Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Art- Exposicions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Art- Exposicions. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de febrer del 2026

VELS D'IDENTITAT: Desvelant històries de dones africanes.

 Des del passat dimecres 4 de febrer el nostre company de la Troca i artista Sammy Lutaya va presentar la seva exposició de quadres artístics a la Lleialtat Santsenca. Aquesta exposició es diu VELS D'IDENTITAT: Desvelant històries de dones africanes.


Recomano que totes aquelles persones que encara no l'hagin vist, doncs que passin per allà i li facin una ullada. 

A continuació apareixen alguns dels seus quadres els quals vaig fotografiar la setmana passada. Tot un honor per en Sammy. 






















dimecres, 15 de desembre del 2021

** Parlaments durant la manifestació contra l'ampliació de l'aeroport del Prat i en defensa de la Ricarda.

Aquests són els parlaments que van ser realitzats en l'acte de la concentració que es va fer el passat dia 29 de setembre en contra de l'ampliació de la tercera pista de l'aeroport del Prat i a favor dels indrets naturals i rics dels estanys de la Ricarda. Una concentració immensa va ser que va ocupar i omplir plenament tot el carrer de Tarragona des d'on s'obra la nomenada Plaça d'Espanya fins a la Plaça dels Països Catalans a prop d'on s'aixeca l'edifici de l'estació de Sants. I això després d'haver fet una manifestació molt llarga que venia des del Prat i l'Hospitalet a través de la Gran Via amb la presència de gent de molts d'aquells indrets que rodeja el Delta que estanafectats per la destrossa de la Ricarda i l'ampliació de l'Aeroport del Prat i també del Port de Barcelona tot afavorint els interessos comercials i econòmics enlloc de les bases climàtiques i els seus fonaments en què s'enriqueix la natura tot permetent emissions carbòniques dels fums dels avions i dels vaixells mercants. I també hi van ser altres gents d'altres indrets del territori que està sensibilitzada amb la natura i la vida d'aquells estanyols rics i fèrtils que s'estenen en aquella zona natural i plena de riquesa que encara s'estén sola i divina amb les seves selves paradisíaques que forma part d'uns indrets naturals que a hores d'ara estan destrossats i devastats per l'impacte de les activitats humanes desrtructives i especulatives que s'estan estenent a través de les restes d'aquests paradisos que encara brillen amb bells brots d'harmonies i cançons celestials. I a més, és un acte que es va fer en un indret extens on vibrava la natura on brotava la vida amb els immensos i gustosos brots de fulles dels arbres que sorgien a través de les seves branques tendres i els seus colors verds gustosos i clorofíl·lics il·luminats pels reflexos de l'escalfor plaent de la llum del sol, amb tonalitats agradables i riques d'harmonia amb vibracions que s'escampen de cants d'ocells que es concentren a través de totes les enramades salvatges i fèrtils de fulles amb vibracions clares i celestials de blau fresc. . Va ser una ocasió per poder-me sentir ric de felicitat i frescor interns que em brollava fluïdament a través del meu cos amb els meus circuits energètics interns de manera agradable sentint fèrtil la meva selva... els meus boscos frondosos interns i clarejats de llum escalfant pels seus voltants. Va ser una casualitat que per allà també hi hagués el meu oncle Domènec amb qui no ens vam trobar però és una persona sensible a aquests tipus de mogudes i causes importants que són per a la natura que ens envolta i la seva fertilitat a la qual també ens sentim arrelades i arrelats nosaltres i per entendre'ns hem de sentir l'arrelament amb aquesta. I a mi em va agradar intensament d'aquesta manifestació que no hi hagué sningú que parlés en nom de cap partit polític ni organització política deixant de banda els termes etiquetants i sectaris de dretes i esquerres. Allà eren organitzacions a favor de la vida i la natura i l'arrelament i la fertilitat dels conreus rics de substàncies que s'estenen en aquelles terres properes a casa nostr on h sirgeixen riques hortalisses de les hortes amb substàncies i nutrients  per brotar les nostres selves vegetals dels nostres organismes vius. Més enllà dels noms de les organitzacions esmentades al llarg de la concentració a favor de la vida que no són res més que purs maquillatges que cobreixen l'essència dels individus i crec que els individus som l'essència per defensar i contribuïr a donar brots de vida i fertilitat en aquests indrets d'aiguamolls amb amor i riquesa als nostres cors. 


Sento que val la pena escoltar aquestes explicacions que es van realitzant al llarg d'aquests parlaments que van apareixent en aquest vídeo les quals m'aporten informació que m'enriqueix i em vibra de manera salvatge a través dels meus cables i els meus circuits interns que no pas la informació que puc donar jo escrita en aquests textos que redacto aquí mateix. 






Presentació: Pol Gise



Introducció: Marina Garcés. 



Presentació dels parlaments: Iolanda Fresnillo. 


- Xarxa per la Justícia Climàtica: Joana Bregolat i Jaume Osete.


- SOS Baix Llobregat/Ni un Pam de Terra: Joana Gelabert i Laia Glück-


- SOS Costa Brava: Eduard de Ribot. L'acompanyament a l'escenari de part de col·lectius de fora de Barcelona i del Baix Llobregat (Girona, Palma, Tarragona etc.). 


- Unió de Pagesos: German Dominguez.


- Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic: Daniel Pardo


- ZeroPort: Sara Mingòrria. 



dijous, 9 de gener del 2020

Hivern...







La neu cobreix les montanyes, 
el pla està tot glaçat 
estan despullats els arbres, 
tot és trist i dessolat. 

La llar de foc està encesa,
lla mainada s'hi acull
l'avi conta una rondalla 
i l'olla ja arrenca el bull. 


* Estacions de l'any, 


Gilda B. M. (1914-1997). 
























dimarts, 12 de novembre del 2019

Tardor...




Les collites ja s'acaben, 
els raïms ja són madurs 
i es van omplint carretades 
per extreure'n els seus sucs. 

El paisatge és meravella 
amb els seus tons colorits 
bolets omplen la cistella 
i són més llargues les nits. 



* De les Estacions de l'any. 


Hermenegilda Beneit i Mas (1914-1997). 












* La primera imatge que hi ha després del poema a continuació és una fotografia que vaig fer pujant per la carretera des de l'estació de Marçà on s'hi reflecteixen les vinyes amb les seves fulles grogu,, la segona fotografia es tracta del terra de l'era del mas de Falset on s'observa la gespa verda amb fulles caigudes al damunt. I la tercera reflecteix el paisatge de tardor amb la gespa verda i els arbres al voltant i al fons i l'esplanada també amb fulles caigudes a l'era d'aquest mas. Totes tres van ser fetes l'1 de novembre d'aquest any 2019 el dia de Tots Sants religiosament parlant quan el pare, en Pep i la Ció van anar a portar unes flors al cementiri per al meu avi i altres avantpassats de la família que van viure en aquest mas.   I sí que és cert que el paisatge és meravella. 
I l'ultima fotografia es tracta d'un quadre sobre els colors de la tardor pintat per la meva àvia Gilda que també acompanya aquest poema seu que hi ha a damunt de tot i signat per ella mateixa a sota a la dreta amb l'any inclòs quan el va fer que va ser el 1987.  



divendres, 22 de novembre del 2013

Nikosia. Literatura, art i compromís - 6 de novembre

Fa dues setmanes vaig coordinar el meu primer programa a Ràdio Nikosia i el tema d'aquella setmana era "Literatura, art i compromís". Hi ha molts tipus de compromisos, moltes vegades només pensem en el compromís polític i social però també n'hi ha molts més: el personal, el quotidià i infinits.  Va venir l'escriptor Jesús Ballaz, de literatura infantil i juvenil, per explicar-nos el seu compromís amb la literatura i l'afició infantil a la lectura presentar la seva última novel·la "Muñeca de ojos azules". També diverses reflexions entre nikosianes i nikosians amb debats i recitals de poesia d'autors coneguts, com García Lorca, o poemes propis amb missatges o sentiments de compromís. Entre altres hi ha un poema de protesta d'una companya en castellà. La "Princesa Inca", antiga nikosiana, també va presentar la seva poesia en el programa. Apareixen opinions del conte "L'arbre dels desitjos" de William Faulkner i ""Walden dos" de Kathleen Kinkade. Les companyes de Salut entre totes ens parlen de les seves jornades de la salut de la dona que es van fer al CSA La Gordíssima de Sant Andreu a l'inici del programa. I al final toca un grup de jazz, l'Orquestra il·legal, per acabar la sessió del programa. 



dimarts, 24 de maig del 2011

Catifa floral majara: "NO A L'ELECTRO-SHOCK"

Vull compartir amb vosaltres unes fotos de la catifa floral a Sant Boi que vam fer el dia de les catifes com Assemblea de Majaras en contra de l'elektro-shock en els psiquiatrics. 
A sota he volgut deixar el nostre text de presentació com a col·lectiu i els motius pels que estem en contra dels electro-shocks en un tríptic informatiu. I també algunes frases sobre les tortures psiquiàtriques per alguns autors coneguts i experts en la psiquiatria.



L'Assemblea de "Majaras" de Sant Boi som un col·lectiu composat per persones preocupades pel patiment de tots els graus de la psiquiatria oficial i les males pràctiques i els abusos de poder que es produeixen en la relació entre la majoria dels professionals psiquiatrics i els pacients. Alguns de nosaltres ho estem patint i estem sensibilitzats i som solidaris amb aquesta lluita.

No només volem denunciar aquest sistema sinó que també volem debatre sobre com buscar alternatives que eliminin definitivament els mals tractes violents i jerarquics imposats per aquestes institucions i poder buscar una empatia amb la persona afectada i el seu entorn familiar i social. Per aconseguir-ho, estem organitzant activitats: xerrades, jornades, debats, intercanvi d'experiències, etc. I si vols participar, ens trobem tots els dimecres a partir de les 18 h en el local de l'Ateneu Llibertari de Sant Boi.



El nom de la nostra pàgina web "Boig per tu" coincideix amb la marca corporativa de l'ajuntament de Sant Boi de Llobregat, l'han escollit per tapar d'alguna manera la injustícia total de la psiquiatria oficial i voler donar una visió positiva a les atrocitats quotidianes de tots els afectats psiquiatritzats, totalment alienant. Per nosaltres té un significat igual que si al poble de Quatre Camins, l'ajuntament hagués fet la marca corporativa amb l'eslogan "Presos de tu amor".


El que s'anomena electro-shock o tractament del xoc elèctric (EST) ara també irònicament "teràpia electro-convulsiva" (TEC), encara que no és cap forma de teràpia, consisteix en descarregar electricitat a través del cervell amb una força de 70 a 400 volts i un amperatge de 200 mili.ampers a 1.6 ampers (1600 mili-ampers). El xoc elèctric s'administra per uns electrodes penjats a cada costat del cap a sobre dels temples, el front i/o darrere d'un costat del cap.
Aquest tractament s'administra sovint en contra de la voluntat del "pacient". Des de la psiquiatria oficial s'oposen a qualsevol restricció per estatut, regulació o judicial davant del seu dret per a executar electro-shock als pacients voluntaris i involuntaris.
Els efectes del tractament, lluny de millorar la situació del "pacient" tenen efectes secundaris que agreugen la seva salut:
-Cremades a la pell del cap on es posen els electrodes, pel que posen un gel conductiu de jalea en l'electrode i prevenir cremades superficials (però no prevenen les interiors).
-Trencament d'ossos, pel que evitar la tensió muscular de l'electro-shock administren drogues paralitzants abans de realitzar-lo.
-Dolor que s'amaga darrera del subministrament d'anestèsia durant l'electro-shock i en el que es suma una por que es desenvolupa i augmenta després dels tractaments.
-Dany cerebral: hemorràgies cerebrals (sagnat anormal), edema (acumulació excessiva de fluïd), la atròfia cortical (encongiment del còrtex cerebral o capes exteriors), espais perivasculars dilatats en el cervell, fibrosi (espesant i marcant amb cicatriu), gliosi (creixement de teixit anormal), parcialment destrucció de teixit del cervell, pèrdua de memòria permanent i disminució de la intel·ligència.

Igualment absurd és mantenir aquest tractament amb teories inventades sobre que aquests electro-shocks elèctrics reestructures la química del cervell d'alguna manera per a millor. Les especulacions teòriques justifiquen el seu ús però no tenen proves sobre la millora de la salut posterior. Igual de despreciables són les disputes sobre si causa un dany temporal (quan hi ha dany permanent) o entendre la lesió cerebral aguda que casa com un dany colateral necessari. Després de l'electro-shock continuat durant setmanes el "pacient" no recorda ni el tractament, perdent més records i habilitats que mai tornaran.

Amb el tractament de l'electro-shock els psiquiatres violen el seu jurament hipocràtic ("Fixaré el règim dels malalts (...) evitant tot el mal i injustícia). Culpables de teoritzar i legalitzar una tortura així com l'estat i altres institucions sanitàries de permetre-ho, no atenent la seva responsabilitat per protegir d'aquest "tractament" dolorós i irracional.




FRASES.

"Per què els psiquiatres tortures i en diuen teràpia de l'electro-shock?" Jeffery Masson, psicoanalista en Contra la Teràpia (1988).
"Molts informes de pacients comparen l'atmòsfera a l'hospital en dies que s'administra el TEC al d'una presó en el dia d'una execució" S. Sutherland, psicòleg en Averia.

Assemblea de Majaras de Sant Boi. (Tríptic informatiu).

diumenge, 3 d’abril del 2011

QUE PAGUI PUJOL!!!!


L'últim divendres, abans d'ahir, a l'Ateneu Llibertari Júlia Romera de Gramenet del Besòs es va fer la presentació del llibre QUE PAGUI PUJOL: UNA CRÒNICA PUNK EN LA BARCELONA DELS 80 escrita per l'autor Joni D on explica les seves experiències com a punk a Barcelona. A mi m'havien cridat per fer una introducció del fenomen punk a partir d'un treball que vaig fer per l'assignatura de Mètodes i Tècniques d'Investigació Històrica. He explicat el punk com un moviment musical, ideològic anarquista i estètic contra-cultrual des del seu sorgiment entre els inicis i la meitat dels anys 70 a Anglaterra i els EUA -mencionant grups com els Sex Pistols, The Clash, Crass o The Ramones- fins la seva posterior evolució els vuitanta als EUA amb els Dead Kennedys i Bad Religion entre altres com també a Anglaterra amb A Birthday Party entre altres grups del moment que el van fer estendre arreu d'Europa com també a l'estat espanyol i altres llocs com Austràlia. El mateix autor ens va parlar sobre el punk barceloní i el seu significat de lluita contra el sistema durant els vuitanta i els inicis dels noranta a partir de les seves pròpies experiències, els locals d'assaig, els concerts en pubs urbans, els centres cívics i els casals de joves dels barris o les festes populars de la Mercè, els merders causats pels grupuscles espanyols d'extrema dreta neofeixista d'origen hooliganià -que va ser un moment molt important per conscienciar-se encara més dels seus ideals anarquistes i llibertaris- o els fracassos davant dels anys previs als Jocs Olímpics. Fins i tot va arribar a presentar un disc en binil de L'Odi Social: un dels grups del punk barceloní dels 80. Malauradament vaig arribar tard quan ell ja feia la seva explicació i l'he hagut de fer al final, que no ha tingut tan mèrit però com a mínim ja va ser alguna cosa.

I finalment MÚSICA!!: una cançó de The Clash "Career Opportunities":




I en segon lloc deixo un exemple de la banda L'Odi Social "Vés a sapiguer Qui era":



dimecres, 1 de setembre del 2010

"Rock&Shots": Exposició musico-fotogràfica

Doncs abans d'acabar per avui escrivint un altre petit article sobre una exposició fotogràfica i musical que s'iniciarà a partir del dia 10 de setembre fins el 10 d'octubre al Cafè de l'Orfeó a Vic, coincidint amb la propera edició del Mercat de Música Viva de Vic, i s'iniciarà a partir de les 21 hores amb música en directe el primer dia. I és el resultat del recull del treball realitzat per dues persones unides en les mateixes passions del món musical del rock: en Joan Vilar (de Vic, Osona) i la Xesca Cardona (de Mataró, Maresme).
Un "mar i muntanya" de caçadors autodidactes de petits instants i potser irrepetibles entre moltes melodies i ombres.
En Joan Vilar
En Joan Vilar va tenir la seva primera càmara als 13 anys i després d’una temporada d’aprenentatge, el va portar, al llarg del temps, a fer-ne de la fotografia quelcom més que una afecció.
Durant els anys transcorreguts ha tocat varis temes de les seves percepcions i vivències com la natura, bodegons, foto urbana, etc...
Actualment, a més de completar les seves col·leccions, es dedica sobretot a fotografiar bandes musicals, entre d’altres: Àcid Úric, Jam de Perles, Kitsch, La Noche del Leeds i Ara Mateix (on hi té publicada una foto en el disc anomenat “300 anys”).
Una manera de poder realitzar la seva afecció per la fotografia i la música, és com a locutor i col·laborador del programa Rock en Viu.
Guanyador d’un dels concursos de la Festa Verdaguer de Folgueroles, ha quedat finalista en d’altres certàmens. També ha participat en diferents exposicions col·lectives.
En Joan és un artista fet a si mateix i el seu somni és que l’afecció a aquest art li duri per a sempre.
El relat de l’obra d’en Joan Vilar és majoritàriament autodidacte i ha fet seva la famosa frase: “Una imatge val més que mil paraules”.
Una altra de les seves frases és: “Sempre és difícil l’última fotografia”.
Xesca Cardona
Na Xesca Cardona va aterrar al planeta Terra amb una debilitat per a tot allò que anés proveït de botons que activessin alguna cosa.
Com que en aquells temps una video-consola o un pc eren coses inimaginables, ràpidament es va sentir atreta per el cilindre platejat de la Winar de baquelita negre amb la que els seus pares l’apuntaven de tant en tant. Quan va descobrir el que succeïa quan enfonsava l’esmentat cilindre, el seu interés va anar més enllà.
Més tard la familia va decidir modernitzar-se i varen adquirir una Kodak Instamatic 133X, de format quadrat i rodet de cassette, però a ella li seguien seduint més el disparador i el format 6x4 dels negatius de 120mm de la Winar, de la que només en sortien 16 fotos per rodet.
La càmera era un “bé comú” hiperprotegit a la llar, i la fotografia una afecció més que cara, així que no va ser fins els 16 anys quan en va poder fer lliure ús, pel seu compte i risc, i de la mà d’un bon amic va aprendre a fer revelatge en blanc i negre.
Conscient de les limitacions de la càmera en qüestió, anava fent el que podia, fins que miraculosament, als 20 anys, li va caure del cel una reflex Olympus OM-10 amb la que ha viscut un idil·li de prop de 20 anys, i per culpa de la qual ha deixat la targeta de crèdit tremolant en més d’una ocasió.
L’arribada de l’era digital ha estat com una benedicció per aquest “dit fàcil” que s’ha pogut “desmelenar” sense preocupar-se per les factures posteriors.
Primer va ser una Nikon CoolPix 4700, compacte espremuda que va acabar en coma per esgotament, i en l’actualitat una Pentax K200D reflex, suportada per una Nikon CoolPix L19 reconvertida en tot terreny.
Autodidacta tossuda i cabuda, amant i practicant de les arts plàstiques i les lletres, diversos cursos sobre postproducció l’han ajudat a perfeccionar les mancances que puguin aportar-li la manca de tècnica a l’hora de fer les seves captures.
Tot i que té material per a omplir carrets i carretons, na Xesca no havia exposat mai físicament fins ara els seus treballs fotogràfics, tot i que alguns d’ells es poden visionar on-line a la seva web, al blog “El Gripau Blau” i al Flickr.
La seva frase és: “Sóc un xic egoista. Necessito retenir per a sempre amb mi aquell petit instant en moviment que em commou. Per a recordar-lo. Per a reviure’l cada cop que ho desitjo. Per a no oblidar-lo”.

http://xesca.freehostia.com/
http://xesca.blogspot.com/
http://www.flickr.com/photos/xesca
Quan jo hagi visitat l'exposició a dins del termini, m'agradarà explicar amb una crònica detallada (si és possible) la meva experiència a dins d'aquesta exposició musical i fotogràfic i tot allò que hi hagi pogut observar per descriure-ho i transmetre-ho cap a la gent. I ara JA DEFINITIVAMENT A ESTUDIAR (EN MAJÚSCULES) PERQUÈ SI NO ARRIBARÀ EL DIA DE L'EXAMEN (EL 8 DE SETEMBRE) I SOSPENDRÉ.
I PER QUALSEVOL COMENTARI O QUEIXA EN ELS ARTICLES D'AQUEST BLOC, JA HO SABEU.

Extret de: LA CAIXA FOSCA D'EN JOAN VILAR.