Crema vermella de marisc amb gambes pelades i senceres.

És un plat exquisit per llepar-me'n els dits que va fer la meva mare a partir d'una recepta que va trobar per cuinar-la automàticament mitjançant l'ús tecnològic de la màquina Thermomix i va decidir fer-la el primer dia d'aquest nou any 2021. Tot tenint present que aquestes vacances del solstici d'hivern d'aquest recent any passat han sigut molt diferents degut a la situació generada per la pandèmia quan s'està incrementant el número de persones afectades que està ocupant massivament un altre cop les UCIs i les habitacions de les plantes dels hospitals. A més, per sort només vam tenir convidades de família a dinar a casa el dia vint-i-cinc d'aquest passat mes de desembre i prou. I és ben cert que aquesta crema m'ompla la boca de delicioses vibracions marines que s'escampen a través de la meva llengua i es concentren en el meu pal·ladar, de notar la tendresa gustosa i carnosa del marisc per les que estem acostumades a seguir els costums d'una cultura aliemantària omnívora clarament especista com si els vapors marins sortissin directament d'una olla bullint segregant  partícules salades com si em netegessin les fosses nasals extraient-me tota la meva porqueria nociva que porto a dins. Realment ha sigut un encert de part d'ella que volgués preparar aquesta crema tot sent realitzada mitjançant una màquina robòtica que aquí està situada en un dels marbres de la cuina de casa.  El procés de cocció i elaboració també es pot realitzar mitjançant els mètodes tradicionals de la bullició amb recipients metàl·lics i el procés de trituració i esmicolament dels ingredients mitjançant el minipimer, però les textures que li poden donar poden ser molt diferents a les que són aportades amb el treball robotitzat de la Thermomix. La cuina és una cosa empírica i no parteix d'unes bases matemàtiques i es tracta de provar totes les possibilitats que aquesta aporta tot tenint en compte que un mateix plat culinari pot canviar de textura a la nostra llengua segons quina manera i quins processos s'hagin utilitzat per elaborar-lo i d'aquesta manera experimentar amb tots els requisits i sabors que aquesta ens dóna. Tot sabent les conseqüències que genera el seu ús en quan la sobrecàrrega d'energia no renovable que aquesta consumeix. 

És cert que per qüestions de salut personal no se'm va recomanar que mengés cap tipus de peix que sigui blanc ni cap tipus de marisc segons el que hi indica en una fulla de paper que em va passar l'acupuntor coreà donant-me unes indicacions sobre els aliments que podia consumir i els que no. Aquí i ara, lluny de visitar-me amb ell, doncs he de dir que segueixo aquesta dieta de manera molt aproximada amb algunes modificacions. A més, sent dies de "festes" hi ha el costum de fer grans àpats de manera "comunitària" si és en l'ambit del nucli de la institució familiar tradicional que segueix els vells costums culturals on entre els quals s'hi inclou el de la gastronomia. Un altre inconvenient que hi esmento és la toxicitat d'aquests aliments -éssers marins més clarament- per als nostres organismes degut a les immenses quantitats residuals de mercuri i altres substàncies que contaminen les aigües marines i intoxicant les algues, els peixos i altres éssers aquàtics que han anat absorbint aquestes partícules a través dels seus sistemes respiratoris i absorció en el cas dels peixos i altres éssers que viuen en el medi marí. Però assegut a taula és una oportunitat per tastar i saborejar les delícies plaents que venen de la mar. 

Aquí a continuació deixo escrita la recepta d'aquest plat culinari tal com el va fer la mare a casa: 

Ingredients: 

- 400 grams de musclos.

- 200 grams de filet de lluç (fer a trossos)

- 200 grams de rap (fer a trossos)

- safrà (uns quants fils)

- 250 grams de gambes pelades de mida mitjana/gran (poden ser congelades) 

- 50 grams d'oli  d'oliva 

- 200 grams de porros tallats a trossos petits.

- 1 dent d'all.

- 100 grams de ceba tallada a trossos petits. 

- 50 grams de vi ranci.

- 200  grams de tomaquet natural triturat.

- 200 grams d'aigua.

- pebre negre. 

- 100 grams de nata líquida de civada (sense gluten).

Preparació:

- Posar els musclos nets, el rap i el lluç amb uns filets de safrà en el recipient varoma. Tapar i reservar.

- Pelar les gambes: guardar els cossos en un plat i posar al vas de la Thermomix les closques i els caps. Afegir-hi l'oli, els porros, la ceba, l'all i el vi ranci. 

- Coure-ho 10 minuts, temperatura varoma a velocitat 1 1/2. 

- Quan hagin passat els 5 minuts, incorporar el tomàquet triturat i col·locar el recipient varoma  amb el peix sobre la tapa del vas. 

- Retirar el recipient varoma i triturar el contingut del vas durant 1 minut a velocitat 8. 

- Incorporar l'aigua i coure-ho 5 minuts a temperatura varoma, velocitat 1.

- Passar el contingut del vas a través d'un colador i reservar en un bol o olla. 

- Rentar el vas d'una manera curosa perquè quedi absolutament net i tornar-hi a posar el líquid que abans hem colat i reservat. Afegir-hi els musclos (sense les closques) i triturar 30 segons a velocitat 7. 

- Incorporar la nata líquida al vas. Coure 2 minuts a una temperatura de 80 graus, velocitat 2 1/2. 

- Coure en una paella o una planxa durant uns minuts els cossos de les gambes. 

- Triturar la crema 3 minuts a velocitat 7. 

- Servir la crema en plats fondos o bols i repartir les gambes a sobre. 

Ja es pot començar a menjar. Esteu totes/ts convidades/ts a seure a taula i a menjar. 

Que aprofiti de gust,

01.01.2021 Dia de consum. Bon any

Escalfor a l'hivern...

Estufes sostenibles per escalfar l'ambient quan fa fred... No cal que estighuem en un lloc d'alta muntanya i amb neu perquè es necessiti encendre una estufa o algun sistema calefactor per ambientar  un espai tancat sigui domèstic o no.. I és ben cert que ara a l'hivern és un bon moment per poder gaudir de l'escalfor d'aquests aparells sostenibles que emeten emissió de calor per mitjà de la combustió orgànica sense malmetre el medi ambient i emetre grans masses de partícules carbòniques o altres residus que puguin fer mal a l'atmosfera i a la vida de tants éssers que són iguals com nosaltres.   Estalviem energies no renovables i utilitzem les més respectuoses o que facin menys mal a la natura. Aquí n'hi ha alguns exemples...

En primer lloc trobem una estufa de llenya que funciona de mode tradicional. Es tracta d'una Salamandra tradicional. Està ubicada a dintre del Bar Social de lde Can Batlló al barri de La Bordeta i està escalfant l'espai durant els horaris quan aquest està obert com a punt de trobada de molts i moltes veïnes del barri quan estan fent activitats, reunions i altres tertúlies més personals. La seva estructura i el seu funcionament lògicament són molt bàsics. 

Aquesta estufa està formada per un cos potent de base que és on es genera la combustió i va connectat a un tub d'escapament metàl·lic que arrossega tot el fum derivat que  després acaba sortint per la xemeneia exterior. El cos de l'estufa es troba recobert per reixes metàl·liques amb una porteta al lateral per introduïr la llenya i el material apte per fer la combustió per tal de poder encendre el foc amb els llumins o bé amb un encenedor. A la part superior hi ha una tapadora  que s'obra per afegir més material per reanimar el foc i llavors tancar l'estufa una altra vegada perquè aquest no s'escampi i evitar  la creació d'un incendi que pugui perjudicar la sala però també consta d'uns forats al voltant des d'on es veu aquí el color vermell del foc i serveixen perquè hi penetri l'aire exterior per tal de poder alimentar el foc ja que necessita oxigen per poder-ho fer.  Aquest fenomen es pot observar millor a la imatge que apareix a continuació que fa referència al mateix objecte el qual estem mencionant. La imatge se'ns mostra amb la tapa destapada i com la flama ataronjada surt cap a l'exterior com una explosió produïnt-se per la combustió de la llenya.  Igualment, a sota hi ha una obertura per tal de treure les cendres quan aquesta no està encesa i no està funcionant.  

Estufes com aquesta ds poden trobar a molts llocs i poden ser aplicables sempre que hi hagi una bona xemeneia a fora per on es pugui extreure tot el fum derivat de la combustió de la llenya. No obstant, si observem la imatge que hi ha a baix, ens dóna aquesta percepció de què el foc és un element de la naturalesa que sense ell tampoc podriem viure de la manera més sostenible: ens dóna llum i escalfor com més viva està la flama i aquests  dots s'han d'aorofitar el màxim per atorgar-nos tota l'escalfor possible per poder-nos trobar a gust. 

A vegades penso en el bar de la plaça d'un poble  d'alta muntanya on el fred és més evident i en moments de tardor o primavera encara en fa.  Em recorda una de les meves estades a Camprodon i a La Ral farà més de 10 anys a meitat de desembre. Aquestes estifes les he atrobiït ambients rurals però no especialment...  La flama sempre dóna vida i escalfor. 

_______________________________________________________________________

En segon lloc ens trobem amb una estufa de pellets que pel tipus d'estructura que és aparentment pot semblar totalment contrària o antagònica a l'estufa de llenya tradicional que normalment s'ha utilitzat per produïr escalfor però al cap i a la fi totes dues poden ser bones companyes de vida i de combustió. En principi les dues estufes són sostenibles cadascuna amb les seves diferències però aquesta última no requereix l'ús d'energies no renovables com el gas o el butà per tal de poder realitzar el procés de combustió tèrmica i emetre energia calòrica mitjançant el foc. L'estufa de pellets està formada per un cos rectangular i amb reixes per davant que seria el cos principal de l'estufa des d'on es produeix l'energia necessària i va connectat  amb un tub conductor d'escapament col·locat al marge de la paret i després hi passa per dins fins a una xemeneia externa.L'interior és d'acer i té un alt rendiment calòric i molt eficaç per escalfar ràpid els ambients interns domèstics o altres espais en poc temps en moments de fred de l'any com ara a l'hivern.  Pot servir com a sistema únic de calefacció a la llar per satisfer els interessos de la comunitat. 

Els pellets són uns trossets de fusta premsada normalment de forma granulada qsovint de forma granulada que serveixen com a combustible orgàanic. És un maaterial que pot ser ecològic i fàcil de trobar.  El terme anglès pellet prové del llatí de pillula que és el diminutiu de pilla i que es pot traduïr a les nostres llengüesm romàniques com a pilota.  Ocupen menys espai que la llenya i produeixen menys residus que la llenya  

A l'horq de fer-la funcionar s'instal·len tots els pellets es posen per dalt a través d'una tapa i cauen a baix en un recipient en forma de cendrer on es produeix la combustió. Moltes d'aquestes estufes van connectades a l'electricitat perquè la massa de fusta granulada comenci a realitzar el procés tal  com succeeix en la majoria d'aquests aparells. /si és d'energia renovable és molt millor) 

Bicicletes.

 

_________________________________________________________________________

 

També està feta en el mateix garatge d'aquesta casa i té alguns tocs borrosos concrets que distorsionen una mica. Però dintre de tot es pot veure bastant bé. Volia enfocar totes les bicicletes que estan gairebé arrambades a la paret del fons entre altres objectes que estan tapats. Només he pogut fotografiar bé la primera del meu davant que s'ha fet servir en algun moment o altre: és tota vermella amb els pedals, el seient i els manillargs blancs, els pneumàtics prims i circulars amb eixos metàl·lics múltiples i els protectors metàl·lics. El fanal davanter funciona connectat amb un generador elèctric que encaixa amb el cercle metàl·lic de la roda del davant que produeix l'energia per il·luminar quan és fosc amb el moviment de les rodes i els pedals. Es pot connectar i desconnectar sempre quan es vulgui. És una bona manera de produïr electricitat a partir de l'energia muscular i d'una manera molt més que renovable. 

En el fons es veuen així molt per sobre algunes bicicletes de muntanya algunes de les quals es fan servir esporàdicament per fer alguna sortida pels camins del voltant o per dintre del poble. De petit disfrutava molt amb la bicicleta. 
L'any passat vam passar una bicicleta que no feiem servir als veïns del costat perquè una de les nenes comencés a fer-la servir i la disfrutin. Crec que va ser una bona cosa i em van estar molt agraïts.