Comunicat antifeixista pels fets ocorreguts el dia 7/1/2013 als voltants de la UB-Raval

El dilluns dia 7 de gener, una quinzena de neonazis d'estètica "skin" van passejar-se pels voltants del Campus del Raval de la UB. Algunes companyes van presenciar com rondaven cridant consignes com "Seig Heil" o "rojos de mierda".

Abans, però, varen apallissar un noi al barri de Sant Antoni al voltant de les 14:00h. També van estar a la plaça Castella, al carrer Tallers, on es van fer unes fotografies amb el braç estès i que ja corre per les xarxes per tal de denunciar i identificar aquests individus. Al nostre Campus van estar cridant més consignes feixistes i neonazis fins que finalment va venir la Guàrdia Urbana i se'n van anar. 

Des de l'Assemblea de Facultats i el nucli del SEPC UB-Raval no tolerem cap tipus de comportament feixista o racista. No ho tolerem perquè la seva pròpia ideologia és intolerant, excloent i xenòfoba respecte la pluralitat i les diferències culturals de la nostra ciutat i del món com també ha frenat l'avenç social, intel·lectual i els drets civils, nacionals i lingüístics del nostre poble durant més de 40 anys, patint-ne encara les conseqüències. També tenim molt clar que el feixisme, amb el context de crisis, està tornant a agafar força i està tornant a sortir als carrers. Tenim una radiografia a Grècia on els nazis d' "Aurora Daurada" estan més forts que mai i les pallisses a persones homosexuals, migrades i gent d'esquerres i combativa són l'ordre del dia. El mateix passa aquí amb els partits feixistes per evidència com Ciutadans o Plataforma per Catalunya (PxC) que es presenten amb discursos xenòfobs, racistes i excloents sense miraments. El seu contacte amb grups feixistes i espanyols ultradretans és evident en contra de la diversitat social i cultural dels pobles i les pluralitats oprimides (immigrants, homossexuals ...).  

No podem tolerar cap tipus d'acció que surti d'aquestes ideologies, perquè tenim molt clar que el feixisme ni aporta respostes ni solucions, només misèria, precarietat i marginació a qui més pateix aquest sistema. Afirmem de forma nítida que el feixisme avança si no se l'aniquila i que no podem permetre ni mig cas d'aquestes característiques. El discurs fàcil, barat i retrògrada del feixisme contra la població immigrada, i sobretot en el context precari que patim les classes populars, suposa un perill que pot comportar un creixement dels adeptes als seus plantejaments. Una petita plaga de rates és el problema a resoldre de forma decidida i urgent, impedint-ne per tots els mitjans la seva multiplicació. 

Volem mostrar també la nostra solidaritat amb l'establiment de roba Partisano, que també va patir la intimidació d'aquest grup de feixistes. Ànims i endavant, companyes. I així també volem fer una crida a l'estudiantat de la facultat i al veïnat del barri a respondre amb tolerància zero i bel·ligerància mil a la presència de feixistes als nostres carrers i campus universitaris. 

Per acabar, demanem fer córrer la fotografia (exposada a baix del comunicat) on surten totes les cares dels agressors feta a la plaça de Castella. És necessari que se sentin insegurs, intimidats i coercitats i amb una mica de sort el simple gest de fer-ne córrer les cares. Així ho esperem. Qui sembra homofòbia, feixisme i xenofòbia ha de recollir punyalades. 

Fora feixistes dels nostres barris, dels nostres carrers i centres educatius! 

  

Xerrada sobre la situació actual de Palestina

El SEPC Raval ha organitzat per avui una xerrada sobre la situació actual de Palestina i el Conflicte amb Israel arran dels últims bombardeigs i atacs indiscriminats contra la població civil de Gaza. L'acte serà a les 12h a l'aula 303 de la facultat de Geografia i Història, i comptarà amb membres de la Brigada Internacionalista.

Anti Juliols UB. Cartell i Presentació

 

Aquest any els i les membres de les assemblees de facultats de la UB del Raval i Mundet hem organitzat els Anti Juliols, com a part de la nostra vaga indefinida que hem iniciat des de finals de maig. Es tracta d'una universitat alternativa i popular com a rebuig de la implantació progressiva dels graus, l'eliminació dels examens de la segona convocatòria, la pujada de taxes i preus de les matrícules del curs vinent a més d'un 60% -així també l'encariment dels cursos de juliols de la UB- com també les retallades de personal docent i becaris, investigació i recerca i administratiu. Així també la privatització i l'elitització de la universitat pública sota els interessos competitius mercantils i financers, així com tot el que representa la implantació de Bolonya des de farà uns anys com a model contraeducatiu i ofensiva neoliberal i conformista. 

Amb els Anti Juliols organitzem tot un cicle de cursos, seminaris, taules rodones i debats que fem a la facultat del Raval del 2 al 29 de juliol sobre temes actuals que afecten a molta gent -sobre les retallades o la crisi- com també de matèries com història, filosofia, antropologia o psicologia. Així adquirir més eines per construïr el pensament crític i models alternatius respecte la universitat com el sistema actual que ens deixa en precarietat de cara el dia de demà. I com a membre de l'assemblea UB Raval jo també hi participo. 

Els cursos i seminaris són totalment lliures i gratuïts per tothom qui vulgui. Per últim en aquest enllaç us passo el calendari amb el programa. En principi la majoria dels cursos es fan a l'aula 402 (4t pis).

Adreça: c. Montalegre 8. Al davant del MACBA, Raval. 

Com arribar-hi: Metro L1 i L2 (Plaça Universitat) i L3, L6 i L7 (Plaça Catalunya).

Performance UB Raval, 08-05-12

Avui he tingut ganes de compartir una de les fotografies de la performance que vam fer des de l'assemblea UB Raval en contra de la mercantilització i la privatització de la universitat pública i la pujada de taxes i preus de matrícules que ens volen fotre pagar el curs vinent.

 

29 M - VAGA GENERAL ALS PAÏSOS CATALANS.

Inicis dessolats

Aquest setembre no l'he començat massa fi. A finals d'agost vaig tornar a tenir uns mals records i rallar-me i amb raó sobre les actituds que tant la meva família com altres membres com ara de la universitat han anat ostentant cap a mi aquests dos últims anys. Això d'alguna manera o altra també m'acaba cansant i sobretot em foten les reaccions i sarcasmes de part de la meva família com ja va esdevenir precisament aquests últims dies d'agost a la caseta de Castellterçol. Quan realment consideren com un suposat símptome patològic del Tourette la meva manera d'expressar la meva rencúnia i el rebuig cap a les persones que m'han caigut malament i hagi de tenir unes actituds políticament "correctes" en aquesta societat.

També he de dir que el dia 3 d'aquest mes es va casar un cosí meu a l'ermita de Santa Cristina d'Aro a Lloret de Mar amb una noia estat-unidenca i de família filipina els quals se n'aniran a viure una altra vegada als Estats Units d'Amèrica. Si no m'erro jo diria que se n'anaven a viure a Filadèlfia, tot i saber que fins fa ben poc havien estat visquent a Califòrnia, a Los Angeles. Precisament aquí vaig tenir diferents mals entesos. El primer va ser encara a casa en el moment abans de marxar quan just després de vestir-me la meva mare encara m'havia d'estar fotent-me canya per la roba que m'havia de posar amb l'excusa sarcàsmica sobre que tan sols donava suggerències. I finalment vaig haver de reaccionar de la manera com jo vaig poder amb sensacions d'incapacitat tot defensant el meu dret en decidir sobre la roba que em volia posar. Al final em va acabar demanant falses disculpes com ja ha fet altres vegades, que no deixa de ser un altra actitud típica de la seva hipocresia i la seva autoritat ostentada o dissimulada amb una imatge aparent moralment correcta. En segon lloc durant la celebració religiosa de la boda en la qual no hi vaig entrar per decisions meves personals vaig estar reflexionant sobre aquestes darreres situacions i de quina manera m'afecten i com les visc sentint-me determinat per aquest entorn familiar tan proper. Però el problema en concret el vaig tenir just en el moment en què des de fora haviem de llençar l'arròs als nuvis i precisament un segon abans de que els cosins cantessim les cançons de casament, tan sols per fer uns tics motors i vocals un altre dels cosins que també cantava em va contestar de mala manera cridant-me usant unes formes totalment conductuals per tal de què haviem de començar a cantar. De fet això ja em va fotre moltíssim perquè és una actitud totalment anticondicional i necessitava agafar-mo al meu ritme i aquest tipus de crit autoritari el qual segurament el considerarà tan sols com una suposada forma de comunicació i que entre altres coses la mencionen uns suposats professionals tot creient-s'ho. Això ja fot prou i sap més greu quan és un cosí que t'has apreciat quasi sempre però ell sempre voldrà fer mal... no deixa de ser una persona amb les idees creuades i contaminades. Fins i tot també crec que tan sols ningú té dret en parlar bé d'ell ni molt menys dir que és "molt bona persona". Crec que qualsevol cosí meu en cap moment de la meva vida era ningú (ni tampoc ho és ara) per tractar-me de certa manera.
Ell ara ja no es mereix ni estar al meu costat i és molt probable que jo ja no el torni a veure mai més. No obstant també sap greu aquesta situació que sigui un cosí proper i tinc no només aquella sensació de sarcasme i engany de sempre sinó també de perplexitat i impotència. Però és molt probable que ja no el torni a veure més. I qui sap...

I el dia 7 havia de fer un examen de recuperació de l'assignatura optativa Història Contemporània de l'Amèrica Anglo-saxona (Estats Units-segles XIX i XX) perquè el juny em vaig quedar en blanc pels nervis. De fet aquest professor, Albert Ghanime, d'entrada a les classes donava una imatge de bon rotllo i havia explicat molt poc temari en les seves classes i semblava fàcil però per darrere te la clavava amb l'examen per triar un de tres temes per desenvolupar i aportant coses d'altres llibres ja que t'obliga a llegir. Però van ser bastant interessants els textos que va anar passant sobre la revolució estat-unidenca o les cançons religioses afro-americanes com també els debats sobre unes lectures i que haviem de resumir-ne tres. També ens va passar els documentals sobre les armes en els instituts i centres educatius i "SICKO" de Michael Moore sobre els dèficits de recursos sanitaris i humans en la seguretat social als EUA.
Després de la recuperació del setembre el dia 13 em vaig voler tornar a matricular pensant que la tenia suspesa però em van dir que ja no ho podia fer perquè l'havia aprovat. Però l'examen em va sortir molt espatxorrat ja que també em trobava molt cansat de l'estiu i em vaig acabar refredant bastant. Podria donar més de sí però els refredats i els malestars influeixen i carden molt.

Per últim volia explicar les últimes discriminacions que he tingut aquesta setmana passada. El dimecres passat vaig tornar a tenir nous problemes en la universitat: les persones de secretaria i consergeria a em tenen assenyalat per tenir tics i no és gens agradable. Per altra banda el becari d'informàtica "l'Aleix" em va tornar a estigmatitzar posant-me en un ordinador específic fent servir l'argument d'excusa tractant-me com a "diferent" dels altres i que "creo conflicte". I a la vegada també negava la seva estigmatització i que li sabia greu dir-m'ho però que era inevitable separar-me de la resta perquè a filosofia la gent volia estudiar i estar concentrada. Això precisament em va generar molta ràbia i vaig marxar mentre que el molt malparit m'anava al darrere de "bones maneres" dient-me que volia parlar amb mi arribar a un "acord". I ho trobo totalment absurd. Quins collons que tens nano!!!! Doncs ets tu el primer que estàs creant conflicte i estàs insultant a la gent, Aleix!!!! Aquest paio és un inútil que no té cap criteri propi ni tan sols vol ser pròpiament conscient sobre quines coses realment són certes i quines altres són mentida. Aquest tio es un IMBECIL ACABAT i un PUTO DESGRACIAT.
No és el primer cop que m'ha passat una situació com aquesta, ja estic fins els putos pebrots que des de tota la universitat ja m'estiguin estigmatitzant i assenyalant, des dels professors i personal empleat fins al cap d'estudis i la degana tot arribant al vicerrectorat. No són cap altra cosa que males persones que donen excuses paternalistes i institucionals que justifiquen la seva potestat de poder autoritari i quasi sempre manipulat. Això no em permet poder tenir els mateixos drets com qualsevol altre estudiant, em fot i molt!!!!

Fotografies de l'antic hospital de Sant Pau i la facultat de medicina

Cap a l'octubre de l'any passat després de sortir de classe a la universitat vaig agafar el metro i vaig fer unes fotografies de l'antic hospital de Sant Pau i la facultat de medicina. Són edificis modernistes de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Jo no sé encara els motius exactes pels quals vaig fer aquestes fotos. Potser per sentiment nostàlgic en el meu besavi que malauradament ni el vaig poder conèixer però el meu avi em va dir que va ser escultor i va fer les cares i les mans d'aquestes escultures abans d'anar-se'n a estudiar escultura a París. També és possible que jo ja esperés amb ganes una xerrada que vaig proposar a la gent de Ràdio Nikòsia sobre estigmatització dels pacients psiquiàtrics a la facultat de medicina on tristament molts dels estudiants no hi van posar interès i van anar marxant de l'aula. També hi ha altres motius que aquí tampoc fa falta explicar.
També m'interessava fer alguna foto a dins del nou hospital per mirar el contrast i les diferèncis amb l'antic però en fer-la m'ho van prohibir totalment. Tot i així encara vaig poder fer una foto d'una pencarta dels i les treballadores de sanitat en contra de les retallades laborals i la privatització de la sanitat pública.
Degut a les obres de la façana he hagut d'entrar pel costat del nou hospital i pel recinte dels antics pavellons està tot molt mal comunicat i costa d'ubicar alguns llocs com ara l'antiga casa de la Convalescència. És una llàstima que d'un edifici com aquest en vulguin fer un museu enlloc de seguir sent un hospital amb la flama encesa. I en el nou hospital malgrat que hi entri molt la llum de fora pels grans finestrals és una merda com en els despatxos sigui artificial i molt pobra que agobia quan estàs allà a dins -quan ho vaig fer una vegada en una visita amb un neuròleg inútil que no sabia què dir ni què fer. Els dos últims serveis que s'han mantingut en el recinte antic han estat oftalmologia que ja es va traslladar en el nou edifici i psiquiatria que encara es troba en l'antic hospital.

Nous Espectres a Psicologia (15/04/2008)

Recordant vells temps. A l'abril del 2008 es va realitzar la setmana cultural de la facultat de Psicologia de la UB de Mundet. Una de les activitats més important és el concert diürn conegut també com el Mundet Music Festival que es va realitzar el 15 d'abril del 2008 on cada any hi actuen diferents grups, en la immensa majoria d'aquests sempre hi ha algun membre estudiant de Mundet.

Però aquesta vegada hi va haver una excepció: els Nous Espectres que, malgrat ser la primera vegada que tocaven en el festival de Mundet i també van ser els primers en tocar a l'escenari. No obstant tocant massa d'hora no va portar l'ànim del públic a seguir-los. I quasi vaig ser l'únic que encara vaig ballar al davant de l'escenari.

Colors de la tardor (2a part)

Fotografies aleatòries realitzades per Barcelona. És una tardor urbana, molt diferent de la rural que és molt més natural. La tercera part no serà fotogràfica sinó pictòrica però ja la faré segurament al curs vinent perquè ara ja ens acostem a les acaballes de la tardor i l'inici de l'hivern. Però prefereixo molt més el paisatge de la sortida a Vidrà que aquestes últimes. Com a mínim veiem els verds dels plàtans en els carrers.

Poema a la UAB

Navegant pel bloc de poemes del meu amic Agus Giralt a partir d'Alliberant Poemes, avui he seguit amb la meva sessió poètica que he tornat a engegar des de Martí i Pol i que de tant en tant m'agrada deixar palesa i que m'ajudarà a tenir inspiració i escriure també els meus textos propis sense anar i aprofitar aquest bloc tant per explicar les meves sensacions i situacions com també la meva redacció poètica que he d'anar desenvolupant.

I a sota us deixo una foto que he agafat de la seva web un poema penjat al pal que aguanta el cartell de les pistes de pàrquing de motocicletes de la Universitat Autònoma de Barcelona. Malgrat no veure's massa bé des d'aquest cartell s'ha de dir que sembla transmetre un missatge bastant compromès.

De: www.alliberantpoemes.blogspot.com

Parla Ràdio Nikòsia a la Universitat

El dijous 18 de març, és a dir, fa 3 dies, a les 18:30 h va venir el col·lectiu Ràdio Nikòsia a la facultat de Geografia i Història de la UB, per parlar sobre els estigmes en la salut mental i els diagnòstics clínics com els interessos de negoci que té el sistema psiquiàtric.

De fet, Ràdio Nikòsia és un col·lectiu de persones tant experts com afectats amb problemes de salut mental que volen criticar els mètodes del sistema psiquiàtric actual i el paternalisme. Hi ha una gran varietat de gent tant antipsiquiatria com qui qüestiona el sistema psiquiàtric, que això forma la diversitat del col·lectiu. El seu programa radiofònic es pot escoltar els dimecres de 16:00 a 18:00 hores a Radio Contrabanda 91.4 FM. (http://www.radionikosia.org/).

Ja tenia ganes de sentir-los ja que jo i un company de la facultat (el Javi) ja haviem anat en algunes assemblees seves per saber com treballaven i demanar que vinguessin a fer aquesta xerrada.; a part vam escoltar els temes que tractaven i les seves activitats. En una altra assemblea que hi vaig estar vam aclarir més o menys el dia i l'hora per començar, i que ells encarrlessin el contingut sobre la xerrada. Jo i el company vam estar encartellant per arreu de la nostra facultat, en altres relacionades amb les ciències de la salut passant per Psicologia a Mundet, i medicina a la UAB a les unitats docents de Vall d'Hebron i Sant Pau, també al campus de Bellvitge. De fet, hi havia l'inconvenient sobre que el mateix dijous les estudiants de Sant Pau tenien un congrés sobre emergències mèdiques que acabava el mateix dissabte. Malauradament molta gent va passar sobre aquest tema i es van perdre l'oportunitat de sentir parlar a la gent de Ràdio Nikòsia. La setmana passada ja haviem demanat una aula i ens van donar la 221: era genial per posar les cadires en rotllana i acostar-nos entre tots. Aleshores ja va començar la xerrada sobre el tema de l'estigma sobre els conceptes de les etiquetes que posen els psiquiatres i suposats experts en la salut mental per tenir aquella persona classificada i catalogada amb un etiquetatge segons els seus símptomes per tal de sotmetre-la a un tractament específic i com els efectes secundaris els tenen considerats com a nous símptomes del mateix suposat problema o d'un altre problema que els psiquiatres es poden inventar. Aquests fets no són res més que processos per crear un estereotip de persona amb actituds o comportaments inventats que apareixen com a patològics en els manuals psiquiàtrics, on s'hi manifesta un abús de biologisme i genètica amb suposats arguments. Molts d'aquests efectes secundaris poden ser la feblesa o la mateixa agressivitat. A part que sotmeten als i les pacients o persones a constants proves com escàners cerebrals o analítiques com a excusa per mirar les quantitats de substàncies químiques que porten els fàrmacs per saber si es pren la medicació o no, sense interessar-los analitzar altres coses sobre la salut de la persona, cosa que es troba complementada tant en l'atenció ambulatòria o els internaments en centres psiquiàtrics penitenciaris. Això pretén posar l'etiqueta de què aquella persona que té alguna alteració del seu trastorn com a malalta mental per vida. És molt important també remarcar l'explicació sobre els nous antipsicòtics que se suposa que tenen pocs efectes secundaris però a l'hora de la veritat també en tenen. A part també han aparegut alguns aspectes positius molt puntuals, sobretot preguntant si hi ha algun familiar amb el mateix trastorn en cas de ser genètic, que és un factor que pot tranquilitzar moltíssim a la persona per tenir una persona propera amb el mateix problema i compartir vivències com també amb la gent que no el pateix però sí que el comparteix. Però malauradament també és cert que el futur de la psiquiatria es troba en una fase pitjor en què el propi model europeu (tampoc bo) s'està desmantellant i es centra cada cop més en les bases dels interessos econòmics del DSM: el manual de neuro-psiquiatria emprat als Estats Units i quasi a tot el món. Actualment encara està vigent el DSM-IV i el maig del 2010 apareix el V. Amb això es pretén tornar a reagrupar els psiquiatres biologistes radicals i els psicòlegs conductistes per crear un nou corrent molt agressiu i totalment reaccionari que pretén retornar a la tortura psicològica i l'exclosió dels pacients. En un últim apartat s'ha intentat tractar el tema del TAI (Tractament Ambulatori Involuntari) que consisteix en la obligació de rebre tractament involuntari, aprovat també a Catalunya, i pot arribar a ser per decisions judicials. Això torna cap a una tendència cap a la tortura exclosiva i internaments passius juntament amb l'intervencionisme policial. Després de la xerrada es va obrir una mica de tertúlia amb la gent sobre la salut mental, possibles alternatives del vocabulari de la salut mental o fins i tot de la forma més integral cap entendre els problemes propis de la mateixa persona i també els conceptes de superioritat i inferioritat entre l'etiqueta suposada dels malalts, la suposada comunitat mèdica i les famílies. Però tot i que la participació podia ser més activa, aquest és un primer pas per seguir obrint un debat sobre la psiquiatria i la psicologia clínica. Però l'experiència ha estat prou interessant, i és important que per a la propera vegada poguem encartellar de manera prèvia enlloc de la mateixa setmana.

Examens de setembre

Avui parlaré sobre un tema que m'afecta personalment, que té a veure amb els estudis. Aquest any passat he anat bastant liat amb les assemblees i la lluita contra Bolonya, i ha fet que no estudiés tant com altres cops i em deixi tres assignatures pendents per al setembre. A part dels examens, també he de donar tres treballs que si em poso totes les piles, els podré acabar ben ràpid i començar a aplicar-m'hi fort en dues setmanes curtes que em queden. Ara bé, tot i les dures exigències de la universitat, també cal dir que hi ha alguns temes de treballs triats que em poden agradar més que altres, com la vida quotidiana a l'Edat Moderna.

En primer lloc, dic que estudiar no és el primer fort que em va, ja que preferiria fer altres coses com sortir de festa, amb noies o beure tota la nit. Però el fet d'estudiar o la meva mandra de sortir determinada per altres factors no desitjats, també han influït en què ho tingui més difícil aquest estiu en sortir de festa, com a les festes de Gràcia, iniciades des de divendres 13 amb la manifestació per recordar en Roger, o les alternatives de Sants. Amb tot, segurament, hi aniré algun dels dies que hi hagi bona festa sigui a la plaça d'Osca o al Pla de l'Estació, quan sonin Dr. Calypso o el concert de rock santsenc amb els 15 grups del barri.

Tot i així, no hi ha més collons que ficar les piles al màxim i treure'm de sobre tot el pes de sobre i el setembre fer uns dies de vacances i descans abans de fer la matrícula al setembre, que espero que no em toqui l'avaluació continuada i poder acabar la llicenciatura, ja que tot el què comporta Bolonya és molt pesat i una feina impressionant.

Reflexions i algunes actuacions

Ja som el 5 de juliol i fa temps que ha acabat el curs, i no som a temps per parlar amb el degà de medicina. Després de trobar-nos alguns de l'assemblea del Raval al davant del MACBA, no hem pogut trobar-nos més des d'aleshores per altres motius, tot i dir d'intentar quedar un altre dia. La meva idea seria ja parlar amb l'Alba i la Judit de medicina ara aquest juliol per preparar la conversa amb el Francesc Cardellach cara el curs vinent.

Davant dels fets, han sortit possibilitats i rumors previs. Una companya de la facultat, l'Eli, va tenir la proposta de denunciar el degà i la facultat de medicina als serveis jurídics de la UB i es necessitaria un advocat; que, en aquest cas, era un col·lega seu que coneix bé com funcionen aquests temes i, en haver-hi parlat, em va comentar que tampoc ens beneficiaria perquè aquest tipus d'òrgans defensen més els degans, rectors i aquesta gent abans que nosaltres. Això és similar al funcionament del servei jurídic d'una empresa, en què tot i els motius de queixes dels treballadors davant de problemes, aquests recolzen els empresaris. Això tampoc ens sortiria a compte.

A més, tampoc discrepem la proposta d'en Tons de filosofia, en què un professor seu, en Jaume Mascaró, coneix un professor de dret que també coneixia en part el tema de fer aquest tipus de denúncies de forma legal, i seria mitjançant el síndic de greuges. Per no haver-me fet un part mèdic a temps, seria necessari contactar amb alguna gent que veiés els fets perquè hi siguin; juntament amb les fotos que tenim dels morats, perquè la denúncia tingui més rellevància i els fets es vegin més evidents. Tot això ho hauriem de començar a planificar perquè no se'ns tirin totes les vacances al damunt.

A més, vaig enviar un mail a la Directa explicant els fets en què em van contestar que aleshores no podien publicar res sobre els fets per altres temes que tenien damunt i redactarien alguna cosa en algun exemplar setmanal, però els va semblar una "cabronada". Després ho vaig fer a Alerta Solidària, i en aquest cas m'han contestat ràpid, dient-me que tindria tot el seu suport en cas necessari, agafarien la carta al Cardellach que vaig penjar al bloc per enviar-la al SEPC i passar-la al Llibertat.cat. Fins i tot, algunes altres persones com el Josep Garganté de TMB, tot i no saber com ajudar-me en alguns moments, tampoc li sembla gens correcte tot el tema.

En segon lloc, vaig enviar un article a l'Accent; el qual l'he imprès diferents vegades i l'aniré penjant o fer-ho fer a totes les facultats i universitats possibles perquè les i els estudiants coneguin bé aquests fets i no es quedin callats com va passar amb una part dels assistents del concert en què van succeïr els fets. La setmana passada ja la vaig penjar a l'entrada del local d'estudiants de la nostra facultati, dijous al migdia, a la facultat de Bellvitge, a dues noies de medicina, que m'han dit que ho penjarien a partir del curs vinent. Fins i tot, una noia de Traducció i Interpretació també en passaria a la seva classe a la UAB, dient que una persona com aquesta li feia fàstig i ràbia, i per a ella, és un subnormal.

Al mateix temps, també penso en la idea d'engegar una nova recollida de firmes i aconseguir les màximes possibles per portar-les el dia de la conversa amb aquest degà. Fins i tot, també tinc la idea de penjar cartells al setembre amb el dia, l'hora i el lloc.

Igualment, també ens interessa saber si realment existeix aquesta ordre; i si existeix, voldrem veure què hi posa, quan es va escriure i aprovar com també les persones que la van signar. Sabent-ho, potser ens afavoreix aconseguir una crítica més enèrgica i justificar encara més els nostres arguments.

Per moltes traves i impediments que ens posin com les mentides que ens diguin, nosaltres seguirem lluitant i insistint en aquest tema, queixar-nos als llocs on ens faci falta i saber quina és la realitat de les coses i fer les crítiques necessàries. Aquests fets no es poden oblidar, i menys a la universitat pública, que discrimina amb impunitat la gent que no considera normal o no encaixa a dins dels seus paràmetres en conjunt de la societat capitalista i neoliberal. I més a les i els estudiants de medicina, els serveixi com un moment de reflexió i enlloc d'apoltronar-se com si no passés res, els serveixi per tenir altres valors i saber actuar en conflictes d'aquest tipus.

En sortir als mitjans alternatius, la gent coneixerà els fets i mai oblidarà ni veurà amb bons ulls un degà de medicina, com de qualsevol carrera, amb comportaments feixistes. Com més es difonguin aquests fets i més gent ho sàpiga, serà molt millor. Això podria ser un moment per crear un punt de força per fer front en aquest tema.

Avís important a la biblioteca

Finalment, avui passaré el text que va escriure la meva companya Alba de l'assemblea de facultats degut a les queixes de la biblioteca:

AVÍS IMPORTANT.

Degut a les queixes que s'han formulat contra un company en motius dels seus tics fònics, us informem que no són voluntaris sinó que són conseqüència de la SÍNDROME DE TOURETTE.

Per tant, es demana respecte vers aquest estudiant i recordem que té el mateix dret que totes i tots a utilitzar la biblioteca.

[de totes maneres, creiem que és feina de la biblioteca informar sobre aquest fet a la gent que vé a queixar-se].

Carta de l'assemblea d'estudiants del Raval al degà de medicina

CARTA A UN METGE.

" Malvolgut Francesc Cardellach, degà de la Facultat de Medicina de la UB.

El dimecres 27 de maig es va produïr una agressió a un estudiant d'Història de la UB per part seva. En Joan Pujades estava escoltant un concert d'on vostè va fer-lo fora violentament produïnt-li una lesió lleu al braç dret, de la qual n'ha tingut un morat.

Primerament, hem de dir-li que es tracta d'una negligència professional imperdonable el fet de desconèixer els efectes i les característiques bàsiques de la síndrome de Tourette, sobretot quan vostè és, ni més ni menys, el degà d'una facultat de medicina, i aquestes coses les ha de conèixer o entendre com a mínim.

En segon lloc, arran de les diferents queixes de companys d'en Joan, vostè ha netejat la situació negant l'agressió i dient que lamenta els fets. Volem dir-li que aquests actes són d'una persona hipòcrita i totalment irresponsable de la seva feina com també la seva manca de sensibilització humana cap a les malalties poc conegudes.
Aquests esdeveniments han estat evidents i hi ha proves que demostren la seva violència i agressió física com moral cap a en Joan; a més que hi ha persones que eren presents en el moment dels fets; moltes d'elles (la majoria estudiants) van poder veure com se'l volia endur cap a fora de la facultat amb aquesta mala actitud juntament amb un altre membre segurament del teu equip.
Per altra banda, el seu suposat penediment el posem en dubte ja que no només no s'ha disculpat directament amb en Joan, sinó que ha mantingut l'ordre de prohibir-li l'accés a la facultat de medicina, la qual ha estat aprovada per vostè des de fa un mes i provoca un impediment d'accés a una persona que, tot i no estudiar aquesta carrera, té tot el mateix dret en accedir-hi lliurement com qualsevol altra pel fet de què una universitat ha de ser i és un espai públic per a la societat.

La seva obligació com a degà és acceptar-lo de la manera com és i tenir-hi el màxim de tracte humà i amable mentre que ell en cap cas mai ha alterat l'ordre de les coses o molesti la gent, ja que no deixa de ser una invenció creada per encaixar a dins dels estereotips d'aquesta societat moderna que defensa vostè com a representant d'una facultat i també altres persones amb càrrecs polítics més elevats. I, a part, en Joan també té tot el seu dret en fer-se o relacionar-se amb qui vulgui.

Considerem que persones com vostè no s'haurien de fer nomenar "doctors" ni exercir cap tipus de feina dins de la medicina, alhora que exigim:

- que es disculpi però no només de paraula sinó de manera real amb en Joan i amb les i els estudiants de medicina que ho veiessin com també la garantia que fets com aquest no tornin a passar dins d'aquesta facultat, sigui a l'entrada com en qualsevol altre espai intern.

- que es permeti la lliure circulació a la Facultat de Medicina de no només en Joan sinó de totes les persones, ni vostè sigui ningú per avisar l'administració per excloure la gent, i encara menys fent servir aquesta impunitat.

- La seva dimissió com a degà de la facultat de medicina, ja que el seu mal comportament nega les seves capacitats tant per aquest càrrec, com pel de professor i com pel de metge. De la mateixa manera, creiem i tornem a recalcar que agredir una persona creient-se superior a ella rebaixa la seva condició com a persona.

Atentament

"Assemblea UB Raval"

Una ordre de discriminació i problemes a la biblioteca d'Història

Ahir, cap a les 11h del matí havia quedat amb una companya d'Història a la sortida del metro a l'Hospital Clínic, a la sortida que quedava més a prop de l'hospital per poder aconseguir trobar estudiants de medicina que en fossin testimonis sobre els mals comportaments feixistes pel degà el dimecres 27 de maig; però en el moment d'entrar, les dones de secretaria ja em van cridar l'atenció i a la meva companya li van comentar que el mateix degà havia aprovat una ordre de fa un mes en què em prohibia el meu accés definitivament amb l'excusa de què tenia un mal comportament, molestava la gent i alterava l'ordre intern de la facultat, i com a espai públic. Igualment, la secretària dient-li a la meva companya, l'Alba, que si ella no es responsabilitzava de mi, podria entrar igualment però que ella igualment avisaria l'administració. Davant de tot això, jo em vaig sentir obligat a quedar-me fora mentre ella va entrar cap al claustre per intentar buscar persones que estiguessin en el moment de l'agressió.

Al final, ha trobat dues noies de 2n que van veure l'agressió del Cardellach en fer-me fora; elles formen part de l'assemblea de medicina i que havien pensat fer algun tipus d'acció en acabar els examens com enviar-li una carta ja que allà dins ni elles ni ningú s'atreveix a mencionar el seu nom i la seva cara a nivell individual per tenir el curs vinent una assignatura obligatòria amb ell, molt difícil i s'ha d'aprovar per força per seguir al segon cicle de la carrera. Han dit que si nosaltres feiem alguna moguda, ens mantinguessim en contacte amb elles per si poguessin donar suport; així, anar-nos informant a través dels mails de les assemblees respectives.

D'altra banda, després anant cap a la nostra facultat, la cap de biblioteca, m'ha distorbat per cridar-me l'atenció que volia parlar amb mi des de fa mesos i que s'ha esperat bàsicament perquè era jo degut al tema dels tics d'escopir, ja que professors i companys s'han queixat diferents cops sobre mi... proposant el tema d'un mocador. A més, els meus companys de l'assemblea i del sindicat, crec que en cap cas s'hagin queixat a ella, acceptant el meu problema tal com és. A més, em va amenaçar dient-me que, a partir d'ara, si em posava molt nerviós i tingués molts tics, per molta necessitat que tingui, el personal de la biblioteca em traurien fora a passejar, cosa en què m'he sentit més discriminat i cohercionat el meu dret d'accés a la biblioteca. A part, ella ho havia parlat amb ma mare com a professora de biblioteconomia a la UB, cosa que no havia de fer en cap moment i tampoc treure'm així per la cara; a part de què tampoc té cap dret a justificar aquest tipus d'arguments.

Aleshores, ahir a la nit, vam quedar a les 21h al davant del MACBA per poder trobar alguna manera de donar-me suport i treballar aquests dos punts intentant una vegada més reivindicar el meu dret d'accés lliure a la universitat enlloc de privar-me el pas de qualsevol manera, com a la gent considerada amb trastorns físics o psíquics, o que simplement no encaixin amb la normalitat imposada pels paràmetres d'una societat neoliberal i intel·lectual d'avui en dia, de tenir-ne lliure accés.

Vam aprofitar per escriure dues cartes. Una primera anava destinada cap a les i els estudiants que acostumen sovint o no tant la biblioteca per acceptar que el "Tourette" és un problema com un altre per penjar-la a la porta d'entrada de la biblioteca, com també una segona carta contundent cap al degà de la facultat de medicina de la UB - Clínic insistint-li molt que com a persona és un irresponsable i intolerant, en què se li rebaixi el seu nivell mèdic com a culpable d'unes agressions lleus al meu braç dret, la seva actitud violenta com també la seva hipocresia fent un escrit per e-mail cap a un company nostre de la facultat de Filosofia, en què es disculpava tan sols de paraula i, a sobre, dient que era inconscient de la meva "malaltia" quan ja havia aprovat aquesta ordre un mes abans. De fet, es proposa de quedar un dia de la setmana vinent per a parlar sobre buscar maneres com actuar davant d'aquests problemes. Davant d'això, també ens han parlat sobre un advocat i un professor de Dret que coneixen bé aquests temes.

Tot i això, nosaltres també li insistim la seva dimissió tant com a degà, professor i com a metge; ja que aquests comportaments agressius cap a una persona creient-se superior a ella li rebaixen el seu comportament com a persona.