FEM-HO ARA!!

3 anys i 7 mesos per a 3 companyes, 3 anys i 9 mesos per a una altra, més d'una desena amb condemnes que van des dels 6 mesos als 2 anys de presó i 66 companyes per jutjar. 

És un resum ràpid i concís de com estan intentant silenciar, atemorir i castigar a les i els que sortim al carrer per defensar uns barris de la gent i per la gent enfront del model d'una ciutat-aparador per als turistes. 

És un resum ràpid i concís on no es pot transmetre el dolor, la ràbia i la impotència amb la que ens toca veure com sentencien, condemnen i persegueixen a la dissidència. 

Estem fartes de veure com som conduïdes a uns judicis polítics que condicionen la nostra vida i la dels nostres cercles, molts cops amb una representació teatral nefasta protagonitzada per jutges, fiscalies i mossos on les proves i les acusacions ratllen l'absurd si ens ho mirem des de les seves òptiques legalistes. 

Volem fer ús de la memòria i pensar que si vam aturar l'enderrocament de Can Vies, que si vam omplir els carrers per defensar els nostres barris, no podem quedar-nos a casa quan volen empresonar a la gent que colze a colze va sortir al carrer per traçar una línia vermella al poder.

Estem vivint una repressió que s'aguditza cada cop que fem un pas endavant amb la nostra lluita i creiem que solament juntes podem i tenim capacitat d'afrontar aquesta problemàtica, per això donem tota la força i solidaritat per a les encausades del parlament, el cas Pandora, per a José Antúnez Becerra i tota la gent que pateix en les seves carns la violència d'aquest sistema. 

Ens volen enviar a l'últim abocador que tenen reservat per a la dissidència, allà on els rics no hi entren i els pobres no en surten. 
Per rebutjar tot el sofriment al qual ens volen sotmetre i denunciar cada abús de poder contra qui lluita demanem tot el suport i la solidaritat amb les encausades i les condemnades. Ja sigui assistint als actes que es convoquin, parlant i difonent la situació amb la gent del teu voltant, fent accions de suport, participant de les assemblees en defensa de les campanyes... 

7 de novembre - Res no ens atura.

L'Esquerra Independentista dels Països Catalans ha tornat a commemorar aquest 7 de novembre la signatura del Tractat dels Pirineus, un episodi més dels molts que, al llarg de la nostra història, relaten la pèrdua de les llibertats polítiques, culturals i identitàries de les diferents contrades dels Països Catalans. El Tractat dels Pirineus suposà fa 355 anys l'escapçament polític i cultural de la nostra nació en mans del rei borbó francès Lluís XIV i posà en marxa un procés d'assimilació cultural que s'allarga fins els nostres dies. Des de l'any 1659, els i les catalanes del Nord viuen sotmeses a la persecució legal de la seva llengua i la seva cultura per part de l'Estat Francès a través de les seves diferents concrecions al llarg de la història.

De Nord a Sud, construïm els Països Catalans. No admetem cap renúncia en el camí que hem emprés cap a la plena llibertat de la nostra nació. Cal que l'independentisme sigui capaç de respondre adequadament a totes les conjuntures que viuen cadascuna de les realitats territorials dels Països Catalans. Això passa, en el cas de Catalunya Nord, per fer front al centralisme francès evident i demolidor en el seu intent d'esborrar qualsevol rastre de catalanitat a les comarques nord-catalanes. Així mateix, és essencial que també ens solidaritzem amb la resta de nacions oprimides des de fa segles per l'estat francès (sigui amb forma de monarquia borbònica, imperi napoleònic o república liberal) com Occitània, la Bretanya, Alsàcia entre d'altres per tal d'oferir una resposta conjunta i solidària a favor del nostre alliberament nacional com a poble.

Per una resposta anticapitalista a la política econòmica del govern francès. Els territoris dels Països Catalans sota la dominació espanyola no són pas els únics que es troben en condicions d'extinció conseqüents a les polítiques neoliberals del centrisme de l'estat espanyol i de la Unió Europea contra la classe treballadora. L'executiu Manuel Valls imposa al conjunt de l'estat francès un seguit de reformes d'austeritat que es tradueixen també en un duríssim atac a les classes treballadores de Catalunya Nord enmig del paradís de l'Europa del lliure mercat empresarial. Encara més: cal tenir en compte que la Catalunya Nord és un dels departaments de l'estat francès amb un índex d'atur i precarietat més elevat de tot aquest "pentàgon" on els i les joves estan obligats en marxar a buscar treball en altres llocs de l'estat francès. Apostem per tant, per articular una resposta en clau anticapitalista en aquesta part del nostre país que ha d'estar vinculada necessàriament al projecte de Construcció nacional de l'Esquerra Independentista. 

Plantem cara al feixisme també al nord de l'Albera. L'avenç de l'ultra-dreta a la Catalunya Nord és ara mateix una realitat alarmant. El sorgiment de col·lectius xenòfobs i d'extrema dreta cada dia prenen més a la Catalunya Nord, amb una presència notable del Front National, com també grupuscles d'extrema dreta identitaris amb un discurs clarament neonazi. Un exemple que evidencia aquesta situació és el de Perpinyà, on el Front National ha irromput amb força amb el suport de l'UMP. La denúncia del feixisme i la lluita per la seva destrucció ha de ser també una absoluta prioritat per l'independentisme transformador de Catalunya Nord i recuperar les arrels i la memòria històrica de tots i totes aquelles que van lluitar revoltant-se en contra de l'opressió francesa com han estat els Angelets de la Terra que es van revoltar contra la nova monarquia absoluta amb Josep de la Trinxeria al capdavant fins els activistes polítics i culturals actuals de la Catalunya Nord com han estat les germanes Serra i en "Cala", Hervé Pi, Pere Manzanares o Pere Iu Baron com les associacions socials i culturals de base com ara la Bressola, l'associació cultural Aire Nou de Baó o la colla castellera del Riberal. 

La nostra aposta per l'assoliment dels nostres objectius polítics és clara: la construcció d'un moviment independentista i revolucionari fort i capaç de superar cadascuna de les agressions que patim en aquest sistema miserable d'opressió, explotació i dominació. Això és vàlid per a cada racó de la nostra nació i cal que l'assumim amb determinació també a les comarques del Nord de Catalunya. Per descomptat, sempre amb la mirada posada en l'horitzó d'uns Països Catalans que siguin independents, socialistes i feministes i impedir qualsevol tractat o frontera imposada que ens vulgui dividir, sotmetre i oprimir de part dels dos estats dominants. Volem construïr tota la nació sencera de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. 

Diguem NO al tractat dels Pirineus. SÍ a la independència de tot un poble. 






Res no ens atura per una Terra lliure. DESOBEÏM. 



 

Amb la Unió Europea no tenim futur.

 

La classe treballadora dels Països Catalans portem al damunt de les nostres espatlles més de mitja dècada d'espoli social accentuat. Retallades en serveis socials, pagament d'un deute del que no en som responsables, abaratiment dels costos laborals, especulació urbanística, treball precari i atur...  són la culminació de les polítiques al servei del capitalisme, motiu de ser de la Unió Europea des de la seva fundació el 1957, i encara més accentuadament des del Tractat de Maastrich del 1992.

La Unió Europea no és una institució sensible als drets nacionals ni als drets culturals dels pobles. La Unió Europea obeeix a la mateixa raó d'estat que els estats que la integren. Els Països Catalans no podem esperar de la Unió Europea cap resposta a favor dels drets dels pobles que contravingui els interessos dels estats i el capital. Ni en matèria de reconeixement de l'autodeterminació ni en matèria de reconeixement dels drets lingüístics de tota la ciutadania de tots els territoris. El reconeixement del dret d'autodeterminació i el respecte als nostres drets lingüístics és una fita que haurem de conquerir contra els estats espanyol i francès, però també contra la Unió Europea. 

La Unió Europea no és aquell espai de llibertats, pau i justícia que ens volen fer creure. És una estructura capitalista de caire patriarcal i imperial, al servei de les grans corporacions multinacionals. La seva política de seguretat respon a estats cada vegada més repressius. Les seves institucions responen a una lògica completament antidemocràtica. La seva política econòmica es basa en la despossessió, l'explotació cada cop més accentuada de les classes populars, la privatització dels recursos públics i l'acció al servei de les èlits del capitalisme. La seva acció militar, subordinada a l'OTAN, ha exportat el patiment a molts racons del planeta. 

La nostra proposta per a Europa és una Europa de pobles lliures, de justícia social i que no sigui exportadora de patiment i explotació. Aquesta Europa, però, no és possible dins el marc de la Unió Europea. La Unió Europea no és cap estructura neutra, que es pugui reformar segons la voluntat popular. L'Europa dels pobles lliures cal continuar construïnt-la des d'ara mateix, però al marge i en contra de l'Europa dels banquers, els estats i l'espoli social. 

Trencar amb la Unió Europea, recuperar el nostre marc mediterrani de relacions, i construïr l'Europa dels pobles, només es pot fer des de la independència dels Països Catalans. Només amb la sobirania política és possible recuperar una sobirania econòmica i posar-la al servei de les classes populars. La sobirania política no és suficient però sí que és indispensable per a bastir un futur millor. Un futur que ja hem començat a imaginar i a reivindicar als carrers. Un futur on els beneficis d'uns pocs representin la misèria d'una majoria, on la cooperació, la col·lectivitat i el poder sorgit des de baix siguin les bases d'una nova societat. Aquest país que somiem, no és possible dins la Unió Europea. 

Treballem des d'ara per construïr aquest futur. Uns Països Catalans independents, socialistes i feministes. Uns Països Catalans solidaris amb els pobles de la Mediterrània, del continent europeu i del món.  

Nikosia. La bioètica – 16 de maig

Aquest és el programa de Ràdio Nikòsia del dia 16 de maig. Es va tractar el tema de la bioètica amb diferents persones siguin del programa com de fora. Me'l vaig escoltar i és un tema molt interessant.

I al final vaig parlar jo sobre els problemes que he tingut més recentment a la universitat amb els professors i diversos estaments com també sobre l'amenaça de la vicerrectora sobre l'obertura d'un expedient. Entre altres coses vaig llegir el comunicat cap a la vicerrectora i que vaig penjar en el bloc.

Nikosia. La bioética – 16 de mayo

Manifest unitari Dia de la dona treballadora 2012

"Cada 8 de març, els partits social-demòcrates i una part del moviment feminista es congratulen pels "grans" avenços aconseguits en les darreres dècades en matèria d'igualtat. És d'esperar que el proper Dia de la dona treballadora, el discurs de complaença i conformisme es tradueixi en una mobilització massiva durant l'espectacular ofensiva patriarcal que viurem aquest any.

Per si no en teniem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat laboral, per l'atur i l'augment de l'economia submergida, pel recruïment de la violència de gènere i l'augment de les morts a mans d'homes, ara haurem de patir el retorn a les polítiques socials franquistes. Hem de ser conscients que la suma de les retallades i la victòria electoral de la dreta ultracatòlica més rància ens planteja el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició.

Per una banda, les polítiques econòmiques i laborals que els governs espanyol i francès implementen per satisfer la banca i la patronal, així com les mesures adoptades per -en teoria- pal·liar els efectes de la crisi, comporten un augment claríssim de les desigualtats entre gèneres. Les dones, especialment aquelles que desenvolupen feines de cura, són la part majoritària del milió i mig de treballadores catalanes afectades per la retallada (revestida de congelació) del salari mínim interprofessional, un dels més baixos d'Europa. La reforma laboral -impulsada pel govern del PSOE- que desprotegia els contractes parcials i abaratia l'acomiadament, es veurà continuada i empitjorada per la reforma que cuina el PP. Les retallades a l'educació i la sanitat aplicades pels governs de Catalunya i del País Valencià també formen part d'aquesta ofensiva neoliberal cap als nostres drets. L'àmbit públic i, especialment, la sanitat i l'educació són àmbits molt feminitzats i -dins d'aquests- les dones ocupem majoritàriament els llocs de feina eventuals i a jornada parcial, més afectats pels ERO i les reduccions de plantilla. A aquesta situació s'hi afegeix -per suposat- la càrrega de les tasques domèstiques i de cura, la doble jornada laboral, i les retallades sobre les polítiques socials dirigides a alleujar-la. Es retarda fins l'any 2013 el permís de paternitat de 4 setmanes, que pretenia augmentar la responsabilitat compartida per la criança dels fills, s'aplica una moratòria sobre la llei de dependència i es retallen o eliminen les institucions de suport legal i jurídic a les qui pateixen la violència de gènere més visible, malgrat que la xifra de dones mortes als Països Catalans des de l'inici del 2012 és esfereïdora.

Però, sens dubte, la mesura més greu, un autèntic atemptat contra la llibertat i el dret a decidir de les dones, és la nova legislació sobre l'avortament que prepara el ministre espanyol de "justícia". Gallardón, cedint absolutament a les demandes feixistes de grupuscles com Hazte Oír i Derecho a la Vida, pretén imposar una normativa encara més restrictiva que la llei de supòsits de 1985, que permetia avortar únicament en cas de violació (amb denúncia prèvia), de malformació del fetus o de risc físic o psicològic per a la mare. Si la pretensió de Gallardón es materialitza, ja no podrem acollir-nos a la darrera clàusula, que emparava el 97% dels avortaments que es practicaven, per tant es pot considerar que la nova legislació serà una prohibició maldestrament encoberta del dret al propi cos. La principal victòria del moviment feminista als anys 70 queda, doncs, derogada.
La guerra contra el Patriarcat, la batalla pels nostres cossos, es fa més dura i més crua. El mínim empar que ens oferien les polítiques socials i l'educació, impregnada ara del masclisme inherent a les idees i polítiques del Partit Popular i de Convergència i Unió, desapareixen. L'única sortida que ens queda és l'autodefensa, l'autoorganització de les dones i els homes feministes, de les ocupacions i identitats sexuals dissidents en la lluita contra el Patriarcat. Ja n'hi ha prou de patir la crisi, les misèries del capitalisme i el genocidi cultural del nostre poble. Ja n'hi ha prou de carregar sobre les nostres espatlles els efectes de les retallades dels Drets Socials.

Organitzem-nos i lluitem!
No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!

Convocatòries:

Tarragona: Estàtua dels despullats - 19.00h
Barcelona: Plaça Universitat - 19.00h
Palma: Plaça Espanya - 20.00h
València: Jardins del Parterre - 19.00h
Castelló de la Plana: Plaça de la Pau - 19.30h
Girona: Dissabte 10 de març - Rambla - 12.30h
Lleida: Pl. Catedral - 19:30h
Notícia recent de la web del SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans).

Avís important a la biblioteca

Finalment, avui passaré el text que va escriure la meva companya Alba de l'assemblea de facultats degut a les queixes de la biblioteca:

AVÍS IMPORTANT.

Degut a les queixes que s'han formulat contra un company en motius dels seus tics fònics, us informem que no són voluntaris sinó que són conseqüència de la SÍNDROME DE TOURETTE.

Per tant, es demana respecte vers aquest estudiant i recordem que té el mateix dret que totes i tots a utilitzar la biblioteca.

[de totes maneres, creiem que és feina de la biblioteca informar sobre aquest fet a la gent que vé a queixar-se].

Carta de l'assemblea d'estudiants del Raval al degà de medicina

CARTA A UN METGE.

" Malvolgut Francesc Cardellach, degà de la Facultat de Medicina de la UB.

El dimecres 27 de maig es va produïr una agressió a un estudiant d'Història de la UB per part seva. En Joan Pujades estava escoltant un concert d'on vostè va fer-lo fora violentament produïnt-li una lesió lleu al braç dret, de la qual n'ha tingut un morat.

Primerament, hem de dir-li que es tracta d'una negligència professional imperdonable el fet de desconèixer els efectes i les característiques bàsiques de la síndrome de Tourette, sobretot quan vostè és, ni més ni menys, el degà d'una facultat de medicina, i aquestes coses les ha de conèixer o entendre com a mínim.

En segon lloc, arran de les diferents queixes de companys d'en Joan, vostè ha netejat la situació negant l'agressió i dient que lamenta els fets. Volem dir-li que aquests actes són d'una persona hipòcrita i totalment irresponsable de la seva feina com també la seva manca de sensibilització humana cap a les malalties poc conegudes.
Aquests esdeveniments han estat evidents i hi ha proves que demostren la seva violència i agressió física com moral cap a en Joan; a més que hi ha persones que eren presents en el moment dels fets; moltes d'elles (la majoria estudiants) van poder veure com se'l volia endur cap a fora de la facultat amb aquesta mala actitud juntament amb un altre membre segurament del teu equip.
Per altra banda, el seu suposat penediment el posem en dubte ja que no només no s'ha disculpat directament amb en Joan, sinó que ha mantingut l'ordre de prohibir-li l'accés a la facultat de medicina, la qual ha estat aprovada per vostè des de fa un mes i provoca un impediment d'accés a una persona que, tot i no estudiar aquesta carrera, té tot el mateix dret en accedir-hi lliurement com qualsevol altra pel fet de què una universitat ha de ser i és un espai públic per a la societat.

La seva obligació com a degà és acceptar-lo de la manera com és i tenir-hi el màxim de tracte humà i amable mentre que ell en cap cas mai ha alterat l'ordre de les coses o molesti la gent, ja que no deixa de ser una invenció creada per encaixar a dins dels estereotips d'aquesta societat moderna que defensa vostè com a representant d'una facultat i també altres persones amb càrrecs polítics més elevats. I, a part, en Joan també té tot el seu dret en fer-se o relacionar-se amb qui vulgui.

Considerem que persones com vostè no s'haurien de fer nomenar "doctors" ni exercir cap tipus de feina dins de la medicina, alhora que exigim:

- que es disculpi però no només de paraula sinó de manera real amb en Joan i amb les i els estudiants de medicina que ho veiessin com també la garantia que fets com aquest no tornin a passar dins d'aquesta facultat, sigui a l'entrada com en qualsevol altre espai intern.

- que es permeti la lliure circulació a la Facultat de Medicina de no només en Joan sinó de totes les persones, ni vostè sigui ningú per avisar l'administració per excloure la gent, i encara menys fent servir aquesta impunitat.

- La seva dimissió com a degà de la facultat de medicina, ja que el seu mal comportament nega les seves capacitats tant per aquest càrrec, com pel de professor i com pel de metge. De la mateixa manera, creiem i tornem a recalcar que agredir una persona creient-se superior a ella rebaixa la seva condició com a persona.

Atentament

"Assemblea UB Raval"