Per la Diada, DESOBEÏM. Pel referèndum i la independència dels Països Catalans.

Als Països Catalans l'Onze de Setembre commemorem cada any la Diada Nacional del Principat de Catalunya. Però enguany ho celebrem d'una manera més especial perquè es compleixen tres segles exactes de la caiguda de Barcelona l'any 1714 en mans de les tropes borbòniques. O sigui, 300 anys justos d'ocupació espanyola filipista. Es tracta d'un dels episodis històrics fatídics i ofensius que van atemptar en contra de la llibertat del nostre poble. La defensa de la ciutat de Barcelona en contra de l'exèrcit borbònic com també en tantes viles, ciutats i municipis en mans de les classes populars dels Països Catalans marca el nostre caràcter rebel i combatiu. De la mateixa manera tampoc oblidem que fa 355 anys que França va sotmetre descaradament la part nord del nostre territori a partir del Tractat dels Pirineus el 1659, fa 307 anys de la batalla d'Almansa (1707) quan el País Valencià va ser ocupat definitivament i fa 299 anys va passar el mateix quan el darrer bastió dels Països Catalans, Mallorca, també va caure sota les mans opressores dels borbons per la força de les armes. Des d'aleshores la dinastia borbònica amb Felip V i el seu Decret de Nova Planta van imposar polítiques espanyolistes arbitrària i descaradament centristes sent una de les pitjors amenaces repressives que van comportar una pèrdua definitiva de les nostres llibertats i la nostra identitat com a poble. Hi ha hagut altres episodis històrics anteriors i posteriors similars que ens van portar derrotes i que tampoc hem d'oblidar: la repressió per Felip IV en contra dels segadors que es revoltaven el 1640 i els posteriors cops d'estat de Primo de Rivera l'any 1923 i el cop d'estat protagonitzat pels feixistes l'any 1936 que portaria a la Guerra Civil que tres anys després a una dictatura totalitària molt llarga per Franco. 

La nostra història, la dels Països Catalans, ha sigut una història de lluita. És una història escrita per les oprimides que han presentat batalla durant segles cap a les vencedores forces de l'ordre que sempre ens han volgut sotmetre. És una història de Remences, Segadors, Angelets de la Terra, Miquelets i Maulets. I també és una història de lluites obreres en les primeres fàbriques tèxtils i camperoles com les dels rabassaires. Fins i tot de barricades pels milicians i milicianes comunistes i llibertàries que van lluitar contra els feixistes a la Guerra i maquis refugiats darrere de les muntanyes i altres organitzacions de la resistència antifranquista. I també de vagues de treballadores i treballadors per reivindicar la reducció de la jornada laboral, un augment del seu sou, l'increment de més serveis socials o van moure la iniciativa dels ateneus i les cooperatives de consum en els barris de la Barcelona dels inicis del segle XX. I és la històra de més de 40 anys d'independentisme revolucionari treballant de valent als carrers a favor de l'alliberament nacional, social i de gènere als Països Catalans. No és una història de monarques opressors que facin guerres en contra nostra, ni de catalans botiflers al servei de la monarquia espanyola, ni de militars mercenaris ni de toreros ni marselleses. Però aquestes derrotes sofertes al llarg de tants segles encara ens han fet ser més forts i rebels en contra de qualsevol poder o èlit que ens segueixi oprimint o explotant. 

L'opressió de part dels estats espanyol i francès s'ha dut a terme mitjançant l'ocupació militar però també amb el manteniment i l'enfortiment del poder de les èlits polítiques i econòmiques del capitalisme comprades i venudes entre els diversos estaments de les minories dirigents. Com la mateixa classe política que ens va vendre la transició com un pas cap a una suposada democràcia ha mantingut una absoluta continuïtat amb les institucions vigents i mantenir el seu poder polític a canvi d'un pactisme entre els representants autonòmics subordinats al govern central. Els pactes de la Moncloa, els pactes dels estatuts, els pactes de la LOAPA o els pactes del Majestic són exemples dels pactes que fan els polítics actuals que viuen dels nostres impostos que es malgasten per als seus privilegis. I actualment les conseqüències d'aquest pactisme esdevenen cada vegada més greus i més evidents i afecten d'una manera cada vegada més severa a la nostra classe treballadora a partir de les ofensives neoliberals dictades per la Unió Europea i els governs de l'estat espanyol en mans de partits com CiU, PP o PSOE juntament amb els grans empresaris mercantils i financers tot desmantellant els drets i els serveis més fonamentals com la sanitat, l'educació, l'habitatge o el transport a canvi de privatitzar-los i convertir-se definitivament en negocis de luxe i privilegi en mans de propietaris i especuladors privats en els quals només hi podran accedir els sectors benestants de la societat. Retallar personal, tancar quiròfans, llits, plantes hospitalàries senceres o reducció d'atenció a les consultes externes en els hospitals i ambulatoris, retallar aules i reduïr el personal docent i recerca a les escoles i universitats o incrementar les taxes de les matrícules universitàries, promoure l'especulació urbanística multimilionària a canvi de desnonaments cap a veïnes i veïns dels nostres barris i desallotjar centres socials i altres espais que han tingut i tenen una finalitat col·lectiva en els nostres barris, encarir el preu del transport públic com el metro o els trens de rodalies són exemples evidents d'aquestes amenaces. Com també ho són la MAT, el Tren d'Alta Velocitat o l'ús de l'agricultura extensiva transgènica. Fins i tot segueix una política de genocidi cultural en contra del català com també de les llengües regionals i/o minoritàries d'Europa i a l'estat espanyol com han estat actualment la reforma Wert que nega el nostre dret a l'educació en català i moltes altres lleis com la reforma de l'avortament que elimina el dret al propi cos de les dones tornant a ser sotmeses des de la visió de la masclista Església catòlica o les reformes del codi penal o la llei de seguretat ciutadana que enforteixen la criminalització definitiva dels moviments socials i els col·lectius més marginats com les immigrades o les prostitutes.
Mentre com les condicions de vida cada vegada són més dures amb un augment de la precarització i de l'atur sobretot en els i les joves, van augmentant les corrupcions per part de les famílies empresarials i polítiques fent negoci propi com la família Pujol o empreses de fora com Iberpotash que exploten el territori també per embutxacar-se. 

Nosaltres no podem seguir aguantant el capitalisme i no acceptem ni acceptarem el capitalisme com l'únic model polític i econòmic i no acceptem reformes ni pactes institucionals. Ens mantenims fermes i ferms i tornem a explicitar que desobeïrem aquestes lleis injustes imposades contra nosaltres i tirem pel dret per avançar cap a la independència però per canviar-ho tot, per enderrocar el capitalisme i construïr el socialisme. Tot un territori sencer a dintre de l'Europa dels pobles i els drets socials, amb una democràcia directa i participativa en els nostres barris i les nostres viles, una sobirania econòmica exclosa dels mercats financers i a favor de les necessitats de la classe treballadora amb uns serveis públics i populars, una sobirania energètica amb energies naturals i renovables totalment respectuoses amb els nostres ecosistemes, igualtat de gènere sense acceptar cap comportament d'homofòbia ni sexisme.  Un país sencer que vagi de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Uns Països Catalans solidaris amb tots els altres pobles que han estat oprimits però que brillen tant de la península com Euskal Herria, Castella, Galícia o Andalusia, del Mediterrani i del món sobretot Palestina amb qui també mostrem la nostra solidaritat per patir els constants atacs israelians. 

En aquest camí cap a la llibertat tenim una cita important el proper 9 de novembre. I avisem que no necessitem permisos de cap estat per ser un país lliure, socialista i solidari. Avisem que no acceptarem cap més pacte i que al Principat votarem, passi el què passi, el proper 9 de novembre. 

Països Catalans, 11 de setembre del 2014. 

Amb la Unió Europea no tenim futur.

 

La classe treballadora dels Països Catalans portem al damunt de les nostres espatlles més de mitja dècada d'espoli social accentuat. Retallades en serveis socials, pagament d'un deute del que no en som responsables, abaratiment dels costos laborals, especulació urbanística, treball precari i atur...  són la culminació de les polítiques al servei del capitalisme, motiu de ser de la Unió Europea des de la seva fundació el 1957, i encara més accentuadament des del Tractat de Maastrich del 1992.

La Unió Europea no és una institució sensible als drets nacionals ni als drets culturals dels pobles. La Unió Europea obeeix a la mateixa raó d'estat que els estats que la integren. Els Països Catalans no podem esperar de la Unió Europea cap resposta a favor dels drets dels pobles que contravingui els interessos dels estats i el capital. Ni en matèria de reconeixement de l'autodeterminació ni en matèria de reconeixement dels drets lingüístics de tota la ciutadania de tots els territoris. El reconeixement del dret d'autodeterminació i el respecte als nostres drets lingüístics és una fita que haurem de conquerir contra els estats espanyol i francès, però també contra la Unió Europea. 

La Unió Europea no és aquell espai de llibertats, pau i justícia que ens volen fer creure. És una estructura capitalista de caire patriarcal i imperial, al servei de les grans corporacions multinacionals. La seva política de seguretat respon a estats cada vegada més repressius. Les seves institucions responen a una lògica completament antidemocràtica. La seva política econòmica es basa en la despossessió, l'explotació cada cop més accentuada de les classes populars, la privatització dels recursos públics i l'acció al servei de les èlits del capitalisme. La seva acció militar, subordinada a l'OTAN, ha exportat el patiment a molts racons del planeta. 

La nostra proposta per a Europa és una Europa de pobles lliures, de justícia social i que no sigui exportadora de patiment i explotació. Aquesta Europa, però, no és possible dins el marc de la Unió Europea. La Unió Europea no és cap estructura neutra, que es pugui reformar segons la voluntat popular. L'Europa dels pobles lliures cal continuar construïnt-la des d'ara mateix, però al marge i en contra de l'Europa dels banquers, els estats i l'espoli social. 

Trencar amb la Unió Europea, recuperar el nostre marc mediterrani de relacions, i construïr l'Europa dels pobles, només es pot fer des de la independència dels Països Catalans. Només amb la sobirania política és possible recuperar una sobirania econòmica i posar-la al servei de les classes populars. La sobirania política no és suficient però sí que és indispensable per a bastir un futur millor. Un futur que ja hem començat a imaginar i a reivindicar als carrers. Un futur on els beneficis d'uns pocs representin la misèria d'una majoria, on la cooperació, la col·lectivitat i el poder sorgit des de baix siguin les bases d'una nova societat. Aquest país que somiem, no és possible dins la Unió Europea. 

Treballem des d'ara per construïr aquest futur. Uns Països Catalans independents, socialistes i feministes. Uns Països Catalans solidaris amb els pobles de la Mediterrània, del continent europeu i del món.  

L'origen nostrat de Santa Claus.

El Pare Noel, és potser, el símbol més estès del Nadal, gràcies a l'aclaparadora influència de la cultura de consum nord-americana i del seu refresc oficial. La construcció històrica de la icona del vell panxut que cada any surt del Pol Sud en trineu per deixar regals a la mainada, però, data de temps relativament recents, concretament de la primera meitat del segle XIX. Tanmateix, l'origen d'aquest mite és força més antic i, alhora, sorprenent proper a la nostra cultura. 

Santa Claus és l'adaptació a l'anglès de Sinterklass que és com els neerlandesos anomenen a Sant Nicolau. La llegenda va arribar als Països Baixos en l'època en la qual aquests estaven sota el domini de la Monarquia Hispànica. Entre la Corona d'Aragó i els Països Baixos existia històricament una intensa relació comercial, que s'allarga si més no, fins la Guerra de Successió. Curiosament aquesta connexió amb Holanda explicaria l'arrelament d'una tradició probablement inventada per mariners valencians. El costum diu que Sinterklass, amb un vaixell carregat de taronges i magranes, surt del port d'Alacant cada any per arribar a Amsterdam el dia de la festa: el 6 de desembre. 

Alguns detalls semblen corroborar les arrels alacantines d'aquesta llegenda. Per exemple, Sinterklass és acompanyat per "Zwarte Pieten", Pere el Negre, un morisc que s'encarrega de ficar dins el sac i emportar-se a Espanya les nenes i els nens roïns. La identificació del dolent del conte no és gens casual, a principis del segle XVII -temps en el qual es consolida el mite- els estigmatitzants moriscos (un 30% de la població valenciana) serien expulsats dels territoris de la Monarquia Hispànica. De fet, en la tradició alpina el paper de Pere el Negre el desenvolupa el Krampus que no és sinó un dimoni. Tot això, altres veus asseguren que el caire primitiu del patge moro data de 1850, i és una reinterpretació del mestre de primària Jan Schenkman, natural d'Amsterdam, ja que les versions més antigues atribueixen els càstigs tant al vell Nicolau com a Pere el Negre. 

Un altre indicador de l'origen nostrat del mite és el fet que el patró d'Alacant és precisament Sant Nicolau i es celebra el 6 de desembre, el dia de la conquesta cristiana de la ciutat. Nicolau, bisbe del segle IV d'origen grec a Turquia, és soterrat a Bari, i el seu patronatge com a benefactor dels infants arribaria a la nostra Terra al segle XV, en incorporar-se el Regne Nàpols a la corona catalanoaragonesa. I d'ací per mar, cap al nord: cap a Flandes.

En qualsevol cas, des dels Països Baixos, la tradició de Sinterklaas creuaria l'Atlàntic amb els fundadors de Nova Amsterdam (1624), ciutat que -en ser ocupada pels anglesos el 1664- esdevindria Nova York. Sota el domini britànic les arrels culturals holandeses van ser prop desaparèixer, i no va ser fins la Revolució Americana que els novaiorquesos les van reivindicar amb orgull. Així, a principis del segle XIX, es configura el Sant Nicolau com a portador de regals, i el 1821 apareix una litografia on ja es representa l'ancià barbut sobre un trineu. Anys després, el 1863, és l'il·lustrador Thomas Nast qui, realitza el disseny que s'ha popularitzat i que inspira les representacions actuals.

Alguns estudis posen en dubte que Santa Claus fos portat als actuals Estats Units pels colons neerlandesos. Ho fan referint-se a la contradicció entre la religió protestant d'aquests i el caràcter catòlic de la festivitat. Aquestes visions obvien, potser, el fet que, si bé amb el triomf de la Reforma -enemiga del santoral- i l'esclat de la Guerra de Flandes, les autoritats calvinistes volgueren prohibir la celebració; les protestes de l'estudiantat d'Amsterdam i dels catòlics del sud, van fer que la festa -igualment popular entre els protestants- fos tolerada a nivell familiar. Segurament, aquest context d'enfrontament amb els monarques hispànics, explicaria també l'amenaça de dur-se cap a Espanya la canalla més entremaliada.



Notícia extreta de L'ACCENT. 

Viatge a Berlin

Foto dels Alps realitzada des del primer avió cap a Munich. 

La setmana passada vaig fer un viatge cap a Berlin que va molar un munt tot i fotre molt fred i estar nevat. Ja que vaig marxar el 4 de febrer amb Lufthansa des del Prat (no des de Barcelona) fent canvi d'avió a Munich per arribar fins a l'aeroport de Tegel (Berlin). en què vam sortir abans d'hora i tot... en els vols internacionals ens donaven panets amb pernil o formatge i beguda, mentre que el nacional només beguda, igual com a la tornada. Vaig agafar bitllet de vol + hotel, ja que sortia menys car que les 2 coses juntes.

De fet, a la ciutat hi havia autbusos, trens urbans, metro i tramvies per desplaçar-se i tenia un bitllet de 72 viatges i no calia marcar-lo per passar. Pel que fa els trens urbans agafen l'electricitat des de baix i hi ha una línia que és tota circular que la nomenen el Ring, mentre que pel que fa el metro hi ha una línia que va per fora (la U-1) mentre totes les altres són subterrànies, i en algunes estacions com Alexander Platz hi havia músics tocant percussions o el saxo... De fet, per veure la Teresa Forcades havia de baixar a la Jakob Kaiser Platz amb la línia U-7 (la blava). Tot i així, vaig anar a la part de l'est de Berlin a parades com Östkreuz (creuament de l'est) o Östbanhoff (estació de l'est) en què actualment tampoc hi ha massa diferència amb la de l'oest degut a l'especulació i el creixement, però sí que hi ha semafors d'abans de la caiguda del mur de Berlin el 1989, que les figures del verd i el vermell son d'obrers amb casc i tot, de la manera en què el govern els volia canviar i posar-los com a la part capitalista igual com aquí, però la majoria de la gent que volia mantenir-los van fer moltes mobilitzacions fins quan finalment els van deixar i encara hi són, que això sí que és un gran llegat històric. Fins i tot, vaig anar al Cheek Point Charlie, on hi havia hagut el centre del mur, que l'entrada era barata d'uns 1'10 euros i hi havia imatges dels tancs, sortien els empresonaments i els atacs dels militars capitalistes cap a la població comunista o com patien els empresonaments, fins i tot hi havia mono-motors aeris d'hèlix de l'època que aprofitaven els "comunistes" per poder-se escapar dels atacs de la banda de l'oest, i fins i tot un mapa de Berlin amb el mur però desgraciadament hi havia més tros de ciutat a la part de l'oest que la de l'est. A la sortida venien trossos de mur però eren molt cars però em vaig comprar una postal amb el president de la RDA i el secretari del Partit Comunista morrejant-se, i escrita en rus. A fora encara hi ha una bandera soviètica amb la fals i el martell, i les de França, Anglaterra (Gran Bretanya) i Estats Units.

De fet, pel que fa les tècniques de la EFT, la Teresa Forcades em va estar tocant els punts dels dits de les mans, i després em buscava els del cap, al costat de la cella, sota l'ull, sota el nas, a la barbeta, entre l'estèrnum i la clavícula i l'últim al darrere de l'esquena, en què havia d'anar explicant alguns dels problemes o vivències que hagi recordat, que és un procés complicat i en aquest e-mail tan general seria massa carregós i t'ho explicaria de cara o a un e-mail a part, ja que també t'he enviat un adjunt amb uns apunts sobre aquesta tècnica i en què consisteix. Pel que fa el menjar menjava als llocs que trobava però fossin barats, en llocs de centres comercials o altres merdes així en què una mini pizza costava 2'90 i normalment d'hora entre les 12 i les 13 hores; fins que sopar cap a les 19 hores de la tarda ja que seguiem l'horari alemany que és el centre-europeu ja que el sol es pon molt més aviat i sobretot a l'hivern quan aquest fred dur s'estén per arreu del bell mig del continent europeu. No té res a veure amb les dinàmiques peninsulars molt més vinculades a unes característiques pròpies del sud d'Europa amb un clima i uns costums mediterranis que són tan diferents dels del clima extremadament continental. I en quant a la dieta i el tipus d'aliments es posa de manifest quan hi ha un abús de consum de carn i greixos calòrics i poques verdures com les que tenim a casa nostra. 
El dissabte vaig sopar amb la Teresa Forcades en un restaurant que ella coneixia tot envoltat de neu en els laterals com també la seva entrada. Recordo molt bé com la Teresa ens va explicar coses que realment eren curioses i em van sorprendre molt... algunes d'elles eren sobre neurologia i psiquiatria que tenen molt a veure amb el tema de la capacitat d'estima i està demostrat amb estudis sobre el cervell que una persona que és capaç de rebre i transmetre estima té menys probabilitats d'agafar l'Alzheimer que no pas la persona que no és tan capaç i aquest fet demostra precisament que hi ha aspectes que no són genètics i rebutgen el fet de tractar el concepte de "malaltia" d'una manera abstracta. A més em va sorprendre molt la seva manera de parlar en alemany a l'hora d'adreçar-se als cambrers d'aquell lloc on estavem sopant. 

Hi ha el riu Eiz, que baixava gelat fa 3 dies, quan se'm congelaven les mans quan anava sol i amb un anorac molt gruixut, ja que els dos últims dies, fa 3 dies i abans d'ahir es va baixar a sota 0, i deien que abans de ser-hi jo es va arribar a 40 sota zero. Fins i tot, vaig veure un lloc com un parc on els nens feien ninots de neu, que està guai. Volia anar a la Universitat Lliure de Berlín tot pensant-me que estava a l'est però em van dir que era situada a la banda oest de la gran ciutat, però no hi havia temps. Per espavilar-me vaig intentar fer-ho en anglès però algunes persones potser no m'entenen perquè no el saben i altres que no em volen entendre, però també hi ha altra gent que sí per lo menys. A la part de l'est, sembla que la gent gran a part de l'alemany també parla rus, de quan encara existia la URSS en temps de la Guerra Freda. I és ben cert que Berlín al llarg de la seva última història més recent del segle passat és una ciutat que ha sigut objecte de destrucció de part de les dues grans guerres imperialistes europees i també d'aquesta guerra de blocs on la propaganda mediàtica política i social ha estat un eix culminant juntament amb les persecucions, els genocidis, l'extermini en camps de concentració lògicament i la pressió posterior del benestarisme individualista portat a terme per la societat capitalista de la segona meitat del segle XX antagònica a les societats col·lectives a favor de la majoria de la població. Aquestes rivalitats mediàtiques oficialment parlant acabarien amb la revolució neoliberal des de la dècada del 1980 a Europa al Regne Unit amb la Margaret Thatcher com a primera ministra del govern i a l'estat alemany pel canceller democristià Helmut Köhl que faria enderrocar el mur de la ciutat i que faria reunificar tot aquest estat supremaci perquè esdevingui tota una nova potència econòmica unitària i influent en el nou context d'una Europa del capital.  

Tampoc em vaig aturar per si veia alguna casa okupa, ja que he sentit dir que estan mig legalitzades i ara no sé com estaran en un futur degut al tema amb la política conservadora descarada de la demo-cristiana Angela Merkel al poder de la cancelleria alemanya ja que aquests no són res més que una xusma neoliberal que ja t'ho diu tot de front, mentre que els altres eren mig disfressats. Mentre que ara al land de Berlin se suposa que és el més "esquerranós" de tal manera en què hi governa una coalició política del SPD i uns independents suposadament d'esquerres però a saber quines polítiques acaben fent perquè una cosa són les sigles que representen una marca política per tenir vots i l'altra és el tipus de política que realment fan per sortir-ne ells beneficiats i estar guanyant a l'establishment del sistema i a més que estem a la capital financera i mercantil de la Unió Europea sense més.

Bé, a la tornada per anar a Frankfurt em van aturar a l'aeroport en passar els controls de les bosses, i després de dinar en un bar per fotre'm un entrepà de salmó i formatge cremós i llafiscós, en estar al lavabo van picar a la porta i hi havia els segurates que no sé què volien, i en embarcar van apareixer un grup de segurates amb un de la policia alemanya (POLIZEI) preguntant-me en anglès si hi havia algun problema, en què els he dit que tenia la síndrome de Tourette que era un trastorn involuntari però no em van demanar ni carnets ni res i deia el poli que no hi havia cap problema, i un dels segurates deia que si algú es ficava amb mi que li digués, se suposa que es van posicionar al costat meu... però ja se sap com son aquests cabrons.

Fins i tot, en anar a l'aeroport amb el tramvia abans de canviar a l'autobús hi havia un tio que em va renyar en alemany pel tic d'escopir que era un imbècil i jo dient-li en anglès el meu problema i en sortir de l'estació per esperar un altre tramvia, el cabró també va baixar i vigilar-me, però va ser que vaig entrar una altra vegada i en tancar-se la porta vaig veure com l'imbècil se n'anava.

De fet, durant els vols es veia el sol a dalt i a sota com un mar de núvols ja que el vol de Berlin a Frankfurt sortia a les 14h i arribava entre les 15h i 15:15h de la tarda -quan a casa nostra encara s'acaba l'hora de dinar i es fa la migdiada, i el de Frankfurt cap aquí era de les 16:00 a les 18:00h. En aquest avió tot el rotllo sobre els cinturons de seguretat es deia per megafonia des del davant a la cabina aèria en alemany i anglès, mentre que les mateixes advertències estaven pre-gravades en castellà i japonès ja que en aquest avió se suposa que hi havia molts passatgers japonesos, també de la companyia d'estrella Lufthansa.... precisament els passatgers que anaven a les butaques del darrere ho eren. De fet, des del vol es veien els Alps (de la part de Suïssa) i després volavem cap al sud per agafar el mar, i es veia com airejavem el cap de Creus i vam aterrar arribant des del mar, ja cap al Prat (no a Barcelona) i ens va deixar a la terminal 1 (la nova).

I ara ja sóc a casa, a la uni, al carrer, al barri i on sigui...

Però diumenge encara vaig arribar cansat del viatge, però ja m'he anat refent per a poder sortir per al carnaval aquest cap de setmana. Però sí que és cert que després del viatge he tornat sentint-me millor en general i més motivat per a fer coses.