Tralla, llums, èxit, vibració i emoció.

El dia 10 de juliol a les 21:30h del vespre es va fer el gran esperat concert de Pearl Jam en la seva World Jam Tour al Palau Sant Jordi, a Montjuïc, durant la seva World Jam Tour.  Feia molt temps que moltes i molts esperavem amb entusiasme aquest concert mentre passaven de llarg quan feien gires per Europa. Però aquesta vegada han travessat els Pirineus cap al sud d'Europa i han tornat a deixar petjada a casa nostra. La vegada anterior quan van venir aquí va ser a Badalona el 2006 mentre aquest cop, feia mesos que havia començat el compte enrere que va acabar precisament just quan el concert va començar. A part també va ser un gran motiu de celebració després de tenir un problema greu a la vista que em podia haver deixat cec per sempre però dintre de tot me n'he ensortit prou bé. Per sort vaig disposar d'una persona empleada que em va acompanyar fins a la cadira que tenia reservada. Però és la primera vegada que els veig en directe i no vaig anar a veure cap grup de versions com ho havia anat fet tantes vegades.També es disposava de barra amb menjar i begudes i de paradetes amb samarretes de Pearl Jam però costaven 30€ cadascuna i ja podrien haver baixat bastant més els preus igual com el de l'entrada.

El gran espectacle  va durar més de tres hores i va deixar tot el públic bocabadat amb tota la sala omplerta de gom a gom. Hi havia col·legues meus que també van anar  en  aquest concert però degut a què l'espai estava omplert de manera massiva no els vaig poder veure ni estar amb ells desafortunadament. Vist també des de dalt de tot també era impactant veure tota l'explosió de llums que sortia des de l'escenari però no vaig poder veure els membres de la banda i els instruments.  Era impossible!! També em vaig quedar impressionat quan  en els temes més relaxats la sala estava invaïda per les llums dels mòbils del públic que amenitzaven l'ambient. I sobretot un Eddie Vedder adreçant-se al públic d'una manera molt directa i propera  com sempre però desgraciadament parlant en castellà enlloc de fer-ho en català. I motiu de més degut a tot el què ha sofert Catalunya des de fa segles i ara torna a ser més evident que mai. Jo cridava des de ben lluny que parlés en català però no hi hagué manera. Els ianquis són ianquis  i els que són com ells encara els queda molt camí per davant. Hi havia públic gairebé de tot arreu des dels Països Catalans, Euskal Herria i altres contrades de la península com també d'Anglaterra, Alemanya, França, Occitània, Rússia,  Xile, Mèxic o Amèrica del Nord. Al principi del concert l'Eddie va fer un comentari negatiu sobre el partit de futbol entre Espanya i Rússia però després es va disculpar cap al públic rus. 

En el concert van sonar molts dels seus grans temes de tota la seva discografia des de "The long road", "Mind your manners", "Corduroy" , "Do the evolution", "Even flow" o "Oceans" que fou dedicat a Israel Barrales: un fan mexicà  que va morir pocs dies abans d'aquest concert i  malauradament no pogué venir.  Tot va anar seguit de  "Sleeping by myself" o "Betterman". Tampoc van ser oblidables cançons com "Alive", "Jeremy" o "Black" del seu primer disc TEN. Entre aquests també van interpretar tantes altres  cançons més conegudes o menys com "Daughter" dedicada a totes les dones incloent-hi les nostres germanes i les nostres mares. Vaig trobar a faltar temes tan viscerals i grans en directe com "Nothingman", "Spin the Black Circle", "Sirens", "Pendulum", "Animal" o "Yellow moon". 

Aquest concert va acabar amb "Yellow Ledbetter" sent un final més tranquil que l'habitual i tota la gent pogués anar sortint de la sala poc a poc. 

"Gràcies Oriol per l'esdeveniment... Segur que ens tornarem a trobar cantant o tocant en algun altre lloc. Sé que tu també hi eres entre la gran massa multitudinària de persones d'arreu però no ens vam veure ni a l'entrada ni enmig del concert ni a la sortida... però igualment com si ens haguessim trobat" .

Encara no em sento amb les ganes de despedir-me de tot aquest espectacle de tanta emoció viscuda. MOLTES GRÀCIES PEARL JAM PER VENIR A CASA NOSTRA. FINS SEMPRE!!!!!  

Disc de fàbula.

Fa temps que això descansava de música en sí i avui he tornat al rock sabent que fa unes tres setmanes que va sortir l'últim àlbum de Pearl Jam, Lightning Bolt, després d'un temps llarg de descans gires i celebracions. És un treball amb temes rodons i senzills com l'anterior, Backspacer, però torna bastant la seva segona època cap a discos com Vitalogy, Yield o No Code, i amb un estil més punk que recorda els Dead Kennedys o els Ramones. Escoltant-te'l diverses vegades per l'ordinador sents com les primeres cançons van més seguides i recorden els hàbits de cada dia d'una persona visceral però en canvi durant gairebé tota la resta hi ha pauses que tenen més espai entre una cançó i l'altra. Tots els temes m'han cridat prou l'atenció però alguns que més són Mind your manners, Future Days, Yellow Moon o Sleeping by myself del disc de l'Eddie amb ukelele en solitari però aquí inclosa tota la banda.  A mi com a mínim em recorda una mica el single Down. Però el disc marca una etapa madura de la banda però s'hi abandona una mica la complexitat de discos anteriors però segueix el mateix trajecte musical amb un Eddie amb una veu fins a l'extrem, un Mike que guitarreja o un baix melòdic d'un Jeff. A part que la bateria està molt ben gravada. En els últims temes hi ha tocs de teclats que sobresurten més evidents. 

La portada i les imatges del disc prometen i transmeten subversivitat en contra la mentalitat americana i la personalitat de l'Eddie hi són del tot evidents. Són per flipar l'ull i els llamps de la portada com el plat amb la creu i la pistola a dintre, la taca de sang a sota i els coberts. És un disc que té una sonoritat autèntica i amb gust de rock alternatiu.

Tot seguit en deixo tres tasts amb els dos singles previs. El primer és Mind your manners que per les seves imatges crec que s'hi reflecteix una crítica als comportaments americans i potser als líders mundials. 

El segon, Sirens, és preciós on s'hi reflecteix tant la sensibilitat de la veu com quan al final canta tota la banda. Es nota el canvi instantani que fa en Mike de la guitarra acústica per l'elèctrica per fer el solo que al principi es confon amb l'Stone que d'entrada no sembla que faci la guitarra rítmica. Algunes vegades quan aquesta cançó m'ha entrat mentalment per les orelles m'ha fet plorar d'emoció i tristesa. 
Per últim deixo la cançó que dóna nom en aquest disc, el qual ja van presentar en directe durant aquestes últimes gires abans de ser gravat. El vídeo està gravat el 19-7-2013 en el Wrigley Field de Chicago. És tot un disc per disfrutar.

2011, any de Pearl Jam (II)

Com vaig dir al principi, aquest any Pearl Jam ha celebrat els seus vint anys com a grup: sorgit el 1991 a dins de la tendència sonora del rock nomenada grunge apareguda a la ciutat de Seattle (estat de Washington, EUA) a principis de la dècada dels 90. Més enllà dels seus inicis en què oferien la imatge acord amb aquest moviment, amb els anys Pearl Jam han anat evolucionant cap a una maduresa acompanyada d'una senzillesa i humilitat en les formes per tal de centrar tota la seva atenció en la pròpia música, que ha esdevingut un dels exponents més importants de l'escena del rock internacional actual. Els seus shows no van acompanyats dels espectacles visuals que ofereixen moltes altres bandes que estan al mateix nivell de repercussió. Al contrari, també aquí opten per l'austeritat i aconseguir fer de la seva proposta musical la protagonista absoluta dels seus concerts.

Per altra banda els Pearl Jam són coneguts pel seu compromís social i solidari més enllà de les estructures convencionals del sistema polític i social del món occidental. Les seves lletres són carregades de crítiques a les maneres de govern del seu país (els Estats Units) i el seu procedir en la indústria musical sempre ha estat marcat pel seu posicionament contra els monopolis econòmics i a favor de la sostenibilitat en quant a l'ús dels materials d'elaboració dels suports físics de les seves obres àudio-visuals. Així sempre s'han posat al costat de causes com el dret d'avortar i acostumen a donar una part dels seus beneficis de cada concert a organitzacions solidàries locals de la zona on es celebren els seus concerts, així com la lluita en contra del canvi climàtic i la presència de petroli a les costes del Golf de Mèxic.
Doncs fent una gira per diferents indrets tant del seu país com altres països del continent americà passant per Canadà, Costa Rica, Perú, Xile, Argentina, Brasil amb missatges íntegres i directes cap als seus fans i públic general. A continuació m'ha interessat deixar el seu reportatge musical Pearl Jam 20, dirigida per Cameron Crowe, que fa un recorregut de la seva trajectòria musical des dels inicis fins ara. A part dels membres que hi han hagut al llarg del grup també hi apareixen parlant altres músics i artistes com Neil Young o Bruce Springsteen.

I per acabar de disfrutar de la seva gira he volgut deixar un fragment llarg d'una horeta amb un dels concerts més emblemàtics d'aquesta gira a Hamilton (Canadà) i altres també disfruteu de la seva música. Jo no puc anar en cap concert des de Sants però com a mínim he disfrutat de temes com Even Flow, Immortality, Yellow Ledbetter, Betterman o Unthought Known que m'han posat la pell de gallina.

I encara per últim vull deixar una fotografia d'homenatge a Clarence Clemons, saxofonista del Bruce Springsteen, membre de la Street Band, que va morir aquest juny passat per una hemorràgia cerebral.

I aquest mes també fa deu anys de la separació de Sangtraït a la sala Razzmatatz. Aviat passaré alguns vídeos amb cançons més importants dels concerts i la història del grup.

Riot Act

Feia temps que no em comprava discos i dos dies abans de Sant Joan i després d'haver de llegir un correu molt fastigós i hipòcrita de la cap de biblioteca de la facultat vaig anar a l'fnac del Triangle per comprar-me un disc de Pearl Jam. Al principi estava dubtant sobre els discos i vaig optar pel disc Riot Act i molt barat per 7'95 euros. Jo no ho sé però diuen que no ha tingut massa èxit -que per a mi m'és ben igual- ja que és un disc que m'ha agradat molt... sobretot les seves cançons com les imatges d'indignació, protesta i rebuig als sistemes polítics dominants. Les imatges representen els esquelets de la reina i el rei d'Anglaterra i el nom de Riot Act prové d'una llei anglesa del 1712 que considerava il·lícit qualsevol acció en contra de la monarquia però aquestes dues paraules també poden dir "Acte de revolta" i de revolta en contra el poder i l'opressió política, social i en general. De fet, el 2007 també hi hagueren grups de música i altres que van fer costat als detinguts que van cremar la bandera espanyola i les fotos del rei.
Aquest disc és de l'any 2003 i va ser dedicat a Ray Brown, Dee Dee Ramone i John Entwistle que van morir sent víctimes d'una allau humana el 30 de juny de l'any 2000 enmig del ple festival musical de Roskwilde (Dinamarca) degut en què unes 15 persones que estaven situades a prop de l'escenari van ser empeses en contra d'una barrera per la multitud. Els membres del grup van demanar també en els seus seguidors que anessin enrere per evitar seguir pressionant els espectadors situats en les primeres files i també es va fer la mateixa sol·licitud a través dels altaveus del festival. Sembla que unes deu ambulàncies es van desplaçar cap al lloc per atendre les víctimes salvables de l'allau desastrosa i per respecte a les víctimes també es van suspendre tots els concerts que s'havien de realitzar en el mateix escenari.

Podeu trobar més informació en aquests espais:

http://t1.gstatic.com/images?q=tbn%3AANd9GcTA8zKrecK0_I0BAbe6VSwWYEyY3xIkC2eXWhDcIPM5UqGWwS8Hpw

http://www.bbc.co.uk/dna/h2g2/A442874

http://everything2.com/title/Roskilde+Festival+tragedy


En aquest disc van dedicar la cançó "Love boat captain" a les víctimes d'aquesta allau:

"Aquest és només un altre dia més... aquest lloc oblidat de déu?
Primer vé l'amor i després vé el dolor, que comencin els jocs.
Les preguntes s'aixequen i les respotes cauen, ... insuperable.

Capità del vaixell de l'amor, agafa el comandament i porta'ns cap al clar... aquí.
Ja s'ha cantat però no pot ser dit de manera suficient.
Tot el que necessites és amor.

Aquesta només és una etapa? de terratrèmols provocant ones
intentant saccejar el càncer? oh, estúpids éssers humans.
Una vegada que estrenys la mà de l'amor, tot és superable.

Abraça'm i fés veritat,
que quan tot està perdut només hi seràs tu.
Perquè per l'univers, no significo res
i només hi ha una paraula en que encara hi crec:
i és amor.

I és un art de viure amb dolor, de mesclar la llum en gris,
vam perdre nou amics que mai coneixerem, ara fa dos anys.
I si les nostes vides fossin massa llargues, això es sumaria a la nostra pena?
I els joves poden perdre l'esperança perquè ells no poden veure més enllà d'avui
la saviesa que els vells no poden regalar.
Retrocés constant... a vegades la vida no et deixa sol.

Abraça'm i fes veritat
que quan tot està perdut només hi seràs tu.
Perquè per a l'univers no significo res
i només hi ha una paraula en la que crec:
i és amor... amor, amor, amor, amor, amor.

Capità del vaixell de l'amor, agafa el comandament i porta'ns cap al clar, aquí.
Ja ha estat cantant, però no pot ser dit suficientment.
Amor és tot el que necessites, ... tot el que necessites és amor,... amor,... amor."

I finalment en deixo una altra d'aquest disc en contra de l'ex president Bush "Bush Leaguer" i de totes les mentides, estafes, manipulacions i altres barbaritats que ha fet aquest llop amb la pell de llop. Només en pensar en l'economia imperial dels EUA, voler crear por sobre el suposat terrorisme islàmic en els atemptats de les torres bessones de Nova York, l'increment de les armes en fer la guerra i hi hagi més víctimes, morts i ferits de l'ocupació a canvi de petroli per pròpia ambició i inventar-se tot el tema de les armes de destrucció massiva, no voler introduïr una sanitat pública i mantenir les clíniques i companyies privades, discriminar la població negra, els indígens i els immigrants en una condició inferior resoecte els sectors dirigents i empresaris més poderosos.
De fet, la deixo aquí en dos vídeos: el primer és la versió del disc amb imatges sobre com és aquest fill de puta i tots els seus delictes que també cometen altres subnormals com ell. I el segon és en un dels concerts en directe on l'Eddie se'n fot del Bush amb una màscara de la seva cara. Tant de bo que també fos dedicada en contra d'un altre fill de puta de l'actual govern que n'he parlat moltes vegades pels seus crims violents i policials cap als indignats, manifestants i afectats per la crisi.

2011, any de Pearl Jam (I)

Enmig de gener és una mala època perquè la majoria de les i els estudiants estem en moment d'examens i entregues que ens deixen ben atrafagats. Però no fa massa he trobat notícies sobre un gran somni: aquest any 2011 en concret també és l'any de Pearl Jam, perquè celebraran els seus 20 anys com a grup després de tocar durant dues dècades seguides.

Ja ha passat molt temps des de quan aquesta banda de Seatle es van formar i van tocar els primers temes musicals canyeres del rock alternatiu que juntament amb Nirvanna i Soundgarden han transmès missatges revolucionaris i crítics amb el sistema imperialista dels Estats Units. I a través de les seves gires han atret a milers d'espectadors, fans i admiradors que han fet difondre la seva música com també pels seus nou discos que han enregistrat fins ara.

Després de la gravació del disc Backspacer l'any passat, aquest estiu ja volen fer una nova gira de concerts per celebrar els seus anys com a grup i a partir d'avui deixaran un disc titulat Live on Ten Legs que serà la continuació d'un treball que van iniciar el 1998 que també tenia aquest mateix nom. Aquest disc constarà de 18 cançons en directe de tota la seva trajectòria i interpretades en alguns dels concerts realitzats entre el 2003 i el 2010.

Però la sorpresa més important d'aquest any serà el documental nomenat Pearl Jam Twenty esperat per la majoria dels seus fans, serà dirigit per Cameron Crowe i anirà acompanyat d'un llibre i una banda sonora. A més, també oferiran les reedicions dels seus discos Vs (1993) i Vitalogy (1994) i iniciaran una gira de concerts per Estats Units durant tot l'estiu, alguns esdeveniments especials i algun altre llençament especial.

Tampoc s'ha d'oblidar que Pearl Jam segueixen implicats en la lluita en contra del canvi climàtic que han iniciat durant aquests últims anys per defensar el medi ambient. L'any 2006 ja van aportar uns 100.000 dòlars a nou organitzacions que lluiten contra el canvi climàtic i el fonament de les energies renovables. També van donar diners per a protegir un bosc de Madagascar. I ja aquest any passat ha començat a donar uns 210.000 dòlars per plantar arbres a l'estat de Washington i així compensar les seves emissions de diòxid de carboni provocades en la seva gira del 2009 per l'ús de vehicles de desplaçament com també dels seus seguidors.

La intenció consisteix en plantar uns milers d'arbres en unes 13'6 hectàrees de Seatle, Kent, Kirkland i Redmond com també absorbir les plantes externes i invasores com ara l'herba anglesa que han afavorit l'extinció dels arbres autòctons.

Finalment com no, deixo un reportatge en vídeo del LIVE ON TEN LEGS.

ÀNIMS I ENDAVANT AMB PEARL JAM.

Rockin' in a free world, Pearl Jam (tribut a Neil Young)

M'agradaria escriure l'últim article d'aquest mes (i he estat més modest) ja que mirar amb els ulls massa el bloc tampoc és sa ni per la meva salut (sobretot per la vista) com per precipitar-me en escriure textos i costar de complementar-m'ho amb algunes altres coses. A més aquest cap de setmana llarg de l'1 de novembre que s'ha convertit en un pont gràcies a la festa de la Castanyada, hauré d'acabar un petit treball de primera meitat de semestre i també el primer examen parcial de l'assignatura optativa de Bizanci i l'Islam a l'Edat Mitjana amb el Salvador Claramunt i Rodríguez (professor especialista del departament d'Història medieval, Paleografia i Diplomàtica de la UB).

Doncs en aquest article, m'interessaria parlar una mica per sobre sobre la castanyada i el halloween, que en el fons són dues festes molt diferents. La primera és una festa popular de la nostra terra, els Països Catalans, i s'ha caracteritzat més per la presència de paradetes a carrers i places on són torrades pels i les castanyeres en els carrers o les places, o torrar moniatos i panellets tant en el forn com en el foc tradicionalment estant amb la família o ara amb els col·legues amb les guitarres. O la via alternativa de celebrar-la també és anant en grans festivals alternatius i reivindicatius com ara el Castanyada Rock (normalment a Piera) on hi vaig anar una vegada l'any 2005 on hi tocaven grups combatius com ara Revolta 21, Obrint Pas o Opció K-95. Altres vegades hi han tocat grups com també la Gossa Sorda o At-Versaris. Fins i tot a les barres de fora, sempre s'hi serveix beguda i menjar a preu popular: frankfurts, birres, cubates... ...

Mentre que la segona festa és totalment anglo-saxona i molt mítica a Anglaterra i els EUA on s'hi han caracteritzat les carbasses i totes les fantasies de terror entre altres elements. I tampoc deixa de ser una festa com una altra i que es podria celebrar de forma paral·lela a la castanyada en aquests països. Però el problema és quan aquests costums nord-americans es volen anar introduïnt de forma impositiva en arreu del món i sobretot a partir dels grans magatzems o grans comerços (el CorteInglés, per exemple) menjant-se les festes autòctones. Aquest és un dels punts erronis d'aquesta festa on s'hi ha creat aquest grau tan greu de fanatisme i imperialisme nord-americà tan evident en etapes de pura globalització que s'ha d'erradicar definitivament. Sinó que aquesta festa ha de ser com qualsevol altra com a part de la diversitat dels costums existents en tot el món. Però també és cert que tampoc es pot despreciar gens el tipus d'espectacles que s'hi poden realitzar en aquests llocs autòctons i originaris d'aquesta festa i on bàsicament s'hauria de celebrar i amb il·lusió. I a més, quan l'any passat van tocar els Pearl Jam a Filadèlfia, tocant un tema molt revolucionari als EUA que es diu Rockin' in a free world (tribut al mestre hippie Neil Young) i és una al·legoria en el món lliure. També la vaig posar en un article d'inicis de juliol on va ser interpretada pels seus tributs catalans Riot Act al final del seu concert a la sala Moscou de Torelló amb el so idèntic al mateix grup que toquen aquest tema.

I havent parlat una mica per sobre sobre la cançó, vull comentar que malgrat no haver escoltat encara masses coses del mestre Neil Young, que tampoc em desagrada, no m'agrada tant com fa el solo guitarrístic de la cançó ja que el trobo una mica més brut i és possible que també formi part de la seva manera d'actuar hippie radical (que tampoc em molesta gens i a més també m'agrada el hippisme) però per al meu gust en concret ho és de manera potser molt exagerada. En canvi, m'agrada més quan la toquen els Pearl Jam (com ho he deixat en el vídeo) sobretot pel solo que fa el Mike McCready com a guitarra solista, que a part sobre el que m'han dit que se suposa que és un guitarrista de veritat, el fa molt més elaborat i treballat en aquest sentit on s'hi destaca el constant rascament de cordes amb la pua als dits de les mans.

En aquest concert en una de les ciutats més destacades (i internacionals) de la banda oest de l'Atlàntic s'hi llencen paperetes de confetti des de l'escenari i entre el públic també s'hi aixequen globus de colors vermell, blau i blanc groguenc (malgrat que pel meu gust ja posats m'hagués agradat més que n'aixequessin de tots els colors possibles; és a dir INFINITS).

I si cliqueu en el botó de començar, la trobareu quasi tota sencera malgrat no poder agafar l'inici de la intro de la cançó (la penúltima en aquest concert abans de Yellow Ledbetter) en el qual ni hi vaig poder assistir per temes de carrera: primer perquè havia de fer un treball dur de les cultures miskites afro-americanes per l'assignatura d'Història d'Amèrica (entre altres matèries que m'havia de treure).

I bé, finalment aquest cap de setmana disfruteu amb aquest vídeo i escoltar la veu del seu cantant mestre Eddie Vedder.

EDDIE, ETS UN CRACKÀS I SEGUEIX COM SEMPRE!!

Salut i roquenrol!

Rockin' in a free world (Pearl Jam). Halloween (Filadèlfia), 2009.

I per goear en podeu trobar una altra versió en directe que sembla que va ser a Mèxic.

Amongst the waves

I bé, començant l'octubre i sent diumenge dia 3 encara seguiré amb el tema de la música al bloc seguint com vaig fer al final del setembre amb l'entrevista a l'Oriol Cardona sobre Àcid Úric. Coincidint aquest cap de setmana en què s'ha fet una fira a favor de la llibertat animal, he pensat en una cançó d'un single de Pearl Jam que es diu Amongst the waves que forma part del seu àlbum Backspacer i està destinada per una bona causa en defensa de l'aigua dels mars i oceans i una denúncia sobre les taques de petroli a les platges o costes que han estat la principal causa de la majoria dels desastres mediambientals com la intoxicació de les aigües com la mortalitat de molts dels seus éssers vius.

En el vídeo s'hi troben imatges blaves profundes amb el cel i les onades del mar amb onades, dofins, aus marítimes i surfistes juntament amb fragments en blanc i negre on apareix el grup actuant en directe. Al final del vídeo tota aquesta bona energia finalitza amb imatges sobre els derraments de petroli al Golf de Mèxic i també la imatge d'un pelicà tot tacat de petroli. I per a mi és un vídeo molt bonic, sobretot en concret centrant-nos en els fragments on hi apareixen els blaus, em retenen una sensació maca als ulls i segurament sobre com realment hauria de ser el mar com a fenomen complex de la natura on hi viuen una gran part dels éssers vius de tot el planeta, i passant des dels grans i petits peixos, mamífers, crustacis fins a les estrelles marines i les algues, i sense dubtar-ho el plàncton (fitoplàcton i zooplàncton). I d'altra banda, l'aigua també és una substància terapèutica molt important que pot ajudar en la millora de la qualitat de vida dels éssers humans degut a les seves substàncies minerals que s'hi inclouen i fins i tot davant de malalties o trastorns neuronals. I tampoc s'ha de descartar i és evident que és un plaer per a les persones en quan ens volem refrescar en moments de calor. Però per banyar-nos tampoc cal anar tan lluny en una platja de Califòrnia o en una illa tropical del Carib, i malgrat Pearl Jam siguin de Seatle (costa del Pacífic dels EUA), nosaltres tenim molt més a prop (i potser totalment a tocar) el mar Mediterrani però crec que la Barceloneta no és el millor lloc per banyar-se degut a la contaminació, i jo aniria bé a la Costa Brava si em volgués submergir o a la Daurada si volgués seguir mar enllà on el nivell del mar augmenta bastant més lluny.

I també penso que aquest vídeo ha de ser una eina de difusió i lluita a favor de la defensa del medi ambient i ecosistemes que en els darrers temps s'han trobat cada cop més en exitinció juntament amb l'augment de contaminació hidràulica (que ocupa un 70% del planeta) i també atmosfèrica com també el desenvolupament i l'acceleració dels canvis climàtics on Estats Units (entre altres estats occidentals) n'ha esdevingut un dels primers culpables del desastre. Si no fos per la contaminació atmosfèrica tornariem cap a una nova era glacial com la que hi va haver fa milions d'anys durant el pleistocè (en el paleolític) i entre els segles XIV i XVIII.

Però tornant a la lletra de la cançó i el seu missatge crec que ja és un fet molt important que un grup de rock com Pearl Jam i sent dels EUA tinguin consciència social i sobretot ambiental. ÀNIMS I ENDAVANT AMB PEARL JAM.

Sobre el recolzament de Pearl Jam en la defensa del Golf de Mèxic podeu trobar més informació aquí: http://pearljam.com/oceans/

I aquí en directe deixo el maravellós clip Amongst the waves amb la lletra a sota. Però per ara no n'he trobat cap que es trobi subtitulada en català. DISFRUTEU EL VÍDEO.

Riot Act al Moscou de Torelló

Aquí començo a escriure una altra de les meves cròniques però aquesta desgraciadament no l'he pogut viure en pròpia persona. Un noi que em volia agregar en el facebook que treballa en el programa Rock en Viu (ReV) efectuat aleshores a través de Ràdio Taradell em va escriure preguntant-me si jo volia pujar a Torelló el dia 2 de juliol a la sala alternativa de concerts Moscou ja a les 23:30 pm ja que el músic i cantant osonenc Oriol Cardona havia començat a fer un nou projecte musical sobre el grup revolucionari d'Estats Units Pearl Jam. Després de començar un projecte en solitari conegut com a Jam de Perles on versionava alguns temes en acústic, però aquí ja ha començat la part format més elèctric conegut amb el nom de Riot Act, que són covers de Pearl Jam. De fet aquest nom prové d'una llei anglesa monàrquica molt antiga que considerava il·lícit qualsevol acte en contra de la monarquia i als Estats Units encara segueix vigent, però aquestes dues paraules

també es poden traduïr com a Acte de Revolta que és un nom que té ha tingut a veure amb la manera de pensar i veure el món de Pearl Jam i l'any 2002 van gravar un disc que es deia Riot Act on a la portada hi surt una imatge molt compromesa.
De fet aquest grup ha estat format per Oriol Cardona (Eddie Veder: veu i guitarra), Francesc Ruiz (Mike McCready, guitarra), Jordi López (Stone Gossard, guitarra), Jordi Bort (Jeff Ament, baix) i Carles Badal (Matt Cameron, bateria). De fet ja van començar a tocar al Vallès i el 2 de juliol a Torelló. De fet li vaig haver de dir en aquest noi que no podia venir perquè el dia 3 de juliol tenia un altre concert a la sala Vladimir Lenin a Sant Adrià de Besòs on es separava el grup The Benders, que era de versions de grups anglesos i estat-unidencs com Pixies, the Clash i molts altres, i desgraciadament hi va haver mala sort. Però segur que aquest concert al Moscou ha estat tot un èxit de part dels membres i també del públic, i em van dir que les entrades anticipades es podien comprar al bar la Marturina de Vic i a dos bars de Torelló a 4 euros mentre que a la guixeta costava 6. Fins i tot jo tenia la idea de pujar dos o tres dies abans per anar a comprar l'entrada i fer dues nits seguides però em va ser més fàcil poder fer una sola nit de concert amb els Benders que s'acabaria a primera hora del matí. I d'altra banda en aquest concert es va gravar un disc en directe que encara no se sap quan acabarà sortint. La sessió musical seguríssim que va ser tota espectacular amb el so canyer de les guitarres i temes com Corduroy, Spin the black circle, Betterman o finalment Rockin the free world, que aquesta concretament és del mestre Neil Young però que Pearl Jam l'ha tocat alguna vegada en directe amb els U2. I a sota us deixo algunes mostres d'aquest concert on apareixen algunes de les peces interpretades per ells. I recomano a la gent que pugui escoltar aquestes peces atentament i amb atenció, segur que els i les qui ja coneixen Pearl Jam no els seran temes nous sinó la majoria prou coneguts.

Introducció. Why go (Pearl Jam)

Spin the black circle (Pearl Jam)

Corduroy (Pearl Jam)

Betterman (Pearl Jam)

Rockin' the free world (mestre Neil Young).

Aleshores el dia en què jo anava al concert a Sant Adrià també s'ha de comentar que Riot Act tocarien a les festes de Lliçà d'Avall i a partir d'aleshores ja no hi ha hagut cap novetat en concerts fins quan apareguin els propers esdeveniments... qui sap quan? I alguna gent comenta que sonen exactament igual que Pearl Jam i jo crec que aquest ja seria un bon ideal però penso que dos grups que malgrat toquin els mateixos temes no sonaran exactament igual però sí que seguríssim que ho faran d'una manera similar tocant el mateix tipus d'instruments.

És cert que hi ha un altre grup cover de Pearl Jam i amb el mateix nom però no són catalans sinó que no sé exactament d'on són concretament, malgrat que jo penso que segurament deuen ser anglesos o d'algun lloc d'arrel anglo-saxona. Però he de dir clarament que tampoc em motiven massa comparant-los amb el tipus de versions que fa el grup de l'Oriol Cardona per ara arreu de la comarca d'Osona i els voltants.

Però amb tot sempre es poden trobar grups de versions que toquin per propi gust i realment els agradi fer-ho.

ÀNIMS I ENDAVANT EN LA MÚSICA. LA MÚSICA SEMPRE POT AJUDAR A EXPRESSAR SENTIMENTS I ENERGIES DE QUALSEVOL TIPUS CAP A LA GENT.