** Parlaments durant la manifestació contra l'ampliació de l'aeroport del Prat i en defensa de la Ricarda.

Aquests són els parlaments que van ser realitzats en l'acte de la concentració que es va fer el passat dia 29 de setembre en contra de l'ampliació de la tercera pista de l'aeroport del Prat i a favor dels indrets naturals i rics dels estanys de la Ricarda. Una concentració immensa va ser que va ocupar i omplir plenament tot el carrer de Tarragona des d'on s'obra la nomenada Plaça d'Espanya fins a la Plaça dels Països Catalans a prop d'on s'aixeca l'edifici de l'estació de Sants. I això després d'haver fet una manifestació molt llarga que venia des del Prat i l'Hospitalet a través de la Gran Via amb la presència de gent de molts d'aquells indrets que rodeja el Delta que estanafectats per la destrossa de la Ricarda i l'ampliació de l'Aeroport del Prat i també del Port de Barcelona tot afavorint els interessos comercials i econòmics enlloc de les bases climàtiques i els seus fonaments en què s'enriqueix la natura tot permetent emissions carbòniques dels fums dels avions i dels vaixells mercants. I també hi van ser altres gents d'altres indrets del territori que està sensibilitzada amb la natura i la vida d'aquells estanyols rics i fèrtils que s'estenen en aquella zona natural i plena de riquesa que encara s'estén sola i divina amb les seves selves paradisíaques que forma part d'uns indrets naturals que a hores d'ara estan destrossats i devastats per l'impacte de les activitats humanes desrtructives i especulatives que s'estan estenent a través de les restes d'aquests paradisos que encara brillen amb bells brots d'harmonies i cançons celestials. I a més, és un acte que es va fer en un indret extens on vibrava la natura on brotava la vida amb els immensos i gustosos brots de fulles dels arbres que sorgien a través de les seves branques tendres i els seus colors verds gustosos i clorofíl·lics il·luminats pels reflexos de l'escalfor plaent de la llum del sol, amb tonalitats agradables i riques d'harmonia amb vibracions que s'escampen de cants d'ocells que es concentren a través de totes les enramades salvatges i fèrtils de fulles amb vibracions clares i celestials de blau fresc. . Va ser una ocasió per poder-me sentir ric de felicitat i frescor interns que em brollava fluïdament a través del meu cos amb els meus circuits energètics interns de manera agradable sentint fèrtil la meva selva... els meus boscos frondosos interns i clarejats de llum escalfant pels seus voltants. Va ser una casualitat que per allà també hi hagués el meu oncle Domènec amb qui no ens vam trobar però és una persona sensible a aquests tipus de mogudes i causes importants que són per a la natura que ens envolta i la seva fertilitat a la qual també ens sentim arrelades i arrelats nosaltres i per entendre'ns hem de sentir l'arrelament amb aquesta. I a mi em va agradar intensament d'aquesta manifestació que no hi hagué sningú que parlés en nom de cap partit polític ni organització política deixant de banda els termes etiquetants i sectaris de dretes i esquerres. Allà eren organitzacions a favor de la vida i la natura i l'arrelament i la fertilitat dels conreus rics de substàncies que s'estenen en aquelles terres properes a casa nostr on h sirgeixen riques hortalisses de les hortes amb substàncies i nutrients  per brotar les nostres selves vegetals dels nostres organismes vius. Més enllà dels noms de les organitzacions esmentades al llarg de la concentració a favor de la vida que no són res més que purs maquillatges que cobreixen l'essència dels individus i crec que els individus som l'essència per defensar i contribuïr a donar brots de vida i fertilitat en aquests indrets d'aiguamolls amb amor i riquesa als nostres cors. 

Sento que val la pena escoltar aquestes explicacions que es van realitzant al llarg d'aquests parlaments que van apareixent en aquest vídeo les quals m'aporten informació que m'enriqueix i em vibra de manera salvatge a través dels meus cables i els meus circuits interns que no pas la informació que puc donar jo escrita en aquests textos que redacto aquí mateix. 

Presentació: Pol Gise

Introducció: Marina Garcés. 

Presentació dels parlaments: Iolanda Fresnillo. 

- Xarxa per la Justícia Climàtica: Joana Bregolat i Jaume Osete.

- SOS Baix Llobregat/Ni un Pam de Terra: Joana Gelabert i Laia Glück-

- SOS Costa Brava: Eduard de Ribot. L'acompanyament a l'escenari de part de col·lectius de fora de Barcelona i del Baix Llobregat (Girona, Palma, Tarragona etc.). 

- Unió de Pagesos: German Dominguez.

- Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic: Daniel Pardo

- ZeroPort: Sara Mingòrria. 

"Salvem la Ricarda" a Natura Oberta.

Doncs aquí passo un vídeo des de Natura Oberta on es projecta un reportatge sobre la futura possible ampliació de la tercera pista de l'aeroport del Prat i com AENA no respecta els entorns naturals secrets que s'amaguen pels voltants de les pistes aeroportuàries ni els criteris mediambientals qüestionables que estan establerts. I aquesta empresa lucrativa només mira per a les butxaques dels seus dirigents amb els interessos dels negocis aeris de les grans companyies i els que estan generats per les grans mobilitats massives. Això tenint en compte que els territoris del delta són uns indrets assetjats i degradats urbanísticament degut als creixements massius de les perifèries suburbanes dels municipis que ronden pel voltant de la capital esfereïdora i destructiva de casa nostra però encara broten bells paratges paradisíacs on hi brollen vives natures formades per bells brots verges de vegetacions salvatges i autòctones, canals i belles rutes itinerants per on s'hi estenen aigües fresques i verdoses i amb vibracions de les harmonies delicioses dels cants dels ocells de pas que s'escampen pels arbres vibratius i al mateix temps el bell paratge contaminat de les partícules tòxiques carbòniques i acústiques que evaqüen els avions en els seus enlairaments i aterratges. 

Un dels paradisos naturals que podria tocar de ple l'ampliació de la pista és la dels estanys de la Ricarda, un dels pocs indrets amb bonics vestigis naturals que encara flueixen verges i feréstecs del delta del Llobregat format per uns conjunts de bells i vibrants estanyols on encara hi flueixen les seves belles aigües tranquil·les en contacte amb el mar i les seves rosses platges devastades i destrossades quan no hi ha emissions de fumerades carbòniques ni acústiques dels aparells voladors en funcionament cap a les aires dels cels profunds. Es tracta d'un bell paradís brodat d'espècies vegetals autòctones formades per esplèndids canyissars que vesteixen les llacunes, pins verds dispersats en conjunts afables i acollidors i milers de comunitats vegetals riques de saboroses flors i arrels autòctones, vides  de molts animals autòctons d'aquells indrets que han fet els seus estils de vida, tenen els seus immersos amagatalls i infinites diversitats d'ocells de pas que en les seves migracions successives d'un entorn a un altre deixen rastres successoius dels seus vols i allà es troben en uns paradisos aquàtics i agradables per a ells on poden gaudir de les seves vides arrelades en els seus ambients amb placidesa i comoditat. També hi brillen ondulacions de formoses dunes de sorra ancestrals amb brolls de vida fèrtil que dibuixen els terrenys sorrencs i abarquen les sorres de la platja.  No hi ha estudis objectius sobre la seva possible destrucció perquè poden estar carregats de suposicions perplexes mancades de certesa. Si que és cert que les ampliacions anteriors de l'aeroport que es van fer fa 19 anys va carregar-se moltes espècies naturals existents i que gaudien de les seves vides plàcides i agradables. I aquell és un entorn ric de vibracions de biodiversitat que consta des de fa uns 300 anys d'història i la seva degradació seria posar fi a la riquesa de la biodiversitat natural que brolla encara pels entranys de la Ricarda. 

Altres indrets naturals semblants enriquits amb aiguamolls a la costa són les Madrigueres (entre Calafell i Sant Salvador) que està recuperant la seva bellesa i els de la platja dels Muntanyans (entre Creixell i Torredembarra) que és un dels llocs de pas dels ocells que volen entre el delta del Llobregat i el delta de l'Ebre.  

 

Gràcies per la vostra emissió feta via streaming  sobre la situació de perill en la qual es troba aquest indret bonic on encara hi floreixen meravelles. I t'aporto a tu, al conferenciant, un petit detall sobre quan no podia trobar la paraula "lacustre" en català quan estaves abocant una de les teves aportacions. I realment és la mateixa paraula. Gràcies per les aportacions que has deixat anar de més a més en aquesta emissió sent petites pinzellades que enriqueixen les meves vibracions i els brolls de la meva pròpia selva interna i sensitiva que s'escampa per arreu del meu cos, formada per la meva pròpia i autèntica vegetació. 

Hi ha altres vídeos i reportatges en aquest canal del YouTube que ens ofereixen bells paisatges naturals en indrets diversos i autòctons arreu del territori per si esteu interessades/ts en fer-ho i conèixer a fons sobre altres paradisos naturals i les seves belleses que romanen vibrants i fresques amb les seves pròpies vegetacions i orografies. 

https://youtu.be/E5RXDyUsp-M

https://youtu.be/m9-yt_Tk9-A

https://youtu.be/m9-yt_Tk9-A

Aquest és un programa emès del passat dia dijous 3 de juny. 

Te pes la informacio de les seves paraules, no la de les meves.  I a continuacio poso unes fotos d'aquell immens paradis que es La Ricarda amb  els seus estanyols i les seves llacunes vestides amb els seus brots de vegetacio viva i rica que les envolten formant bells paratges salvatges plens de vida, diversitat i frescor on hi flueixen les harmonies vibrants i els bells colors deliciosos que s'escampen formant la bellesa d'aquell indret. 

Firmat per mi mateix. 

J.P.S. 

Una gran pel·lícula d'hivern.

Som al bell mig de l'hivern, ara, entre els mesos de gener i febrer. O sigui, després de les "festes". Jo des d'abans ja tenia la idea de buscar alguns films d'hivern per l'ordinador que estiguin situats enmig d'un context de fred, de gel, de neu o de paisatges de muntanya. I aquest cop poder fer com algunes petites "jornades" de cinema d'hivern a nivell particular amb un petit format basat en cap altra cosa més que la pantalla plana de l'ordinador de l'estudi de casa. Pot ser també una altra manera de realitzar un cinema lliure igual com les que es fan en els centres socials autogestionats per debatre fomentant un sentit crític cap al seu argument? Puc dir que sí. A part aquestes sessions que faig estan pròpiament adaptades al meu propi ritme. Les vaig organitzant escassament pels meus ànims però de manera totalment lliure. No defenso gens els espectacles cinematogràfics comercials ni festivals similars com el mític " 
"Festival de Cinema de Muntanya" que s'ha anat realitzant a Torelló. Però assistir en els espectacles de caràcter comercial tampoc està de més anar-hi alguna vegada per conèixer-ho de prop per després criticar-ho i rebatre-ho amb més arguments i sobretot contundència. Per tant poder impulsar amb més força altres xarxes de cinema lliure i crític amb la realitat social i paisatgística que ens envolta. 
Doncs mirant de cercar "pel·lis" ambientades en llocs freds d'Europa com els Alps o els territoris escandinaus he trobat un film documental molt interessant titulat "L'últim caçador" (Le dernier trappeur) de l'any 2004 (de fa uns 10 anys, relativament nova). Aquest està ambientada i filmada enmig de l'hivern en el Yukon canadenc. És de producció internacional sobretot francesa, suïssa i canadenca, produïda per Jean Marc Henchoz i dirigida pel mateix guionista Nicolas Vanier, la banda sonora de Krishna Levy i la fotografia de Thierry Machado, i la seva durada és d'uns 94 minuts. És un dels films d'hivern que m'ha cridat més l'atenció amb "The sauvage innocents" protagonitzada per Anthony Quinn i el llarg mut "The Rush of Gold" d'en Charles Chaplin. 

El fil de l'argument tracta sobre les últimes generacions de trampers i caçadors d'aquesta freda, llunyana i inhòspita contrada boreal de l'Amèrica del Nord. Es centra en la vida d'un personatge real de mitjana edat si fa no fa interpretat per Norman Winther que segurament és l'últim que es dedica en aquest ofici especista amb una índia nehanni interpretada per May Loo i uns gossos de caça afables però salvatges amb qui manté un fort vincle que arrosseguen el trineu enmig de la infinita allau de neu que cobreix totes les valls, les serralades rocalloses canadenques i tots els arbres autòctons coberts de blanc. La seva finalitat se suposa que és en subsistir i viure d'alguna manera. A mesura que transcorre la trama el propi protagonista també realitza un paper de narrador intern que va explicant aspectes del propi argument, els fets de la vida quotidiana dels caçadors respecte el seu entorn, el contacte distant amb alguns ex companys que han abandonat l'ofici feia poc temps com els factors externs de la desforestació amb la tal·la massiva dels arbres provocada per les grans companyies forestals que només s'omplen la cartera per fer infraestructures innecessàries i destrossar tot aquest bell paratge. Amb una manera de viure itinerant sempre busca valls on poder posar trampes i caçar animals mitjançant mètodes rudimentaris fent extingir petits grups d'animals febles que viuen en llocs freds en tots els medis, fins i tot alguns peixos en els bassalts d'aigua coberts pel gel. Malgrat que expliqui que l'ésser humà ha d'evolucionar sempre convivint amb la natura enlloc de destrossar-la i mantenint una cadena alimentària entre els éssers vius. Així que és cert que ells hi estan acostumats i els agrada mantenir aquest ritme de vida aparentament bucòlic però que requereix esforç i treball per avançar com en la construcció de noves cabanyes de fusta, fer foc a terra per escalfar-se, dormir en tendes rudimentàries o els vents i les nevades agressives que posa en risc la seva vida i la dels gossos de caça. Un dia que ha d'anar a veure un amic seu (Alex Van Bibber) que viu a uns quants dies de distància cap al nord argumenta uns fets gairebé llegendaris sobre que els llops s'emocionen i udolen quan les llums polars brillen en el cel de tots els colors. Un cop que ha d'anar a la ciutat per aprovisionar-se amb els cavalls i el seu gos preferit aquest mor atropellat pel pas d'un cotxe i és substituït per una gossa husky siberiana sense experiència però en una ocasió li salva la vida amb els altres gossos del trineu en caure a l'aigua d'un llac congelat. I què passa en algun moment entre aquesta gossa i un altre que porta el trineu?? 


És una pel·lícula amb molta vitalitat i convida a veure tots aquests ecosistemes i paisatges naturals tan preciosos amb si estiguessis allà i entressin pels propis ulls. Immenses valls, aquestes muntanyes, rius i llacs d'aigües cristal·lines i gran diversitat d'animals forçats que es senten forçats a marxar a buscar altres indrets on viure i satisfer les seves pròpies necessitats. Elements físics de penúltim i darrer pla són l'impacte fort dels raigs solars envers la blancor nevada com la seva llum rogent que s'amaga per l'horitzó durant la posta, una lluna quasi idíl·lica que brilla a mitja nit o la gran dispersió cromàtica del cel del nord. Ho repeteixo: és molt viva en tots els sentits, val molt la pena i la poso tota sencera.

L'Ateneu resisteix!

Els i les companyes del barri de Sagrada Família han realitzat aquest vídeo en contra d'una amenaça de desallotjament de l'Ateneu Popular de l'Eixample, situat al nº3 del Passatge Conradí. L'amenaça arriba poc després de ser desallotjats i derruïts els dos primers edificis d'aquest carreró, i l'Ateneu és el tercer. El primer va patir un incendi les causes del qual avui encara no es coneixen i el segon va ser desallotjat poc temps després. Paral·lelament als fets els veïns de l'Eixample han rebut ofertes de compra de la seva propietat. Aquests habitatges estan afectats per un antic Pla Urbanístic dels anys 90 parcialment suspès. Però sembla ser que l'Ajuntament de Barcelona porta a terme un seguit d'operacions que s'estan traduïnt en la desarticulació d'aquest ateneu i la destrucció dels últims reductes patrimonials del barri de la Sagrada Família, antic nucli del Poblet. L'Ajuntament no ha volgut donar cap informació sobre els projectes que afecten als habitatges del Passatge. La falta d'informació i comunicació amb l'administració es transforma en desconfiança davant de l'abisme de les declaracions i actuacions del consistori. A tan sols dos carrers per sobre l'Ateneu hi ha l'exemple del cas Myurgia, espai ampli que segons l'Ajuntament se suposa que hiavia de convertir-se en un seguit d'equipaments, un dels quals havia de ser una residència d'esportistes. Aquest ha acabat sent un hotel de 4 estrelles. No va ser l'Ajuntament qui va posar la solució sinó les denúncies de la plataforma veïnal. L'hotel va haver de tancar les portes l'any 2010 per sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La història de l'Ateneu Popular de l'Eixample comença el novembre del 2004 quan un grup de joves del barri de la Sagrada Família decideixen unir forces i obrir un espai de trobada autogestionat per persones i col·lectius del barri, després de ser un magatzem abandonat. I ser un referent de treball socio-polític i cultural alternatiu al barri. Durant aquests anys s'ha pogut gaudir d'una gran varietat d'iniciatives i projectes alternatius transformadors com tallers de guitarra, de capoeira i de teatre social del grup Rebel·lart. Noves formes de consumir productes agro-ecològics gràcies a la Cooperativa d'Alimentació Ecològica I UN RAVE! -ara ARRELS. També ha sigut un espai de lectura, debatre i aprendre sobre temes polítics i socials variats amb la Biblioteca popular i xerrades organitzades pel col·lectiu Telèfon Roig. També ha estat un espai de reunió sobre temes polítics i nacionals dels col·lectius Maulets i l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord -ara Arran-, Endavant i membres de l'Assemblea de Drets Socials de l'Eixample Dreta. Per últim la festassa organitzada pel col·lectiu organitzador de les Festes Majors de la Sagrada Família. Les obertures del dijous a la nit o la festa a la nit del 25 de desembre.

Les persones que formen part d'aquest projecte i altres que el recolzem no volem renunciar a l'ateneu com a espai per dur a terme moltes d'aquestes activitats. Però també és un exemple de patrimoni del barri encara que no ho sigui oficialment reconegut. Es tracta d'un antic taller, edificació modesta de dues plantes, que recorda la història obrera del barri de la Sagrada Família abans de transformar-se en un centre turístic. Finalment tant les membres de l'Ateneu com de fora seguirem resistint i defensarem aquest espai. No cedirem davant del joc brut de l'Ajuntament i dels especuladors. Seguirem teixint els barris, construïnt uns somnis ...

 ...

Dies ...

Cap d'any a sopar al casal indepe... després amb un col·lega i uns amics seus de bars a Sant Boi malgrat que en alguns d'aquests haver-hi festes privades... A més això és una merda per cap d'any quan és una nit de festa i per donar-ho tot... Aquest cop tampoc ens vam retirar tard com l'any passat i vam acabar a casa seva on vam veure una pel·li i vam acabar dormint fins a les tantes. A Can Batlló s'havien acabat ràpidament totes les entrades i no vaig estar a temps, tampoc vaig plantejar res... alguns amics hi anaven i em van dir que l'espai agafat era bastant petit. 

Fa  una  setmana...  Aguantar  la  perplexitat  de mons pares i la falta real de comprensió cap a mi... anant-me de bones paraules i la meva impossibilitat d'expressar el què em passa (bona part també és culpa seva)... Matar l'estona a la Bauma per desconnectar de l'ambient de casa i començant a pensar com fer-los reflexionar molt profundament... Divendres, un gran concert de flamenco a l'Astilla (a la Torrassa) amb una amiga... gaudir de bulerías. Aquelles veus i puntejats de guitarra i llaüt... Tan càlid que m'atrau a ballar a palmes fins al final.  

Dissabte  a  esmorzar  a  casa  ma  tieta  Enri  on vam xerrar... també li vaig demanar un regal del Txad per fer-li a una persona molt especial per a mi... Ben cert, no va trobar allò què jo volia però entre el que hi havia vaig triar allò que més em va agradar. Sort... vaig trobar el lloc on viu i em va obrir la porta de baix amb un hola ben amable i feliç. Caminant del Verdum a Sants com dia de primavera... als vermuts de la Bauma que ja es fan des de l'octubre... birres, tapes variades i música de fons... i ja no dino... un vídeo d'obres de masia a prop del Bruc. 





-------------------------------------------------------------------------------------------------

Diumenge,  una  passejada  que  feia  fa  uns  anys  i tornava a fer aprofitant el sol del migdia. Baixar una bona part de la Rambla de Brasil, girar pel passeig d'Antoni Capmany pel costat de les vies, travessar el Pont de la Torrassa, endinsar-me per Santa Eulàlia i agafar la Gran Via per davant dels horribles gratacels tocats pels raigs del sol fins arribar gairebé al final de Bellvitge. Seguint les vies del tren molt devastades, travessant l'autopista per sota fins arribar a un pont enreixat per on surten les vies del tren cap al Delta i el Garraf. Tot un territori que ens han destrossat i malmès des de fa dècades... i urbanitzant-se com un monstre... Carreteres, autovies i monstruoses autopistes, oficines, l'aeroport i la seva ampliació, trasvassar el Llobregat, el pas del TAV i com no
                                                                               

Barça Parc, Eurovegas o Barcelona World com molts altres parcs sempre amb interessos destructius, d'oci i com no d'especulació urbanística i massiva... Sempre amb la típica excusa d'acabar de solució a l'atur per enfortir el neoliberalisme i el paradís dels rics: polítics, financers i més. Així acabar del tot amb la vida agrària del territori, els aiguamolls mentre que Can Trabal és l'única masia al costat de Bellvitge. 

Un dels pocs llocs que ens queden "al costat" de casa i amb llargues històries quotidianes... A més en intentar respirar aire pur... impossible... i se m'infiltrava la merda dels cotxes en tràfic... És un fet molt diari i habitual. 

Però també amb sentiments poc clars... però pensatiu... pensaments i assimilacions de coses indesitjades... Subsistint amb la "rentada de cervell" que pateixo per la família... Però entre els raigs tinc nostàlgia de l'avi. Tampoc vaig voler regals de "reis"... ho disfrutava de petit i ben enganyat... però ara només alguns calers. Això sí, berenar a casa la meva tieta àvia i poc de nou... lo més quotidià de tot... sucs de fruita i tortell (em vaig menjar dos talls i no em va tocar ni fava ni rei... és una superstició tan gran provinent de la burgesia...) Ai, quin dia poc fred que és aquest... Ja 
se m'acosten els 27... i no sé com me'ls espero... Pot ser un any amb noves aventures, nous projectes i il·lusions... o també de tristeses, mals entesos i enfrontar-te a situacions difícils en contra de la teva pròpia llibertat. 




Començant per totes les mogudes, accions i manifestacions d'aquest any passat. Per totes les amenaces neoliberals descarades sobretot per les grans corporacions, bancs i empreses. I també dels governs i partits polítics de dretes més aparents o més disfressades de falses esquerres fent demagògia amb la boca petita ... Tots en són culpables d'aquest sistema... Les tancades als instituts en contra de la supressió definitiva del català a les aules i a les universitats en contra d'estratègies universitàries totalment mercantils. Les vagues de fam dels i les treballadores de MoviStar... Fins i tot la Tancada a Sant Pau i altres hospitals per plantar cara a les retallades salarials, de personal i serveis i les privatitzacions definitives ara finalitzades. Molts i moltes usuàries ens quedem sense drets socials.                                                                                                                                                                                                                          

Així com en contra de la discriminació als i les immigrants en CIEs en condicions molt més precàries i els forcin a tornar en el lloc d'origen vulnerant els seus propis drets i la seva pròpia dignitat. Per últim amb aquest text em solidaritzo amb les víctimes dels mossos d'esquadra pel 29M i el 14N. Els i les vaguistes detingudes després que han acabat per presó preventiva i judicis segueixin lluitant. Sobretot a  l'Esther que va perdre l'ull, les descàrregues de Tarragona com no totes i tots aquells que lluitem dia a dia per acabar amb aquest sistema polític i econòmic que ens exprimeix diàriament, gens democràtic. La lluita i la solidaritat no ens aturen, ens enforteixen i ens uneixen. 
                  

I una foto de més... SALUT I FELIÇ 2013.                                                          
 

Fum d'incendis

Fotos fetes a Castellterçol des de la finestra de l'habitació. Tot el fum espès i dens i fins i tot l'olor que venia dels incendis provocats a l'Empordà s'han anat escampant per arreu del territori. Per l'hora em semblava que debia ser algun fenomen bastant sobrenatural i fins i tot mitològic. I davant de veure un fenomen com aquest se'm va acudir realitzar aquestes fotos ja que per a mi ha estat una forta atracció de sentiments. Però per culpa dels fums i el foc dels incendis causats per interessos alients que afavoreixen als quatre capullos de sempre, molta gent ha acabat sent víctima en condicions de més precarietat sense possibilitat de rendir la terra, molts ferits i afectats molt greus fins a morts sense cap culpa d'això. També ha devastat camps de conreu i s'ha carregat llocs de bosc. A més realment no és gens ètic ni moral -i sobretot totalment inhumà i de gran perill- el fet d'enviar forces repressives impunes i agressives. Amb aquesta impune nuvolositat espesa que va invaïr tot el cel i no vaig poder veure l'última claror amb la posta de sol d'estiu amagada per darrere del verí que per a mi és un fenomen encoratjant com a propi de la mateixa natura. I per últim al marge de les fotos també explico que m'he enterat sobre un concert solidari a la Jonquera com molts altres fets en altres llocs on els diners cobrats es destinarien als qui ho havien perdut tot.

9 persones imputades per denunciar el Pla Caufec

Arrel de dues accions relatives al Pla Caufec, 9 persones han estat imputades penalment amb una petició fiscal de més de 25 anys de presó. Això comportaria l'empresonament directe per 6 d'elles. El proper 9 de febrer hi convoca una xerrada informativa al Casal de Cultura Robert Brillas a Esplugues de Llobregat amb l'objectiu de donar conèixer públicament la situació del cas.
Cal remarcar que les persones imputades han actuat diverses vegades per explicar i denunciar el pla Caufec. Ho han fet des de l'àmbit judicial fins a la mobilització popular, fent ús legítim de la desobediència civil, sempre a cara descoberta i sense arreglar les seves idees. La majoria d'elles, són persones implicades en la vida associativa d'Esplugues de Llobregat.
Els primers fets es remonten a l'octubre del 2007 en el marc d'una manifestació festiva i desenfadada en protesta per les execucions de les primeres obres del pla Caufec. La manifestació, on hi van participar prop de 1000 persones i en la que no es va identificar ni detenir a ningú, va acabar amb l'opertura d'un procés judicial on s'atribuïren uns fets exagerats i distorsionants a 6 persones: delictes d'atemptat a l'autoritat, delictes de desordres públics i faltes de lesions.
Els segons fets són de l'any 2009. Una persona d'Esplugues entrava 10 dies a la presó a causa d'una pena multa de 60 euros. El ple municipal debatia una moció de suport per aquesta persona i s'havia convocat una concentració de suport on van participar 200 persones. La Policia Local va impedir l'accés a l'Ajuntament, provocant una situació de tensió general i responent amb porres d'antiavalots, cascos i escuts. Altre cop sense identificar ni detenir a ningú es va iniciar un procediment judicial que ha acabat amb la imputació de 7 persones acusades de: delictes d'atemptat a l'autoritat, delictes de desordres públics i faltes de lesions.

Vint anys de lluita en defensa del territori i en contra de l'especulació

20 anys després d'iniciar la lluita contra un megaprojecte urbanístic que avui està aturat a causa de la bombolla immobiliària al peu de Sant Pere Màrtir, un gran grup de persones han patit la persecució de la justícia pel sol fet d'haver promogut la conscienciació i la denúncia. La mateixa desproporció que significa l'anomenat Pla Caufec a Esplugues de Llobregat és aplicada a qui s'hi oposi.

Aquestes noves imputacions se sumen al total de més de 70 persones amb diverses causes judicials fruit de la seva oposició al Pla Caufec. Durant aquests anys s'han obert més de 200 causes. En algunes, la Generalitat, s'ha personat com acusació i la família Sanahuja a través de les empreses contractades per a l'edificació també s'han personat en diversos judicis.

Pla Caufec o Porta de Barcelona

Actualment el projecte urbanístic està aturat. Les fases de soterrament, la d'urbanització dels carrers i d'ajardinament estan pràcticament enllestides. Però encara no hi ha cap edifici construït. La promotora Sacresa, propietària de Caufec, està intervinguda judicialment degut a l'obertura d'un Concurs de Creditors. Això no vol dir que el Pla Caufec estigui aturat definitivament, sinó que, únicament ho està temporalment.

El Pla Caufec o Porta de Barcelona, batejat així pel tripartit és un projecte urbanístic sobre 234.000 m2 al municipi d'Esplugues de Llobregat, tocant al Parc de Collserola. La part més extensa es troba tocant al barri de Finestrelles (a tocar de l'Hospital de Sant Joan de Déu), i l'altra elimina un dels punts verds del barri de Can Vidalet. El projecte preveu construïr 16 blocs d'habitatges, dues torres d'oficines de 115 metres d'alçada, 4 blocs d'habitatges, 6 torres d'oficines (28 metres d'alçada), 3 torres d'habitatge a preu taxat o protegits, el centre comercial més gran de la zona nord de Barcelona i l'eliminació del poc patrimoni popular d'Esplugues (Can Casas, Can Tomba, Can Biel i Can Oliveres). El projecte també preveu 600 vivendes de luxe i ofereix la miserable quantitat de 120 habitatges a preu taxat i dos equipaments privats per maquillar el pla especulatiu.

El soterrament de les línies d'alta tensió ha estat l'excusa perfecta on s'agafen tots els participants de la trama immobiliària. Fecsa es va oferir voluntària per assumir els elevats costos de l'operació i el govern de Jordi Pujol es va saltar el PGM (Pla General Metropolità) i el terreny edificable va augmentar de 30.000 m2 a 234.000 m2.

Aleshores apareix la plataforma SACRESA, que associada amb ACS (Florentino Pérez), que va iniciar una estratègia de pressions amb el vist-i-plau de l'Ajuntament. Més endavant es va crear l'empresa Caufec S.A. i s'entra en el ball de xifres i compensacions (1150 milions de guanys per l'Ajuntament, aportacions de SACRESA de Profesa de 500 milions per portar el metro...). Toni Pérez, ex-alcalde d'Esplugues, és inhabilitat per prevaricació i Enric Giner, actual gerent amb un sou molt elevat, s'encarrega de convèncer a les associacions de veïns i exerceix la repressió amb els insurgents, d'altra banda, Pilar Díaz, actual alcaldessa, es converteix en l'aliada dels empresaris i segueix el projecte dels seus predecessors. Tot i les protestes populars, el pla és aprovat el 2001 pel govern de Jordi Pujol i el 2004 pel govern Tripartit.

Sobre el que havia de ser el Pla Caufec, l'herba ha crescut fins al punt que ha passat a convertir-se ja en matolls, gairebé de sabana africana. El cartell del xiringuito a peu d'obra que havia de vendre pisos a la constructora que va urbanitzar aquesta part de Finestrelles. Algun pare l'ha trencat per deixar que el seu fill s'hi pugui gronxar. No hi ha ni una sola excavadora ni cap formigonera. Els solars estan fins i tot per desbrossar. El projecte Porta Barcelona està completament aturat.

Notícia extreta de Llibertat.cat.