlides i contundents.

El teatre de la ira

No he començat massa bé aquest curs per diferents qüestions que m'estan tornant a afectar fortament i les conseqüències de moltes situacions que he anat patint aquests últims mesos. Però ho explicaré més detalladament en posteriors escrits.
Però primer vull comentar que he acabat unes setmanes d'examens que per començar em podrien haver anat millor per haver arribat mitja hora tard en un examen de Bizanci i l'Islam a l'edat mitjana però vaig aprovar "Demografia a l'edat moderna" amb un notable amb el meu apreciat professor Valentí Gual i Vilà, alcalde de Rocafort de Queralt (Conca de Berberà). Fins i tot encara espero una altra nota de l'assignatura de Mètodes i Tècniques d'Investigació històrica després de tot el treball que vaig realitzar sobre el fenomen punk, que crec que ha estat interessant però també crec que ha estat massa rebuscat i podria haver tocat un altre tema més històric que no tant musical però aquest també és un altre tema que aquí tampoc m'interessa tractar-lo explícitament ja que hi ha altres espais per tractar els putos temes acadèmics. Això no m'afavoreix la meva manera de ser sinó que em perjudica totalment.

Però ahir mateix després de fer una consulta en la única sala d'informàtica que els cabrons tenen oberta a la facultat durant els caps de setmana, en el moment de dinar els papes em van comentar que ahir a la nit la meva cosina Eulàlia actuava en el teatre de Rubi a la XX MOSTRA DE TEATRE I DANSA AMATEUR però tampoc estava segur del tot Abans a casa de mon tiet hi hauria un tipus berenar-sopar amb pizzes, fuet, formatge, pernil dolç i pa amb tomaca, i al final una mica de postre. Per acabar de matar el temps encara vam aprofitar per jugar al Guitar Hero i veure un programa còmic força divertit a través del portatil del meu cosí, i també hi havia la seva nòvia.
Finalment vam anar cap al teatre per veure l'obra, TERROR Y MISERIA EN EL PRIMER FRANQUISMO i l'autor era José Sanchis Sinisterra, que començava a les 10. Està basada en les condicions de vida de la societat castellana durant els primers anys del franquisme quan el fill de puta del Franco ja havia guanyat la Guerra Civil el 1939 i havia imposat la seva dictadura totalitària i les seves forces militars falangistes que cantaven i volien imposar els himnes franquistes com també en els moments de l'autarquia com els quatre fills de puta de les famílies terratinents s'aprofitaven de la mala situació omplint-se el seu bagul amb les seves màfies alimentàries com a malparits estraperlistes que feien negocis bruts en el mercat negre i mantenien la mentalitat tradicional del poder paternalista i les dones que eren casades seguien fent feines com a simples objectes sense poder decidir per elles mateixes o també el mal educag despreci discriminatori cap a les ideologies republicanes i revolucionàries perdudes. A la vegada també narra la situació ben precària al camp de la gent que havia participat a la Guerra Civil de forma activa i en perdre van acabar totalment passant fam tot subsistint amb els pocs recursos donats per la terra amb el menjar quasi inexistent i les males condicions en pagar els elevats impostos ja quasi impossibles, sobretot els salaris de la fam. Finalment es senten forçats a emmigrar de les seves terres i a exiliar-se cap a fora per poder subsistint de la manera com poguessin.
Són unes vuit escenes de vida quotidiana que no es van poder plantejar obertament durant més de quaranta anys per les repressives censures nacional-catòliques i la prohibició de les llibertats d'expressió i de les cultures oprimides com ara la nostra malgrat centrar-se a Castella i altres territoris peninsulars d'on va haver d'exiliar-se tanta gent cap a fora.

El contingut era realista i interessant i amb cert compromís però també ha estat pesada de resistir i païr però el pitjor problema no ha estat aquest, sinó que ha estat un altre que vé de molt lluny i m'hi sento molt cohibit sobre la mateixa condició de sempre degut a la meva situació en què em sento marcat de part de la sensació de fals i innecessari sofriment de part de l'exterior. De tant en tant tinc alguns moments en què em sento més tens i necessitava treure tics tot sentint-me amb incomoditat i els meus pares, que els molt cabrons també hi eren, anaven mentalitzats amb la falsa preocupació de suposada necessitat de protecció davant de la suposada reacció que poguessin tenir els altres o les seves reaccions sense tenir motius de queixa i amb l`absurda acció de falsa protecció davant de moments de tics, i la principal culpable d'aquestes accions ha estat ella mateixa. De fet tampoc s'ha queixat ningú de tota la situació però després vaig marxar jo perquè em va venir de gust per després estar més calmat en que vaig sortir cap al lavabo i a prendre una mica la fresca. Finalment vaig poder acabar de veure l'obra i precisament en el moment que els actors saludessin ma mare, la molt puta, em va dir que havia d'haver sortit abans. Però tot això mai ha de seguir així i esperem mai més torni a succeïr.

Una reflexió sobre la grip A per la Teresa Forcades

La Teresa Forcades és metgessa especialista en medicina interna, salut pública i medicines alternatives. M'ha enviat una reflexió i proposta davant de la vacuna de la grip A. Ens aconsella no vacunar-nos degut a les problemàtiques a la salut humana i els interessos de les farmacèutiques.

1) DADES CIENTÍFIQUES.

- els dos primers casos coneguts de grip nova (virus A/H1N1 soca S-OIV) es van diagnosticar a Califòrnia (als EUA) el dia 17 d'abril de 2009.

- la grip nova no és nova perquè sigui del tipus A ni tampoc perquè sigui del subtipus H1N1: l'epidèmia de grip de 1918 va ser del tipus H1N1 i des del 1977 el virus H1N1 formen part de la grip de cada any; l'únic que és nou és la soca S-OIV.

- un 33% de les persones més grans de 60 anys semblen tenir immunitat pel virus de la grip nova.

-des de que va començar fins el 15 de setembre '09, han mort d'aquesta grip 137 persones a Europa i 3.559 persones a tot el món; cal a tenir en compte que cada any moren a Europa entre 40.000 i 220.000 persones a causa de la grip.

-tal com han manifestat públicament reconeguts professionals de la salut -entre ells el Dr. Bernard Debré (membre del comitè nacional d'ètica de França) i el Dr. Juan José Rodríguez Sendín (president de l'associació de col·legis de metges de l'estat espanyol) -, les dades obtingudes de la temporada de grip que ja han passat els països de l'hemisferi sud demostren que la taxa de mortalitat i complicacions de la grip nova és inferior a la de la grip de cada any.

2) IRREGULARITATS QUE CAL EXPLICAR
-a finals de gener de 2009, la filial austríaca de la farmacèutica alemanya Baxter va distribuïr a 16 laboratoris d'Àustria, Alemanya, la República Txeca i Eslovènia, 72 kg de material per prearar milers de vacunes contra el virus de la grip estacional; les vacunes s'havien d'administrar a la població d'aquests països durant els mesos de febrer-març; abans que cap d'aquestes vacunes fossin administrades, un tècnic de laboratori de l'empresa BioTest de la República Txeca va decidir per compte propi provar les vacunes en fures, que són els animals que des de 1918 es fan servir per estudiar les vacunes de la grip; totes les fures vacunades van morir; es va investigar aleshores en que consistia exactament el material enviat per la casa Baxter i es va descobrir que contenia virus vius de la grip aviar (virus A/H5N1) combinats amb virus vius de la grip de cada any (virus A/H3N2); si aquesta contaminació no s'hagués descobert a temps, la pandèmia que sense base real estan anunciant les autoritats sanitàries globals (OMS) i nacionals ara serien una espantosa realitat; aquesta combinació de virus vius pot ser especialment letal perquè combina un virus que tñe un 60% de mortalitat però és poc contagiós (el virus de la grip aviar) amb un altre que té una mortalitat molt baixa però una gran capacitat de contagi (un virus de la grip de cada any).

- el 29 d'abril de 2009, quan feia només 12 dies que s'havien detectat els dos primers casos de la grip nova, la doctora Margaret Chan, directora general de l'OMS, va declarar que el nivell d'alerta per perill de pandèmia es trobava a la fase 5 i va ordenar tots els governs dels estats membres de l'OMS que activessin plans d'emergència i d'alerta sanitària màxima; un mes i mig més tard,. l'11 de juny de2009, la doctora Chan va declarar que en el món ja teniem una pandèmia (fase 6) causada pel virus H1N1 S-OIV; ¿com ho va poder declarar si d'acord amb les dades científiques exposades més amunt la grip nova és en realitat més benigna que la grip de cada any i ja hi ha una part de la població que té immunitat?; ho va poder declarar perquè el mes de maig, l'OMS havia canviat la definició de què és una pandèmia: abans del maig del 2009 per declarar una pandèmia calia que morís a causa d'un agent infecciós una proporció significativa de la població.; aquest requeriment - que és l'únic que dóna sentit a la noció clínica de pandèmia i a les mesures polítiques que se li associen - va ser eliminat de la definició del maig de 2009; això és el que va permetre que el 26 d'abril els EUA es declaressin en "estat d'emergència sanitària nacional" quan en tot el país només hi havia hagut 20 persones infectades de la grip nova i cap d'elles no havia mort.

3) CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE LA DECLARACIÓ DE "PANDÈMIA"

- en el context d'una pandèmia és possible declarar la vacuna obligatòria per a determinats grups de persones o fins i tot per al conjunt de ciutadans.

- què li pot passar a una persona que decideix que no es vol vacunar? mentre no s'hagi decretat que la vacuna és obligatòria, no li pot passar res; ara bé, si s'arribés a decretar l'obligatorietat, aleshores l'estat té l'obligació de fer complir la llei imposant multa o presó (a l'estat de Massachussets la multa proposada per aquest cas podria arribar als 1000 dòlars per cada dia que passa sense que et vacunis).

-davant d'això, ja qui pot pensar: si fan la vacuna obligatòria, doncs em vacuno i ja està, total, la vacuna és més o menys com la de cada any, tampoc n'hi ha per tant.

-cal saber que hi ha tres novetats que fan que la vacuna de la grip nova sigui diferent a la de cada any: la primera novetat és que la majoria de laboratoris estan dissenyant la vacuna de manera que amb una sola injecció no sigui suficient i en calguin dues; l'OMS recomana també que no es deixi d'administrar la vacuna per la grip estacional; qui segueixi aquestes recomanacions de l'OMS s'exposa a ser injectat tres vegades; això és una novetat que teòricament multiplica per tres els possibles efectes secundaris, però que en realitat ningú sap quins efectes pot tenir perquè no s'ha fet mai; la segona novetat és que alguns dels laboratoris responsables han decidit afegir a la vacuna coadjuvants més potents que els utilitzats fins ara en la vacuna anual; els coadjuvants són substàncies que s'afageixen a la vacuna per tal d'estimular el sistema immunitari; la vacuna de la grip nova que està fabricant el laboratori Glaxo-Smith-Kline, per exemple, conté un coadjuvant nomenat AS03 (una combinació d'esqualè i polisorbat) que multiplica per deu la resposta immunitària; el problema amb això és que ningú no pot assegurar que aquest estímul artificial del sistema immunitari no provoqui altres malalties autoimmunitàries greus al cap d'un temps (com ara la paràlisi ascendent de Guillain-Barré); i la tercera novetat que distingeix la vacuna de la grip nova de la vacuna de cada any és que les companyies farmacèutiques que la fabriquen estan exigint als estats que signin acords que els confereixin impunitat en cas que les vacunes tinguin més efectes secundaris dels previstos (ex. està previst que la paràlisi de Guillain-Barré afecti unes 10 persones de cada milió que es vacunin); els EUA ja ha signat un acord que allibera tant els polítics com les farmacèutiques de tota responsabilitat dels possibles efectes secundaris de la vacuna.

UNA REFLEXIÓ.

Si l'enviament de material contaminat que va fer la casa Baxter al gener no hagués estat casualment descobert, s'hauria produït efectivament una pandèmia gravíssima amb el potencial de causar la mort de milions de persones que alguns estan anunciant. És inexplicable la manera de ressò polític i mediàtic del que va passar al febrer al laboratori txec. Encara és més inexplicable el grau de responabilitat demostrat per l'OMS, pels governs i les agències de control i prevenció de malalties en declarar una pandèmia i promoure un nivell d'alerta sanitària màxima sense base real. És irresponsable i inexplicable fins a extrems inconcebibles la bilionària inversió d'euros obtinguts de l'erari públic destinats a fabricar milions i milions de dosis de vacuna contra una pendèmia inexistent, mentre no hi ha prous diners per ajudar els milions de persones (més de 5 milions solament als EUA) que a causa de la crisi han perdut la feina i la casa.

Mentre no s'aclarin aquests fets, el risc que es puguin distribuïr vacunes contaminades aquest hivern i el risc que es puguin arribar a adoptar mesures legals coercitives per forçar la vacunació, són riscos reals que en cap cas s'han d'infravalorar.

En cas que la grip segueixi tan benigna com fins ara, no té cap sentit exposar-se al risc d'una vacuna contaminada ni correr el risc de patir una paràlisi de Guillain-Barré.

En cas que la grip s'agreugi de forma inesperada com ja fa mesos que anuncien sense tenir cap base científica un nombre sorprenent de persones amb alts càrrecs - entre ells la directora general de la OMS -, i de cop comencin a morir a causa de la grip moltes persones del que és habitual, encara tindrà menys sentit deixar-se pressionar per vacunar-se perquè una sorpresa així només podrà significar dues coses: 1. que el virus de la grip A que ara circula ha patit una mutació; 2. que està circulant un altre (o uns altres) virus. En ambdós casos la vacuna que s'està preparant ara no serviria de res, i tenint en compte el que va passar al febrer amb la casa Baxter, pot ser que fins i tot fos la via de transmissió de la malaltia.

UNA PROPOSTA:

- a més de mantenir la calma, prendre precaucions de sentit comú per evitar el contagi i no deixar-se vacunar, cosa que ja li proposen moltes persones de seny al nostre país.

-faig una crida a activar amb caràcter urgent els mecanismes legals i de participació ciutadana necessaris per assegurar de forma rotunda que no es podrà forçar a ningú en el nostre país a ser vacunat en contra de la seva voluntat, i que els qui decideixin lliurement vacunar-se no seran privats del dret a demanar responsabilitats ni del dret a ser compensats econòmicament (ells o els seus familiars) en cas que la vacuna els causi una malaltia greu o la mort.

A sota, he deixat uns vídeos sobre el documental Campanas por la gripe A, argumentat per la mateixa Teresa Forcades des de Sant Benet de Montserrat, malgrat ser en castellà però se li nota el seu accent català, ja que en el fons és de la vila de Gràcia. Degut a durar aproximadament 1 hora, la persona qui ho debia penjar al YouTube li hagués funcionat millor amb 5 vídeos. Al final també fa una petita referència a la campanya contra els trangènics de primera meitat d'aquest any.

Per a més informació sobre les crítiques de la vacuna contra la grip A i els negocis farmacèutics feu clic aquí: http://www.wodarg.de/espanol/2352806.html