Estiu ...

Una arbreda acollidora

on l'oreig molt suau 

ens protegeix amb la seva ombra 

de la calitja que cau. 

I les onades joganeres 

amb el seu va i vé concís 

ens refresquen i acaronen 

disfrutant del seu encís. 

L'àvia Gilda.   

Fragment del poema "Les estacions de l'any".  Mai va ser publicat en el seu llibre de memòries familiars.  És un petit homenatge a ella per la seva capacitat poètica i polifacètica que tenia. I  aquest és el fragment d'un poema seu que clarament ho reflecteix. Àvia, estàs sempre en la memòria. 

Però sí que em recorda els meus estius a la platja quan m'he banyat, saltat i capbussat o submergit entre el va i vé de les onades que arriben cap a la sorra de mar endins tastant la sal de l'aigua o nedant sobre les roques  i  el terra arenós subaquàtic i algun peixet que passa per allà al mig.   Però estem tantes hores a dins de l'aigua que ja ens és ben difícil sortir.  Muntanyans al Baix Gaià o les platges del delta de l'Ebre en són exemples clars. 

Bon estiu, 

-

Per iniciar l'agost (1 d'agost 2015).

Potser d'aquí a tan sols quatre anys,
tot haurà passat, tot s'haurà acabat.
I qui sap quins camins vindran,
si el temps haurà minvat les ganes de lluitar.

Qui sap què ens depara el futur,
si ens hauran vençut i si restarem muts.
Si tindrem bona salut,
no ens haurem venut, no restarem pas asseguts. 

Però per si de cas conserva bé aquesta promesa,
t'esperaré en aquell racó de cel, banyats de blau i de verd. 

Amb més arrugues a la pell,
amb un poc més de seny, cansats de perdre el temps;
evocaré el teu cos sencer 
al ball dels teus cabells giravoltats pel vent. 

Potser, qui ho sap, t'hauràs casat, 
ja t'hauràs afartat del teu antic amant.
O viuràs sola a prop del mar 
buscant estrelles cap al tard i ens estarem pensant.

Però per si de cas conserva el gust de llaurar el terra.
Recordaré els versos bruts de l'Estallés banyats de blau i de verd.

Potser quan passin quatre anys
tot s'haurà acabat, tot serà llunyà. 
I miraràs de sobte el mar 
buscant estrelles cap al tard i ens estarem mirant.  

Cap a Portbou (prèvia).

Enguany a l'estiu he fet unes vacances bastant sedentàries sobretot a l'agost malgrat estar un dia a la platja a prop de Torredembarra, uns tres dies de treball autogestionat en un projecte d'uns col·legues que estan treballant en una masia a Montmalús (Baixa Cerdanya) on hi tenen molts animals i espais muntanyencs pròpiament pirinencs i sobretot cerdans on poder-hi treballar i acampar. Tampoc s'han d'oblidar les festes de Sants, sobretot a les nits, anant a veure en directe el grup Evil Empire de versions de Rage Against The Machine entre els concerts que organitzava la Comissió de Festes de Vallespir de Baix, els concerts d'Ebri Knight o Germà Negre a l'escenari dels Castellers que aquest any han estat als espais de l'antiga nau industrial del carrer Puiggarí sent al costat del pàrquing de l'Estació. I com no a les festes alternatives que des de fa quatre anys es fan al parc de l'Espanya Industrial on hi han tocat grups com EINA o Def-con-Dos. Tornant però a la precisa meitat del mes d'agost sent encara el dia 15 s'ha de dir, doncs, que quan tornavem de Torredembarra i Creixell cap a la ciutat comtal amb la furgona es va parlar de la idea d'anar a Portbou ja ara cap al setembre per poder fer una estona de platja, veure l'estació ferroviària internacional i especialment la tomba de Walter Benjamin: un pensador il·lustre alemany i d'origen jueu que va tenir un vincle bastant directe amb el marxisme entre altres tendències filosòfiques les quals li van ser una influència pel temps que va viure. I precisament es diu que va acabar la seva vida suïcidant-se en un hotel d'aquesta localitat. Farà uns dos dies precisament en un moment del dinar de la boda d'una cosina meva vaig explicar en un tiet que fariem aquesta sortida i encara em va explicar alguns aspectes previs de la tomba de Benjamin i avui precisament un dels col·legues ha enviat un correu amb un document adjunt en el qual s'hi abarquen aspectes varis sobre la seva vida i el seu pensament, que en algun moment ja em llegiré amb calma i atentament. Però de moment no cal mencionar més detalls sobre fenòmens, espais o personatges sobre aquesta localitat empordanenca del nord de la Costa Brava i amb unes muntanyes que delimiten una frontera política divisòria i imposada fins quan ens hi acostem. Tampoc em vull oblidar de poder buscar informació sobre aquesta localitat i de la seva història. Entremig dels trons i la tempesta d'aquesta nit comença aquesta setmana amb pendents maldecaps inútils degut a situacions molt delicades i vam dir que hi anavem el divendres abans d'anar-me'n jo a la verema a pencar per al meu cosí. Però després hi han hagut altres complicacions que ens han impossibilitat aquest dia i ho hem deixat finalment pel primer divendres d'octubre. Quan fa molt temps enrere era un tren-addicte ja havia tingut ganes d'haver-hi arribat però amb el tren, me'n recordo que en aquells vells temps tenia el costum de col·leccionar horaris de les diverses línies de tren, malauradament de "Renfe" al Principat. I òbviament el seu túnel de Balitres que ha estat com el nexe fronterer ferroviari entre aquests dos estats opressors seguint les consignes del repartiment del nostre territori signades en el Tractat dels Pirineus. Encara recordo que aquest tiet procedent de Figueres una vegada em va passar uns horaris de la línia de Girona i Figueres fins a Portbou, ells aquesta línia l'havien agafat bastant sovint per anar fins a Sant Miquel de Fluvià. Però valoro que aquests mitjans de transport s'haurien de fer servir davant d'alguna imminent necessitat real. Igualment segueixo amb ganes d'anar-hi i el divendres 3 d'octubre emprenem aquest esplèndid viatge cap aquest indret de la punta més septentrional del Principat de Catalunya. I hem decidit de seguir més amunt fins a la platja d'Argelers per veure els camps de refugiats entre la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial.

 

 

CONTINUARÀ ... 

Esmorzar d'estiu (mediterrani).

_________________________________________________________________________

És una fotografia d'aquest estiu i ben quotidiana. Aixecant-me tard del llit amb suor a l'esquena i quasi sense vestir-me. 

El primer de tot... un bon vas amb aigua freda.

L'esmorzar... començo amb llesques esporàdiques de baguette amb olivada negra. Per variar aquí me'n vaig untar algunes més amb tomàquet i olivada al damunt. Un vas amb llet de civada i un bol amb una mica de ceba i tomàquet de sucar pa. El tap vermell del brick està al revés aquí al damunt del marbre de la cuina. 

Un esmorzar mediterrani, càlid i fresc, nutritiu i tot ple de vida sana. Tenia ganes de fer algun esmorzar d'aquests o si més no... algun vermut fresc així d'estiu amb col·legues i amb qui faci falta. He aprofitat l'humor deslleganyat per alguna cosa gens trascendent i totalment quotidiana i casolana.  

Per cert, pel que fa el brick hafer en alemany significa civada.

Vespre i posta del sol

I avui deixo unes fotos amb algunes imatges poc vistes i emblemàtiques que vaig fer des de Castellterçol cap al vespre. Fetes a inicis d'agost d'aquest estiu. Una bellesa clara i nostàlgica del que encara queda per veure en els voltants del poble. Un bon moment d'intimitat del que vaig poder gaudir en el moment de fer-se fosc. I un altre bon moment també per fixar-se en antigues masies, plantes i camps que es troben a contrast amb la llum quan s'enfosqueixen amb la posta del sol. Aquest és un moment de trobar intimitat i pròpia llibertat personal amb la tranquilitat que em transmet el paisatge.