28a calçotada de Sants.

L'1 de març, com cada primer diumenge de març, torna la calçotada popular del barri de Sants que organitza el Casal Independentista de Sants Jaume Compte però enguany al parc de l'Espanya Industrial. Ja és la 28a, però també estem d'efemèrides i la dedicarem als 20 anys que el cantautor alcoienc Ovidi Montllor porta de vacances. 

Programació: 

12:00h. Diferents mostres de cultura popular:  castellers de l'EI, colla bastonera de Sants i tabalers de la colla de diables de Sants. 

13:00h. Començarem a servir els calçots acompanyats de romesco, pa amb tomaquet, patata al caliu, botifarra, fruita i vi/aigua. 

16:00h. Actuacions musicals: Taverners i La fera ferotge, fent versions d'Ovidi. 

Durant tot el dia hi haurà fira de col·lectius.

Compra de tiquets anticipadament al Casal (c. Muntadas, 24) o al mateix dia al parc. Tot plegat per 13€, 11€ per les sòcies del casal que vinguin a comprar-la anticipadament. 

Us hi esperem. 

NO HI HA QUI ELS PARI (TRIBUT A SANGTRAÏT).

El dia 17 de desembre, abans de l'inici de vacances del solstici d'hivern, es va celebrar  un concert d'homenatge a Sangtraït a la sala Luz de Gas de Barcelona. Sí, aquella banda empordanenca de rock dur i metall de La Jonquera que de ben joves portaven els cabells llargs i jaquetes de cuïr i fotien canya a cada concert amb la tralla de les seves guitarres rovellades i la tramuntana boreal de les harmòniques amb una lírica carregada d'èpica medieval i missatges ocults desentenent-se de la moguda estètica convencional del rock en català del moment fins quan es van dissoldre a finals del 2001. Aquest grup que va acumular públic durant els 90s ha caigut en la ignorància entre els i les joves d'avui segurament perquè no els interessa aquest gènere musical però el seu llegat segueix a la sang gràcies als seus fans més directes o indirectes. I encara més amb l'existència d'uns 18 grups i artistes tot donant-los una mirada diferent tot interpretant-hi algunes de les cançons rellevants que van gravar en un disc d'homenatge recollit per "Picap" titulat "NO HI HA QUI ELS PARI" com eslògan basat en una de les cançons més conegudes i amb el qual es va promocionar aquest concert tan rodó on hi dominava més la tralla que la calma. Alguns participants han estat els dos grups de versions Noctämbuls i Els Senyors de les Pedres passant per Regresión, Dragonslayer, Inmoonere, Naltrus, Ancendra o Leyenda fins a Joan Colomo, Èric Vinaixa i la coral de gospel Tons&Sons entre molts altres. I convé constar molt clarament les col·laboracions de la Lupe Villar a la guitarra rítmica i el Papa Juls a l'harmònica i els grunyits com a ex membres de Sangtraït sobretot al final de tot quan toquen el mític Vol de l'home ocell amb "Els senyors de les pedres" i tots els intèrprets que van formar part d'aquesta festa gairebé familiar que aquella nit van seguir emprenyant els veïns com anys enrere havien fet els membres veterans. Tot això mentre es projectaven imatges mudes i en color del concert que va fer Sangtraït al Palau Sant Jordi l'any 1991. Allò també va ser una gran fita històrica en el seu moment que malauradament la meva infància profunda infància no me la va poder fer veure ni viure des de la sang. Se'm va posar la pell de gallina i vaig sortir emocionat. Actualment hi ha dos grups hereus de Sangtraït que són LGP (Los Guardians del Pont) i Barbablanca que en els seus concerts encara interpreten algunes versions. Malgrat tot la seva música segueix viva entre els antics i els nous fans d'aquest gènere musical que amb les seves melenes i barbes amb el gran gest de les banyes enlaire. 


Salut i roquenrol. 

Ebri Knight i "La palla va cara".

Fa un any que començo a escoltar el grup maresmenc Ebri Knight que ara han tret el seu segon disc "La palla va cara". Aquest nom es tracta d'una frase feta popular en temps de la Revolta dels Segadors de l'any 1640. Es pot descarregar gratuïtament a la seva web (www.ebris.cat) o comprar en els llocs on actuin en directe. Una de les properes actuacions serà al Rebrot 2013 a Sant Celoni i organitzat per Arran. Abans d'aquest disc ja els vaig veure en directe a les festes del Poble Sec i en el concert del SEPC juntament amb At Versaris, Eina, KOP i Obrint Pas a Vilanova i la Geltrú. Però la música i les lletres combinen festa i reivindicació. Música folclòrica d'arrel tradicional catalana i irlandesa combinada amb rock més modern i un estil més hooligan. Aquest nou disc té un estil més propi d'aquí, és més curtet i amaga cançons pròpies que m'omplen d'energia i tendresa com la combativa "Sàvia i rebel", el videoclip de "Només" i el dolç "Camí cap a la lluna". També hi ha inclosa una versió festiva del "Conte medieval" dels Esquirols, on hi participa un dels seus membres cantant-hi, l'enèrgica "Els herois" o un tema vocal que es diu "La pubilla". El disc de per si ja és un bon regal (amb diverses i genials col·laboracions com el Quico, el Noi i el Mut de Ferreries i Àlex d'Eina entre altres) però molt millor veure'ls en directe i seguir sempre ballant, cridant i reivindicant. Ben de seguida en deixo uns tasts. 

Concert alternatiu. (els Surfing Sirles a les "Alternatives de Sant Boi").

FESTA - SEGON ANIVERSARI MAJARA

Les Majares Assembleades complim anys.

Fa ara exactament tretze mesos que complim altres tretze mesos més, i com la lluna en les seves òrbites al voltant de la Terra, nosaltres comencem a girar tretze vegades, una volta cada mes, fins a celebrar el nostre primer aniversari. 

Tretze mesos després d'aquest primer aniversari de tretze mesos, i després d'altres tretze girs lunars amb les nostres activitats amb les nostres activitats, les nostres pujades, baixades, aturades, esgotaments, eufòries, anades, tornades i alegries, després d'un temps de gestació, hem decidit posar-nos a parir la festa del nostre segon aniversari; gairebé tan llunàtica com la primera i amb ganes de passar moments en els que compartir il·lusions, desesperances i fortaleses per a seguir girant almenys tretze vegades tretze mesos més. 

I és en el fràgil equilibri d'aquest incert caos anomenat bogeria, des del qual us convoquem a participar i assistir en el nostre segon aniversari. 

I a on?

En aquesta ocasió serà en el barri de Gràcia, a l'Ateneu Rosa de Foc, C/ Robí - 5, cantonada C/ Topazi. Metro Joanic. 

La nostra proposta és molt senzilla, traquila però alegre i afectuosa. 

 -20hs: projecció de "gags" d'humor sobre "salut mental".

-21hs: sopador vegà i a preus populars.

-22hs: s'obrirà "L'Escenari Boig" per a que puguis cantar, recitar, actuar, a dir-nos o explicar el que et vingui de gust, això que no t'atreveixes a fer en qualsevol lloc...

-23hs: Música Dj, la suficient perquè poguem sentir-nos acompanyades i parlar del que ens vingui de gust...

I quan serà... ? 

Doncs ja!, el Divendres 19 d'Abril...

Us esperem i estarem encantades de viure amb vosaltres aquesta nova bogeria que s'obra cap a altres tretze voltes més per a caminar cap a la necessària i bella autogestió de les nostres vides. 

Perquè som llunàtiques, en les nostres festes udolem..., per a recordar a les que seguim, a les que no han pogut venir i a les que es van anar.

Cançons ocultes.

Avui el meu primer poema que vaig escriure, llarg però amb sentit. Una al·legoria a les cançons i es diu "Cançons ocultes".

Cançons ocultes

immerses en carpetes i armaris

que gairebé ningú coneix. 

Acompanyades amb fluixos acords

d'una guitarra mig rebentada.

Escrites amb lletres i melodies

en papers de llibreta rebregats

que cauen a una foguera encesa

i s'escapen com trist fum en l'aire

amb un destí borrós i incert. 

Lletres que parlen de tot: 

de mentides dels polítics i mitjans

que ens manipulen a totes i tots.

De masclisme, violència de gènere

i agressions sexuals, racisme,

control social, exclosió i discriminació,

la destrucció del territori  i especulació immobiliària,

retallades, privatitzacions, atur i finances.

De mobilitzacions i accions, violència i impunitat policial,

detencions, tortures i presons. 

I missatges de llibertat, de revolta i combat. 

Cançons de festa,

de quedar i sortir amb els col·legues,

bars i concerts, de birres, billar, converses o futbol.

Lletres i sons des d'escenaris i envelats

amb veus contundents, notes i xiscles trallers

per donar-ho tot a la nit, arrossegar-se per terra

o a l'andana esperant el metro,

resistir la ressaca 

fins dos o tres dies més tard.

Sons i melodies d'harmonia, calma i relax,

alegries, victòries i plaer,

amors i desamors, tacte i tendresa.

També somriures certs, descarats o malèfics,

Altres que expressen disgustos i mals entesos,

odi, ràbia, impotència, amargor, mals records...

Lletres que denuncien mentides, coacció social,

paternalisme i ensinistrament familiar inaguantable.    

Cançons quotidianes oblidades o ignorades: 

del passat i del present,

missatges carregats o senzills

amb moments dolços, amargs, agres, tendres...

Ningú les vol escoltar. Només aquells 

amb sentiments reals per entendre-les.

Cançons que s'amaguen en un racó:

tristes, disgustades, plorant...

Traicionades i disgustades per tornar a la llum.