Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quadres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quadres. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de febrer del 2026

VELS D'IDENTITAT: Desvelant històries de dones africanes.

 Des del passat dimecres 4 de febrer el nostre company de la Troca i artista Sammy Lutaya va presentar la seva exposició de quadres artístics a la Lleialtat Santsenca. Aquesta exposició es diu VELS D'IDENTITAT: Desvelant històries de dones africanes.


Recomano que totes aquelles persones que encara no l'hagin vist, doncs que passin per allà i li facin una ullada. 

A continuació apareixen alguns dels seus quadres els quals vaig fotografiar la setmana passada. Tot un honor per en Sammy. 






















dijous, 9 de gener del 2020

Hivern...







La neu cobreix les montanyes, 
el pla està tot glaçat 
estan despullats els arbres, 
tot és trist i dessolat. 

La llar de foc està encesa,
lla mainada s'hi acull
l'avi conta una rondalla 
i l'olla ja arrenca el bull. 


* Estacions de l'any, 


Gilda B. M. (1914-1997). 
























dimarts, 12 de novembre del 2019

Tardor...




Les collites ja s'acaben, 
els raïms ja són madurs 
i es van omplint carretades 
per extreure'n els seus sucs. 

El paisatge és meravella 
amb els seus tons colorits 
bolets omplen la cistella 
i són més llargues les nits. 



* De les Estacions de l'any. 


Hermenegilda Beneit i Mas (1914-1997). 












* La primera imatge que hi ha després del poema a continuació és una fotografia que vaig fer pujant per la carretera des de l'estació de Marçà on s'hi reflecteixen les vinyes amb les seves fulles grogu,, la segona fotografia es tracta del terra de l'era del mas de Falset on s'observa la gespa verda amb fulles caigudes al damunt. I la tercera reflecteix el paisatge de tardor amb la gespa verda i els arbres al voltant i al fons i l'esplanada també amb fulles caigudes a l'era d'aquest mas. Totes tres van ser fetes l'1 de novembre d'aquest any 2019 el dia de Tots Sants religiosament parlant quan el pare, en Pep i la Ció van anar a portar unes flors al cementiri per al meu avi i altres avantpassats de la família que van viure en aquest mas.   I sí que és cert que el paisatge és meravella. 
I l'ultima fotografia es tracta d'un quadre sobre els colors de la tardor pintat per la meva àvia Gilda que també acompanya aquest poema seu que hi ha a damunt de tot i signat per ella mateixa a sota a la dreta amb l'any inclòs quan el va fer que va ser el 1987.